Norovirus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula d'ésser viu|hoste=Human, mamífers|grup_viric=iv|mida_genoma=7,3-8,3 Kb}}
{{Infotaula d'ésser viu|hoste=Humans, mamífers|grup_viric=iv|mida_genoma=7,3-8,3 Kb}}


'''Norovirus''' és un gènere de [[virus ARN]] de la família [[Caliciviridae]]. El virió madur conté 90 dímers proteics (VP1) ensamblats amb [[simetria icosaédrica]], disposats de forma que es formen estructures en forma de [[Calze (litúrgia)|calze]]. El nom de la família ''Calici'' d'aquests virus prové de la paraula llatina ''calyx'' o calze.<ref name=":7">{{Ref-publicació|article=Norovirus|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4284304/|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2015-1|issn=0893-8512|pmc=4284304|pmid=25567225|pàgines=134–164|volum=28|exemplar=1|doi=10.1128/CMR.00075-14|nom=Elizabeth|cognom=Robilotti|nom2=Stan|cognom2=Deresinski|nom3=Benjamin A.|cognom3=Pinsky}}</ref> El nom actual del virus, prové de la ciutat on es va identificar per primer cop ( ''nor-,'' de ''Norwalk).''<ref name=":15" />
'''Norovirus''' és un gènere de [[virus ARN|virus d' ARN]] de la família [[Caliciviridae]]. El virió madur conté 90 dímers proteics (VP1) ensamblats amb [[simetria icosaédrica|simetria icosaèdrica]], disposats de forma que es formen estructures en forma de [[Calze (litúrgia)|calze]]. El nom de la família ''Calici'' d'aquests virus prové de la paraula llatina ''calyx'' o calze.<ref name=":7">{{Ref-publicació|article=Norovirus|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4284304/|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2015-1|issn=0893-8512|pmc=4284304|pmid=25567225|pàgines=134–164|volum=28|exemplar=1|doi=10.1128/CMR.00075-14|nom=Elizabeth|cognom=Robilotti|nom2=Stan|cognom2=Deresinski|nom3=Benjamin A.|cognom3=Pinsky}}</ref> El nom actual del virus, prové de la ciutat on es va identificar per primer cop ( ''nor-,'' de ''Norwalk).''<ref name=":15" />


Aquest virus és el causant aproximadament del 90% dels brots de [[gastroenteritis]] no bacteriana arreu del món,<ref name="pmid12692541">{{ref-publicació|autor=Lindesmith L, Moe C, Marionneau S, ''et al.''
Aquest virus és el causant aproximadament del 90% dels brots de [[gastroenteritis]] no bacteriana arreu del món,<ref name="pmid12692541">{{ref-publicació|autor=Lindesmith L, Moe C, Marionneau S, ''et al.''
Línia 44: Línia 44:
mentre que les persones amb [[grup sanguini]] 0 o AB<ref name="pmid20053852">{{ref-publicació|autor=Le Guyader FS, Krol J, Ambert-Balay K, Ruvoen-Clouet N, Desaubliaux B, Parnaudeau S, Le Saux JC, Ponge A, Pothier P, Atmar RL, Le Pendu J |títol=Comprehensive Analysis of a Norovirus-Associated Gastroenteritis Outbreak, from the Environment to the Consumer |publicació=Journal of Clinical Microbiology |volum=48 |exemplar=3 |pàgines=915–20 |any=2010 |mes=març |pmid=20053852 |pmc=2832421 |doi=10.1128/JCM.01664-09}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://jvi.asm.org/cgi/content/full/76/23/12335/ |títol=Binding of Norwalk Virus-Like Particles to ABH Histo-Blood Group Antigens Is Blocked by Antisera from Infected Human Volunteers or Experimentally Vaccinated Mice |editorial=Journal of Virology|any=2002}}</ref>
mentre que les persones amb [[grup sanguini]] 0 o AB<ref name="pmid20053852">{{ref-publicació|autor=Le Guyader FS, Krol J, Ambert-Balay K, Ruvoen-Clouet N, Desaubliaux B, Parnaudeau S, Le Saux JC, Ponge A, Pothier P, Atmar RL, Le Pendu J |títol=Comprehensive Analysis of a Norovirus-Associated Gastroenteritis Outbreak, from the Environment to the Consumer |publicació=Journal of Clinical Microbiology |volum=48 |exemplar=3 |pàgines=915–20 |any=2010 |mes=març |pmid=20053852 |pmc=2832421 |doi=10.1128/JCM.01664-09}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://jvi.asm.org/cgi/content/full/76/23/12335/ |títol=Binding of Norwalk Virus-Like Particles to ABH Histo-Blood Group Antigens Is Blocked by Antisera from Infected Human Volunteers or Experimentally Vaccinated Mice |editorial=Journal of Virology|any=2002}}</ref>


