Almati: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 15: Línia 15:
Durant la [[primera guerra mundial]], el tsar va evacuar plantes, factories, centres culturals i d'investigació del front europeu, que es van instal·lar en Verniy canviant de manera notable la ciutat.{{sfn|Kassymova|Kundakbayeva|Markus|2012|p=}} El [[1921]] va adoptar el nom de Verniy–Alma-Ata. El [[1926]] la construcció del ferrocarril Turquestan-Sibèria va accelerar el desenvolupament, ja que es va convertir en una aturada obligatòria en la ruta; aquest any tenia 45.000 habitants. El [[2 de març]] de [[1927]] el Comitè Central Executiu va decidir traslladar la capital de la República de [[Kyzyl Orda]] a Alma Ata,<ref name=kassymova/> trasllat implementat el [[29 d'abril]] de [[1927]] i oficialitzat el [[1929]]. El [[1930]] es va obrir l'aeroport. El [[1939]] tenia ja 230.000 habitants.
Durant la [[primera guerra mundial]], el tsar va evacuar plantes, factories, centres culturals i d'investigació del front europeu, que es van instal·lar en Verniy canviant de manera notable la ciutat.{{sfn|Kassymova|Kundakbayeva|Markus|2012|p=}} El [[1921]] va adoptar el nom de Verniy–Alma-Ata. El [[1926]] la construcció del ferrocarril Turquestan-Sibèria va accelerar el desenvolupament, ja que es va convertir en una aturada obligatòria en la ruta; aquest any tenia 45.000 habitants. El [[2 de març]] de [[1927]] el Comitè Central Executiu va decidir traslladar la capital de la República de [[Kyzyl Orda]] a Alma Ata,<ref name=kassymova/> trasllat implementat el [[29 d'abril]] de [[1927]] i oficialitzat el [[1929]]. El [[1930]] es va obrir l'aeroport. El [[1939]] tenia ja 230.000 habitants.


Durant la [[segona Guerra Mundial]] hi foren traslladades moltes persones i indústries del front occidental, especialment de menjar, indústria lleugera i pesant, fet que va fer créixer la ciutat considerablement, fent-ne un dels principals centres industrials de la [[Unió Soviètica]].{{sfn|Kassymova|Kundakbayeva|Markus|2012|p=28}} La presa Medeo, que protegeix la ciutat de les riuades es va construir el [[1966]]. El [[1978]] hi va tenir lloc la Conferència Internacional Sanitària d'Alma-Atà, que va posar en relleu la importància de l'atenció primària en el terreny sanitari com a estratègia de desenvolupament dels pobles.
Durant la [[segona Guerra Mundial]] hi foren traslladades moltes persones i indústries del front occidental, especialment de menjar, indústria lleugera i pesant, fet que va fer créixer la ciutat considerablement, fent-ne un dels principals centres industrials de la [[Unió Soviètica]].{{sfn|Kassymova|Kundakbayeva|Markus|2012|p=28}} La presa Medeo, que protegeix la ciutat de les marees de fang es va construir el [[1972]].<ref>{{ref-llibre |títol=Engineering Geology for Society and Territory vVolum=vol.7 |pàgines=251 |editorial=Springer |any=2014 |isbn=3319093037 |url=https://books.google.es/books?id=pPdEBAAAQBAJ&pg=PA251&dq=medeo+dam&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjJ8rWFj7rzAhWVSvEDHX_KCk8Q6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=medeo%20dam&f=false |autor=Giorgio Lollino, Massimo Arattano, Marco Giardino, Ricardo Oliveira, Silvia Peppoloni |llengua=anglès}}</ref> El [[1978]] hi va tenir lloc la Conferència Internacional Sanitària d'Alma-Atà, que va posar en relleu la importància de l'atenció primària en el terreny sanitari com a estratègia de desenvolupament dels pobles.


En [[1988]] es va iniciar la construcció del [[metro]] suburbà i la primera línia del sistema es va posar en funcionament en desembre de 2011 després de 23 anys d'obres.<ref name="IRJ">{{cite journal |first=Alexander|last=Kava |url=http://www.railjournal.com/index.php/metros/presidential-opening-for-almaty-metro-extension.html |title=Presidential opening for Almaty metro extension |journal=[[International Railway Journal]] |date=20 April 2015 |access-date=2015-04-20}}</ref>
En [[1988]] es va iniciar la construcció del [[metro]] suburbà i la primera línia del sistema es va posar en funcionament en desembre de 2011 després de 23 anys d'obres.<ref name="IRJ">{{cite journal |first=Alexander|last=Kava |url=http://www.railjournal.com/index.php/metros/presidential-opening-for-almaty-metro-extension.html |title=Presidential opening for Almaty metro extension |journal=[[International Railway Journal]] |date=20 April 2015 |access-date=2015-04-20}}</ref>

