Vés al contingut

Nervi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 17: Línia 17:
L'etimologia de la paraula nervi prové de la [[llatí medieval|llatina medieval]] ''nervus'', [[Metàtesi (lingüística)|metàtesi]] de la pre-llatina ''neuros'' ([[tendó]], [[corda]]), encara que es creu que l'arrel deriva de la [[Protoindoeuropeu|proto-indo-europea]] (''s)neu''- (tendó). Aquesta relació semàntica vendria donada per la similitud morfològica entre aquestes estructures<ref>{{ref-publicació|cognom=Harper, D |títol=Dictionary entry: Nerve |publicació=Online Etymology Dictionary |pàgines= |volum=2015 |pmid=|url= http://www.etymonline.com/index.php?term=nerve&allowed_in_frame=0|autor2= |autor3= |llengua=anglès|consulta=8 setembre 2015|}}</ref>.
L'etimologia de la paraula nervi prové de la [[llatí medieval|llatina medieval]] ''nervus'', [[Metàtesi (lingüística)|metàtesi]] de la pre-llatina ''neuros'' ([[tendó]], [[corda]]), encara que es creu que l'arrel deriva de la [[Protoindoeuropeu|proto-indo-europea]] (''s)neu''- (tendó). Aquesta relació semàntica vendria donada per la similitud morfològica entre aquestes estructures<ref>{{ref-publicació|cognom=Harper, D |títol=Dictionary entry: Nerve |publicació=Online Etymology Dictionary |pàgines= |volum=2015 |pmid=|url= http://www.etymonline.com/index.php?term=nerve&allowed_in_frame=0|autor2= |autor3= |llengua=anglès|consulta=8 setembre 2015|}}</ref>.


== Desenvolupament embrionari ==
== Desenvolupament [[Embriologia humana|embrionari]] ==
[[Fitxer:Neural crest.svg|thumb|Formació dels nervis perifèrics a partir de la [[cresta neural]]]]
[[Fitxer:Neural crest.svg|thumb|Formació dels nervis perifèrics a partir de la [[cresta neural]]]]
La [[histogènesi]] dels nervis, des del punt de vista de la [[biologia del desenvolupament]], comença a una etapa molt primerenca de la [[Diferenciació cel·lular|diferenciació cel⋅lular]]. En els vertebrats, el primer vestigi del sistema nerviós és l’aparició d’una franja fina de cèl⋅lules al llarg del centre de l’esquena: la [[placa neural]]. Aquest fenomen està regulat per les [[proteïnes]] adaptadores Numb i NumbL<ref>{{ref-publicació|cognom=Nieber, F |títol=NumbL is essential for Xenopus primary neurogenesis |publicació=''BMC Dev Biol'' |pàgines=|volum=2013 Oct 14;13:36|pmid=24125469|doi: 10.1186/1471-213X-13-36.|url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3852787/|autor2= Hedderich, M|autor3=''et al''.|llengua=anglès|consulta=14 setembre 2015|}}</ref>. La part interior de la placa neural (la que ressegueix la línia mitja) es convertirà en el sistema nerviós central (SNC), la part externa formarà el sistema nerviós perifèric (SNP). A mesura que progressa el desenvolupament, apareix un plegament seguint la línia mitja, anomenat [[solc neural]], cap als 20-22 dies després de la [[Zigot|fusió zigòtica]]. El plegament guanya amplitud i acaba tancant-se per la seva zona superior.



== Descripció ==
== Descripció ==

Revisió del 21:40, 14 set 2015

Per a altres significats, vegeu «Nervi (desambiguació)».
Infotaula anatomiaNervi
Nervis, representats de color groc, a l'extremitat superior del cos.
Detalls
Llatínervus
Part desistema nerviós perifèric Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA14.2.00.013 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 65132 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/nerve-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. Aquests són els feixos de les neurones units per teixit connectiu.

