Wapishana: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula llengua}} El '''wapishana''' (''Wapixana)'' és una llengua arawak de Guyana i Brasil. El parlen més de 6.000 persones a banda i banda de la frontera entre el Brasil i Guyana.<ref name="Meira-2019" /> Al Brasil, la concentració més alta de parlants de wapishana es troba als municipis de Cantá i Bonfim, la regió de la Serra da Lua, on ha estat reconeguda com a llengua oficial des del 2014.<ref name=":0...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 22:24, 7 jul 2021
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 13.000 ![]() ![]() |
Autòcton de | Roraima, East Berbice-Corentyne (en) ![]() ![]() |
Estat | Brasil i Guyana ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak maipuran septentrional ![]() | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable i 3 en perill ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | wap ![]() |
Glottolog | wapi1253 ![]() |
Ethnologue | wap ![]() |
UNESCO | 320 ![]() |
IETF | wap ![]() |
Endangered languages | 1954 ![]() |
El wapishana (Wapixana) és una llengua arawak de Guyana i Brasil. El parlen més de 6.000 persones a banda i banda de la frontera entre el Brasil i Guyana.[1] Al Brasil, la concentració més alta de parlants de wapishana es troba als municipis de Cantá i Bonfim, la regió de la Serra da Lua, on ha estat reconeguda com a llengua oficial des del 2014.[2]
Les pressions externes han disminuït l'ús del wapishana entre les generacions més joves, i no va ser fins al 1987 que es va utilitzar el wapishana com a llengua d’ensenyament a les escoles indígenes de la comunitat lingüística. El 2009, la Universitat Federal de Roraima va crear un programa d'extensió per a l'aprenentatge de wapishana.[2] A Guyana, hi ha organitzacions per a la preservació de la llengua, com ara Wapichan Wadauniinao Ati'o.[3]
Importància cultural
Molts dels noms de plantes i animals endèmics de la regió només es coneixen en wapishana, i la llengua té un sistema de taxonomia diferent. Un exemple són les tres classes de plantes, karam’makau, wapaurib bau i wapananinau, que són indicatives dels “criteris de cultiu” dels indígenes. Karam’makau representa les plantes que es recol·lecten en estat salvatge, mentre que el wapaurib bau són les plantes domesticades i que sovint porten noms segons la ubicació o el conreador d'origen. La mandioca, un aliment de gran importància per als indígenes de la regió, té una "desconcertant varietat de noms" en wapishana. Els wapananinau són plantes amb propietats màgiques i tenen funcions importants per als xamans de les creences tradicionals.[2]
Relació amb altres llengües indígenes
Kaufman (1994) va considerar wapishana, atorada i mapidian com a dialectes. Aikhenvald (1999) separa mawayana / mapidian / mawakwa (considerades com una sola llengua) del wapishana, i els inclou en una branca de Rio Branco. Ethnologue assenyala que atorada té un 50% de semblança lèxica amb wapishana i un 20% amb mapidian, i que wapishana i mapidian comparteixen un 10%.[4] Ramírez (2020) considera que atorai és un dialecte de wapishana.[5]:33
Wapishana i pemon, una llengua carib, s’han manllevat molt a causa de l’intens contacte mutu.[5]
Referències
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesMeira-2019
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Machado, Ananda & de Pinho, Rachel Camargo (2020), Leal Filho, Walter; King, Victor T. & Borges de Lima, Ismar, eds., Biodiversity and Knowledge Associated with the Wapishana People's Language: An Ethnolinguistic-Territorial and Conservation Case Study in the Amazon, The Latin American Studies Book Series, Cham: Springer International Publishing, pàg. 357–373, ISBN 978-3-030-29153-2, doi:10.1007/978-3-030-29153-2_15, <https://doi.org/10.1007/978-3-030-29153-2_15>. Consulta: 15 març 2021
- ↑ «Wapishana Writers' Workshops and Literacy Tutor Training» (en anglès). SIL International, 12-09-2012. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadese18
- ↑ 5,0 5,1 Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4.