Els brots de norovirus sovint es produïxen en comunitats tancades o semitancades, tals com hospitals, presons, residències i creuers, on una vegada que el virus s'ha introduït, la infecció es propaga molt ràpidament, ja sigui per transmissió persona a persona o a través d'aliments contaminats.<ref name="pmid18177970">{{ref-publicació|autor=Noda M, Fukuda S, Nishio O
Els brots de norovirus sovint es produeixen en comunitats tancades o semitancades, tals com hospitals, presons, residències i creuers, on una vegada que el virus s'ha introduït, la infecció es propaga molt ràpidament, ja sigui per transmissió persona a persona o a través d'aliments contaminats.<ref name="pmid18177970">{{ref-publicació|autor=Noda M, Fukuda S, Nishio O
|títol=Statistical analysis of attack rate in norovirus foodborne outbreaks
|títol=Statistical analysis of attack rate in norovirus foodborne outbreaks
|publicació=Int J Food Microbiol
|publicació=Int J Food Microbiol
Línia 117: Línia 117:


== Genogrups ==
== Genogrups ==
El norovirus ha estat comparat amb un [[Metamorfosi (ficció)|canviador de formes]] per la seva diversitat respecte la proteïna VP1. Aquesta proteïna, que forma part de la càpsida, grácies a les petites diferencies apreciades en la seva seqüencia d'aminoacids, dona una diversitat de, almenys, 6 genogrups i mes de 40 genotips.
El norovirus ha estat comparat amb [[Metamorfosi (ficció)|canviadors de formes]] per la seva diversitat aminoacídica respecte la proteïna VP1, que és la proteïna més exterior de la càpsida, i respecte a les variacions de nucleotids en la regió de l'[[ARN polimerasa]] dependent d'ARN (RdRp). <ref name=":16">{{Ref-publicació|article=Updated classification of norovirus genogroups and genotypes|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7011714/|publicació=The Journal of General Virology|data=2019-10|issn=0022-1317|pmc=7011714|pmid=31483239|pàgines=1393–1406|volum=100|exemplar=10|doi=10.1099/jgv.0.001318|nom=Preeti|cognom=Chhabra|nom2=Miranda|cognom2=de Graaf|nom3=Gabriel I.|cognom3=Parra|nom4=Martin Chi-Wai|cognom4=Chan|nom5=Kim|cognom5=Green}}</ref>

Actualment es coneixen 10 [[genogrups]] que posseeixen un numero variable de [[Genotip|genotips]], si analitzem la proteïna VP1:<ref name=":16" />

* GI posseeix 9 genotips
* GII posseeix 27 genotips
* GIII posseeixen 3 genotips
* GIV posseeix 2 genotips
* GV posseeix 2 genotips
* GVI posseeix 2 genotips
* GVII posseeix 1 genotip
* GVIII posseeix 1 genotip
* GIX posseeix 1 genotip
* GX posseeix 1 genotip

A més a més per als virus dels quals no tenim tota la seqüencia disponible existeix una altra classificació provisional en la qual tenim dos genogrups (GNA1 i GNA2) i tres genotips (GII.NA1, GII.NA2 i GIV.NA1).<ref name=":16" />

Per últim, en quant a la diversitat nucleotídica de RdRp es poden dividir P-grups i 60 P-tipus:<ref name=":16" />

* GI.P posseeix 14 p-tipus
* GII.P posseeix 37 p-tipus
* GIII.P posseeix 2 p-tipus
* GIV.P posseeix 1 p-tipus
* GV.P posseeix 2 p-tipus
* GVI.P posseeix 2 p-tipus
* GVII.P posseeix1 p-tipus
* GX.P posseeix 1 p-tipus

A més a més tenim 2 P-grups i 14 P-tipus provisionals.<ref name=":16" />


== Cicle ==
== Cicle ==

Revisió del 15:10, 18 nov 2022

Infotaula d'ésser viuNorovirus
Norovirus Modifica el valor a Wikidata

Micrografia de transmissió d'electrons mostrant partícules de norovirus (la barra blanca representa 50 nanòmetres) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Humans, mamífers
GenomaGrup IV ((+)ssRNA)
Malaltiagastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Mida del genoma7,3-8,3 Kb
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumPisuviricota
ClassePisoniviricetes
OrdrePicornavirales
FamíliaCaliciviridae
GènereNorovirus Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicNorwalk virus Modifica el valor a Wikidata

Norovirus és un gènere de virus d' ARN de la família Caliciviridae. El virió madur conté 90 dímers proteics (VP1) ensamblats amb simetria icosaèdrica, disposats de forma que es formen estructures en forma de calze. El nom de la família Calici d'aquests virus prové de la paraula llatina calyx o calze.[1] El nom actual del virus, prové de la ciutat on es va identificar per primer cop ( nor-, de Norwalk).[2]

Aquest virus és el causant aproximadament del 90% dels brots de gastroenteritis no bacteriana arreu del món,[3] i responsable del 50% dels brots de gastroenteritis per intoxicació alimentària en EUA.[4][5] Norovirus afecta a les persones de totes les edats i és transmès per aliments contaminats per aigües fecals i per contacte orofecal.[6]

Després de la infecció, la immunitat al norovirus generalment és incompleta i temporal.[7] Hi ha una predisposició hereditària a la infecció i les persones amb tipus de les quals de sang pot detectar-se en la saliva són més sovint infectats.[3][8] mentre que les persones amb grup sanguini 0 o AB[9][10]

Els brots de norovirus sovint es produeixen en comunitats tancades o semitancades, tals com hospitals, presons, residències i creuers, on una vegada que el virus s'ha introduït, la infecció es propaga molt ràpidament, ja sigui per transmissió persona a persona o a través d'aliments contaminats.[11] Molts dels brots de norovirus es deuen a la manipulació d'aliments per una persona infectada.[12]

