Organismes ediacarians: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
==Història== |
==Història== |
||
[[Image:Cyclomedusa.jpg|250px|thumb|right|''[[Cyclomedusa]]'', un organisme ediacarà de filiació incerta amb un aspecte de esponjós.]] |
[[Image:Cyclomedusa.jpg|250px|thumb|right|''[[Cyclomedusa]]'', un organisme ediacarà de filiació incerta amb un aspecte de esponjós.]] |
||
Els primers fòssils ediacarans descoberts foren ''[[Aspidella|Aspidella terranovica]]'', en forma de disc, el [[1868]]. El seu descobridor, [[Alexander Murray (geòleg)|Alexander Murray]], un [[agrimensor]] de geologia, els considerà eines útils per a determinar l'edat de roques de la zona de [[Terranova]].<ref name=Gehling1999 /> Tanmateix, com que es trobaven per sota dels "estrats primordials", els estrats [[cambrià|cambrians]] que es considerava que contenien els primers indicis de vida, passaren quatre anys abans que algú s'atrevís a suggerir que fossin fòssils. La proposta d'[[Elkanah Billings]] fou descartada pels seus col·legues a causa de la seva forma senzilla, i foren considerades estructures d'escapament de gasos, concrecions inorgàniques, o fins i tot trampes parades per un déu maliciós per sembrar la manca de fe.<ref name=Gehling1999 /> En aquells temps encara no es coneixien estructures similars a cap altre indret del món, i aquest debat desigual aviat caigué a l'oblit.<ref name=Gehling1999>{{cite journal|title=The First Named Ediacaran Body Fossil, Aspidella terranovica|first=James G. |last=Gehling |coauthors=Guy M. Narbonne and Michael M. Anderson |
|||
|journal=Palaeontology|volume=43|pages=429|date=2000|doi=10.1111/j.0031-0239.2000.00134.x}}</ref> El [[1933]], [[Georg Gürich]] descobrí exemplars a [[Namíbia]],<ref name=Gurich1933>{{cite journal | author = Gürich, G. | year = 1933 | title = Die Kuibis-Fossilien der Nama-Formation von Südwestafrika | volume = 15 | pages = 137-155 | language = German}}</ref> però la ferma creença que la vida tenia els seus orígens en el [[Cambrià]] féu que fossin assignats a aquest període, i no es traçà cap relació amb ''Aspidella''. El [[1946]], [[Reg Sprigg]] descobrí "meduses" als [[monts Ediacara]], de les [[muntanyes Flinders]],<ref name=Sprigg1947>{{cite journal| author = Sprigg, R.C. | year = 1947| title = Early Cambrian "jellyfishes" of Ediacara, South Australia and Mount John, Kimberly District, Western Australia| journal = Transactions of the Royal Society of South Australia| volume = 73| pages = 72-99}}</ref> però es creia que aquestes roques pertanyien al Cambrià inferior, de manera que, tot i que el descobriment despertà un cert grau d'interès, no s'atragué gaire atenció seriosa. |
|||
No fou fins el descobriment a [[Gran Bretanya]] de l'icònic ''[[Charnia]]'' el [[1957]] que es començà a considerar seriosament que el Precambrià contingués vida. Aquest fòssil en forma de fronda fou descobert al [[bosc de Charnwood]] d'[[Anglaterra]],<ref>{{cite web|url=http://www.charnia.org.uk/saturday_school_2007.htm|title=Leicester’s fossil celebrity: Charnia and the evolution of early life|accessdate=22-06-2007}}</ref> i a causa del detallat [[mapa geològic|mapatge geològic]] del [[British Geological Survey]], no hi havia cap dubte que aquests fòssils reposaven en roques precambrianes. El paleontòleg [[Martin Glaessner]] traçà finalment la connexió entre aquest descobriment i altres d'anteriors,<ref>{{cite journal| author = Sprigg, R.C. |
|||
| year = 1991| title = Martin F Glaessner: Palaeontologist extraordinaire| journal =Mem. Geol. Soc. India| volume =20| pages =13-20}}</ref><ref>{{cite journal| title=The oldest fossil faunas of South Australia| author=Glaessner, M.F.| journal=International Journal of Earth Sciences| volume=47| issue=2| pages=522-531| year=1959| url=http://www.springerlink.com/content/th8t5154382750kq/| doi=10.1007/BF01800671| issn=1437-3254 | publisher=Springer}}</ref> i amb una combinació de datacions més precises dels exemplars existents i una injecció de vigor a la recerca, es descobriren molts més exemples.<ref>{{cite journal| author =Glaessner, Martin F.| year=1961| title=Precambrian Animals| journal=Science. Am.| volume=204| pages=72-78}}</ref> |
