Pitòspor: diferència entre les revisions
Referències i ampliació x "[22a setmana] El diumenge de les referències" |
Ampliació continguts i referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'ésser viu}} |
{{Infotaula d'ésser viu}} |
||
El '''Pittosporum tobira''' és un arbust [[perenne]] amb [[Plantes amb flors|flors]] d’olor dolça de la [[Família (biologia)|família]] i gènere [[Pitosporàcies|Pittosporaceae]]. És originari del [[Japó]] (sud de [[Regió de Kantō|Kanto]]), [[Xina]], [[Taiwan]] i [[Corea]], però s’utilitza a tot el món com a [[planta ornamental]] en [[Paisatgista|paisatgisme]] i [[floricultura]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Groundcovers for the South|url=https://books.google.es/books?id=Cpq_V16kp0wC&pg=PA65&dq=Pittosporum+tobira&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiLj-eTntnxAhUtxoUKHSwrAzAQ6AEwAHoECAMQAg#v=onepage&q=Pittosporum%20tobira&f=false|editorial=Pineapple Press Inc|data=2006|isbn=978-1-56164-347-9|llengua=en|nom=Marie|cognom=Harrison}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=A-Z Encyclopedia of Garden Plants|url=https://books.google.es/books?id=K5prPwAACAAJ&dq=1405332964&hl=ca&sa=X&redir_esc=y|editorial=Dorling Kindersley|data=2008-09|isbn=978-1-4053-3296-5|llengua=en|nom=Christopher|cognom=Brickell|pàgines=1136}}</ref> |
El '''Pittosporum tobira''' és un arbust [[perenne]] amb [[Plantes amb flors|flors]] d’olor dolça de la [[Família (biologia)|família]] i gènere [[Pitosporàcies|Pittosporaceae]]. És originari del [[Japó]] (sud de [[Regió de Kantō|Kanto]]), [[Xina]], [[Taiwan]] i [[Corea]], però s’utilitza a tot el món com a [[planta ornamental]] en [[Paisatgista|paisatgisme]] i [[floricultura]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Groundcovers for the South|url=https://books.google.es/books?id=Cpq_V16kp0wC&pg=PA65&dq=Pittosporum+tobira&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiLj-eTntnxAhUtxoUKHSwrAzAQ6AEwAHoECAMQAg#v=onepage&q=Pittosporum%20tobira&f=false|editorial=Pineapple Press Inc|data=2006|isbn=978-1-56164-347-9|llengua=en|nom=Marie|cognom=Harrison}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=A-Z Encyclopedia of Garden Plants|url=https://books.google.es/books?id=K5prPwAACAAJ&dq=1405332964&hl=ca&sa=X&redir_esc=y|editorial=Dorling Kindersley|data=2008-09|isbn=978-1-4053-3296-5|llengua=en|nom=Christopher|cognom=Brickell|pàgines=1136}}</ref> |
||
== Descripció == |
== Descripció == |
||
És un arbust de fulla perenne que pot arribar als 10 m d'alçada per 3 m d'amplada<ref name=":0" />. Pot arribar a esdevenir un arbre. Les fulles són de forma ovalada de color verd fosc amb vores que s’arrissen per sota i mesuren fins a 10 cm de longitud. Són [[Corsiàcies|coriàcies,]] sense pèls i més fosques i brillants a les superfícies superiors. La [[inflorescència]] és un cúmul de flors perfumades que apareixen als extrems de les [[Branca|branques]]. La [[flor]] té cinc [[Pètal|pètals]] blancs cadascun aproximadament d’un centímetre de llargada. El [[fruit]] és una càpsula peluda i llenyosa d’uns 1 cm d’amplada dividida en tres vàlvules. A l’interior hi ha [[Llavor|llavors]] negres en un llit de polpa [[Resina|resinosa]]. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | A finals de tardor s'obren i hi ha una flor de color vermella i enganxosa, si és mengen les flors són tòxiques. Creix en boscos, zones calcàries, vessants, costes de sorra i marges de la carretera, generalment fins als 1800 m del nivell del mar.<ref>{{Ref-web|títol=Pittosporum tobira in Flora of China @ efloras.org|url=http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=200010484|consulta=2021-07-10}}</ref> |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Química == |