El norovirus és fàcilment eliminat per desinfectants basats en clor, però degut al fet que les partícules de virus no tenen embolcall de lípids, és menys susceptible a alcohols i detergents.[13]

Història

La malaltia en si es trobava descrita ja des de el 1929, coneguda com "malaltia dels vòmits d'hivern" donat que els principals símptomes (els vòmits) i el aparent caràcter estacional de la malaltia.[1]

El norovirus humà, antigament conegut com a Virus de Norwalk, es va identificar per primer cop en mostres de femtes que es van recollir durant una brot de gastroenteritis registrat a la ciutat de Norwalk, durant el 1968. Aquest brot, que va afectar al 50% dels estudiants d'una escola primària que van reportar nàusees, vòmits, diarrea y febrícula, va portar a la identificació gràcies a la administració oral de filtrats, preparat a partir de mostres rectals del estudiants, a reclusos adults sans de la Casa Correccional de Maryland a Jessup on dos de cada tres participants voluntaris van presentar símptomes.[1]

Al 1972, les femtes dels voluntaris de la presó van ser observades mitjançant inmuno-microscòpia electrònica on es van observar, per primer cop, partícules virals, que van ser denominades Small Round Structured Virases (SRSV). Aquestes partícules, de 27nm de diàmetre, van passar a l'historia com el primer cop que es va demostrar que un virus podia causar un quadre clínic de gastroenteritis al ésser humà. [2]

Durant els darrers anys, es van descriure molts nous brots amb un curs clínic i una estructura similar al Virus de Norwalk . A tot el conjunt d'aquest virus se'ls va anomenar Norwalk Like Virases (NLV). Però donada la impossibilitat de aïllament en cultiu no es va poder avançar en la classificació fins que no es van desenvolupar tècniques moleculars mes sensibles de les que disposaven en aquell moment.[2]

Als anys 90, amb l'aparició de noves tècniques com la RT-PCR, la seqüenciació del genoma complet o parcial i la clonació del virus van permetre clasificar el virus com a integrant de la familia Caliciviriae i donar-li el nom amb el que el coneixem actualment. [2]

Estructura

El Norovirus es un virus nu (sense envolta). La càpsida del virió té geometría icosaèdrica i té una mida d'entre 38-40nm de diàmetre, amb un número de triangulació de 3.[14] Aquest virió té 180 proteïnes VP1.

Malgrat per a que càpiga el genoma dins del virió cal que la càpsida tingui aquesta amplada, les proteïnes VP1 poden formar cápsides petites de uns 23nm de diàmetre. Aquest fet es va aprofitar per intentar trobar una vacuna.[15] Aquestes partícules sense genoma es diuen VLPs (virus-like particles).

Genoma i proteoma

Genoma del Norovirus. Divisió en tres ORFs. Tenim les dos unitats subgenómiques amb els gens NS y estructurals.

El Norovirus té un genoma de ssRNA (+) d'aproximadament 7,3/8,3 Kb. Aquest RNA porta unida covalentment la proteína VPg al seu extrem 5', que té la funció de fer de "primer" per la replicació de aquest genoma. Al extrem 3' porta una cua poli-A.

El genoma té tres ORFs, dels quals el primer (ORF-1) codifica per a sis proteïnes no estructurals (NS).[16]

[17] Aquest ORF es tradueix directament del RNA (+), que serveix directament com a mRNA, produint una poliproteïna que és tallada per la proteïna Pro (NP4), que te activitat cisteïna proteïnasa.

El ORF-2 i el ORF-3 codifiquen per a proteïnes estructurals (VP-1 i VP-2 respectivament), les quals formen part de la càpsida del virió.[16]

Proteines estructurals:

  • VP1: de 530-555 aminoàcids i pesos moleculars de entre 58 i 60 KDA, és la principal proteïna estructural del virió, està encarregada de formar la càpsida i interaccionar amb els receptors HBGA presents en las cèl·lules del epiteli gastrointestinal.[18] se'l considera amb un paper fonamental com a determinant del fenotip antigènic. [2] La seva estructura ha estat resolta per cristal·lografia amb rajos X i s'ha determinat que consta de e dominis principals: N-terminal, orientat cap a l'interior de la càpsida; domini intermedi o S, involucrat en la formació de la capa basal icosaèdrica i el domini P que consta de de dos subdominis: P1, implicat en l'antigenicitat i P2 o regió hipervariable responsable de la especificitat antigènica. [2]
  • VP2: d'un pes molecular que varia entre 22 i 29 KDa, és troba dins de la càpsida del virió, és una de las proteïnes del virus menys estudiades. Aquesta proteïna interacciona amb la VP1 per tal de mantenir la estructura de la partícula vírica.[18] Es pensa que aquesta proteïna està relacionada amb l'empaquetament del RNA del virus per la seva naturalesa bàsica.

