Vés al contingut

Múscul espleni cervical

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaEspleni cervical
Els músculs que connecten l'extremitat superior a la columna vertebral (s'assenyalen els esplenis a la part superior dreta).
Detalls
LlatíMusculus splenius cervicis
Part demúscul espleni i spinotransversales muscles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn les apòfisis espinoses de les vèrtebres dorsals D III-D VI.[1]
InsercióEn els tubercles posteriors de les apòfisis transverses de les dues o tres vèrtebres cervicals superiors.[1]
IrrigacióArtèria cervical transversa i artèria occipital.
InnervacióBranques dorsals dels nervis cervicals.[1]
AccionsEstén i rota el cap i el coll.[1]
Identificadors
TAA04.3.02.104 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 22681 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.397
Termes anatòmics dels músculs

El múscul espleni cervical (musculus splenius cervicis) (també espleni del coll o splenius colli) és un dels dos músculs esplenis. Està situat en la part posterior del coll. S'origina en una banda tendinosa estreta de les apòfisis espinoses de la tercera a la sisena vèrtebres dorsals, i s'insereix amb fascicles tendinosos en els tubercles posteriors de les apòfisis transverses de la part superior de les dues o tres vèrtebres cervicals. El seu nom ve del grec σπληνίον, splenion ("embenat") i del llatí cervix ("coll").[2]

La funció del múscul espleni cervical és l'extensió de la columna cervical, i la rotació i la flexió lateral cap al costat ipsilateral.[nota 1][3]

Imatges

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. El terme "ipsilateral" indica que està en el mateix costat que una altra estructura. Per tant, el braç esquerre és ipsilateral a la cama esquerra.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. Dr. M. A. (Toby) Arnold; Deborah Bryce. Arnold's Glossary of Anatomy. The University of Sydney. Vegeu l'enllaç Arxivat 2020-03-07 a Wayback Machine..
  3. R.T. Floyd, Manual of Structural Kinesiology, 2012, 18th Ed.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Enllaços externs

[modifica]