Usuari:Ibj ibj/Maria de la Mercè de Borbó i Battenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSa Altesa Reial
Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies i d'Orleans
Comtessa vídua de Barcelona
Nom originalMaria de la Mercè Cristina Genera Isabel Lluïsa Carolina Victòria de Tots els Sants de Borbó-Dues Sicílies i d'Orleans
Biografia
Naixement23 de desembre de 1910
Madrid, Espanya Guerra 1785-1931 Regne d'Espanya
Mort2 de gener de 2000(2000-01-02) (als 89 anys)
Lanzarote, Espanya Regne d'Espanya
SepulturaPanteó de Reis del Monestir de San Lorenzo d'El Escorial 
Dades personals
ReligióCatòlica
Família
Casa ReialCasa de Borbó
FillsPilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies

Joan Carles I d'Espanya
Margarida de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies

Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
ParesCarles de Borbó-Dues Sicílies
Lluïsa d'Orleans

Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies i d'Orleans (Madrid, 23 de desembre de 1911 - Teguise, Lanzarote, 2 de febrer de 2000), comtessa vídua de Barcelona, era l'esposa del comte de Barcelona, Joan de Borbó, i mare del rei Joan Carles I d'Espanya.

Biografia[modifica]

Filla de l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Lluïsa d'Orleans, va néixer a Madrid el 23 de desembre de 1911. El seu avi matern, Felip d'Orleans, era el cap de la Casa Reial d'Orleans.

El rei Alfons XIII d'Espanya li va concedir la dignitat d'infanta d'Espanya amb tractament d'altesa reial.

Durant els primers anys va viure a Madrid. El 1921 es va traslladar a Sevilla on el seu pare va ser destinat a ocupar la capitania general de la regió i on es va educar al col·legi que les Mares Irlandeses tenien a Castilleja de la Cuesta. L'any 1931, la proclamació de la Segona República Espanyola va sorprendre a la família que els va dur a l'exili, primer, a Canes i, després, a París.

El 12 d'octubre de 1935 va contraure matrimoni a Roma amb Joan de Borbó, fill dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i considerat príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola a l'exili. La parella van anar a viure a Canes on va néixer la primera filla: Pilar (1936). Més endavant es van establir a Roma on van néixer la resta de fills: Joan Carles (1938), Margarida (1939) i Alfons (1941).

L'any 1941 el rei Alfons XIII va renunciar la titularitat dels drets històrics de la Monarquia espanyola a favor del seu marit que es convertí en el cap de la Casa Reial a l'exili i en pretendent al tron d'Espanya. Impedit d'utilitzar la dignitat de rei, atès que la monarquia no havia estat restaurada a Espanya, Joan de Borbó va començar a utilitzar el títol de comte de Barcelona, dignitat amb la qual va ser conegut durant la resta de la seva vida.

En el desencadenament de la II Guerra Mundial els comtes de Barcelona i els seus fills es van traslladar, el 1942, a Lausana (Suïssa), on vivia també la reina Victòria Eugènia. L'any 1946, matrimoni i fills es van establir a Estoril (Portugal) on van fixar la seva residència fins al seu retorn a Espanya el 1976, un cop restaurada la Monarquia. El 1956 va patir el daltabaix familiar que va suposar la mort el seu fill petit Alfons a conseqüència d'un tret disparat pel seu germà Joan Carles mentre jugaven amb un revòlver a l'habitació.

Va haver de fer de mediadora entre el seu marit i el seu fill Joan Carles que es van distanciar arran de la designació de Joan Carles com a successor del dictador Francisco Franco el 1969. El 22 de novembre de 1975, el seu fill va ser proclamant rei d'Espanya amb el nom de Joan Carles I. El 14 de maig de 1977, el seu marit va traspassar els drets històrics de la Monarquia espanyola al rei Joan Carles I que va assumir els drets dinàstics de la Corona d'espanya.

A l'última etapa de la seva vida va patir unes fractures de maluc i fèmur, els anys 1982 i 1985 respectivament, que la van obligar a utilitzar cadira de rodes. L'1 d'abril de 1993 va morir el seu marit a conseqüència d'un càncer de laringe. El 2 de febrer de 2002 va morir sobtadament a causa d'un atac cardíac a la residència reial La Mareta (Teguise, Lanzarote) on passava les vacances de Nadal amb la resta de la Família Reial espanyola. Enterrada al Monestir d'El Escorial, les seves despulles es troben en descomposició a l'espera de ser sepultades al Panteó Reial.

Ascendents[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc I de les Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
8. Ferran II de les Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Isabel de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria Teresa d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Francesc I de les Dues Sicílies (= 16)
 
 
 
 
 
 
 
10. Francesc de Paula de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Isabel de Borbó (= 17)
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Leopold II de Toscana
 
 
 
 
 
 
 
11. Maria Isabel d'Àustria-Toscana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
1. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís Felip I de França
 
 
 
 
 
 
 
12. Ferran Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
6. Lluís Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic Lluís de Mecklenburg-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
13. Helena de Mecklenburg-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Carolina de Saxònia-Weimar-Eisenach
 
 
 
 
 
 
 
3. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Lluís Felip I de França (= 24)
 
 
 
 
 
 
 
14. Antoni d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (= 25)
 
 
 
 
 
 
 
7. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
15. Lluïsa Ferranda de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica]

Fruit del seu matrimoni amb Joan de Borbó i de Battenberg van néixer quatre fills:

  • S.A.R. la infanta Pilar, duquessa de Badajoz, gran d'Espanya i vescomtessa vídua de la Torre (nascuda el 30 de juliol de 1936).
  • S.M. el rei Joan Carles I d'Espanya (nascut el 5 de gener de 1938).
  • S.A.R. la infanta Margarida, duquessa de Soria, gran d'Espanya i duquessa d'Hernani, gran d'Espanya (nascuda el 6 de març de 1939).
  • S.A.R. l'infant Alfons d'Espanya (3 d'octubre de 1941 - 29 de març de 1956).

Tractament i títols[modifica]

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Altesa Reial la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies (??? - ???)
  • Sa Altesa Reial la infanta Maria de la Mercè, princesa de les Dues Sicílies (??? - 12 d'octubre de 1935)
  • Sa Altesa Reial la princesa consort d'Astúries (12 d'octubre de 1935 - 15 de gener de 1941)
  • Sa Altesa Reial la comtessa consort de Barcelona (15 de gener de 1941 - 1 d'abril de 1993)
  • Sa Altesa Reial la comtessa vídua de Barcelona (1 d'abril de 1993 - 2 de gener de 2002).