Proteïnes no estructurals:

  • p48: d'aproximadament 48 KDa, es pensa que la seva funció resideix en la interacció amb un complex vesicular del hoste per tal de permetre la replicació viral. També hi han estudis que suggereixen que, donada certa analogia a a altres proteïnes virals i cel·lulars, tinguin algun paper en la regulació de la proliferació cel·lular o l'ancoratge dels complexos replicatius units a membranes[2]
  • NTPasa: d'aproximadament 41 KDa, té la capacitat de unir-se amb NTP i hidrolitzar.[18] És pensa que aquesta activitat té a veure amb la replicació del virió.
  • p22: la activitat de aquesta proteïna no està del tot clara, tot i que s'ha vist que imita una senyal d'exportació per a vesícules revestides de la proteïna COP-II.[18]
  • VPg: d'aproximandament 15 KDa, és la proteïna viral associada al genoma i funciona com a "primer" per a la replicació del virus, però es pensa que també funciona com a senyal per a portar el RNA víric cap al ribosoma o RBS.[18] La seva presencia es minoritària, amb una o dues cópies al virió i es relaciona directament amb ka infectivitat del genoma. [2]
  • Pro:aquesta proteïna té activitat proteïnasa o proteasa. La seva funció es tallar la poliproteína transcrita del ORF-1 policistrónic.[16][18]
  • RdRp: d'aproximadament 57 KDa, és una RNA-polimerasa dependent de RNA. La seva funció es generar copies del material genètic del virus.[18][17]

Genogrups

El norovirus ha estat comparat amb canviadors de formes per la seva diversitat aminoacídica respecte la proteïna VP1, que és la proteïna més exterior de la càpsida, i respecte a les variacions de nucleotids en la regió de l'ARN polimerasa dependent d'ARN (RdRp). [19]

Actualment es coneixen 10 genogrups que posseeixen un numero variable de genotips, si analitzem la proteïna VP1:[19]

  • GI posseeix 9 genotips
  • GII posseeix 27 genotips
  • GIII posseeixen 3 genotips
  • GIV posseeix 2 genotips
  • GV posseeix 2 genotips
  • GVI posseeix 2 genotips
  • GVII posseeix 1 genotip
  • GVIII posseeix 1 genotip
  • GIX posseeix 1 genotip
  • GX posseeix 1 genotip

A més a més per als virus dels quals no tenim tota la seqüencia disponible existeix una altra classificació provisional en la qual tenim dos genogrups (GNA1 i GNA2) i tres genotips (GII.NA1, GII.NA2 i GIV.NA1).[19]

Per últim, en quant a la diversitat nucleotídica de RdRp es poden dividir P-grups i 60 P-tipus:[19]

  • GI.P posseeix 14 p-tipus
  • GII.P posseeix 37 p-tipus
  • GIII.P posseeix 2 p-tipus
  • GIV.P posseeix 1 p-tipus
  • GV.P posseeix 2 p-tipus
  • GVI.P posseeix 2 p-tipus
  • GVII.P posseeix1 p-tipus
  • GX.P posseeix 1 p-tipus

A més a més tenim 2 P-grups i 14 P-tipus provisionals.[19]

Cicle

Cicle del Norovirus

Aquest virus té un tropisme positiu per l'epiteli del tracte intestinal [20], es creu que els receptors de aquest virus son els antígens sanguinis ABH (HBGA), tot i que també s'ha vist que el virus interacciona amb el àcid siàlic, però podria ser que aquest no sigui el receptor com a tal, sinó un component més que ajuda al virió en l'adherència a la membrana cel·lular.[21]. En un primer pas, el virus s'uneix a la superfície de la cèl·lula.[22] Aquesta unió comporta un canvi en la conformació del antigen del virió, fent que es produeixi la endocitosis.[21][23]. Aquesta endocitosis és independent de clatrina i de caveolina.[21] El uncoating del virió pot succeir simultàniament amb la endocitosis o produir-se a l'endosoma.[24] Existeixen molts factors que intervenen al uncoating del virió, com la baixada del pH als endosomes o l'ajut d'enzims de l'hoste com és la catepsina.[24]

La última fase per a que es pugi donar el cicle de replicació i traducció és l'alliberament del material genètic al citoplasma. En aquest cas, el virus forma un canal a l'endosoma per a que s'alliberi el RNA al citosol, tot i que n'hi han altres virus sense envolta que lisen l'endosoma.[25] Aquest canal està format per la proteïna VP1, que canvia conformacionalment i permet que la VP2 surti del virió, formant un túnel composat per dotze d'aquestes proteïnes.[21] La part exposada al exterior d'aquest túnel és hidrofòbica, per tant es fusiona amb l'endosoma i el RNA passa al citoplasma.[21]

Posteriorment, la proteïna VPg porta aquest RNA al ribosoma per tal de que es tradueixi les proteïnes no estructurals.[18] Seguidament, la proteasa s'autoproteolitza i talla la resta de proteïnes.[18]

Després de que es tradueixen totes les NS proteins, es replica el genoma gracies a l'activitat de la RdRp i la seva unió a VPg.[14][18] De aquesta replicació surten RNAs sencers per empaquetar i RNAs subgenomics amb només el ORF-1 i el ORF-2.[18] A aquests RNAs se'ls uneix la VPg al extrem 5' per tal de portar-los cap al ribosoma i que tradueixin las proteïnes estructurals.

Per últim s'ensambla tot el genoma dins de la càpsida i s'alliberen les partícules víriques, lisant la cèl·lula.[18]

Transmissió

Les principals vies de transmissió d'aquest virus són aliments contaminats o aigües contaminades, o be a traves de persona a persona via fecal-oral.[26]

Esquema en la que s'observa les diferents vies de transmissió del Norovirus.