La glia perifèrica, composta fonamentalment per cèl⋅lules de Schwann[1][2] (amb una funció mielinitzant semblant a la dels oligodendròcits del sistema nerviós central) i cèl⋅lules satèl⋅lits o capsulars; és essencial per a la correcta protecció, nutrició i reparació dels axons dels nervis, sobre tot davant d’un procés de degeneració walleriana secundari al tall del nervi[3].

Les xarxes de nervis formen plexes nerviosos.[4][5] El cos principal d'un nervi és el seu tronc nerviós. Els nervis es van ramificant a mesura que s'allunyen del cervell i arriben als teixits i òrgans en forma de fibres aïllades, els extrems de les quals són les terminacions nervioses.

Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten les sensacions i els impulsos motors.[6][7]

Etimologia

L'etimologia de la paraula nervi prové de la llatina medieval nervus, metàtesi de la pre-llatina neuros (tendó, corda), encara que es creu que l'arrel deriva de la proto-indo-europea (s)neu- (tendó). Aquesta relació semàntica vendria donada per la similitud morfològica entre aquestes estructures[8].

Desenvolupament embrionari

Formació dels nervis perifèrics a partir de la cresta neural

La histogènesi dels nervis, des del punt de vista de la biologia del desenvolupament, comença a una etapa molt primerenca de la diferenciació cel⋅lular. En els vertebrats, el primer vestigi del sistema nerviós és l’aparició d’una franja fina de cèl⋅lules al llarg del centre de l’esquena: la placa neural. Aquest fenomen està regulat per les proteïnes adaptadores Numb i NumbL[9]. La part interior de la placa neural (la que ressegueix la línia mitja) es convertirà en el sistema nerviós central (SNC), la part externa formarà el sistema nerviós perifèric (SNP). A mesura que progressa el desenvolupament, apareix un plegament seguint la línia mitja, anomenat solc neural, cap als 20-22 dies després de la fusió zigòtica. El plegament guanya amplitud i acaba tancant-se per la seva zona superior.

Descripció

Els nervis són manats de prolongacions nervioses de substància blanca en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos. Formen part del sistema nerviós perifèric. Els nervis aferents transporten senyals sensorials al cervell, per exemple de la pell o altres òrgans, mentre que els nervis eferents condueixen senyals estimulants des del cervell cap als músculs i glàndules.

Aquests senyals, sovint anomenats «impulsos nerviosos», són també conegudes com a «potencials d'acció»: ones elèctriques que viatgen a grans velocitats, neixen habitualment al cos cel·lular d'una neurona i es propaguen ràpidament per l'axó cap al seu extrem, on per mitjà de la sinapsi, el estímul és transmès a una altra neurona o un òrgan efector, com ara una fibra muscular o una glàndula.

La sinapsi és la comunicació i la relació un funcional que s'estableix entre les terminacions de les cèl·lules nervioses. És el punt en el qual l'impuls nerviós es transmès entre dues neurones o una neurona i una cèl·lula efectora.[10] Així doncs, s'envia l'impuls elèctric, les vesícules en les quals es localitzen els neurotransmissors els alliberen i tot seguit, s'activen les dendrites de l'altre neurona per rebre la informació i, posteriorment, passar-la a l'altre fibra nerviosa.[11] Aquesta sinapsi pot ser elèctrica o química.[12]

Estructura

Els nervis perifèrics consisteixen en diversos feixos de fibres nervioses. Les parts dels nervis són les següents:

A mesura que el nervi es va ramificant, les beines de teixit conjuntiu es fan més fines[20]. En les branques més petites falta l'epineuri, i el perineuri no pot distingir-se de l'endoneuri. Els vasos sanguinis es localitzen a l'epineuri i al perineuri i rarament es troben en l'endoneuri.