Revisió del 07:53, 8 oct 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlmati
Алматы (kk) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Vista hivernal
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 14′ 24″ N, 76° 54′ 54″ E / 43.24°N,76.915°E / 43.24; 76.915
EstatKazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Enclavament aprovíncia d'Almati Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població1.916.822 (2020) Modifica el valor a Wikidata (2.810,59 hab./km²)
Geografia
Superfície682 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud785 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Verniy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1854 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governErbolat Dosaev (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal050000 i 050063 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic727 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2KZ-75 i KZ-ALA Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Mòdena
Bixkek
Tel-Aviv
Antalya
Meknès
Taixkent
Jiddah
Mogadiscio
Tucson (1989–)
Daegu (1990–)
Rennes (1991–)
Sant Petersburg (1996–)
Riga (1998–)
Istanbul (1998–)
Vílnius (1998–)
Ürümqi (2003–)
Rosario (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalmaty.gov.kz Modifica el valor a Wikidata

Almati (en kazakh Алматы), coneguda abans com a Alma-Atà (en rus Алма-Ата) durant l'època soviètica i Verni (Верный) en la Rússia imperial, fou la capital des del Kazakhstan del 1929 fins a la construcció de la nova capital Astanà (actualment Nursultan) el 1998,[1] i és la ciutat més gran del Kazakhstan, amb una població total d'uns 1.300.000 habitants (el 9% del total estatal; 1.266.000 habitants el 2005). El nom significa (ciutat) rica en pomes en kazakh, ja que la poma és originària d'aquesta zona.[2] Fou també capital de l'oblast del mateix nom del 1931 al 2001 (vegeu província d'Almati).

La ciutat, el principal centre comercial del país, és la seu de la principal universitat del país, la Universitat Estatal del Kazakhstan (KaGU) i de molts edificis i oficines del govern, incloent-hi la residència presidencial, construïda després del col·lapse de la Unió Soviètica. Va allotjar els Jocs Asiàtics d'hivern de 2011[3] i va ser ciutat candidata per a la realització dels Jocs Olímpics d'hivern de 2014.[4]

Vegeu també: Província d'Almati

Història

Carrer d'Almati a l'hivern
Imatge des de satèl·lit d'Almati

Una tropa de cosacs siberians provinents d'Omsk va creuar el riu Lli[5] per fundar el fort Zailiski el 1854 als peus de la cadena muntanyenca del Tian Shan, sobre una colònia kazakh anomenada Almaty (4 de febrer de 1854), i després, a l'octubre, el van canviar de nom a Fort Viernyi. A partir del 1856 hi van arribar colons russos que van fundar una vila cossaca (Bolshaya Almatinskaya Stanitsa) al costat del fortí.[6]

El 1867 es va establir el poble d'Almatinsk amb la fortalesa i els assentaments que s'havien format al seu entorn, però el nom no va agradar i va persistir el de Verniy de l'antic fort. Fou des del 1867 la capital del govern rus de Semirechie. El 1871 fou virtualment reconstruïda sobre el model rus i va arribar a 12.000 habitants. La ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 28 de maig de 1887. Un altre terratrèmol es va produir el 1911, en aquell cas, la Catedral Ortodoxa, que es va construir per resistir els terratrèmols, va ser l'únic edifici important que va romandre dret.[7]

Durant la primera guerra mundial, el tsar va evacuar plantes, factories, centres culturals i d'investigació del front europeu, que es van instal·lar en Verniy canviant de manera notable la ciutat.[8] El 1921 va adoptar el nom de Verniy–Alma-Ata. El 1926 la construcció del ferrocarril Turquestan-Sibèria va accelerar el desenvolupament, ja que es va convertir en una aturada obligatòria en la ruta; aquest any tenia 45.000 habitants. El 2 de març de 1927 el Comitè Central Executiu va decidir traslladar la capital de la República de Kyzyl Orda a Alma Ata,[9] trasllat implementat el 29 d'abril de 1927 i oficialitzat el 1929. El 1930 es va obrir l'aeroport. El 1939 tenia ja 230.000 habitants.

Durant la segona Guerra Mundial hi foren traslladades moltes persones i indústries del front occidental, especialment de menjar, indústria lleugera i pesant, fet que va fer créixer la ciutat considerablement, fent-ne un dels principals centres industrials de la Unió Soviètica.[10] La presa Medeo, que protegeix la ciutat de les marees de fang es va construir el 1972.[11] El 1978 hi va tenir lloc la Conferència Internacional Sanitària d'Alma-Atà, que va posar en relleu la importància de l'atenció primària en el terreny sanitari com a estratègia de desenvolupament dels pobles.