La transmissió mitjançant aliments contaminats consisteix en:

  • Una persona infectada manipula aliments amb partícules de vòmit o femtes amb presencia de particules viriques.
  • Els aliments entren en contacte amb superfícies contaminades per restes de partícules de vòmits o femtes amb presencia de partícules víriques.
  • Contacte amb aerosols, que es transmeten per l'aire, que contenen partícules víriques.
  • L'ús d'aigües contaminades amb el virus com a font de reg per a cultius.[26][27]

En aquets tipus d'infecció els genogrups més predominants son: GII.4, GI.3, GI.6, GI.7, GII.3, GII.6 i GII.12.[27][28]

En el cas de la transmissió per via d'aigües contaminades podem trobar els següents casos:

  • Una font d'aigua que estigui contaminada, com pot ser el cas d'un tanc que continguí aigües fecals, es filtren fins a un pou d'aigua per el consum humà o bé aigua que es fa servir per regar cultius.
  • Quan una persona infectada fa de ventre o vomita en l'aigua.
  • Quan l'aigua no té el tractament adequat, com per exemple una quantitat insuficients de cloro que no destrueix totes les partícules víriques.[26][27][29]

En el cas de la contaminació d'aigües destaquem més els genogrups GI, ja que s'ha observat que aquets tenen una major estabilitat en l'aigua que les del genogrup GII.[27]

La transmissió de Norovirus entre persona i persona, encara que aquest tipus de transmissió no és la més habitual, es pot donar mitjançant microgotes que queden estàtiques a la tassa del wc o bé els aerosols que es formen quan una persona vomita, el que es coneix com una contaminació ambiental. En el cas del vòmits s'ha de tenir en compte la força en la que es projecten aquests, ja que segons aquesta força s'han observat aerosols amb partícules víriquies completament viables per a la infecció a més de tres metres de distància de la projecció d'aquest.[29]

Les persones que pateixen la malaltia són més contagioses quan:

  • La persona desenvolupa la malaltia simptomàtica, en aquest cas els vòmits son la via de transmissió més freqüent, encara que no la única.
  • Uns dies després de desaparixer el simptomes de la malaltia.

Encara que aquests dos períodes és quan s'ha vist que les persones tenen una major transmissibilitat del virus, en estudis recents s'ha observat que unes setmanes després, o inclus mesos després, de la desaparició dels símptomes aquestes persones són capaces de transmetre la malatía, és a dir que encara trobem les suficients partícules virals infectives.[26]

En aquests tipus de transmissió cal destacar el genogrup GII.4, que es el que s'ha observat com més estable sobretot durant la temporada d'hivern en les zones temperades (virus estacionaris), ja que les baixes temperatures i la baixa quantitat d'humitat en l'ambient afavoreixen una bona viabilitat de les partícules víriques en els aerosols. Tot i que el genogrup GII.4, es el causant de la gran majoria dels brots (80-90%), hi ha d'altres genotips com els del GI y GIV que també poden causar patologia quan hi ha la transmissió persona a persona.[26][30]

Clínica

En el cas de les infeccions per Norovirus, es pot observar que un gran número d'elles no arriba a presentar ningun símptoma o signe que porti a pensar a la persona que esta infectada, el que es coneix com infecció asimptomàtica, en canvi hi ha altres casos que si que es presenta un quadre clínic que pot ser lleu i en alguns pocs casos pot derivar a quadres més greus e inclús la mort.[30]

En les infeccions asimptomàtiques, la persona infectada no pateix ninguna conseqüència fisiològica, però això no vol dir que aquella persona no pugui transmetre el virus, ja que s'ha observat que, sobretot recen nascuts i nadons, tenen una gran quantitat de partícules víriques capaces d'infectar.[30][31]

El període d'incubació sol ser curt, aproximadament entre 12-48 hores, i en el cas de patir simptomatologia té una durada d'entre 1 i 3 dies en els casos lleus, podent-se allargar fins a períodes superiors a una setmana en els casos més greus, que solen ser persones hospitalitzades, nens amb una edat inferior a un any, persones grans i persones inmunocompromeses.[30][31]

La simptomatologia clàssica d'aquesta infecció cursa amb diarrea autolimitada, nàusees, vòmits, dolor abdominal, sensació de malestar general, febrícula i dolor muscular. Aquets son tots els símptomes que pot presentar la infecció, però no vol dir que una persona amb una infecció per Norovirus els presenti tots, ja que hi ha casos en que la febrícula no esta present. També s'ha de tenir en compte l'edat dels pacients, ja que s'ha observat que en els lactants aquesta infecció solo cursar nomes amb diarrea, en canvi en pacients majors d'un any son més freqüents els vòmits, sempre i quan la infecció pressenti simptomatologia greu.[29][30][32]

L'edat avançada és un factor de risc per patir una infecció per Norovirus amb simptomatologia greu, ja que aquesta en un petit percentatge dels casos pot derivar en enterocolitis necrosant y aquesta pot portar al pacient fins la mort. El mateix passa amb els recents nascuts i els nadons, que en el cas de patir una simptomatologia greu presenten tots els símptomes clàssics d'una infecció aguda causada per Norovirus i també pot derivar en enterocolitis necrosant i la mort, encara que son molt pocs els casos que arriben a aquesta simptomatologia tan greu.[30][32]

