Usuari:Joarló/Serveis Ferroviaris de Mallorca
Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) és una empresa pública, creada l'any 1994, que s'encarrega de l'explotació de les línies de ferrocarril de via estreta de Mallorca, tret del Ferrocarril de Sóller. Altrament, és l'operador del metro de Palma i participa del consorci Trambadia, amb l'ajuntament de Palma. L'empresa és dirigida per un gerent de designació directa pel conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears. Història[modifica]1994-2000 Inicis i primers projectes[modifica]L'empresa va néixer el 1994 després que el Govern de les Illes Balears rebés les competències en matèria de gestió i control dels ferrocarrils públics de via estreta de Mallorca. Fins aleshores, l'empresa encarregada de la gestió d'aquests ferrocarrils era FEVE, de titularitat estatal. Aquesta empresa s'havia fet càrrec de les línies de ferrocarril de via estreta de Mallorca després que aquestes (excepte la línia de Sóller) fossin nacionalitzades el 1951. Des d'aleshores el ferrocarril havia patit una etapa negra a causa de la falta de mitjans i de pressupost que l'havia obligat a tancar línies (fins que a partir de 1981 la xarxa es reduí a una única línia entre Palma i Inca) i a racionalitzar els serveis. Per tot això, una de les prioritats de l'empresa des de la seva creació ha estat la recuperació del ferrocarril, tot millorant els serveis i les instal·lacions i reobrint línies que havien estat tancades. S'augmentà el pressupost i es millorà la seguretat de la via i es contruïren uns nous tallers de reparació a Son Rul·lan (Palma). Es reformà l'estació de Palma i s'obriren noves estacions per a donar servei als nous nuclis de població sorgits després de l'explosió demogràfica dels anys 60. També es renovà completament la flota amb automotors de la marca basca CAF, tot venent els antics automotors Ferrosthal a l'Argentina. Des que SFM va assumir la gestió del ferrocarril, s'han anat ampliant notablement les freqüències de pas, en un primer moment entre les estacions de Palma i Marratxí, i posteriorment a Inca, l'any 2008. 2000-2003 La primera època del Pacte i les primeres reobertures[modifica]Quant a treballs de recuperació de línies fora de servei, el 1997 es començaren les obres per a reobrir el tram entre Inca i sa Pobla, que foren finalitzades l'any 2000. Aquest mateix any, començaren les obres de remodelació de l'antiga línia Enllaç-Manacor, que tornà a ser operativa l'any 2003. Malgrat tot, un descarrilament el mateix any de la reobertura, obligà a tornar a tancar la línia prop d'un any, en el qual es fixaren talussos i es rehabilità l'estació del municipi de Sant Joan. 2004-2007 L'era Matas, el soterrament de les vies i el metro[modifica]Entre els anys 2004 i 2007 es feren obres de soterrament de la línia de ferrocarril en el tram comprès entre les estacions de Palma i Son Costa-Son Fortesa, que abans eren dues estacions en superfície (la segona amb el nom de Son Oliva). Alhora que soterraven les vies que dividien certs barris de Palma, es construïen tres noves estacions subterrànies: Son Costa-Son Fortesa, Jacint Verdaguer i una altra, l'Estació Intermodal que substituïria l'antiga en supefície que esdevindria un nus intermodal on conflueixen actualment el servei de tren, metro i línies interurbanes d'autobús. Aquesta obra fou molt polèmica mentre es construïa, atès que obligà a desmantellar el Parc de les Estacions (inaugurat el 1999) i es va aprofitar l'obra per a convertir el carrer de Jacint Verdaguer en un corredor per a vehicles al centre de la ciutat. Els veïns, per contra, proposaven la construcció d'un nou parc urbà que ocuparia els terrenys compresos entre la plaça d'Espanya i el final del carrer de Jacint Verdaguer, devora la Via de Cintura[2]. A més a més, durant les obres, el govern municipal de Catalina Cirer (PP) ordenà enderrocar l'anomenat Pont del tren, construït per l'arquitecte Bennàssar, fet que provocà reaccions de censura per part d'associacions de veïns, ecologistes i conservacionistes.