Vés al contingut

Campilobàcter: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 31: Línia 31:
88896|pmid= 9665983 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC88896/|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref> Determinats genotips capsulars de ''Campylobacter'' d'origen aviar s'associen en especial amb la gènesi de SGBs.<ref>{{ref-publicació|cognom=Heikema AP, Islam Z, Horst-Kreft D, Huizinga R, ''et al''|títol=''Campylobacter j ejuni'' capsular genotypes are related to Guillain-Barré syndrome|publicació=Clin Microbiol Infect|pàgines=pp: 852.e1-9|volum=2015 Set; 21 (9)|issn=1469-0691|pmid= 26070960 |doi=10.1016/j.cmi.2015.05.031|url=http://www.clinicalmicrobiologyandinfection.com/article/S1198-743X(15)00563-7/fulltext|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref>
88896|pmid= 9665983 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC88896/|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref> Determinats genotips capsulars de ''Campylobacter'' d'origen aviar s'associen en especial amb la gènesi de SGBs.<ref>{{ref-publicació|cognom=Heikema AP, Islam Z, Horst-Kreft D, Huizinga R, ''et al''|títol=''Campylobacter j ejuni'' capsular genotypes are related to Guillain-Barré syndrome|publicació=Clin Microbiol Infect|pàgines=pp: 852.e1-9|volum=2015 Set; 21 (9)|issn=1469-0691|pmid= 26070960 |doi=10.1016/j.cmi.2015.05.031|url=http://www.clinicalmicrobiologyandinfection.com/article/S1198-743X(15)00563-7/fulltext|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref>


Altres possibles seqüeles de les infeccions per campilobacteris són l'[[artritis]] reactiva o la [[síndrome de l'intestí irritable]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Keithlin J, Sargeant J, Thomas MK, Fazil A|títol=Systematic review and meta-analysis of the proportion of ''Campylobacter'' cases that develop chronic sequelae|publicació=BMC Public Health|pàgines=pp: 1203|volum=2014 Nov 22; 14 |pmc=4391665 |pmid= 25416162 |doi=10.1186/1471-2458-14-1203|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4391665/|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref> Es creu que un ~5% de les persones que sofreixen una infecció per aquests bacteris és relacionable amb manifestacions [[Reumatisme|reumàtiques]] cròniques posteriors. Cal tenir en compte que moltes enteritis aparentment banals no tenen un registre microbiològic de l'agent causal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pope JE, Krizova A, Garg AX, Thiessen-Philbrook H, Ouimet JM|títol=''Campylobacter'' Reactive Arthritis: A Systematic Review|publicació=Semin Arthritis Rheum|pàgines=pp: 48–55|volum=2007 Ag; 37 (1)|pmc=2909271|pmid=|doi=10.1016/j.semarthrit.2006.12.006|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2909271/|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref>
Altres possibles seqüeles de les infeccions per campilobacteris són l'[[artritis]] reactiva o la [[síndrome de l'intestí irritable]] (SII).<ref>{{ref-publicació|cognom=Keithlin J, Sargeant J, Thomas MK, Fazil A|títol=Systematic review and meta-analysis of the proportion of ''Campylobacter'' cases that develop chronic sequelae|publicació=BMC Public Health|pàgines=pp: 1203|volum=2014 Nov 22; 14 |pmc=4391665 |pmid= 25416162 |doi=10.1186/1471-2458-14-1203|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4391665/|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref> Es creu que un ~5% de les persones que sofreixen una infecció per aquests bacteris és relacionable amb manifestacions [[Reumatisme|reumàtiques]] cròniques posteriors. Cal tenir en compte que moltes enteritis aparentment banals no tenen un registre microbiològic de l'agent causal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pope JE, Krizova A, Garg AX, Thiessen-Philbrook H, Ouimet JM|títol=''Campylobacter'' Reactive Arthritis: A Systematic Review|publicació=Semin Arthritis Rheum|pàgines=pp: 48–55|volum=2007 Ag; 37 (1)|pmc=2909271|pmid=|doi=10.1016/j.semarthrit.2006.12.006|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2909271/|llengua=anglès|consulta= 30 gener 2018|}}</ref>