|||
Tot i que normalment no es considera comestible, s’ha analitzat la composició nutricional de les llavors de P. tobira. Les llavors són majoritàriament riques en [[Glúcid|hidrats de carboni]] (71,3%), mentre que el seu baix contingut en [[Greix|greixos]] (5,6%) fa que no es pugui classificar com a [[Oli vegetal|llavor oliosa]]. L'alt contingut en [[Cendra|cendres]] pot suggerir la presència de quantitats considerables de nutrients inorgànics en aquesta planta.<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=Evaluation of nutritional values, phenolic profile, aroma compounds and biological properties of Pittosporum tobira seeds|doi=10.1186/s12944-017-0596-1|nom4=Sami|cognom3=Ben Saad|nom3=Anouar|cognom2=Ncib|nom2=Sana|cognom=Rjeibi|nom=Ilhem|exemplar=1|url=https://doi.org/10.1186/s12944-017-0596-1|volum=16|pàgines=206|pmid=29084557|pmc=PMC5661929|issn=1476-511X|data=2017-10-30|publicació=Lipids in Health and Disease|cognom4=Souid}}</ref> |
|||
El contingut [[Fenol|fenòlic]] total era de 102,7 mg d[[Àcid gàl·lic|’àcids gàlics]] equivalents per gram (GAE / g), mentre que el contingut total de [[Flavonoide|flavonoides]] era de 31,62 mg d’equivalent de [[catequina]] per gram de base seca de pes (CAE / g DW).<ref name=":1" /> |
|||
Una anàlisi HPLC va revelar la presència de cinc àcids fenòlics, sent l'[[àcid cafeic]] el més nombrós (38,57 mg / g). Els següents àcids fenòlics més comuns van ser [[àcid ferúlic]] (20,07 mg / g), [[àcid p-cumaric]] (12,85 mg / g), [[àcid cinàmic]] (5,14 mg / g) i [[àcid gàl·lic]] (1,03 mg / g). Es van trobar dinou components que conformen el 89,5% del contingut total d’[[Oli essencial|olis essencials]], essent els [[Sesquiterpè|sesquiterpens]] oxigenats més presents (57,5%), seguits dels [[Hidrocarbur|hidrocarburs]] sesquiterpens (11,8%) i els [[Monoterpè|monoterpens]] oxigenats (6,7%). L’[[espatulenol]] va ser el component més representatiu (48,0%), seguit d’[[isospatulenol]] (5,8%), δ-Elemene (4,2%), λ-gurjunè (4,0%) i [[càmfora]] (3,7%). A més, es va trobar que els olis essencials de llavors de ''P. tobira'' presentaven una important activitat [[antioxidant]].<ref name=":1" /> |
|||
També es va trobar que els extractes de [[metanol]] de ''P. tobira'' controlaven més del 90% del desenvolupament de l'explosió d'arròs, un patogen d'arròs important per a la producció comercial d'arròs, a 1.000 μg / ml.<ref>Gyung-Ja (2006). "[http://www.koreascience.or.kr/article/JAKO200617033450221.pdf In Vivo Antifungal Activities of 67 Plant Fruit Extracts Against Six Plant Pathogenic Fungi]" (PDF). ''Journal of Microbiology and Biotechnology''. '''16''' (3): 491–495.</ref> |
|||
== Usos i cultius == |
|||
Aquest arbust és una planta paisatgística comuna, tolerant la sequera i força resistent.<ref>{{Ref-web|títol=Pittosporum tobira (Austrian laurel, Japanese Pittosporum, Mockorange, Mock Orange, Pittosporum) {{!}} North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox|url=https://plants.ces.ncsu.edu/plants/pittosporum-tobira/|consulta=2021-07-10|editor=plants.ces.ncsu.edu}}</ref> S'han desenvolupat molts cultius, incloses les formes nanes i la popular "''Variegata"'', que té fulles [[Variegació|variegades]]. S'utilitza per a tanques i bardisses, apantallaments vegetals i caixes de jardineres en interiors i exteriors. Les [[Tija|tiges,]] fulles i fruits secs s'utilitzen en arranjaments florals.<ref>{{Ref-web|url=https://sfyl.ifas.ufl.edu/media/sfylifasufledu/bay/docs/pdf-/Shrubs-for-Northwest-Florida-Feb-2019.pdf|títol=SHRUBS FOR HOME LANDSCAPING IN NORTHWEST FLORIDA|editor=IFAS Extension. University of Florida|nom=Jody|cognom=Wood-Putnam|coautors=Julie McConnell}}</ref> |