En 1988 es va iniciar la construcció del metro suburbà i la primera línia del sistema es va posar en funcionament en desembre de 2011 després de 23 anys d'obres.[12]

El 21 de desembre de 1991, s'hi va signar l'acord que posava fi a la Unió Soviètica i creava la Comunitat d'Estats Independents. Des d'aquest moment, Almati es va convertir en la capital de la República del Kazakhstan. El 1993 el govern del Kazakhstan va adoptar per la ciutat el nom d'Almaty. L'1 de juliol de 1998 una llei la va declarar capital científica, cultural, històrica, financera i industrial del Kazakhstan mentre la capital administrativa passava a Astanà.[13]

Clima

La ciutat es troba en la part més humida del Kazakhstan (més de 100 litres de pluja els mesos d'abril i maig) i es troba força al sud cosa per la qual no té unes temperatures hivernals tan baixes com la majoria del país.

 Temperatures i precipitacions mitjanes de Almaty 
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 18.2
(65) 		19.0
(66) 		28.0
(82) 		33.2
(92) 		35.1
(95) 		39.3
(103) 		41.7
(107) 		40.5
(105) 		38.1
(101) 		31.1
(88) 		25.4
(78) 		19.2
(67) 		41,7
(107)
Mitjana més altes °C (°F) -0.2
(32) 		1.4
(35) 		7.0
(45) 		17.2
(63) 		21.6
(71) 		26.7
(80) 		29.8
(86) 		28.7
(84) 		23.8
(75) 		15.9
(61) 		7.5
(46) 		2.4
(36) 		15,2
(59)
Mitjana diària °C (°F) -5.4
(22) 		-4.1
(25) 		1.7
(35) 		11.4
(53) 		16.1
(61) 		21.0
(70) 		23.7
(75) 		22.3
(72) 		17.2
(63) 		9.5
(49) 		2.0
(36) 		-2.7
(27) 		9,4
(49)
Mitjana més baixes °C (°F) -9.6
(15) 		-8.2
(17) 		-2.6
(27) 		6.1
(43) 		10.5
(51) 		15.2
(59) 		17.8
(64) 		16.3
(61) 		11.2
(52) 		4.5
(40) 		-2.1
(28) 		-6.7
(20) 		4,4
(40)
Record baixes °C (°F) -30.1
(-22) 		-37.7
(-36) 		-24.8
(-13) 		-10.9
(12) 		-7.0
(19) 		2.0
(36) 		7.3
(45) 		4.7
(40) 		-3.0
(27) 		-11.9
(11) 		-34.1
(-29) 		-31.8
(-25) 		−37,7
(−36)
Precipitació mm (inches) 33
(1.3) 		41
(1.61) 		62
(2.44) 		111
(4.37) 		106
(4.17) 		61
(2.4) 		38
(1.5) 		27
(1.06) 		29
(1.14) 		56
(2.2) 		52
(2.05) 		41
(1.61) 		657
(25,87)
Font: pogoda.ru 2009-08-14

Referències

  1. ↑ Shaffer, Brenda. The Limits of Culture: Islam and Foreign Policy (en anglès). MIT Press, 2006, p. 106. ISBN 0262195291. 
  2. ↑ «Kazakhstan the home of the apple». The Telegraph, 02-09-2010.(anglès)
  3. ↑ «Sports: Asian Winter Games challenge for Kazakhstan» (en anglès). The Independent, 10-01-2011. [Consulta: 8 octubre 2021].
  4. ↑ Linden, Julian. «Almaty upbeat despite losing Winter Olympics bid» (en anglès). Reuters, 31-07-2015. [Consulta: 8 octubre 2021].
  5. ↑ Morrison, Alexander. «From Ayaguz to Almaty: The Conquest and Settlement of Semirechie, 1843–82» (en anglès). The Russian Conquest of Central Asia A Study in Imperial Expansion, 1814–1914. Cambridge University Press, 2020. [Consulta: 24 agost 2021].
  6. ↑ Kassymova, Kundakbayeva i Markus, 2012, p. 27.
  7. ↑ Revisiting Kathmandu: safeguarding living urban heritage: Proceeding of an International Symposium, Kathmandu Valley, 25-29 November 2013 (en anglès). UNESCO Office Kathmandu, 2015, p. 86. ISBN 9789231000706. 
  8. ↑ Kassymova, Kundakbayeva i Markus, 2012.
  9. ↑ Kassymova, Didar; Kundakbayeva, Zhanat; Markus, Ustina. Historical Dictionary of Kazakhstan (en anglès). Scarecrow Press, 2012, p. 25. ISBN 0810879832. 
  10. ↑ Kassymova, Kundakbayeva i Markus, 2012, p. 28.
  11. ↑ Giorgio Lollino, Massimo Arattano, Marco Giardino, Ricardo Oliveira, Silvia Peppoloni. Engineering Geology for Society and Territory vVolum=vol.7 (en anglès). Springer, 2014, p. 251. ISBN 3319093037. 
  12. ↑ Kava, Alexander «Presidential opening for Almaty metro extension». International Railway Journal, 20-04-2015.
  13. ↑ Kassymova, Kundakbayeva i Markus, 2012, p. 25.

Bibliografia

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Almati&oldid=28379895»