Xeiene (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaXeiene
Tsetsêhestâhese
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2.100 (2007[1])
Parlants nadiusParlat per:
  • 1700 a Montana
  • 400 a Oklahoma (Golla 2007)
  • Població ètnica: 4000 (Golla 2007) a Montana (2010 Modifica el valor a Wikidata)
RànquingNo es troba entre els 100 primers
Parlat aMinnesota, Montana i Oklahoma Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deMontana i Oklahoma.
EstatEstats Units Estats Units
Cheyenne USC2000 PHS.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües àlgiques
llengües algonquines
llengües algonquines de les planes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióNo està regulat
Nivell de vulnerabilitat3 en perill i 4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2chy Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3chy Modifica el valor a Wikidata
Glottologchey1247 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuechy Modifica el valor a Wikidata
UNESCO765 Modifica el valor a Wikidata
IETFchy Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1685 Modifica el valor a Wikidata

El xeiene (Tsėhesenėstsestotse o en pronúncia simplificada, Tsisinstsistots) és una llengua ameríndia parlada pels xeiene, en el que avui és Montana i Oklahoma als Estats Units. Forma part de la família de les llengües algonquines. Igual que totes les llengües algonquines, té una complexa morfologia aglutinant.

Classificació[modifica]

El xeiene és una de les llengües algonquines, que és una subcategoria de les llengües àlgiques. En concret, és una llengua algonquina de les planes. No obstant això, les llengües de les planes, que també inclouen l'arapaho i el siksikà, són una àrea lingüística més que un subgrup genètic.

Distribució geogràfica[modifica]

Parts d'un tipi en xeiene

El xeiene es parla a la Reserva Índia Septentrional Xeiene de Montana i a Oklahoma. A la Reserva Índia Septentrional de Xeiene, el març de 2013 hi havia aproximadament 10.050 inscrits com a membres de la tribu, dels quals uns 4.939 residien a la reserva; poc més d'un quart de la població de cinc anys o més vells parlaven una llengua diferent de l'anglès.[2]

La llengua xeiene és considerada "definitivament en perill" a Montana, i "en perill crític" a Oklahoma per la UNESCO.[3] Les classes en xeiene estan disponibles al Chief Dull Knife College de Lame Deer (Montana),[4] a la Universitat del Sud-oest de l'Estat d'Oklahoma,[5] i a la Watonga High School, a Watonga (Oklahoma),[6]

Fonologia[modifica]

La fonologia xeiene és relativament senzilla. Mentre registra només tres vocals bàsiques, cadascuna es pot pronunciar de tres maneres diferents: accent tonal alt (e.g. á), accent tonal baix (e.g. a), i sorda (e.g. ė).[7] Els accents tonals alt i baix són fonèmics, mentre que l'ensordiment de la vocal està predeterminat per l'ambient que l'envolta, de manera que les vocals sordes són al·lòfons de les sonores. El fonema /h/ és percebut com a [s] en l'ambient entre /e/ i /t/ (h > s / e _ t). /h/ és percebut com a [ʃ] entre [e] i [k] (h > ʃ / e _ k) i.e. /nahtóna/ nȧhtona foraster, /nehtóna/ nėstona la teva filla, /hehke/ heške la seva mare (d'ell). El dígraf ‘ts' es representa assibilat /t/; una regla fonològica del xeiene és que la /t/ subjacent esdevé africada davant una /e/ (t > ts/_e). Per tant, ‘ts' no és un fonema separat, sinó un al·lòfon de /t/. El so [x] no és un fonema, sinó que es deriva d'altres fonemes, incloent /ʃ/ (quan /ʃ/ precedeix o segueix una vocal no frontal, /a/ o /o/), i el morfema de temps passat /h/, que es pronuncia [x] quan precedeix un morfema que comença amb /h/.

Vocals
Anteriors Centrals Posteriors
Mitjanes i o
Altes a
Consonants
Bilabials Dentals Post
alveolars
Velars Glotals
Oclusives p t k ʔ
Fricatives v s ʃ (x) h
Nasals m n

L'ortografia xeiene de 14 lletres no és ni un sistema fonètic pur ni una transcripció fonètica; sinó que és, segons diu el lingüista Wayne Leman, una "pronunciació ortogràfica". En altres paraules, és un sistema pràctic de lletrejar dissenyat per facilitar la pronunciació apropiada. Algunes variants al·lofòniques, com ara les vocals sordes, són transcrites. <e> no representa el fonema /e/, sinó que usualment es pronuncia com una [ɪ] fonètica i de vegades varia a [ɛ]. <š>representa el so /ʃ/.