Tipus de nervis

Els nervis del sistema nerviòs perifèric es poden classificar segons diferents criteris[21]:

Segons la funció

  • Nervis sensitius: la seva funció es transportar les excitacions del exterior fins als centres nerviosos. Condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central (SNC).
  • Nervis sensorials: els trobem dins dels nervis sensitius, s'encarreguen de transportar els estímuls dels òrgans dels sentits.
  • Nervis motors: transmeten els estímuls de moviment o secreció en músculs i glàndules respectivament.
  • Nervis mixtes: poden funcionar tant com a sensitius o com a motors. L'impúls nerviós es condueix en els dos sentits.

Segons la direcció del seu estímul

  • Nervi aferent: el que porta els senyals sensorials, per exemple, de la pell cap al cervell cap al sistema nerviós central, és a dir, que condueix cap endins. Per exemplificar, quan es produeix una cremada les fibres tèrmiques envien l'estímul al cervell.[22][23]
  • Nervi eferent:el que porta els senyals del sistema nerviós central cap als músculs o les glàndules. Nervi que transmet l'estímul de la part central a la perifèrica. Per exemple, el nervi centrífug.[24] Quan una persona aixeca la mà el sistema nerviós central envia un estímul a l'extremitat per dur a terme l'acció d'aixecar la mà.
  • Nervi mixt: el que porta els senyals en ambdós sentits.

Segons el lloc de procedència

En blau, principals nervis perifèrics
Número de parell cranial Nervi Tipus Funció
I parell cranial Nervi olfactori Sensitiu Olfacció
II parell cranial Nervi òptic Sensitiu Visió
III parell cranial Nervi motor ocular comú Mixte (principalment motor) Moviment parpella i globus ocular
IV parell cranial Nervi patètic Mixte (principalment motor) Moviment globus ocular
V parell cranial Nervi trigemin Mixte Masticació i sensibilitat de la cara
VI parell cranial Nervi motor ocular extern Mixte (principalment motor) Moviment globus ocular
VII parell cranial Nervi facial Mixte Mímica facial, secreció glàndules lacrimals i salivals
VIII parell cranial Nervi auditiu o estatoacústic Mixte (principalment sensitiu) Audició i equilibri
IX parell cranial Nervi glossofaringi Mixte Secreció glàndula parotïda (saliva) i elevació faringe durant la deglució
X parell cranial Nervi vague o cardiopneumogastroentèric Mixte Musculatura gola i coll, sensibilitat epiglotis i faringe, tos, deglució i orella mitjana
XI parell cranial Nervi accessori espinal Mixte Innervació múscul trapezi i esternocleidomastoïdal
XII parell cranial Nervi hipoglòs Mixte(principalment motor) Innervació musculatura lingual
  • Nervis raquidis o espinals: Aquests formen part del sistema nerviós perifèric i el comuniquen amb el sistema nerviós central. En total són 31 nervis: 8 cervicals, 12 toràcics, 5 lumbars i 5 de sacres i 1 parell de nervis coccigeals.[26][27] Tots els nervis espinals o raquidis tenen una arrel ventral i una dorsal. La dorsal, composta pel gàngli raquidi o espinal, és sensitiva. La ventral transmet informació cap als òrgans i dermis. Té funció motora. Tots els nervis rasquidis són de tipus mixt, és a dir, tenen les dues funcions, motora i sensitiva. Els de la regió sacra es coneixen amb el nom de "cua de cavall".

Segons la seva velocitat de conducció, el diàmetre i el estat de mielinització dels axons

Aquesta classificació s'aplica a les fibres sensorials i motores per igual.