Diagnòstic

Normalment no es sol fer un diagnòstic personalitzat d'una infecció per Norovirus, ja que normalment es fa un diagnstic etiològic amb els símptomes i signes que el pacient presenta quan acudeix a l'hospital. El diagnòstic generalitzat se sol fer quan hi ha brots locals o de major afectació que puguin ser sospitosos de Norovirus, el problema es que aquets brots es poden confondre amb altres patògens (com per exemple bacteries) que cursen amb un quadre clìnic molt similar, per això es van establir els criteris de Kaplan, que descriuen que més del 50% dels casos simptomàtics han de tenir presencia de vòmits, la infecció ha de tenir un période d'incubació mitjà de 24-48 hores, la duració mitjana de la malaltia ha de ser d'entre 12-60 hores i que després de la realització de cultius en femtes dels pacients no hem de trobar ninguna bacterià patògena que pugui cursar amb la mateixa simptomatologia. La especificitat d'aquets criteris per diferenciar entre una gastroenteritis aguda causada per una bacterià y una causada per Norovirus es molt alta (99%), encara que la seva sensibilitat és moderada (68%). Aquets criteris són útils quan la obtenció de mostres per fer proves més especifiques en el laboratori resulta complicat.[26][30][33]

El pas del temps i l'aparició de les tècniques serològiques i les tècniques de biologia molecular ens han donat noves eines que ens permeten fer un diagnòstic més precís i ràpid d'aquets brots causats per Norovirus com poden ser la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) y les RT-qPCR que no nomes ens permeten determinar a partir d'una mostra de femtes o vomits la presencia de Norovirus, sinó que també ens permeten fer una discriminació entre quin genogrup (GI, GII, GIV) és el causant del brot. Encara que es un dels mètodes més utilitzats, també es poden fer altres proves com un ELISA per detectar la presencia d'antígens de Norovirus presents en les mostres, també podem fer altres proves com immunoassajos enzimàtics (EIA) i assajos immunocromatogràfics ràpids. Aquets sistemes no nomes ens permeten detectar la presencia de Norovirus en mostres de persones amb la malaltia, sinó que també ens serveixen per poder analitzar mostres d'aliments i/o aigües contaminades i determinar la presència de partícules víriques en mostres preses de superfícies.[30][33][34]

Tractament

No hi ha un tractament específic per a una infecció per norovirus donat que la resolució depèn majoritàriament del sistema immunitari de la persona, això significa que el més comú es que la malaltia es resolgui sola en el transcurs d'un parell de dies.[35]