Tradicionalment, des de que fou aïllat per primera vegada l'any 1981, ''Campylobacter concisus'' s'ha associat amb la [[cavitat oral]] humana i lesions periodontals com la [[gingivitis]] i la [[periodontitis]]; a hores d'ara, però, es qüestiona el seu paper com a patogen oral ''stricto sensu''. En canvi, nombrosos treballs publicats des del final de la [[dècada de 2000]] demostren que ''C. concisus'' és l'agent causal de processos intestinals aguts, ja que ha estat l'únic patogen detectat en [[Femta|mostres fecals]] de malalts [[diarrea|diarre]]ics. Alguns estudis suggereixen que la infecció per aquest campilobacteri és un factor que predisposa el desenvolupament de reflux gastroesofàgic i [[esòfag de Barrett]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Kaakoush NO, Mitchell HM|títol=''Campylobacter concisus'' – A New Player in Intestinal Disease|publicació=Front Cell Infect Microbiol|pàgines=pp: 4|volum=2012 Feb 3; 2|pmc=3417403
|pmid=22919596|doi=10.3389/fcimb.2012.00004|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3417403/| llengua=anglès|consulta= 2 febrer 2018|}}</ref> A més, determinades [[Soca (taxonomia)|soques]] de ''C. concisus'' també s'han relacionat amb diverses [[malalties inflamatòries intestinals]] cròniques i s'ha observat una prevalença del bacteri significativament major en nens diagnosticats de [[malaltia de Crohn]] i adults amb [[colitis ulcerosa]] comparada amb la de grups de control.<ref>{{ref-publicació|cognom=Akutko K, Matusiewicz K|títol=Campylobacter concisus as the etiologic agent of gastrointestinal diseases|publicació=Adv Clin Exp Med|pàgines=pp: 149-154|volum=2017 Gen-Feb; 26 (1)|issn=2451-2680|pmid= 28397447 |doi=10.17219/acem/61428|url=http://www.advances.umed.wroc.pl/pdf/2017/26/1/149.pdf| llengua=anglès|consulta= 2 febrer 2018|}}</ref>


El 2008 la campilobacteriosi va ser la [[zoonosi]] més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris. A l'Estat espanyol es registraren 6.334 campilobacteriosis humanes durant el 2010, de les quals el 83,5% va ser causat per l'espècie pròpia de l'aviram. L'any 2014 es van notificar 236.851 casos en els països de l'[[UE]]. Entre el 20% i el 30% dels casos de campilobacteriosi a la Unió Europea són atribuïbles a la carn de pollastre.
El 2008 la campilobacteriosi va ser la [[zoonosi]] més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris. A l'Estat espanyol es registraren 6.334 campilobacteriosis humanes durant el 2010, de les quals el 83,5% va ser causat per l'espècie pròpia de l'aviram. L'any 2014 es van notificar 236.851 casos en els països de l'[[UE]]. Entre el 20% i el 30% dels casos de campilobacteriosi a la Unió Europea són atribuïbles a la carn de pollastre.
Línia 44: Línia 47:


Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.
Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.

L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat ''broiler'' aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.<ref>{{ref-publicació|cognom=Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R|títol=Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry|publicació=Virol J|pàgines=pp: 179|volum=2017 Set 16; 14 (1)|pmc=
5602926|pmid= 28915819 |doi=10.1186/s12985-017-0849-7|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5602926/|llengua=anglès|consulta= 1 febrer 2018|}}</ref>


Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.
Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.

Revisió del 12:56, 2 feb 2018

Infotaula d'ésser viuCampilobàcter
Campylobacter Modifica el valor a Wikidata

Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus
Dades
Hàbitatsaliva humana Modifica el valor a Wikidata
Malaltiagastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseEpsilonproteobacteria
OrdreCampylobacterales
FamíliaCampylobacteraceae
GènereCampylobacter Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicCampylobacter fetus Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Els campilobacteris (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són oxidasa-positius. Dins del gènere Campylobacter hi ha setze espècies i cinc subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. Amb menys freqüència, C. lari i C. upsaliensis són causa d'enteritis en humans. C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles i és també un patogen oportunista en humans. Campylobacter està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al tracte de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. L'espècie C. jejuni s’associa principalment a l'aviram, i C. coli es troba sobretot en el bestiar porcí. Actualment ja s'han seqüenciat els genomes de diverses espècies de campilobacteris.

