Vés al contingut

Múscul pubococcigeal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 16: Línia 16:
El '''múscul pubococcigeal''' (''musculus pubococcygeus'') està situat en el sòl de la [[pelvis]] on forma juntament amb els feixos iliococcigeal i puborectal el [[múscul elevador de l'anus]]. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: [[múscul iliococcigeal|iliococcigeal]], el [[múscul puborectal|puborectal]] i '''pubococcigeal'''.<ref name="Gray">{{ref-llibre|cognom=Williams&Warwick (eds.)|títol=Gray. Anatomía|pàgines=618-619|lloc=Edimburg|editorial=Churchill Livingstone|any=1992|isbn=84-205-2299-6|llengua=castellà|edició=36ª|mes=Volum I}}</ref><ref group=nota>El ''Diccionari enciclopèdic de medicina'' contempla un sol múscul (elevador de l'anus) amb tres parts: pubococcigeal, puborectal i iliococcigeal. No dóna el grau de múscul independent al pubococcigeal. No obstant això, els tres tenen una clara denominació de músculs a la ''Terminologia Anatomica'': ''musculus iliococcygeus'', ''musculus pubococcygeus'' i ''musculus puborectalis''.</ref><ref name="D.E. Medicina"/>
El '''múscul pubococcigeal''' (''musculus pubococcygeus'') està situat en el sòl de la [[pelvis]] on forma juntament amb els feixos iliococcigeal i puborectal el [[múscul elevador de l'anus]]. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: [[múscul iliococcigeal|iliococcigeal]], el [[múscul puborectal|puborectal]] i '''pubococcigeal'''.<ref name="Gray">{{ref-llibre|cognom=Williams&Warwick (eds.)|títol=Gray. Anatomía|pàgines=618-619|lloc=Edimburg|editorial=Churchill Livingstone|any=1992|isbn=84-205-2299-6|llengua=castellà|edició=36ª|mes=Volum I}}</ref><ref group=nota>El ''Diccionari enciclopèdic de medicina'' contempla un sol múscul (elevador de l'anus) amb tres parts: pubococcigeal, puborectal i iliococcigeal. No dóna el grau de múscul independent al pubococcigeal. No obstant això, els tres tenen una clara denominació de músculs a la ''Terminologia Anatomica'': ''musculus iliococcygeus'', ''musculus pubococcygeus'' i ''musculus puborectalis''.</ref><ref name="D.E. Medicina"/>


El múscul pubococcigeal controla el flux de l'orina i es contreu durant l'orgasme. També ajuda en el part.<ref>{{cite web|url=http://www.alinenewton.com/pdf-articles/core.htm |title=Core stabilization, Core Coordination,article by Aline Newton,M.A.,certified Advanced Rolfer, the biomechanics of core stabilization, with core as a center of movement instead of a center of holding |publisher=Alinenewton.com |date= |accessdate=2012-02-20}}</ref>
Els exercicis de contracció del múscul pubococcigeal o exercicis de Kegel ajuden a enfortir aquest múscul i ajuden a prevenir la incontinència urinària i, en els homes, l'[[ejaculació precoç]]. Com el múscul pubococcigeal envolta la [[vagina]], l'exercici i entrenament també permeten obtenir beneficis sexuals. El pubococcigeal es contreu voluntàriament. Una dona pot reconèixer l'acció del múscul pubococcigeal en intentar interrompre el flux de l'orina, o en sentir la contracció vaginal contra el seu dit.

==Exercicis de Kegel==
[[Fitxer:Kegel exercises diagram.png|thumb|Diagrama amb els [[exercicis de Kegel]]]]
Els exercicis de contracció del múscul pubococcigeal o [[exercicis de Kegel]] ajuden a enfortir aquest múscul. Són una sèrie de contraccions voluntàries dels músculs perineals, per tal d'enfortir tots els músculs estriats de l'àrea del perineu. Sovint es refereixen així pel seu desenvolupador, [[Arnold Kegel]].

Amb aquest entrenament, es pot prevenir la incontinència urinària i, en els homes, l'[[ejaculació precoç]]. Com el múscul pubococcigeal envolta la [[vagina]], l'exercici i entrenament també permeten obtenir beneficis sexuals. El pubococcigeal es contreu voluntàriament. Una dona pot reconèixer l'acció del múscul pubococcigeal en intentar interrompre el flux de l'orina, o en sentir la contracció vaginal contra el seu dit.

