Cítric: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
mCap resum de modificació |
||
Línia 73: | Línia 73: | ||
* ''[[Citrus unshiu]]'' (satsuma) |
* ''[[Citrus unshiu]]'' (satsuma) |
||
* ''[[Citrus vocameriana]]'' |
* ''[[Citrus vocameriana]]'' |
||
== Bibliografia == |
|||
* {{ref-publicació|cognom=Wu|nom=Guohong Albert et al.|títol=Genomics of the origin and evolution of Citrus|publicació=Nature|data=7 febrer 2018|doi=10.1038/nature25447}} |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 13:42, 8 feb 2018
Citrus | |
---|---|
Un mandariner | |
Dades | |
Font de | cítric i suc de cítric |
Planta | |
Tipus de fruit | hesperidi |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Rutaceae |
Subfamília | Aurantioideae |
Gènere | Citrus L. |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Espècies i híbrids principals | |
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 5 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les Ruteàcees. Els seus fruits posseeixen un alt contingut en vitamina C, la qual els proporciona aquest típic sabor àcid tan característic. Són originaris de l'Àsia tropical i subtropical, i en formen part tres espècies pròpiament dites i nombrosos híbrids conreats, incloses les fruites més àmpliament comercialitzades, com la llimona, la taronja, la llima o llimona dolça i la mandarina, amb diverses varietats que depenen de la regió en què es conreïn.
Tot i que la classificació taxonòmica és complexa, recents investigacions genètiques han demostrat que únicament existeixen tres espècies principals C. màxima, C. medica i C. reticulata, essent totes les restants híbrids d'aquestes tres.
A causa de la facilitat d'hibridació dels cítrics, tots els conreus per a ús comercial s'obtenen empeltant les espècies desitjades sobre plançons seleccionats per la seva resistència a les malalties.
Generalment, els cítrics no són resistents al fred, temperatures continuades sota zero (0° Celsius) poden fer malbé tant els fruits com els brots joves, pel que són espècies cultivades en zones compreses entre els paral·lels 40 N i 40 S. Aquests conreus són abundants en totes les zones litorals de la conca mediterrània, essent molt comuns al sud del Principat i al País Valencià on és regulat com a Indicació Geogràfica Protegida.
Espècies del gènere Citrus
Hi ha quaranta-sis espècies de cítrics catalogades.
- Citrus amblycarpa
- Citrus aurantifolia (llimoner àcid)
- Citrus aurantium (taronger bord)
- Citrus australasica
- Citrus australis
- Citrus clementina (clementina)
- Citrus bergamia
- Citrus deliciosa
- Citrus depressa
- Citrus glauca
- Citrus halimii
- Citrus hystrix (cumbabà)
- Citrus ichangensis
- Citrus indica
- Citrus iyo
- Citrus jambhiri
- Citrus japonica (cumquat)
- Citrus latipes
- Citrus latifolia (llimoner de Pèrsia)
- Citrus limettioides
- Citrus limetta
- Citrus limon (llimoner)
- Citrus limonia (rangpur)
- Citrus macrophyla
- Citrus macroptera
- Citrus maxima (aranger gros)
- Citrus medica (poncemer)
- Citrus monstruosa
- Citrus myrtifolia
- Citrus natsudaidai
- Citrus nobilis (mandariner)
- Citrus pennivesiculata
- Citrus paradisi (aranger)
- Citrus reshni
- Citrus reticulata (mandariner)
- Citrus sinensis (taronger)
- Citrus sphaerocarpa (kabosu)
- Citrus sudachi
- Citrus sunki
- Citrus tachibana
- Citrus tamurana
- Citrus tangelo
- Citrus tangerina
- Citrus trifoliata
- Citrus unshiu (satsuma)
- Citrus vocameriana
Bibliografia
- Wu, Guohong Albert et al. «Genomics of the origin and evolution of Citrus». Nature, 07-02-2018. DOI: 10.1038/nature25447.
Vegeu també
Enllaços externs
- Cítrics: esprémer fins a la pell Vídeo. CCMA-TV3. 17 de gener de 2011. Durada 26.28s (Consulta 3 d'abril de 2016) (català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cítric |