Vall d'Àneu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vall d'Àneu
Vista de la vall des de València d'Àneu
País Catalunya Catalunya
Regió Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Municipi Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot
Coordenades Coord.: 42° 37′ 48″ N, 1° 7′ 28″ E / 42.63000°N,1.12444°E / 42.63000; 1.12444
Al Nomenclàtor Sí que hi consta
Tipologia Vall glacial i fluvial

La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu,[1] és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà. Comprèn els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot,[1] tot i que aquest darrer terme és en una vall subsidiària de la d'Àneu.

És conformada per l'alta conca del riu Noguera Pallaresa, i s'encaixa entre les valls frontereres de Boí, Aran i Cardós. En realitat es tracta de més d'una vall, com es desprèn del nom secundari de les valls: s'hi inclou la vall de la Noguera, subdivida en la ribera d'Alós, la ribera d'Esterri i la ribera d'Escaló; la vall de la Bonaigua; i la vall d'Unarre.[1] Com a centre de la vall i lloc de confluència de les altres valls més petites, Esterri d'Àneu és la predominant i el lloc on se celebra el mercat.[1] Al sud-oest, la vall suspesa d'Espot, pertanyent al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en forma part també, atès que el seu riu desemboca a la Noguera Pallaresa.[1] A l'extrem sud, la vall d'Escart hi entra pels mateixos motius.[1] La vall d'Àneu acaba, doncs, a prop de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal, mentre que la localitat d'Estaron (municipi de la Guingueta d'Àneu) en queda exclosa.[1]

A l'edat mitjana, la Vall d'Àneu havia tingut un govern propi, similar a l'existent a la Vall d'Aran i a les altres valls pirinenques properes (Vall Ferrera, Vall de Cardós i Vall de Boí), que tenia la seu civil a Esterri d'Àneu. El castell principal era el de València d'Àneu, del qual depenien els de la resta de la vall. Era regit pel Bon Consell, format pels caps de casa de les diferents parròquies de la vall, que es reunia cada dos anys a la Bassa Morta de València d'Àneu. L'administració civil i la de justícia s'exercien des de la Casa de la Vall, a Esterri d'Àneu. L'antecedent era el Pagus Anabiensis altmedieval, amb règim propi basat en antics privilegis, usos i costums. La major part de la documentació de la Casa de la Vall desaparegué en la destrucció del casal pels francesos a començaments del segle XVII, però se n'ha conservat un Llibre d'ordinacions, de gran valor històric.

El Deganat de la Vall d'Àneu[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista d'organització religiosa, la Vall d'Àneu formava un deganat propi, el Deganat d'Àneu, amb seu també a Esterri d'Àneu, a la parròquia de Sant Vicenç. Modernament, l'Arxiprestat d'Àneu substituí l'antic deganat, però els canvis moderns en la reestructuració parroquial han fet que existeixi un sol arxiprestat a tota la comarca, amb seu a Sort, i que Esterri d'Àneu hagi passat a ser una agrupació de parròquies, que, també, congrega totes les de la vall a l'entorn del rector de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu.

Aquest deganat, convertit al segle XIX en oficialat i al XX en arxiprestat, fou un dels divuit en què se subdividia el Bisbat d'Urgell. Comprenia els pobles d'Esterri d'Àneu, cap de l'oficialat, i Alòs, Àrreu, Berrós Jussà, Berrós Sobirà, Borèn, Burgo, Cerbi, Dorve, Escalarre, Espot, Estaon, Gavàs, Isavarre, Isil, Jou, Llavorre, Son, Sorpe amb el Mas de Bruguera, Unarre amb el Mas d'Aurós i València d'Àneu. Era comandat per un Degà (més tard, arxiprest), i comprenia, el 1847, 20 capellans, 45 beneficiats i 5 subalterns.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Vall d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]