|||
Tanmateix, tots els exemplars descoberts fins el [[1967]] es trobaven en un [[gres]] de grans rugosos que evitava que en quedessin conservats els detalls delicats, fent que fos difícil interpretar-los. El descobriment de S. B. Misra de capes de [[cendra volcànica|cendra]] fossilíferes a l'assemblatge de [[Mistaken Point]] ho canvià tot, car la conservació dels detalls que feia possible la fina cendra permeté descriure característiques que anteriorment eren invisibles.<ref>{{cite journal|author=Misra, S.B.| year=1969| title=Late Precambrian(?) fossils from southeastern Newfoundland| journal=Geol. Soc. America Bull.| volume=80| url=http://bulletin.geoscienceworld.org/cgi/content/abstract/80/11/2133| doilabel=10.1130/0016-7606(1969)80[2133:LPFFSN]2.0.CO;2| doi=10.1130/0016-7606(1969)80[2133:LPFFSN]2.0.CO;2| pages=2133-2140| format=abstract}}</ref><ref>{{cite web | last = Badham | first = Mark | title = The Mistaken Point Fossil Assemblage Newfoundland, Canada | publisher = The Miller Museum of Geology, Queen's University, Kingston, |
|||
Ontario, Canada | date = 30 de gener del 2003 | url =http://geol.queensu.ca/people/narbonne/recent_pubs1.html | accessdate = 10-03-207}}</ref> |
|||
La pobra comunicació, juntament amb la dificultat de correlacionar formacions globalment distintes, féu que sorgissin una míriade de noms diferents per aquests organismes. El [[1960]], el nom francès "Ediacarien" – pels monts Ediacara a [[Austràlia Meridional]], que deuen el seu nom a l'[[aborígens australians|aborígen]] ''Idiyakra'', "l'aigua és present" – s'afegí als termes rivals "Sinià" i "Vendià",<ref name=Termier1960>{{cite journal | author = Termier, H. | coauthors = Termier, G. | year = 1960 | title = L’Ediacarien, premier etage paleontologique | journal = Rev. Gen. Sci. et Bull. Assoc. Francaise Avan. Sci. | issue=3-4 | pages=175–192 | volume = 67 | language= Francès }}</ref> per referir-se a les roques precambrianes terminals, noms que també foren donats als organismes. "Ediacarà" i "Ediacarià" foren posteriorment aplicats a l'època o període de [[taula dels temps geològics|temps geològic]] i les seves roques corresponents. Al març del [[2004]], la [[Unió Internacional de Ciències Geològiques]] posà fi a la inconsistència posant formalment nom al període terminal del [[Neoproterozoic]] en honor al topònim australià.<ref name=Knoll2006>{{cite journal | first = Andy H.| last = Knoll | coauthors = Walter, M.; Narbonne, G.; Christie-Blick, N. | title = The Ediacaran Period: a new addition to the geologic time scale | pages = 13-30 | journal = Lethaia | volume = 39 | date = 2006 | url = http://geol.queensu.ca/people/narbonne/KnollWalterNarbonneChristieBlick_Lethaia_2006.pdf | format = PDF | doi = 10.1080/00241160500409223 | accessdate = 14-042007}}Reimpressió, l'original del 2004 està disponible [http://www.stratigraphy.org/precambrian/Knoll_et_al_2004a.pdf aquí] (PDF).</ref> |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 13:35, 1 juny 2008
Els organismes ediacarans són formes de vida antigues del període Ediacarà que representen els organismes multicel·lulars complexos més antics coneguts. Aparegueren poc després que la Terra es desglacés després de l'extensa glaciació del Criogenià, i desaparegueren en gran part poc abans de la ràpida aparició de biodiversitat coneguda com a explosió cambriana, que vegé la primera aparició al registre fòssil dels patrons i morfologies bàsiques que més endavant formarien la base dels animals moderns. Poques coses de la diversitat dels organismes d'Ediacara serien incorporades a aquests patrons, i els distints organismes cambrians aparegueren i desplaçaren les formes de vida que havien dominat el registre fòssil ediacarà.