|||
''P. tobira'' és adequat per a un [[clima mediterrani]], però pot ser més sensible que altres plantes ornamentals comunes a l'[[Estrès hídric|estrès]] induït per la [[sequera]]. El 2014, un estudi que va comparar els efectes de l’estrès hídric de cinc plantes ornamentals comunes va trobar que ''P. tobira'' era l’única planta que va veure afectada la seva biomassa seca total de forma significativa (observant una disminució del 19% en la biomassa)<ref>{{Ref-publicació|article=Responses of Mediterranean ornamental shrubs to drought stress and recovery|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S030442381400452X|publicació=Scientia Horticulturae|data=2014-10-23|issn=0304-4238|pàgines=145–153|volum=178|doi=10.1016/j.scienta.2014.08.014|llengua=en}}</ref>. La planta també pot ser útil per a [[jardineria]] resistent al foc a causa de la seva elevada calor bruta de [[combustió]]<ref>{{Ref-publicació|article=Flammability of Some Ornamental Species in Wildland–Urban Interfaces in Southeastern France: Laboratory Assessment at Particle Level|cognom=Ganteaume|nom5=Carmen|cognom4=Guijarro|nom4=Mercedes|cognom3=Lampin|nom3=Corinne|cognom2=Jappiot|nom2=Marielle|nom=Anne|url=https://doi.org/10.1007/s00267-013-0067-z|llengua=en|doi=10.1007/s00267-013-0067-z|exemplar=2|volum=52|pàgines=467–480|issn=1432-1009|data=2013-08-01|publicació=Environmental Management|cognom5=Hernando}}</ref>. Aquesta planta també es pot associar amb més danys a altres espècies de plantes quan no és autòctona. Una anàlisi del 2016 de 49 espècies de plantes en espais verds de Madrid va trobar que ''P. tobira'' es trobava entre els arbustos més probables a associar-se amb danys a les espècies de plantes autòctones<ref>{{Ref-publicació|article=An index to identify suitable species in urban green areas|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1618866716000066|publicació=Urban Forestry & Urban Greening|data=2016-01-01|issn=1618-8667|pàgines=43–49|volum=16|doi=10.1016/j.ufug.2016.01.006|llengua=en|cognom=Garcia-Garcia|nom=Maria Jesús|cognom2=Sánchez-Medina|nom2=Alvaro|cognom3=Alfonso-Corzo|nom3=Eva}}</ref>. |
|||
L'espècie<ref>{{Ref-web|títol=Pittosporum tobira {{!}} Japanese pittosporum/RHS Gardening|url=http://www.rhs.org.uk/Plants/13205/Pittosporum-tobira/Details|consulta=2021-07-10|llengua=en-gb}}</ref> i la varietat "Variegatum"<ref>{{Ref-web|títol=Pittosporum tobira 'Variegatum' (v) {{!}} variegated Japanese pittosporum/RHS Gardening|url=http://www.rhs.org.uk/Plants/92045/Pittosporum-tobira-Variegatum-(v)/Details|consulta=2021-07-10|llengua=en-gb}}</ref> han obtingut el premi al mèrit del jardí de la [[Reial Societat d'Horticultura|Royal Horticultural Society]]<ref>"[https://www.rhs.org.uk/plants/pdfs/agm-lists/agm-ornamentals.pdf AGM Plants - Ornamental]" (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. p. 79. Retrieved 2 May 2018.</ref>. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 22:20, 10 jul 2021
Pittosporum tobira  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Pittosporaceae |
| Gènere | Pittosporum |
| Espècie | Pittosporum tobira W.T.Aiton |
El Pittosporum tobira és un arbust perenne amb flors d’olor dolça de la família i gènere Pittosporaceae. És originari del Japó (sud de Kanto), Xina, Taiwan i Corea, però s’utilitza a tot el món com a planta ornamental en paisatgisme i floricultura.[1][2]
Descripció