Els bacteris del gènere Campylobacter tenen forma d'espiral, són microaeròfils (no toleren la deshidratació i creixen millor en concentracions baixes d'oxigen) i termotolerants, amb un creixement òptim a una temperatura de 41,5°C, un pH entre 6,5-7,5, una activitat aquosa (aw) de 0,997 i una concentració de sal de 0,5% en condicions de microaerobiosi. El seu creixement s'inhibeix quan les temperatures són inferiors a 30°C i superiors a 45°C, el pH és inferior a 4,9 i superior a 9, l'aw és inferior a 0,987, la concentració de sal és superior a 2% o en absència d'oxigen.

Efectes sobre la salut humana

Campylobacter spp. es poden transmetre a l'home a través del contacte directe amb els animals o les canals infectats o indirectament a través dels aliments i de l'aigua contaminats.

La infecció amb alguna espècie de campilobacteris és una de les causes més habituals de gastroenteritis i enterocolitis bacteriana en humans. En els 2-5 dies posteriors a la infecció els individus desenvolupen diarrea, dolor abdominal i febre i, en general, la malaltia pot durar uns 7-10 dies. La diarrea pot ser sanguinolenta i anar acompanyada de nàusees i vòmits. La dosi infecciosa necessària per produir patogenicitat es baixa (menys de 1.000 microorganismes són capaços de produir una campilobacteriosi aguda). En persones amb sistemes immunològics alterats, els bacteris es poden disseminar pel torrent sanguini i donar lloc a bacterièmies o sèpsies que comprometren la vida de la persona. A vegades la infecció pot ser mortal i alguns individus (menys d'1 cada 1.000 casos) desenvolupen la síndrome de Guillain-Barré (SGB), en la qual els nervis que uneixen la medul·la espinal i el cervell a la resta del cos queden danyats, a vegades de forma permanent.[1] Determinats genotips capsulars de Campylobacter d'origen aviar s'associen en especial amb la gènesi de SGBs.[2]

Altres possibles seqüeles de les infeccions per campilobacteris són l'artritis reactiva o la síndrome de l'intestí irritable (SII).[3] Es creu que un ~5% de les persones que sofreixen una infecció per aquests bacteris és relacionable amb manifestacions reumàtiques cròniques posteriors. Cal tenir en compte que moltes enteritis aparentment banals no tenen un registre microbiològic de l'agent causal.[4]

Tradicionalment, des de que fou aïllat per primera vegada l'any 1981, Campylobacter concisus s'ha associat amb la cavitat oral humana i lesions periodontals com la gingivitis i la periodontitis; a hores d'ara, però, es qüestiona el seu paper com a patogen oral stricto sensu. En canvi, nombrosos treballs publicats des del final de la dècada de 2000 demostren que C. concisus és l'agent causal de processos intestinals aguts, ja que ha estat l'únic patogen detectat en mostres fecals de malalts diarreics. Alguns estudis suggereixen que la infecció per aquest campilobacteri és un factor que predisposa el desenvolupament de reflux gastroesofàgic i esòfag de Barrett.[5] A més, determinades soques de C. concisus també s'han relacionat amb diverses malalties inflamatòries intestinals cròniques i s'ha observat una prevalença del bacteri significativament major en nens diagnosticats de malaltia de Crohn i adults amb colitis ulcerosa comparada amb la de grups de control.[6]

El 2008 la campilobacteriosi va ser la zoonosi més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris. A l'Estat espanyol es registraren 6.334 campilobacteriosis humanes durant el 2010, de les quals el 83,5% va ser causat per l'espècie pròpia de l'aviram. L'any 2014 es van notificar 236.851 casos en els països de l'UE. Entre el 20% i el 30% dels casos de campilobacteriosi a la Unió Europea són atribuïbles a la carn de pollastre.

La resistència als antibiòtics dels campilobacteris ha augmentat en el decurs de les darreres dècades, especialment davant les fluoroquinolones, un fenomen que s'ha atribuït a la generalització de l'antibioticoteràpia preventiva en moltes grans granges d'aviram.[7] Per això, a hores d'ara es desenvolupen nous tractaments alternatius amb bacteriòfags, probiòtics o bacteriocines anti-Campylobacter que redueixin la incidència de la campilobacteriosi en humans i/o la colonització dels bacteris en els hostes animals.[8]

Campilobacter en aliments

Diversos estudis de modelització microbiològica assenyalen que les mateixes varietats aïllades en el 50- 80% de les campilobacteriosis humanes es van trobar en les granges de pollastres. El consum d'aquesta carn poc cuinada és el principal factor identificat en els brots, però en l'àmbit domèstic també destaca la transmissió per altres aliments a causa d'una contaminació encreuada.