[3] Entre 2006 i 2007 es construí una nova estació entre Marratxí i Santa Maria del Camí, la de Festival Park, que actualment s'anomena Es Caülls. Durant l'any 2007, la creació del Consorci de Transports de Mallorca suposà l'inici de la implantació del sistema tarifari integrat. Per això, es feren millores tecnològiques a les vies i s'instal·laren màquines expenedores de bitllets i cancel·ladores amb sistema de lectura òptica a totes les estacions preparades per a llegir les noves targetes electròniques. Per a fer possible aquest sistema, es creà la targeta intermodal. No obstant això, aquest sistema ha rebut moltes crítiques arran del fet que no s'ofereixen títols de transport adequats a les necessitats dels usuaris, com també que aquest sistema de peatge no és compatible amb el que disposa l'EMT. Actualment, s'han integrat al sistema integrat totes les línies ferroviàries i comptades concessionàries de bus interurbà. També s'hi integren totes les línies del servei bus+tren. 2007-2009 La segona època del Pacte[modifica]La formació del govern de centreesquerra presidit per Francesc Antich, que apartà el Partit Popular del poder autonòmic, comportà el nomenament de Gabriel Vicens del PSM, com a conseller responsable de l'àrea. Vicens, a banda d'ordenar reparar els desperfectes del metro, engegà el projecte per a duplicar la via en el tram Inca-Estació d'Enllaç[4]. Els altres grans projectes estrella, a banda de l'electrificació parcial, són els projectes de perllongament de les línies de la Pobla a Alcúdia i de Manacor a Artà. No obstant això, hi ha certes disputes a la Pobla i Alcúdia sobre el traçat a executar. Arran d'això, el projecte d'Alcúdia està paralitzat. Material ferroviari disponible[modifica]Serveis Ferroviaris de Mallorca opera a dues línies de via estreta. Des de la creació de la companyia s'han utilitzat automotors de la marca CAF, denominades Sèrie 61, de les quals SFM ha demanat tres remeses, als anys 1995, 2002 i 2005. Són capaces de recórrer les vies a una velocitat mitjana d'uns 80 km/h. La línia no està electrificada, cosa per la qual els automotors han de ser de tracció dièsel. Actualment s'han encarregat a CAF 11 unitats elèctriques per posar-les en servei un cop finalitzin les obres d'electrificació que el Govern té previst construir per a final de 2010. Línies explotades[modifica]Línia Palma-Inca[modifica]Aquest servei de tren circula sobre la línia homònima que l'empresa Ferrocarrils de Mallorca construí l'any 1875. Recorre els 25 quilòmetres de la línia en 38 minuts, fent aturada a totes les estacions. Línia Palma-sa Pobla[modifica]Les expedicions cap a sa Pobla es realitzen a través de la línia Palma-Inca i del ramal entre Inca, Enllaç i sa Pobla. Té una llargària d'uns 45 quilòmetres i triga 53 minuts a fer el recorregut. Línia Palma-Manacor[modifica]Les expedicions cap a Manacor es realitzen a través de la línia Palma-Inca i de la línia Enllaç i la capital del Llevant. Té una llargària d'un poc més de 60 quilòmetres i s'hi torba 66 minuts a fer el recorregut. Línies i serveis històrics[modifica]Línia Palma-Marratxí[modifica]Era un petit recorregut de 8 km entre les estacions de Palma i Marratxí que donava servei a les estacions i baixadors de l'àrea metropolitana de la capital. En cirulava un servei cada hora i s'hi torbava 15 minuts. A l'estació de Marratxí ocupava una via d'apartador. Arran de l'obertura del Control de Trànsit Centralitzat, dia 14 de juny de 2008, els trens d'aquesta línia allargaren el recorregut fins a Inca i, per tant, s'entén aquesta relació com a desapareguda. Metro de Palma[modifica]El Metro de Palma fou un projecte anunciat l'any 2004 per l'aleshores president del govern balear, Jaume Matas, aprofitant les obres del soterrament de les vies a Palma[5]. El suburbà fou posat en servei el 25 d'abril de 2007, però un seguit d'inundacions en el mesos d'estiu provocaren que el govern acabat de nomenar per Francesc Antich tanqués provisionalment la línia el 23 de setembre del mateix any. Després de subsanar les deficiències, es reobrí el 28 de juliol de 2008.
