Titanosaures: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments |
#QQ17 |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
==Nius== |
==Nius== |
||
[[Fitxer:Titanosaur nesting.jpg|thumb|Diagrama d’un niu de titanosaure]] |
[[Fitxer:Titanosaur nesting.jpg|thumb|Diagrama d’un niu de titanosaure]] |
||
Es va descobrir un gran niu de titanosaure a Auca Mahuevo, ([[Patagònia]]), i un altre a Espanya. Els ous eren relativament petits (11-12 cm), amb embrions fossilitzats amb impressions de la pell (no indicaven ni plumes ni espines dèrmiques). Apparentment centenars de femelles van fer el forat hi van pondre els ous i el van cobrir de vegetació i substàncies descompostes. Això va donar evidència de comportament de ramat que seria també una estratègia contra els seus depredadors com ''[[Abelisaurus]]''.<ref>{{ |
Es va descobrir un gran niu de titanosaure a Auca Mahuevo, ([[Patagònia]]), i un altre a Espanya. Els ous eren relativament petits (11-12 cm), amb embrions fossilitzats amb impressions de la pell (no indicaven ni plumes ni espines dèrmiques). Apparentment centenars de femelles van fer el forat hi van pondre els ous i el van cobrir de vegetació i substàncies descompostes. Això va donar evidència de comportament de ramat que seria també una estratègia contra els seus depredadors com ''[[Abelisaurus]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vila|nom=Bernat|cognom2=Jackson|nom2=Frankie D.|cognom3=Fortuny|nom3=Josep|cognom4=Sellés|nom4=Albert G.|cognom5=Galobart|nom5=Àngel|article=3-D Modelling of Megaloolithid Clutches: Insights about Nest Construction and Dinosaur Behaviour|publicació=PLOS ONE|url=http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0010362|volum=5|exemplar=5|data=2010-05-05|pàgines=e10362|doi=10.1371/journal.pone.0010362|issn=1932-6203}}</ref> |
||
=== Taxonomia === |
=== Taxonomia === |
||
Revisió del 00:24, 31 des 2017
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Titanosauroïdeu». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: desembre de 2015 |
Titanosauria  | |
|---|---|
 Esquelet d’Epachthosaurus skeleton, Museu Nacional de la República txeca (provinent d’Amèrica del Sud) | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Cap valor | Titanosauria Lydekker, 1895 |
| Famílies | |
| Mida | |
 | |
Els titanosauroïdeus (dinosaures membres dels grups Titanosauria i/o Titanosauroidea) van ser una superfamília de sauròpodes dels dinosaures, el qual inclou Saltasaurus i Isisaurus. Aquesta superfamília inclou alguns dels animals més pesants que hagin caminat sobre el sòl terrestre com són Argentinosaurus i Paralititan — que pesaven 100.000 kg, o fins i tot el doble com podria ser el cas de Bruhathkayosaurus).
Reben el nom dels Titans de la mitologia grega.
Junt amb els Brachiosauridae i relacionats, fan el clade més gran anomenat Titanosauriformes.
Descripció
Els Titanosaures tenien caps petits, fins i tot comparatas amb la resta dels sauròpedes. Les narius eren grosses i tenien crestes nasals formades per ossos. Les dents eren espatulades o en forma de bastonets però sempre petites.
El coll eren relativament curts per a un sauròpode i les cues no tan llargues com en els diplodocidae.
De les empremtes fòssils s'ha determinat que la pell de molts d'ells portava un dibuix en mosaic amb escates.
Tots eren enormes però amb diferència de mida entre espècies. Fins i tot en una illa se n’han trobat de relativament nans com Magyarosaurus, probablement com a resultat del fenomen del nanisme insular.
Distribució
Els titanosaures van ser el darrer grup de sauròpodes abans de l'extinció del Cretaci, de 90–65 milions d'anys enrere i eren els herbívors dominants en el seu temps. Per l'evidència dels fòssils semblen haver desplaçat als diplodòcids i braquiosàurids, quan aquest moriren entre el Juràssic primerenc i el Cretaci mitjà.
Tenien una distribució cosmopolita especialment al sud, fins i tot a Austràlia (Queensland).[1]
Dieta
Els excrements fossilitzats mostren restes de plantes que fan pensar que l’alimentació no era de tipus selectiu[2] en anàlisis fetes el 2005 es troben moltes monocotiledònies com palmes (Arecaceae) i herbes (Poaceae), incloent-hi antecessors de l’arròs i el bambú, que han donat la idea especulativa d’una coevolució de dinosaures i herbes.