Els organismes ediacarans aparegueren per primera vegada fa uns 580 milions d'anys, i prosperaren fins l'inici del Cambrià fa 542 milions d'anys, quan desaparegueren les comunitats característiques de fòssils. Tot i que alguns rars fòssils que podrien representar supervivents han estat descoberts tan tard com el Cambrià mitjà (entre fa 510 i 500 milions d'anys), les comunitats de fòssils més primitives desapareixen del registre fòssil al final de l'Ediacarà, deixant únicament fragments polèmics d'ecosistemes que antigament havient prosperat, si és que deixaren alguna cosa.[1] Existeixen diverses hipòtesis per explicar aquesta desaparició, incloent-hi un biaix de conservació, un ambient cambiant, l'aparició de predadors o la competició d'altres formes de vida.
Alguns organismes ediacarans podrien haver estat estretament relacionats amb grups que més endavant esdevindrien prominents; per exemple, Kimberella mostra algunes semblances amb els mol·luscs, i es creu que alguns organismes presenten simetria bilateral, tot i que això és polèmic. La majoria de fòssils microscòpics són morfològicament distints de les formes de vida posteriors; semblen discs, bosses plenes de fang o matalassos esponjosos. És difícil classificar-los, i l'assignació d'algunes espècies és incerta fins i tot a nivell de regne – animal, fong, protista, etc. Un paleontòleg fins i tot ha aconseguit suport per la seva teoria d'un regne separat, Vendozoa (actualment conegut com a Vendobionta).[2] La seva forma estranya i la seva aparent llunyania respecte a organismes posteriors han portat alguns investigadors a considerar els organismes ediacarans un "experiment fallit" de la vida multicel·lular, i que la vida multicel·lular posterior tornà a evolucionar més endavant a partir d'organismes unicel·lulars no relacionats.[3]
marinoana
(discs)
Història
Els primers fòssils ediacarans descoberts foren Aspidella terranovica, en forma de disc, el 1868. El seu descobridor, Alexander Murray, un agrimensor de geologia, els considerà eines útils per a determinar l'edat de roques de la zona de Terranova.[6] Tanmateix, com que es trobaven per sota dels "estrats primordials", els estrats cambrians que es considerava que contenien els primers indicis de vida, passaren quatre anys abans que algú s'atrevís a suggerir que fossin fòssils. La proposta d'Elkanah Billings fou descartada pels seus col·legues a causa de la seva forma senzilla, i foren considerades estructures d'escapament de gasos, concrecions inorgàniques, o fins i tot trampes parades per un déu maliciós per sembrar la manca de fe.[6] En aquells temps encara no es coneixien estructures similars a cap altre indret del món, i aquest debat desigual aviat caigué a l'oblit.[6] El 1933, Georg Gürich descobrí exemplars a Namíbia,[7] però la ferma creença que la vida tenia els seus orígens en el Cambrià féu que fossin assignats a aquest període, i no es traçà cap relació amb Aspidella. El 1946, Reg Sprigg descobrí "meduses" als monts Ediacara, de les muntanyes Flinders,[8] però es creia que aquestes roques pertanyien al Cambrià inferior, de manera que, tot i que el descobriment despertà un cert grau d'interès, no s'atragué gaire atenció seriosa.