Afluència de passatgers[modifica]Des que s'han fet aquestes millores el nombre d'usuaris ha augmentat notablement: es calcula que el 10% dels desplaçaments que es fan en el corredor Palma-Inca es fan amb el ferrocarril i s'espera arribar a un 25% en els pròxims anys. Així i tot, les línies són encara econòmicament deficitàries. Segons fonts del Govern de les Illes Balears, el 2005 l'empresa tingué més de tres milions de passatgers, el que suposa un augment del 25% en la relació passatger-quilòmetre. El tram Palma-Inca fou el de més demanda, amb 1.544.674 viatgers, seguit del tram Palma-Marratxí, amb 753.865 passatgers. Actuacions actuals[modifica]Actuacions en projecte[modifica]Obres per a la via doble fins a l'estació d'Enllaç[modifica]Aquest projecte consisteix a duplicar quatre quilòmetres de via en el tram Inca-Estació d'Enllaç amb l'objectiu d'eliminar el coll de botella que hi suposa la via única i agilitzar el trànsit de trens. Era un projecte redactat pel govern del PP i executat pel govern del Pacte. Les obres començaren a finals de 2008 i està previst que s'obri a la circulació a l'octubre de 2009. Reobertura de línia d'Artà[modifica]Un dels projectes estrella actualment és la reobertura de la línia Manacor-Artà, tancat per FEVE l'any 1977. És un projecte àmpliament reclamat per la societat civil de la comarca de Llevant amb sucessives marxes reivindicatives. Però el projecte topa amb esculls tècnics, atès que la línia ha de travessar l'interior del nucli de Manacor. Si es triava continuar el mateix tipus d'infraestructura de la línia Palma-Manacor i el mateix material mòbil hi havia dues opcions: tornar a crear una barrera (fet que provocà el rebuig taxatiu de l'ajuntament i de la ciutadania) o soterrar la via (circumstància que la conselleria va qualificar de costosa i molesta per la seva execució. Per això, Mobilitat va anunciar l'alternativa que consistia a implantar el sistema tren-tram per a la línia[6], que permet que en traçat interurbà funcioni com un tren convencional i en traçat urbà, com el de Manacor, funcioni com a tramvia, amb els avantatges que comporta, tant estèticament com funcionalment. Això no obstant, la solució del traçat no està concretat, arran de l'oposició del Partit Popular i d'Unió Mallorquina a Manacor. És per això que el projecte es divideix en dos trams, el de dins de Manacor, d'1,8 km, i la resta de la línia. Les obres del tram fins a Artà començaran a inicis de 2010[7]. Reobertura de la línia d'Alcúdia[modifica]És un dels altres projectes importants de la legislatura, el perllongament de la línia de l'estació de sa Pobla cap a la ciutat d'Alcúdia. Però el projecte, que defensava fer passar el tren per l'anomenat corredor nord, és a dir, per Son Fe, paral·lel a l'actual carretera Ma-13, ha topat amb l'oposició de l'ajuntament d'Alcúdia i de grups de pressió que defensen que la millor solució és l'anomenat corredor sud[8] que passa a tocar de l'Albufera i acaba prop de la central tèrmica del Murterar, sense penetrar dins el nucli d'Alcúdia, criticat per la conselleria i grups com el GOB o una plataforma a favor del corredor nord[9]. La manca de consens ha obligat el conseller Vicens a paralitzar el perllongament i traslladar la inversió del Conveni Ferroviari a altres projectes. No obstant això, es crearà una altra estació a la Pobla fora del nucli urbà.[10] Projectes a llarg termini[modifica]El Pla de Transports de les Illes Balears preveu l'allagament de les línies Palma-Inca-Sa Pobla fins a Alcúdia[11], el projecte del qual actualment està paralitzat. També en aquest pla es proposa la recuperació de la línia Santa Maria del Camí-Felanitx i la construcció d'una nova línia que recorri tot el Migjorn mallorquí entre Palma i Santanyí recuperant l'antiga linia ferroviària. Aquestes dues darreres línies no s'han explicat en termes de demanda real, sinó en termes de cohesió territorial. No s'ha engegat el procés de cap d'aquests projectes, ara per ara. Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