Nius
Es va descobrir un gran niu de titanosaure a Auca Mahuevo, (Patagònia), i un altre a Espanya. Els ous eren relativament petits (11-12 cm), amb embrions fossilitzats amb impressions de la pell (no indicaven ni plumes ni espines dèrmiques). Apparentment centenars de femelles van fer el forat hi van pondre els ous i el van cobrir de vegetació i substàncies descompostes. Això va donar evidència de comportament de ramat que seria també una estratègia contra els seus depredadors com Abelisaurus.[3]
Taxonomia
Segons la proposta de Paul Sereno del 2005,
- Superfamília Titanosauroidea
- Clade Titanosauria
- Uberabatitan[4]
- Família Andesauridae
- Andesaurus (Argentina)
- ? Ruyangosaurus (Xina)
- Família Titanosauridae (sense ús, =Clade Lithostrotia)
- Ampelosaurus (França)
- Argentinosaurus (Argentina)
- Austrosaurus (Austràlia)
- Chubutisaurus (Argentina)
- Epachthosaurus (Argentina)
- Futalognkosaurus (Argentina)
- Ligabuesaurus (Argentina)
- Lirainosaurus (Espanya)
- Phuwiangosaurus (Tailàndia)
- Tangvayosaurus (Laos)
- Família Antarctosauridae
- Antarctosaurus (Argentina)
- Família Nemegtosauridae
- Bonitasaura (Argentina)
- Magyarosaurus (Romania)
- Malawisaurus (Malawi)
- Nemegtosaurus (Mongòlia)
- Rapetosaurus (Madagascar)
- Trigonosaurus (Brasil)
- Family Saltasauridae
- Argyrosaurus (Argentina)
- Bonatitan (Argentina)
- Iuticosaurus (Regne Unit)
- Lirainosaurus (Espanyan)
- Maxakalisaurus (Brasil)
- Pellegrinisaurus (Argentina)
- Quaesitosaurus (Mongòlia)
- Rinconsaurus (Argentina)
- Sonidosaurus (Xina)
- Subfamília Opisthocoelicaudiinae
- Alamosaurus (USA)
- Borealosaurus (Xina)
- Huabeisaurus? (Xina)
- Isisaurus (Índia)
- Opisthocoelicaudia (Mongòlia)
- Subfamília Saltasaurinae
- Neuquensaurus (Argentina)
- Saltasaurus (Argentina, Uruguai)
- Tribe Aeolosaurini
- Aeolosaurus (Argentina)
- Gondwanatitan (Brasil)
- Rocasaurus (Argentina)
- (incertae sedis)
- Adamantisaurus (Brasil)
- Aegyptosaurus (Egipte, Níger)
- Amargatitanis (Argentina)
- Baurutitan (Brasil)
- Bruhathkayosaurus (India)
- Gobititan (Xina)
- Hypselosaurus (Romania)
- Jainosaurus (India)
- Jiangshanosaurus (China)
- Karongasaurus (Malawi)
- Laplatasaurus (Argentina, Uruguaiy)
- Mendozasaurus (Argentina)
- Paralititan (Egipte)
- Puertasaurus (Argentina)
- Titanosaurus (India)
- Venenosaurus (USA)
- Wintonotitan, Clancy (Austràlia)
- Diamantinasaurus, Matilda (Austràlia)
- Clade Titanosauria
Filogènia
| Titanosauria |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Molnar R.E. and Salisbury S.W.. «Observations on Cretaceous Sauropods from Australia». A: Carpenter, Kenneth and Tidswell, Virginia (ed.). Thunder Lizards: The Sauropodomorph Dinosaurs. Indiana University Press, 2005, p. 454–465. ISBN 0-253-34542-1.
- ↑ Dinosaur Coprolites and the Early Evolution of Grasses and Grazers - Prasad et al. 310 (5751): 1177 - Science
- ↑ Vila, Bernat; Jackson, Frankie D.; Fortuny, Josep; Sellés, Albert G.; Galobart, Àngel «3-D Modelling of Megaloolithid Clutches: Insights about Nest Construction and Dinosaur Behaviour». PLOS ONE, 5, 5, 05-05-2010, pàg. e10362. DOI: 10.1371/journal.pone.0010362. ISSN: 1932-6203.
- ↑ Salgado, L. and Carvalho, I. «Uberabatitan ribeiroi, a new titanosaur from the Marila Formation (Bauru Group, Upper Cretaceous), Minas Gerais, Brazil.». Palaeontology, 51, 4, 2008, pàg. 881–901. DOI: 10.1111/j.1475-4983.2008.00781.x.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titanosaures |
- Titanosauria on DinoData
- The Geological Society article Best ever titanosaur skeleton discovered in Madagascar.
- National Geographic article, Eggs Hold Skulls of Titanosaur Embryos.
- Channel 4 article, Titanosaur eggs in France.