El 2008 l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va dur a terme un estudi en escorxadors sobre la prevalença d'aquest patogen en els pollastres de tota Europa. De mitjana, es va trobar Campylobacter ssp. en el 71% dels budells dels pollastres i en el 76% de les canals, cosa que indica que s'hi produeix una contaminació durant la preparació de la canal. La prevalença varia enormement d'un estat a l'altre, d'un 2% a un 100% de prevalença en pollastre i d'un 5% a un 100% en canal. En dos terços de les mostres de budell i de canals es va aïllar Campylobacter jejuni i en un terç Campylobacter coli. A penes s'hi van aïllar altres espècies.

Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.

L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat broiler aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.[9]

Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.

Prevenció a la cuina

Com a mesura de prevenció es recomana seguir les quatre normes d'higiene per garantir la seguretat dels aliments que es preparen en les cuines domèstiques o de restauració:

  1. Netejar mans, estris i superfícies sovint, sobretot després de tocar la carn crua.
  2. Separar sempre els aliments crus dels cuinats, tant en la cuina com a la nevera.
  3. Coure suficientment la carn, especialment la de pollastre.
  4. Refredar tan bon punt sigui possible els aliments, fins i tot els preparats.

Referències

  1. ↑ Nachamkin, I; Allos, BM; Ho, T «Campylobacter Species and Guillain-Barré Syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1998 Jul; 11 (3), pp: 555–567. ISSN: 0893-8512. PMC: 88896. PMID: 9665983 [Consulta: 30 gener 2018].
  2. ↑ Heikema AP, Islam Z, Horst-Kreft D, Huizinga R, et al «Campylobacter j ejuni capsular genotypes are related to Guillain-Barré syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2015 Set; 21 (9), pp: 852.e1-9. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.05.031. ISSN: 1469-0691. PMID: 26070960 [Consulta: 30 gener 2018].
  3. ↑ Keithlin J, Sargeant J, Thomas MK, Fazil A «Systematic review and meta-analysis of the proportion of Campylobacter cases that develop chronic sequelae» (en anglès). BMC Public Health, 2014 Nov 22; 14, pp: 1203. DOI: 10.1186/1471-2458-14-1203. PMC: 4391665. PMID: 25416162 [Consulta: 30 gener 2018].
  4. ↑ Pope JE, Krizova A, Garg AX, Thiessen-Philbrook H, Ouimet JM «Campylobacter Reactive Arthritis: A Systematic Review» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2007 Ag; 37 (1), pp: 48–55. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2006.12.006. PMC: 2909271 [Consulta: 30 gener 2018].
  5. ↑ Kaakoush NO, Mitchell HM «Campylobacter concisus – A New Player in Intestinal Disease» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2012 Feb 3; 2, pp: 4. DOI: 10.3389/fcimb.2012.00004. PMC: 3417403. PMID: 22919596 [Consulta: 2 febrer 2018].
  6. ↑ Akutko K, Matusiewicz K «Campylobacter concisus as the etiologic agent of gastrointestinal diseases» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2017 Gen-Feb; 26 (1), pp: 149-154. DOI: 10.17219/acem/61428. ISSN: 2451-2680. PMID: 28397447 [Consulta: 2 febrer 2018].
  7. ↑ Facciolà A, Riso R, Avventuroso E, Visalli, et al «Campylobacter: from microbiology to prevention» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2017 Jun; 58 (2), pp: E79–E92. ISSN: 0017-0313. PMC: 5584092. PMID: 28900347 [Consulta: 30 gener 2018].
  8. ↑ Johnson TJ, Shank JM, Johnson JG «Current and Potential Treatments for Reducing Campylobacter Colonization in Animal Hosts and Disease in Humans» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Mar 23; 8, pp: 487. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00487. PMC: 5362611. PMID: 28386253 [Consulta: 31 gener 2018].
  9. ↑ Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R «Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry» (en anglès). Virol J, 2017 Set 16; 14 (1), pp: 179. DOI: 10.1186/s12985-017-0849-7. PMC: 5602926. PMID: 28915819 [Consulta: 1r febrer 2018].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campilobàcter&oldid=19621227»