  • Grup A: de diàmetre gran, alta velocitat de conducció i amb un gruixut recobriment mielínic axonal. Aquest grup pot dividir-se en quatre subgrups, depenent dels teixits que inerven i l'informació que transporten (A-alpha, A-beta, A-delta, i A-gamma).
  • Grup B: de petit diàmetre, baixa velocitat de conducció i poca mielina. El seu paper primordial és transmetre l'informació autonòmica.
  • Grup C: de petit diàmetre, baixa velocitat de conducció i amielíniques. Es consideren polimodals, responen a diverses combinacions d'estímuls i transporten sensacions de dolor crònic[28].
Grup Velocitat(m/s) Diàmetre(μm) Beïna mielina
A 20-15 m/s 1-22 Sí
B <14 m/s <3 Sí
C 3 m/s <1,2 No

Nervis cutanis

Com que la pell és un dels principals punts d'interacció entre el cos i el medi que l'envolta, el sistema nerviós perifèric cutani rep i respon constantment a diversos tipus d'estímuls, que poden ser físics (tèrmics, mecànics, elèctrics i de llum ultraviolada), químics o indirectes, com ara els que produeixen els al·lergògens, els haptens, els microorganismes, els traumatismes i les inflamacions.

Els nervis cutanis també poden respondre a estímuls associats a la circulació de la sang i les emocions. A més a més, el sistema nerviós central pot modular una gran varietat de funcions de la pell, ja sigui directament mitjançant els nervis autònoms eferents o mediadors derivats del SNC, o indirectament mitjançant les cèl·lules immunitàries o les glàndules adrenals. Aquestes funcions modulables inclouen la vasomotricitat, la termoregulació, la piloerecció, la funció de barrera, les secrecions de les glàndules i les cèl·lules, el creixement i diferenciació dels teixits, la cicatrització, la resposta immunitària i la inflamació.[29]

Tipus de nervis cutanis

Els nervis de la dermis tenen la funció d'enviar estímuls de la perifèria a la part central de l'organisme per activar mecanismes d'actuació enfront estímuls externs aquest.