És un arbust de fulla perenne que pot arribar als 10 m d'alçada per 3 m d'amplada[2]. Pot arribar a esdevenir un arbre. Les fulles són de forma ovalada de color verd fosc amb vores que s’arrissen per sota i mesuren fins a 10 cm de longitud. Són coriàcies, sense pèls i més fosques i brillants a les superfícies superiors. La inflorescència és un cúmul de flors perfumades que apareixen als extrems de les branques. La flor té cinc pètals blancs cadascun aproximadament d’un centímetre de llargada. El fruit és una càpsula peluda i llenyosa d’uns 1 cm d’amplada dividida en tres vàlvules. A l’interior hi ha llavors negres en un llit de polpa resinosa.
A finals de tardor s'obren i hi ha una flor de color vermella i enganxosa, si és mengen les flors són tòxiques. Creix en boscos, zones calcàries, vessants, costes de sorra i marges de la carretera, generalment fins als 1800 m del nivell del mar.[3]
És una planta resistent a la contaminació de les grans ciutats. S'utilitza per fer tanques vives i protegir jardins a prop del mar.
Química
Tot i que normalment no es considera comestible, s’ha analitzat la composició nutricional de les llavors de P. tobira. Les llavors són majoritàriament riques en hidrats de carboni (71,3%), mentre que el seu baix contingut en greixos (5,6%) fa que no es pugui classificar com a llavor oliosa. L'alt contingut en cendres pot suggerir la presència de quantitats considerables de nutrients inorgànics en aquesta planta.[4]
El contingut fenòlic total era de 102,7 mg d’àcids gàlics equivalents per gram (GAE / g), mentre que el contingut total de flavonoides era de 31,62 mg d’equivalent de catequina per gram de base seca de pes (CAE / g DW).[4]
Una anàlisi HPLC va revelar la presència de cinc àcids fenòlics, sent l'àcid cafeic el més nombrós (38,57 mg / g). Els següents àcids fenòlics més comuns van ser àcid ferúlic (20,07 mg / g), àcid p-cumaric (12,85 mg / g), àcid cinàmic (5,14 mg / g) i àcid gàl·lic (1,03 mg / g). Es van trobar dinou components que conformen el 89,5% del contingut total d’olis essencials, essent els sesquiterpens oxigenats més presents (57,5%), seguits dels hidrocarburs sesquiterpens (11,8%) i els monoterpens oxigenats (6,7%). L’espatulenol va ser el component més representatiu (48,0%), seguit d’isospatulenol (5,8%), δ-Elemene (4,2%), λ-gurjunè (4,0%) i càmfora (3,7%). A més, es va trobar que els olis essencials de llavors de P. tobira presentaven una important activitat antioxidant.[4]
També es va trobar que els extractes de metanol de P. tobira controlaven més del 90% del desenvolupament de l'explosió d'arròs, un patogen d'arròs important per a la producció comercial d'arròs, a 1.000 μg / ml.[5]
Usos i cultius
Aquest arbust és una planta paisatgística comuna, tolerant la sequera i força resistent.[6] S'han desenvolupat molts cultius, incloses les formes nanes i la popular "Variegata", que té fulles variegades. S'utilitza per a tanques i bardisses, apantallaments vegetals i caixes de jardineres en interiors i exteriors. Les tiges, fulles i fruits secs s'utilitzen en arranjaments florals.[7]
P. tobira és adequat per a un clima mediterrani, però pot ser més sensible que altres plantes ornamentals comunes a l'estrès induït per la sequera. El 2014, un estudi que va comparar els efectes de l’estrès hídric de cinc plantes ornamentals comunes va trobar que P. tobira era l’única planta que va veure afectada la seva biomassa seca total de forma significativa (observant una disminució del 19% en la biomassa)[8]. La planta també pot ser útil per a jardineria resistent al foc a causa de la seva elevada calor bruta de combustió[9]. Aquesta planta també es pot associar amb més danys a altres espècies de plantes quan no és autòctona. Una anàlisi del 2016 de 49 espècies de plantes en espais verds de Madrid va trobar que P. tobira es trobava entre els arbustos més probables a associar-se amb danys a les espècies de plantes autòctones[10].
