Cığalazade Yusuf Sinan Paixà: diferència entre les revisions
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
| alies = alternativament Čighalazade, Cighalazade, Čighala-zade, Cighala-zade, ortografia moderna Çigalazade, escrit ocasionalment com Cigalazade; àrab Djighala-zade; conegut també com Čaghal o Čaghal-Oghlu |
| alies = alternativament Čighalazade, Cighalazade, Čighala-zade, Cighala-zade, ortografia moderna Çigalazade, escrit ocasionalment com Cigalazade; àrab Djighala-zade; conegut també com Čaghal o Čaghal-Oghlu |
||
}} |
}} |
||
'''Cığalazade Yusuf Sinan Paşa''' ([[Messina]], [[1545]]-[[1605]]) fou un militar i polític [[Imperi Otomà|otomà]] d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d''''Escipió Cicala'''.{{ |
'''Cığalazade Yusuf Sinan Paşa''' ([[Messina]], [[1545]]-[[1605]]) fou un militar i polític [[Imperi Otomà|otomà]] d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d''''Escipió Cicala'''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Maclean |nom=G. |títol=Re-Orienting the Renaissance: Cultural Exchanges with the East |pàgines=159 |lloc=2005 |editorial=Springer |isbn=9780230523869 |url=https://books.google.es/books?id=OlvNCwAAQBAJ&pg=PA159&dq=Scipione+Cicala+1545&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiq87CFqLn6AhVCgRoKHb9aDn0Q6AF6BAgGEAI#v=onepage&q=Scipione%20Cicala%201545&f=false |llengua=anglès}}</ref> Era fill del vescomte de [[Cicala]], un corsari al servei de la [[corona espanyola]], i una dona [[Turcs|turca]] de Castelnuovo. Pare i fill foren fet presoners el [[1560]] o [[1561]] per corsaris otomans i portats a [[Trípoli de Líbia]] i després a [[Istanbul]]. El pare fou rescatat i va tornar a Messina ([[Sicília]]) on va morir el [[1564]], però el fill va restar a territori otomà i es va fer musulmà, entrant a servir al palau imperial com ''silahdar''. Per dos matrimonis successius amb besnetes del sultà [[Solimà I el Magnífic|Solimà Kanuni]] (1573 i 1576) va ascendir al grau de ''kapidji bashi''. |
||
El [[1575]] va esdevenir [[agha]] dels [[geníssers]]. Després del [[1578]] va tenir alts càrrecs militars en la guerra contra els perses (1578-1590); el [[1583]] fou nomenat [[beglerbegi]] de [[Van]] i el mateix any va ser nomenat també comandant de la fortalesa d'[[Erevan]] i va rebre el rang de visir. El [[1585]] va tenir part activa a la campanya de [[Tabriz]] i l'any següent fou nomenat beglerbeg de [[Bagdad]], i amb aquest càrrec va conquerir [[Nihawand]] i [[Hamadan]] als perses. |
El [[1575]] va esdevenir [[agha]] dels [[geníssers]]. Després del [[1578]] va tenir alts càrrecs militars en la guerra contra els perses (1578-1590); el [[1583]] fou nomenat [[beglerbegi]] de [[Van]] i el mateix any va ser nomenat també comandant de la fortalesa d'[[Erevan]] i va rebre el rang de visir. El [[1585]] va tenir part activa a la campanya de [[Tabriz]] i l'any següent fou nomenat beglerbeg de [[Bagdad]], i amb aquest càrrec va conquerir [[Nihawand]] i [[Hamadan]] als perses. |
||
Després de la pau de [[1590]] fou nomenat beglerbeg d'[[Erzurum]] i el [[1591]] [[Kapudan Paixà]] o gran almirall de la flota (fins a [[1595]]). El gran visir Khodja Sinan Pasha el va ascendir a quart visir el [[1593]] i després, durant la guerra contra [[Àustria]] iniciada aquell any, a tercer visir ([[1596]]); en aquesta condició va acompanyar al sultà Mehmet III a la campanya d' |
Després de la pau de [[1590]] fou nomenat beglerbeg d'[[Erzurum]] i el [[1591]] [[Kapudan Paixà]] o gran almirall de la flota (fins a [[1595]]). El gran visir Khodja Sinan Pasha el va ascendir a quart visir el [[1593]] i després, durant la guerra contra [[Àustria]] iniciada aquell any, a tercer visir ([[1596]]); en aquesta condició va acompanyar al sultà Mehmet III a la [[Llarga Guerra Turca|campanya d'Hongria]] (1596) i encara que no va poder auxiliar a l'assetjada fortalesa de Khatwan ([[Hatvan]]) que fou ocupada pels cristians el setembre de [[1596]], va participar amb èxit al [[Setge d'Eger]] (Erlau) aquella mateixa tardor, i a la [[batalla de Mezőkeresztes]] l'octubre de [[1596]], on fou decisiu pel triomf otomà. |
||
Llavors fou nomenat gran visir. Va tractar de restaurar la disciplina a l'exèrcit i va intervenir en els afers del [[Kanat de Crimea]], i això li van crear l'oposició d'un partit de la cort partidari de l'anterior gran visir Damad Ibrahim Pasha, i fou destituït al cap d'un més i mig (desembre de [[1596]]). L'any següent fou nomenat beglerbeg de Xam ([[Síria]]) càrrec que va ocupar entre el desembre de [[1597]] i el maig de [[1599]], quan fou nomenat per segona vegada com Kapudan Paixà. |