Referències

  1. ↑ Lewis, GM; Kucenas, S «Perineurial glia are essential for motor axon regrowth following nerve injury» (en anglès). J Neurosci, 2014 Sep 17;34 (38), pp. 12762-77. PMID: 25232113 [Consulta: 7 setembre 2015].
  2. ↑ Akert, K; Sandri, C; et al «The fine structure of the perineural endothelium» (en anglès). Cell Tissue Res, 1976 Jan 27;165 (3), pp. 281-95. PMID: 1082372 [Consulta: 7 setembre 2015].
  3. ↑ Gaudet, AD; Popovich, PG; Ramer, MS «Wallerian degeneration: gaining perspective on inflammatory events after peripheral nerve injury» (en anglès). J Neuroinflammation, 2011 Aug 30;8:110, pp.. PMID: 21878126 [Consulta: 7 setembre 2015].
  4. ↑ M. S. Guiliàrov. Нервы (en rus). Sovétskaia Entsiklopédia, 1986. 
  5. ↑ Entrada «Нервы» a la Bolxàia Meditsínskaia Entsiklopédia (rus)
  6. ↑ «nervi». DIEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 agost 2015].
  7. ↑ «Redes 160: Cómo se conectan las neuronas - neurociencia» (en castellà). Redes, 2013. [Consulta: 9 juliol 2015].
  8. ↑ Harper, D «Dictionary entry: Nerve» (en anglès). Online Etymology Dictionary, 2015 [Consulta: 8 setembre 2015].
  9. ↑ Nieber, F; Hedderich, M; et al. «NumbL is essential for Xenopus primary neurogenesis» (en anglès). BMC Dev Biol, 2013 Oct 14;13:36. PMID: 24125469 [Consulta: 14 setembre 2015].
  10. ↑ «La sinapsis». Universidad autonoma de Madrid.
  11. ↑ Velasco Suárez, Manuel «Tipos de Sinapsis». Universidad autonoma de Chiapas.
  12. ↑ «Tejido nervioso: Sinapsis» (en castellà). Histología UC. [Consulta: 9 juliol 2015].
  13. ↑ Junqueira, LC; Montes, GS; Krisztán, RM «The collagen of the vertebrate peripheral nervous system» (en anglès). Cell Tissue Res, 1979 Nov;202 (3), pp. 453-60. PMID: 519713 [Consulta: 6 setembre 2015].
  14. ↑ Tassler, PL; Dellon, AL; Canoun, C «Identification of elastic fibres in the peripheral nerve» (en anglès). J Hand Surg Br., 1994 Feb;19 (1), pp. 48-54. PMID: 8169479 [Consulta: 6 setembre 2015].
  15. ↑ Eroschenko, V. P. DiFiore's Atlas of Histology with Functional Correlations (en anglès). Edició il·lustrada. Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 162. ISBN 9780781770576. 
  16. ↑ «Perineuri» (en català). enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  17. ↑ «Endoneuri» (en català). diccionari.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  18. ↑ Villegas, R; Caputo, C; Villegas, L «Diffusion barrieres in the squid nerve fiber. The axolemma and the Schwann layer» (en anglès). J Gen Physiol., 1962 Nov;46, pp. 245-55. PMID: 13997307 [Consulta: 7 setembre 2015].
  19. ↑ Fitzpatrick, MO; Maxwell, WL; Graham, DI «The role of the axolemma in the initiation of traumatically induced axonal injury» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 1998 Mar;64(3), pp. 285-7. PMID: 9527135 [Consulta: 8 setembre 2015].
  20. ↑ Zilic, L; Garner, PE; et al «An anatomical study of porcine peripheral nerve and its potential use in nerve tissue engineering» (en anglès). J Hand Surg Br., 2015 Sep;227 (3), pp. 302-14. PMID: 26200940 [Consulta: 7 setembre 2015].
  21. ↑ Gasser, HS «The Control of Excitation in the Nervous System» (en anglès). Bull N Y Acad Med, vol. 1937 Jun;13(6), pàg. 324-48. PMID: 19312023 [Consulta: 5 setembre 2015].
  22. ↑ «Aferent» (en català). Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 9 juliol 2015].
  23. ↑ «Nervi aferent» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 9 juliol 2015].
  24. ↑ «Nervi eferent» (en català). Diccionari Enciclopèdic de Medicina. [Consulta: 9 juliol 2015].
  25. ↑ «Nervi» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  26. ↑ «Sistema Nerviós perifèric: nervis espinals» (en català). Infermeria Virtual. [Consulta: 9 juliol 2015].
  27. ↑ «Fotografia nervis espinals» (en català). Infermeria virtual. [Consulta: 9 juliol 2015].
  28. ↑ Schmid, AB et al «The relationship of nerve fibre pathology to sensory function in entrapment neuropathy» (en anglès). Brain, 2014 Dec;137(Pt 12), pàg. 3186-99 [Consulta: 6 setembre 2015].
  29. ↑ Démarchez, M. «Cutaneous nervous system» (en anglès). Biologie de la peau, 07-05-2010. [Consulta: 24 agost 2015].

Bibliografia

  • Moore, Keith L. The Developing Human. Clinically Oriented Embriology. Chapter 18: The Nervous System (en anglès). Ed. W.B. Saunders Company (Highlighting edition), 1973. ISBN 0721664709 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Pansky, Ben. Review of Medical Embryology (en anglès). Ed. MacMillan Publishing Company, 1982. ISBN 0023906200 [Consulta: 9 setembre 2015]. 
  • Ross, Michael H.; Pawlina, Wojciech. Histología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007. ISBN 9789500604352 [Consulta: 5 setembre 2015]. 
  • Kierszenbaum, Abraham L.; Tres, Laura. Histology and Cell Biology: An Introduction to Pathology (en anglès). 3rd ed. Elsevier Saunders, 2011. ISBN 9780323078429 [Consulta: 5 setembre 2015]. 
  • Di Fiore, Mariano Severo Honorio. Atlas de histología normal (en castellà). Ed. Librería El Ateneo (7ª edición), 1986. ISBN 9500200368 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Junqueira, Luiz C.; Carneiro, José. Histología básica (en castellà). Ed. Elsevier Masson (6ª edición), 2005. ISBN 9788445814628 [Consulta: 6 setembre 2015]. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nervi&oldid=15774392»