L'espècie[11] i la varietat "Variegatum"[12] han obtingut el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society[13].
Referències
- ↑ Harrison, Marie. Groundcovers for the South (en anglès). Pineapple Press Inc, 2006. ISBN 978-1-56164-347-9.
- ↑ 2,0 2,1 Brickell, Christopher. A-Z Encyclopedia of Garden Plants (en anglès). Dorling Kindersley, 2008-09, p. 1136. ISBN 978-1-4053-3296-5.
- ↑ «Pittosporum tobira in Flora of China @ efloras.org». [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rjeibi, Ilhem; Ncib, Sana; Ben Saad, Anouar; Souid, Sami «Evaluation of nutritional values, phenolic profile, aroma compounds and biological properties of Pittosporum tobira seeds». Lipids in Health and Disease, 16, 1, 30-10-2017, pàg. 206. DOI: 10.1186/s12944-017-0596-1. ISSN: 1476-511X. PMC: PMC5661929. PMID: 29084557.
- ↑ Gyung-Ja (2006). "In Vivo Antifungal Activities of 67 Plant Fruit Extracts Against Six Plant Pathogenic Fungi" (PDF). Journal of Microbiology and Biotechnology. 16 (3): 491–495.
- ↑ «Pittosporum tobira (Austrian laurel, Japanese Pittosporum, Mockorange, Mock Orange, Pittosporum) | North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox». plants.ces.ncsu.edu. [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Wood-Putnam, Jody; Julie McConnell. «SHRUBS FOR HOME LANDSCAPING IN NORTHWEST FLORIDA». IFAS Extension. University of Florida.
- ↑ «Responses of Mediterranean ornamental shrubs to drought stress and recovery» (en anglès). Scientia Horticulturae, 178, 23-10-2014, pàg. 145–153. DOI: 10.1016/j.scienta.2014.08.014. ISSN: 0304-4238.
- ↑ Ganteaume, Anne; Jappiot, Marielle; Lampin, Corinne; Guijarro, Mercedes; Hernando, Carmen «Flammability of Some Ornamental Species in Wildland–Urban Interfaces in Southeastern France: Laboratory Assessment at Particle Level» (en anglès). Environmental Management, 52, 2, 01-08-2013, pàg. 467–480. DOI: 10.1007/s00267-013-0067-z. ISSN: 1432-1009.
- ↑ Garcia-Garcia, Maria Jesús; Sánchez-Medina, Alvaro; Alfonso-Corzo, Eva «An index to identify suitable species in urban green areas» (en anglès). Urban Forestry & Urban Greening, 16, 01-01-2016, pàg. 43–49. DOI: 10.1016/j.ufug.2016.01.006. ISSN: 1618-8667.
- ↑ «Pittosporum tobira | Japanese pittosporum/RHS Gardening» (en anglès britànic). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Pittosporum tobira 'Variegatum' (v) | variegated Japanese pittosporum/RHS Gardening» (en anglès britànic). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ "AGM Plants - Ornamental" (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. p. 79. Retrieved 2 May 2018.