Com que es tracta d'una malaltia gastrointestinal, el més comú es que l'atenció medica recomani medicaments antidiarreics i per reduir les nàusees de venta lliure. A més, també es recomanen varies opcions per tal de prevenir la deshidratació com ara les solucions d'hidratació oral (begudes esportives, consomés o sèrums oral comercials) o en casos mes extrems rebre líquid per via intravenosa. El consum de líquid que contenen molta sucre, cafeïna, alcohol o productes làctics estan molt desaconsellades ja que poden empitjorar les diarrees.[35][36]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Robilotti, Elizabeth; Deresinski, Stan; Pinsky, Benjamin A. «Norovirus». Clinical Microbiology Reviews, 28, 1, 2015-1, pàg. 134–164. DOI: 10.1128/CMR.00075-14. ISSN: 0893-8512. PMC: 4284304. PMID: 25567225.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Srta. Johanna Elizabeth Guambo Coello «[repositorio.espe.edu.ec/bitstream/21000/5728/1/T-ESPE-033877.pdf DETECCIÓN Y GENOTIPIFICACIÓN DE NOROVIRUS GI/GII MEDIANTE REAL TIME (TAQMAN®) REVERSE TRANSCRIPTION POLYMERASE CHAIN REACTION (RTPCR), EN MUESTRAS DE HECES DE NIÑOS MENORES DE 5 AÑOS DE EDAD QUE PRESENTARON EPISODIOS ESPORÁDICOS DE DIARREA AGUDA EN EL CANTÓN QUININDÉ, PROVINCIA DE ESMERALDAS – ECUADOR.]». DETECCIÓN Y GENOTIPIFICACIÓN DE NOROVIRUS GI/GII MEDIANTE REAL TIME (TAQMAN®) REVERSE TRANSCRIPTION POLYMERASE CHAIN REACTION (RTPCR), EN MUESTRAS DE HECES DE NIÑOS MENORES DE 5 AÑOS DE EDAD QUE PRESENTARON EPISODIOS ESPORÁDICOS DE DIARREA AGUDA EN EL CANTÓN QUININDÉ, PROVINCIA DE ESMERALDAS – ECUADOR., 12-09-2012, pàg. 5-36.
  3. ↑ 3,0 3,1 Lindesmith L, Moe C, Marionneau S, et al. «Human susceptibility and resistance to Norwalk virus infection». Nat. Med., 9, 5, 2003, pàg. 548–53. DOI: 10.1038/nm860. PMID: 12692541.
  4. ↑ Widdowson MA, Sulka A, Bulens SN, et al. «Norovirus and foodborne disease, United States, 1991–2000». Emerging Infect. Dis., 11, 1, 2005, pàg. 95–102. PMID: 15705329.
  5. ↑ «Norovirus: Technical Fact Sheet». National Center for Infectious Diseases, CDC.
  6. ↑ Goodgame R «Norovirus gastroenteritis». Curr Gastroenterol Rep, 8, 5, 2006, pàg. 401–8. DOI: 10.1007/s11894-006-0026-4. PMID: 16968608.
  7. ↑ Lindesmith L, Moe C, Lependu J, Frelinger JA, Treanor J, Baric RS «Cellular and Humoral Immunity following Snow Mountain Virus Challenge». J. Virol., 79, 5, 2005, pàg. 2900–9. DOI: 10.1128/JVI.79.5.2900-2909.2005. PMC: 548455. PMID: 15709009.
  8. ↑ Hutson, AM; Atmar RL, Graham DY, Estes MK «Norwalk virus infection and disease is associated with ABO histo-blood group type». J. Infect. Dis., 188, 1, juliol 2003, pàg. 176–7. DOI: 10.1086/375829. PMID: 12825190.
  9. ↑ Le Guyader FS, Krol J, Ambert-Balay K, Ruvoen-Clouet N, Desaubliaux B, Parnaudeau S, Le Saux JC, Ponge A, Pothier P, Atmar RL, Le Pendu J «Comprehensive Analysis of a Norovirus-Associated Gastroenteritis Outbreak, from the Environment to the Consumer». Journal of Clinical Microbiology, 48, 3, març 2010, pàg. 915–20. DOI: 10.1128/JCM.01664-09. PMC: 2832421. PMID: 20053852.
  10. ↑ «Binding of Norwalk Virus-Like Particles to ABH Histo-Blood Group Antigens Is Blocked by Antisera from Infected Human Volunteers or Experimentally Vaccinated Mice». Journal of Virology.
  11. ↑ Noda M, Fukuda S, Nishio O «Statistical analysis of attack rate in norovirus foodborne outbreaks». Int J Food Microbiol, 122, 1–2, 2007, pàg. 216–20. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2007.11.073. PMID: 18177970.
  12. ↑ Koopmans M, Duizer E «Foodborne viruses: an emerging problem». Int. J. Food Microbiol., 90, 1, 2004, pàg. 23–41. DOI: 10.1016/S0168-1605(03)00169-7. PMID: 14672828.
  13. ↑ Jimenez L, Chiang M «Virucidal activity of a quaternary ammonium compound disinfectant against feline calicivirus: a surrogate for norovirus». Am J Infect Control, 34, 5, 2006, pàg. 269–73. DOI: 10.1016/j.ajic.2005.11.009. PMID: 16765204.
  14. ↑ 14,0 14,1 Morillo, Simone Guadagnucci; Timenetsky, Maria do Carmo Sampaio Tavares «Norovirus: an overview». Revista Da Associacao Medica Brasileira (1992), 57, 4, 2011-07, pàg. 453–458. DOI: 10.1590/s0104-42302011000400023. ISSN: 1806-9282. PMID: 21876931.
  15. ↑ Esposito, Susanna; Principi, Nicola «Norovirus Vaccine: Priorities for Future Research and Development». Frontiers in Immunology, 11, 07-07-2020, pàg. 1383. DOI: 10.3389/fimmu.2020.01383. ISSN: 1664-3224. PMC: 7358258. PMID: 32733458.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Robilotti, Elizabeth; Deresinski, Stan; Pinsky, Benjamin A. «Norovirus» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 28, 1, 2015-01, pàg. 134–164. DOI: 10.1128/CMR.00075-14. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC4284304. PMID: 25567225.
  17. ↑ 17,0 17,1 Guadagnucci Morillo, Simone; Sampaio TavaresTimenetsky, Maria do Carmo «Norovírus: uma visão geral» (en portuguès). Revista da Associação Médica Brasileira, 57, 4, 2011-07, pàg. 462–467. DOI: 10.1590/S0104-42302011000400023.