Gramàtica[modifica]

La llengua xeiene representa les persones que participen en una oració no amb pronoms separats sinó amb afixos del verb. El seu sistema pronominal usa les distincions algonquines: 3 persones gramaticals (1a, 2a, 3a) més la 3a obviativa (3 '); 2 nombres (singular i plural); animació (animat i inanimat); i inclusivitat (primera persona plural inclusiva i exclusiva).[8] La 3 'persona (obviativa) és una 3a persona "fora de focus": quan hi ha dos o més terceres persones a una oració i alguna d'elles en deixar d'estar present o deixar de ser notòria arriba a ser obviativa. Si l'entitat obviativa és un substantiu animat serà marcat amb un sufix obviatiu, habitualment -o or -óho'. Els verbs registren la presència de participants obviatius tant si estan presents com a com substantius com si no.

Afixos pronominals[modifica]

Hi ha tres prefixos pronominals bàsics en xeiene:

ná- Primera persona
né- Segona persona
é- Tercera persona

Aquests tres prefixos bàsics poden presentar-se combinats amb diversos sufixos per expressar totes les diferenciacions pronominals d'aquesta llengua. Per exemple, el prefix nà- pot ser combinat en un verb amb el sufix -me per expressar la primera persona del plural exclusiva ("nosaltres, no incloent-te a tu"), com amb nátahpetame, "nosaltres.EXCLsom grans"

Desenvolupament històric[modifica]

Tal com la resta de les llengües algonquines, el xeiene deriva d'un ancestre reconstruït anomenat proto-algonquí (sovint abreujat com a "PA").

Alguns mots xeiene amb reconstrucció coneguda des del proto-algoquí són:

  • hetane (PA *erenyiwa, "home")
  • hē'e (PA **eθkwe·wa, "dona")
  • ma'heo'o ("Esperit Sagrat, Déu")
  • ame (PA *pemyi, "greix")
  • he'e (PA *weθkweni, "el seu fetge")
  • matana (PA *meθenyi, "llet")

El canvi en el so des del proto-algonquí al xeiene és complex, com es pot observar en la paraula erenyiwa (proto-algonquí) que significa "home", fins a la moderna hetane (xeiene).

  • Primer el sufix PA -wa desapareix (*erenyi)
  • La seqüència vocal geminada -yi- se simplifica a /i/ (semivocals eren fonèmicament vocals a PA i quan apareixen abans que una altra vocal arriben a ser no sil·làbiques (*ereni)
  • PA */r/ canvia a /t/ (*eteni)
  • /h/ és afegida abans de la vocal inicial de la paraula (*heteni)
  • A causa d'un canvi en la cadena vocàlica, en la paraula les vocals es trastoquen com a /e/, /a/ i /e/ (PA */e/ correspon de vegades en xeiene a la /e/ i de vegades la /a/; no obstant això, PA */i/ correspon gairebé sempre a la /e/ xeiene) (hetane)

Bibliografia[modifica]

  • Fisher Louise, Leroy Pine Sr., Marie Sanchez, and Wayne Leman, 2004. Cheyenne Dictionary. Lame Deer, Montana: Chief Dull Knife College.
  • Leman, Wayne, 1980. A Reference Grammar of the Cheyenne Language. University of Colorado Press. (fora d'impressió; revisat i reeditat com a Leman, 2012)
  • Leman, Wayne, 2012. A Reference Grammar of the Cheyenne Language. Lulu Press. (revisió de Leman, 1980)
  • Mithun, Marianne, 1999. The Languages of Native North America. Cambridge Language Surveys. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Petter, Rodolphe, 1915. English-Cheyenne Dictionary. Kettle Falls, Washington. Versió anotada també disponible en línia.

Referències[modifica]

  1. Xeiene a l'Ethnologue
  2. Northern Cheyenne Tribe website[1]
  3. «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger». [Consulta: 29 setembre 2012].
  4. «Course Descriptions: Cheyenne Studies». Chief Dull Knife College. [Consulta: 6 gener 2013].
  5. «Southwestern Oklahoma State University - Course Availability». [Consulta: 6 gener 2013].
  6. Rebecka Lyman «Keeping Cheyenne Language Alive». Cheyenne & Arapaho Tribal Tribune, 15-10-2012 [Consulta: 6 gener 2013].
  7. Hi ha també dues altres variants dels tons fonèmics: el mitjà (e.g. ā) i l'alt ascendent (e.g. ô). Aquests no representen generalment en l'escriptura, encara que hi ha signes diacrítics estàndard per indicar-los. El lingüista Wayne Leman va incloure una variant més d'accent tonal en la seva obra "Cheyenne Pitch Rules" (International Journal of American Linguistics 47 (4): 283-309) en línia aquí, però ha reconegut que no es diferencia de l'accent tonal baix.
  8. Petter, Rodolphe 1952. Cheyenne Grammar . Newton, Kansas: Mennonite Publication Office.

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en xeiene
de la Viquipèdia