Vés al contingut

C: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
→‎Fonètica: l'article sobre el dígraf ch existeix. La frase « També forma part de dos dígrafs fonètics, nc i ng» correspon més bé a la N
Línia 16: Línia 16:
Seguida d'una consonant sonora és una [[oclusiva velar sonora]] {{AFI|/g/}} (''dracma'' {{AFI|/'dɾagmə/}} {{AFI|/'dɾagma/}}).
Seguida d'una consonant sonora és una [[oclusiva velar sonora]] {{AFI|/g/}} (''dracma'' {{AFI|/'dɾagmə/}} {{AFI|/'dɾagma/}}).


També forma part de dos [[dígraf]]s fonètics: [[dígraf nc|nc]] i [[dígraf ng|ng]]. En l'[[escriptura]] [[català|catalana]] prenormativa també formava part del dígraf [[dígraf ch|ch]].
En l'[[escriptura]] [[català|catalana]] prenormativa també formava part del dígraf [[ch]].


== Significats de C ==
== Significats de C ==

Revisió del 19:50, 22 maig 2012

Aquest article tracta sobre la lletra C. Vegeu-ne altres significats a «Llenguatge C».

Plantilla:Alfabet llatíLa C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

El seu origen gràfic està en símbols fenicis per representar un arma que es llençava. Al llatí es va arrodonir i es va diferenciar de la G.

Fonètica

En català representa l'oclusiva velar sorda /k/ de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:

  • Davant de les vocals a (casa /'kazə/ /'kaza/), o (cosa /'kɔzə/ /'kɔza/), u (cullera /ku'ʎeɾə/ /ku'ʎeɾa/). En mallorquí pot prendre el so d'oclusiva palatal sorda: /'сazə/. Cal recalcar que si el fonema /k/ va seguit d'una lletra u que representa el fonema /w/, aleshores no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q).
  • Davant de les consonants r (creu /'kɾεw/ /'kɾew/ /'kɾəw) i l (clau /'klaw/)
  • Seguida d'una consonant sorda (acte /'aktə/ /'akte/, sucs /'suks/)
  • Geminada cc (acció /əksi'o/ /aksi'o/, però en mallorquí /at͡si'o/)
  • En posició final (sac /'sak/, però en mallorquí /'sac/). Després d'una consonant nasal pot emmudir-se (banc /'baŋ/ /'baŋk/).

És el fonema de la fricativa alveolar sorda /s/ davant e (cel /'sεɫ/), i (ciri /'siɾi/).

Seguida d'una consonant sonora és una oclusiva velar sonora /g/ (dracma /'dɾagmə/ /'dɾagma/).

En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.

Significats de C

C
C

Símbols derivats