Múscul isquiocavernós
 Els músculs del perineu femení. L'isquiocavernós és visible a dalt a la dreta. | |
 Els músculs del perineu masculí. L'isquiocavernós és visible a dalt a l'esquerre. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | musculus ischiocavernosus |
| Origen | En la branca de l'isqui.[1] |
| Inserció | En l'arrel del cos cavernós.[1] |
| Irrigació | Artèria perineal. |
| Innervació | Nervi púdic intern.[1] |
| Accions | Erigeix el penis o el clítoris.[1] |
| Identificadors | |
| TA | A09.5.02.004  |
| FMA | 19730 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.428 |
| Termes anatòmics dels músculs | |
El múscul isquiocavernós (musculus ischiocavernosus) és un múscul parell i superficial del perineu, present tant en homes com en dones. S'origina en l'isqui i envolta la base del cos cavernós, al penis, i de la part superior dels llavis a la vulva femenina. Participen en l'erecció del penis i del clítoris.[2] Els trastorns de la contractilitat del isquicavernòs i bulbocavernòs guarda relació amb l'etiologia de la disfunció eréctil.[3]
Els dos feixos de isquiocavernòs neixen de fibres tendinoses i carnoses a la superfície interna de la tuberositat de l'isqui. Des d'aquest punt de partida, les fibres carnoses corren medialment i cap endavant fins a acabar en una aponeurosi que envolta el cos cavernós del penis i, en la dona, s'insereix als costats ia la cara inferior de l'arrel del cos cavernós del clítoris.
El múscul isquiocavernós flexiona l'anus; en els homes estabilitza el penis erecte, mentre que en les dones, tensiona la vagina. La contracció sostinguda del múscul isquiocavernòs permet el desplaçament dels vasos sanguinis de les crura,[nota 1][4] propers a la tuberositat isquiàtica, el que facilita la fase d'ompliment erectil.[nota 2][5] En altres paraules, la contracció del múscul comprimeix les crura, retardant el retorn venós de la sang del penis (o el clítoris), mantenint l'òrgan erecte.
En ambdós sexes és innervat per la branca profunda i muscular del nervi perineal, el qual és una branca del nervi púdic.[6] És un nervi que porta fibres simpàtiques i parasimpátiques.[7]
La irrigació sanguínia arriba per una branca interna de l'artèria púdica interna, anomenada artèria perineal.
Imatges[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ S'anomena crus, en plural crura, a qualsevol estructura o part semblant a una cama, peduncle. És una apraula llatina i en català es tradueix per "cama". Entre altres, hi ha la crus penis i la crus clitoridis, que són cadascuna de les prolongacions cap endarrere dels cossos cavernosos del penis o del clítoris.
- ↑ Com molts investigadors han pogut demostrar, en contreure's porta al límit la dilatació de la albugínia –la túnica albugínia del testicle o capa protectora de teixit fibrós, forta, gruixuda i blanca–, el que produeix un augment forçat de la pressió sanguínia intracavernosa fins a nivells de deu vegades superiors a la pressió sistòlica de les artèries penianes. Quan el penis està erecte, a més de l'alineació de tots els seus segments, forma un angle menor de 90 graus respecte a la cara anterior de la símfisi pubiana, d'aquí la denominació d'erecció.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ Enriquez, R.; Donoso P., Gonzalez P. et al. «Eyaculación retrograda». Rev. chil. obstet. ginecol., 69, 5, 2004, pàg. 368-371. ISSN: 0717-7526.
- ↑ Colpi, G.M.; Negri L., Nappi R.E., Chinea B. «Perineal floor efficiency in sexually potent and impotent men». International journal of impotence research, 11, 3, 1999, pàg. 153-157. Arxivat de l'original el 2008-04-12. ISSN: 0955-9930 [Consulta: 15 febrer 2014]. Arxivat 2008-04-12 a Wayback Machine.
- ↑ «crus». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ Mazza, Osvaldo N. «Conceptos Básicos Sobre Anatomía Funcional del Organo Eréctil del Varón» (en castellà). Buenos Aires: Facultad de Medicina de la Universidad de Buenos Aires. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ Camacho, J.H. «Disfunción Eréctil: Abordaje y Manejo del Paciente.». Revista de la Facultad de Medicina (RFM), 25, 2, desembre 2002, pàg. 173-188. ISSN: 0798-0469 [Consulta: 14 febrer 2014].
- ↑ Cano, M.; Figueredo P., Morais M. «Papel del reflejo bulbocavernòs en el diagnóstico de la disfunción sexual eréctil.». Rev Cubana Invest Bioméd., 20, 3, jul-set 2001, pàg. 209-212. ISSN: 0864-0300.
- Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.
Vegeu també[modifica]
| Esquena |
|  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tòrax |
| |||||||||
| Abdomen |
| |||||||||
| Perineu |
| |||||||||
| Pelvis |
| |||||||||