Llavors fou nomenat gran visir. Va tractar de restaurar la disciplina a l'exèrcit i va intervenir en els afers del [[Kanat de Crimea]], i això li van crear l'oposició d'un partit de la cort partidari de l'anterior gran visir Damad Ibrahim Pasha, i fou destituït al cap d'un més i mig (desembre de [[1596]]). L'any següent fou nomenat beglerbeg de Xam ([[Síria]]) càrrec que va ocupar entre el desembre de [[1597]] i el maig de [[1599]], quan fou nomenat per segona vegada com Kapudan Paixà. |
||
El [[1604]] fou nomenat comandant en cap del front oriental en la nova guerra contra els perses. A la seva campanya del [[ |
El [[1604]] fou nomenat comandant en cap del front oriental en la [[Guerra otomano-safàvida (1603–1618)|nova guerra contra els perses]]. A la seva campanya del [[1604]] va entrar a [[Tabriz]] però a la [[batalla d'Úrmia]] prop de la riba del llac [[Úrmia]]<ref>{{Cite book |last=Ward |first=Steven |title=Immortal: A Military History of Iran and Its Armed Forces |publisher=Georgetown University Press |year=2014 |page=48}}</ref> i es va retirar cap a la fortalesa de Van i d'allí cap al [[Diyarbakir]] i va morir durant la retirada a finals del [[1605]]. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Revisió del 08:06, 29 set 2022
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1544 Messina (Sicília) |
| Mort | A començament febrer 1606 (61/62 anys) Diyarbakır |
| Sepultura | cementiri militar d'Edirnekapı |
| Kapudan paixà | |
| 1599 – 1604 – Derwix Paixà → | |
 Gran visir de l'Imperi otomà | |
| 17 octubre 1596 – 5 desembre 1596 ← Damat Ibrahim Paixà – Damat Ibrahim Paixà → | |
| Kapudan paixà | |
| 1591 – 1595 ← Uluj Ali | |
| Dades personals | |
| Altres noms | alternativament Čighalazade, Cighalazade, Čighala-zade, Cighala-zade, ortografia moderna Çigalazade, escrit ocasionalment com Cigalazade; àrab Djighala-zade; conegut també com Čaghal o Čaghal-Oghlu |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | corsari, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.[1] Era fill del vescomte de Cicala, un corsari al servei de la corona espanyola, i una dona turca de Castelnuovo. Pare i fill foren fet presoners el 1560 o 1561 per corsaris otomans i portats a Trípoli de Líbia i després a Istanbul. El pare fou rescatat i va tornar a Messina (Sicília) on va morir el 1564, però el fill va restar a territori otomà i es va fer musulmà, entrant a servir al palau imperial com silahdar. Per dos matrimonis successius amb besnetes del sultà Solimà Kanuni (1573 i 1576) va ascendir al grau de kapidji bashi.
El 1575 va esdevenir agha dels geníssers. Després del 1578 va tenir alts càrrecs militars en la guerra contra els perses (1578-1590); el 1583 fou nomenat beglerbegi de Van i el mateix any va ser nomenat també comandant de la fortalesa d'Erevan i va rebre el rang de visir. El 1585 va tenir part activa a la campanya de Tabriz i l'any següent fou nomenat beglerbeg de Bagdad, i amb aquest càrrec va conquerir Nihawand i Hamadan als perses.
Després de la pau de 1590 fou nomenat beglerbeg d'Erzurum i el 1591 Kapudan Paixà o gran almirall de la flota (fins a 1595). El gran visir Khodja Sinan Pasha el va ascendir a quart visir el 1593 i després, durant la guerra contra Àustria iniciada aquell any, a tercer visir (1596); en aquesta condició va acompanyar al sultà Mehmet III a la campanya d'Hongria (1596) i encara que no va poder auxiliar a l'assetjada fortalesa de Khatwan (Hatvan) que fou ocupada pels cristians el setembre de 1596, va participar amb èxit al Setge d'Eger (Erlau) aquella mateixa tardor, i a la batalla de Mezőkeresztes l'octubre de 1596, on fou decisiu pel triomf otomà.
Llavors fou nomenat gran visir. Va tractar de restaurar la disciplina a l'exèrcit i va intervenir en els afers del Kanat de Crimea, i això li van crear l'oposició d'un partit de la cort partidari de l'anterior gran visir Damad Ibrahim Pasha, i fou destituït al cap d'un més i mig (desembre de 1596). L'any següent fou nomenat beglerbeg de Xam (Síria) càrrec que va ocupar entre el desembre de 1597 i el maig de 1599, quan fou nomenat per segona vegada com Kapudan Paixà.
El 1604 fou nomenat comandant en cap del front oriental en la nova guerra contra els perses. A la seva campanya del 1604 va entrar a Tabriz però a la batalla d'Úrmia prop de la riba del llac Úrmia[2] i es va retirar cap a la fortalesa de Van i d'allí cap al Diyarbakir i va morir durant la retirada a finals del 1605.
Referències
- ↑ Maclean, G. Re-Orienting the Renaissance: Cultural Exchanges with the East (en anglès). 2005: Springer, p. 159. ISBN 9780230523869.
- ↑ Ward, Steven. Immortal: A Military History of Iran and Its Armed Forces. Georgetown University Press, 2014, p. 48.
Bibliografia
- G. Sagredo, Memorie Istoriche dei monarchi Ottomani, Venècia 1673
- I. Ranieri, Clemente VIII e Sinan Bassa Cicala, Studio storico secondo documenti inediti, Roma 1898
- G. Oliva, Sinan Bassa (Scipione Cicala) celebre renegato del secolo XVI, Memorie storico-critiche, Archivio Storico Messinese, Messina 1907-1908.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}