  18. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 Campillay-Véliz, Claudia P.; Carvajal, Jonatan J.; Avellaneda, Andrea M.; Escobar, Darling; Covián, Camila «Human Norovirus Proteins: Implications in the Replicative Cycle, Pathogenesis, and the Host Immune Response». Frontiers in Immunology, 11, 16-06-2020, pàg. 961. DOI: 10.3389/fimmu.2020.00961. ISSN: 1664-3224. PMC: PMC7308418. PMID: 32612600.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Chhabra, Preeti; de Graaf, Miranda; Parra, Gabriel I.; Chan, Martin Chi-Wai; Green, Kim «Updated classification of norovirus genogroups and genotypes». The Journal of General Virology, 100, 10, 2019-10, pàg. 1393–1406. DOI: 10.1099/jgv.0.001318. ISSN: 0022-1317. PMC: 7011714. PMID: 31483239.
  20. ↑ Karst, Stephanie M.; Wobus, Christiane E.; Goodfellow, Ian G.; Green, Kim Y.; Virgin, Herbert W. «Advances in Norovirus Biology» (en anglès). Cell Host & Microbe, 15, 6, 2014-06, pàg. 668–680. DOI: 10.1016/j.chom.2014.05.015. PMC: PMC4113907. PMID: 24922570.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Graziano, Vincent R.; Wei, Jin; Wilen, Craig B. «Norovirus Attachment and Entry» (en anglès). Viruses, 11, 6, 30-05-2019, pàg. 495. DOI: 10.3390/v11060495. ISSN: 1999-4915. PMC: PMC6630345. PMID: 31151248.
  22. ↑ Marsh, Mark; Helenius, Ari «Virus Entry: Open Sesame» (en anglès). Cell, 124, 4, 2006-02, pàg. 729–740. DOI: 10.1016/j.cell.2006.02.007. PMC: PMC7112260. PMID: 16497584.
  23. ↑ Gerondopoulos, Andreas; Jackson, Terry; Monaghan, Paul; Doyle, Nicole; Roberts, Lisa O. «Murine norovirus-1 cell entry is mediated through a non-clathrin-, non-caveolae-, dynamin- and cholesterol-dependent pathway». The Journal of General Virology, 91, Pt 6, 2010-06, pàg. 1428–1438. DOI: 10.1099/vir.0.016717-0. ISSN: 1465-2099. PMID: 20147520.
  24. ↑ 24,0 24,1 Shivanna, Vinay; Kim, Yunjeong; Chang, Kyeong-Ok «Endosomal acidification and cathepsin L activity is required for calicivirus replication» (en anglès). Virology, 464-465, 2014-09, pàg. 287–295. DOI: 10.1016/j.virol.2014.07.025. PMC: PMC4157107. PMID: 25108379.
  25. ↑ Kumar, Chandra Shekhar; Dey, Debajit; Ghosh, Sukanya; Banerjee, Manidipa «Breach: Host Membrane Penetration and Entry by Nonenveloped Viruses». Trends in Microbiology, 26, 6, 2018-06, pàg. 525–537. DOI: 10.1016/j.tim.2017.09.010. ISSN: 1878-4380. PMID: 29079499.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 Lugo, Rolando Jimenez; Agustinelli, Silvina Paola; Sánchez Pascua, Gabriela Leonor; Lugo, Rolando Jimenez; Agustinelli, Silvina Paola «Risk indices in relation to the transmission of acute gastroenteritis from food contaminated with Norovirus». Revista chilena de nutrición, 48, 2, 2021-04, pàg. 266–275. DOI: 10.4067/S0717-75182021000200266. ISSN: 0717-7518.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 de Graaf, Miranda; van Beek, Janko; Koopmans, Marion P. G. «Human norovirus transmission and evolution in a changing world» (en anglès). Nature Reviews Microbiology, 14, 7, 2016-07, pàg. 421–433. DOI: 10.1038/nrmicro.2016.48. ISSN: 1740-1534.
  28. ↑ Verhoef, Linda; Hewitt, Joanne; Barclay, Leslie; Ahmed, Sharia M.; Lake, Rob «Norovirus Genotype Profiles Associated with Foodborne Transmission, 1999–2012». Emerging Infectious Diseases, 21, 4, 2015-04, pàg. 592–599. DOI: 10.3201/eid2104.141073. ISSN: 1080-6040. PMC: PMC4378480. PMID: 25811368.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 de Graaf, Miranda; Villabruna, Nele; Koopmans, Marion PG «Capturing norovirus transmission» (en anglès). Current Opinion in Virology, 22, 01-02-2017, pàg. 64–70. DOI: 10.1016/j.coviro.2016.11.008. ISSN: 1879-6257.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 30,7 Robilotti, Elizabeth; Deresinski, Stan; Pinsky, Benjamin A. «Norovirus» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 28, 1, 2015-01, pàg. 134–164. DOI: 10.1128/CMR.00075-14. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC4284304. PMID: 25567225.
  31. ↑ 31,0 31,1 Green, K. Y. «Norovirus infection in immunocompromised hosts» (en english). Clinical Microbiology and Infection, 20, 8, 01-08-2014, pàg. 717–723. DOI: 10.1111/1469-0691.12761. ISSN: 1198-743X. PMID: 25040790.
  32. ↑ 32,0 32,1 Fernández, Juan Manuel Ribes; Gómez, Javier Buesa «Infecciones por norovirus» (en castellà). Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, 28, 2010-01, pàg. 51–55. DOI: 10.1016/S0213-005X(10)70009-4.
  33. ↑ 33,0 33,1 Yoon, Seo Hee; Kim, Hye Rim; Ahn, Jong Gyun «Diagnostic Accuracy of Immunochromatographic Tests for the Detection of Norovirus in Stool Specimens: a Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). Microbiology Spectrum, 9, 1, 03-09-2021, pàg. e00467–21. DOI: 10.1128/Spectrum.00467-21. ISSN: 2165-0497. PMC: PMC8552764. PMID: 34232095.
  34. ↑ Phillips, Gemma; Lopman, Ben; Tam, Clarence C.; Iturriza-Gomara, Miren; Brown, David «Diagnosing norovirus-associated infectious intestinal disease using viral load». BMC Infectious Diseases, 9, 1, 14-05-2009, pàg. 63. DOI: 10.1186/1471-2334-9-63. ISSN: 1471-2334. PMC: PMC2698835. PMID: 19442278.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Infección por norovirus - Diagnóstico y tratamiento - Mayo Clinic». [Consulta: 17 novembre 2022].
  36. ↑ CDC. «Cómo se trata la infección por norovirus» (en castellà), 05-03-2021. [Consulta: 17 novembre 2022].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norovirus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Norovirus&oldid=30942044»