Els exercicis de Kegel són una sèrie de contraccions voluntàries dels músculs perineals. Aquest moviment es fa en un esforç per enfortir tots els músculs estriats en l'àrea del perineu. Sovint es refereixen a ells simplement com "exercicis de Kegel", el nom del seu fundador, el Dr Arnold Kegel.<ref>[http://www.gannett.cornell.edu/top10Topics/sexualhealth/care/kegel-exercisie.html Kegel exercises] Gannet Health Services. Cornwell University website</ref> Aquests exercicis també serveixen per a estimular altres músculs com el isquiocavernoso, [[Múscul bulbocavernós|bulbocavernós]] i [[Múscul cremàster|cremàster]] en els homes, ja que la contracció voluntària de la múscul pubococcigeal també participa el reflex cremastèric, que aixeca els testicles cap amunt, encara que això no es dóna en tots els homes. Els exercicis de Kegel s'han prescrit per millorar la disfunció erèctil per fuga venosa i per ajudar els homes a controlar l'[[ejaculació precoç]],<ref>[http://sexuality.about.com/od/anatomyresponse/ht/kegelsmen.htm How To do Kegel Exercises (for men)] Silverberg, Corey. About.com</ref> i per al tractament de la incontinència urinària en ambdós sexes.<ref name="pmid20091581">{{cite journal |author=Dumoulin C, Hay-Smith J |title=Pelvic floor muscle training versus no treatment, or inactive control treatments, for urinary incontinence in women |journal=Cochrane Database Syst Rev |volume= |issue=1 |pages=CD005654 |year=2010 |pmid=20091581 |doi=10.1002/14651858.CD005654.pub2}}</ref><ref name="pmid22258946">{{cite journal |author=Campbell SE, Glazener CM, Hunter KF, Cody JD, Moore KN |title=Conservative management for postprostatectomy urinary incontinence |journal=Cochrane Database Syst Rev |volume=1 |issue= |pages=CD001843 |year=2012 |pmid=22258946 |doi=10.1002/14651858.CD001843.pub4}}</ref>


== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 13:55, 16 feb 2014

Infotaula anatomiaMúscul pubococcigeal
Músculs de la part baixa de l'abdomen.
Detalls
Llatímusculus pubococcygeus
Part demúscul elevador de l'anus Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn el pubis i aponeurosi pelviana.[1]
InsercióEn les vèrtebres sacres S3-S4, i en el perineu.[1]
InnervacióNervis sacres S3-S4.[1]
AccionsSuport de les vísceres pelvianes, elevació i constricció de l'anus.[1]
Identificadors
TAA04.5.04.003 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 19090 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.424
Termes anatòmics dels músculs

El múscul pubococcigeal (musculus pubococcygeus) està situat en el sòl de la pelvis on forma juntament amb els feixos iliococcigeal i puborectal el múscul elevador de l'anus. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: iliococcigeal, el puborectal i pubococcigeal.[2][nota 1][1]

El múscul pubococcigeal controla el flux de l'orina i es contreu durant l'orgasme. També ajuda en el part.[3]

Exercicis de Kegel

Diagrama amb els exercicis de Kegel

Els exercicis de contracció del múscul pubococcigeal o exercicis de Kegel ajuden a enfortir aquest múscul. Són una sèrie de contraccions voluntàries dels músculs perineals, per tal d'enfortir tots els músculs estriats de l'àrea del perineu. Sovint es refereixen així pel seu desenvolupador, Arnold Kegel.

Amb aquest entrenament, es pot prevenir la incontinència urinària i, en els homes, l'ejaculació precoç. Com el múscul pubococcigeal envolta la vagina, l'exercici i entrenament també permeten obtenir beneficis sexuals. El pubococcigeal es contreu voluntàriament. Una dona pot reconèixer l'acció del múscul pubococcigeal en intentar interrompre el flux de l'orina, o en sentir la contracció vaginal contra el seu dit.

Els exercicis de Kegel són una sèrie de contraccions voluntàries dels músculs perineals. Aquest moviment es fa en un esforç per enfortir tots els músculs estriats en l'àrea del perineu. Sovint es refereixen a ells simplement com "exercicis de Kegel", el nom del seu fundador, el Dr Arnold Kegel.[4] Aquests exercicis també serveixen per a estimular altres músculs com el isquiocavernoso, bulbocavernós i cremàster en els homes, ja que la contracció voluntària de la múscul pubococcigeal també participa el reflex cremastèric, que aixeca els testicles cap amunt, encara que això no es dóna en tots els homes. Els exercicis de Kegel s'han prescrit per millorar la disfunció erèctil per fuga venosa i per ajudar els homes a controlar l'ejaculació precoç,[5] i per al tractament de la incontinència urinària en ambdós sexes.[6][7]

Notes

  1. El Diccionari enciclopèdic de medicina contempla un sol múscul (elevador de l'anus) amb tres parts: pubococcigeal, puborectal i iliococcigeal. No dóna el grau de múscul independent al pubococcigeal. No obstant això, els tres tenen una clara denominació de músculs a la Terminologia Anatomica: musculus iliococcygeus, musculus pubococcygeus i musculus puborectalis.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 15 febrer 2014].
  2. Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36ª. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 618-619. ISBN 84-205-2299-6. 
  3. «Core stabilization, Core Coordination,article by Aline Newton,M.A.,certified Advanced Rolfer, the biomechanics of core stabilization, with core as a center of movement instead of a center of holding». Alinenewton.com. [Consulta: 20 febrer 2012].
  4. Kegel exercises Gannet Health Services. Cornwell University website
  5. How To do Kegel Exercises (for men) Silverberg, Corey. About.com
  6. Dumoulin C, Hay-Smith J «Pelvic floor muscle training versus no treatment, or inactive control treatments, for urinary incontinence in women». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2010, pàg. CD005654. DOI: 10.1002/14651858.CD005654.pub2. PMID: 20091581.
  7. Campbell SE, Glazener CM, Hunter KF, Cody JD, Moore KN «Conservative management for postprostatectomy urinary incontinence». Cochrane Database Syst Rev, vol. 1, 2012, pàg. CD001843. DOI: 10.1002/14651858.CD001843.pub4. PMID: 22258946.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Vegeu també

Enllaços externs