No fou fins el descobriment a Gran Bretanya de l'icònic Charnia el 1957 que es començà a considerar seriosament que el Precambrià contingués vida. Aquest fòssil en forma de fronda fou descobert al bosc de Charnwood d'Anglaterra,[9] i a causa del detallat mapatge geològic del British Geological Survey, no hi havia cap dubte que aquests fòssils reposaven en roques precambrianes. El paleontòleg Martin Glaessner traçà finalment la connexió entre aquest descobriment i altres d'anteriors,[10][11] i amb una combinació de datacions més precises dels exemplars existents i una injecció de vigor a la recerca, es descobriren molts més exemples.[12]
Tanmateix, tots els exemplars descoberts fins el 1967 es trobaven en un gres de grans rugosos que evitava que en quedessin conservats els detalls delicats, fent que fos difícil interpretar-los. El descobriment de S. B. Misra de capes de cendra fossilíferes a l'assemblatge de Mistaken Point ho canvià tot, car la conservació dels detalls que feia possible la fina cendra permeté descriure característiques que anteriorment eren invisibles.[13][14]
La pobra comunicació, juntament amb la dificultat de correlacionar formacions globalment distintes, féu que sorgissin una míriade de noms diferents per aquests organismes. El 1960, el nom francès "Ediacarien" – pels monts Ediacara a Austràlia Meridional, que deuen el seu nom a l'aborígen Idiyakra, "l'aigua és present" – s'afegí als termes rivals "Sinià" i "Vendià",[15] per referir-se a les roques precambrianes terminals, noms que també foren donats als organismes. "Ediacarà" i "Ediacarià" foren posteriorment aplicats a l'època o període de temps geològic i les seves roques corresponents. Al març del 2004, la Unió Internacional de Ciències Geològiques posà fi a la inconsistència posant formalment nom al període terminal del Neoproterozoic en honor al topònim australià.[16]
Referències
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesConwayMorris1993 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesSeilacher1992 - ↑ Narbonne, Guy. «The Origin and Early Evolution of Animals». Department of Geological Sciences and Geological Engineering, Queen's University, Juny 2006. [Consulta: 10 març 2007].
- ↑ Waggoner, Ben «Interpreting the Earliest Metazoan Fossils: What Can We Learn?». Integrative and Comparative Biology, 38, 6, 1998, pàg. 975—982. DOI: 10.1093/icb/38.6.975. ISSN: 1540-7063 [Consulta: 8 març 2007].
- ↑ Hofmann, H.J.; Narbonne, G.M.; Aitken, J.D «Ediacaran remains from intertillite beds in northwestern Canada». Geology, 18, 12, 1990, pàg. 1199-1202.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gehling, James G.; Guy M. Narbonne and Michael M. Anderson «The First Named Ediacaran Body Fossil, Aspidella terranovica». Palaeontology, vol. 43, 2000, pàg. 429. DOI: 10.1111/j.0031-0239.2000.00134.x.
- ↑ Gürich, G. «Die Kuibis-Fossilien der Nama-Formation von Südwestafrika» (en german). , vol. 15, 1933, pàg. 137-155.
- ↑ Sprigg, R.C. «Early Cambrian "jellyfishes" of Ediacara, South Australia and Mount John, Kimberly District, Western Australia». Transactions of the Royal Society of South Australia, vol. 73, 1947, pàg. 72-99.
- ↑ «Leicester’s fossil celebrity: Charnia and the evolution of early life». [Consulta: 22 juny 2007].
- ↑ Sprigg, R.C. «Martin F Glaessner: Palaeontologist extraordinaire». Mem. Geol. Soc. India, vol. 20, 1991, pàg. 13-20.
- ↑ Glaessner, M.F. «The oldest fossil faunas of South Australia». International Journal of Earth Sciences. Springer, vol. 47, 2, 1959, pàg. 522-531. DOI: 10.1007/BF01800671. ISSN: 1437-3254.
- ↑ Glaessner, Martin F. «Precambrian Animals». Science. Am., vol. 204, 1961, pàg. 72-78.
- ↑ Misra, S.B. «Late Precambrian(?) fossils from southeastern Newfoundland» (abstract). Geol. Soc. America Bull., vol. 80, 1969, pàg. 2133-2140. DOI: 10.1130/0016-7606(1969)80[2133:LPFFSN]2.0.CO;2.
- ↑ Badham, Mark. «The Mistaken Point Fossil Assemblage Newfoundland, Canada». The Miller Museum of Geology, Queen's University, Kingston, Ontario, Canada, 30-01-2003. [Consulta: Data incorrecta].
- ↑ Termier, H.; Termier, G. «L’Ediacarien, premier etage paleontologique» (en francès). Rev. Gen. Sci. et Bull. Assoc. Francaise Avan. Sci., vol. 67, 3-4, 1960, pàg. 175–192.
- ↑ Knoll, Andy H.; Walter, M.; Narbonne, G.; Christie-Blick, N. «The Ediacaran Period: a new addition to the geologic time scale» (PDF). Lethaia, vol. 39, 2006, pàg. 13-30. DOI: 10.1080/00241160500409223 [Consulta: 14-042007].Reimpressió, l'original del 2004 està disponible aquí (PDF).