Mar del Japó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
amplio text
Línia 25: Línia 25:
Està limitada per la [[Rússia]] continental i l'illa de [[Sakhalín]] al nord, [[Corea del Nord]] i [[Corea del Sud]] a l'oest, i les illes [[Japó|japoneses]] de [[Hokkaidō]], [[Honshū]] i [[Kyūshū]] a l'est.
Està limitada per la [[Rússia]] continental i l'illa de [[Sakhalín]] al nord, [[Corea del Nord]] i [[Corea del Sud]] a l'oest, i les illes [[Japó|japoneses]] de [[Hokkaidō]], [[Honshū]] i [[Kyūshū]] a l'est.


Està connectada a altres mars per cinc [[estret]]s: l'[[estret de Tatària]], entre l'Àsia continental i l'illa de Sakhalín, i l'[[estret de La Pérouse]], entre les illes de Sakhalín i Hokkaidō, que la connecten amb la [[mar d'Okhotsk]]; l'[[estret de Tsugaru]], entre les illes de Hokkaidō i Honshū, i l'[[estret de Kanmon]], entre les illes de Honshū i Kyūshū, que la connecten amb el Pacífic; i l'[[estret de Corea]], entre la [[península de Corea]] i l'illa de Kyūshū (anomenat ''canal Occidental'' i ''[[estret de Tsushima]]'' a banda i banda de l'[[illa de Tsushima]]), que la connecta amb la [[mar de la Xina Oriental]].
Està connectada a altres mars per cinc [[estret]]s: l'[[estret de Tatària]], entre l'Àsia continental i l'illa de Sakhalín, i l'[[estret de La Pérouse]], entre les illes de Sakhalín i Hokkaidō, que la connecten amb la [[mar d'Okhotsk]]; l'[[estret de Tsugaru]], entre les illes de Hokkaidō i Honshū, i l'estret de Kanmon, entre les illes de Honshū i Kyūshū, que la connecten amb el Pacífic; i l'[[estret de Corea]], entre la [[península de Corea]] i l'illa de Kyūshū (anomenat ''canal Occidental'' i ''[[estret de Tsushima]]'' a banda i banda de l'[[illa de Tsushima]]), que la connecta amb la [[mar de la Xina Oriental]].


* Profunditat màxima: 3.742 metres sota el [[nivell del mar]]
* Profunditat màxima: 3.742 metres sota el [[nivell del mar]]
Línia 31: Línia 31:
* Superfície aproximada: 978.000 km²
* Superfície aproximada: 978.000 km²


Consta de tres conques principals: la ''conca de Yamato'' al sud-est, la ''conca del Japó'' al nord i la ''[[conca de Tsushima]]'' (o ''conca d'Ulleung'') al sud-est. La conca del Japó és la que registra les màximes profunditats, mentre que la de Tsushima és la més plana.
Consta de tres conques principals: la ''conca de Yamato'' al sud-est, la ''conca del Japó'' al nord i la ''conca de Tsushima'' (o ''conca d'Ulleung'') al sud-est. La conca del Japó és la que registra les màximes profunditats, mentre que la de Tsushima és la més plana.


A la costa oriental, la plataforma continental és àmplia, però a l'occidental, sobretot al llard de la costa coreana, és estreta, d'uns 30 quilòmetres de mitjana.
A la costa oriental, la plataforma continental és àmplia, però a l'occidental, sobretot al llard de la costa coreana, és estreta, d'uns 30 quilòmetres de mitjana.
Línia 41: Línia 41:
== Economia ==
== Economia ==
Les àrees septentrional i sud-oriental són riques en [[pesca]]. La importància de la pesca en aquesta mar la il·lustra perfectament la disputa entre [[Corea del Sud]] i el [[Japó]] sobre l'illa de [[Dokdo]] o Takeshima. La mar també és important pels seus dipòsits minerals, sobretot de sorres de [[magnetita]]. També es creu que hi ha bosses de [[gas natural]] i de [[petroli]]. Amb el creixement de les economies de l'[[Àsia Oriental]], la mar del Japó ha esdevingut una de les vies marítimes comercials de més rellevància.
Les àrees septentrional i sud-oriental són riques en [[pesca]]. La importància de la pesca en aquesta mar la il·lustra perfectament la disputa entre [[Corea del Sud]] i el [[Japó]] sobre l'illa de [[Dokdo]] o Takeshima. La mar també és important pels seus dipòsits minerals, sobretot de sorres de [[magnetita]]. També es creu que hi ha bosses de [[gas natural]] i de [[petroli]]. Amb el creixement de les economies de l'[[Àsia Oriental]], la mar del Japó ha esdevingut una de les vies marítimes comercials de més rellevància.

== Geografia i geologia ==
[[Fitxer:Sea_of_Japan_descr.jpg|miniatura|Relleu del mar del Japó i zones properes]]
El mar del Japó estava sense sortida al mar quan existia el [[pont terrestre]] de [[Àsia Oriental|l'Àsia oriental]].<ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=W_Hdu9QrD9YC&pg=PA16|títol=Pre-Industrial Korea and Japan in Environmental Perspective|nom=Conrad D.|cognom=Totman|any=2004|isbn=978-9004136267}}</ref> L'Arc del Japó es va començar a formar al [[Miocè inferior]].<ref name="Kameda 2011">Kameda Y. & Kato M. (2011). "Terrestrial invasion of pomatiopsid gastropods in the heavy-snow region of the Japanese Archipelago". ''[[BMC Biologia Evolutiva|BMC Evolutionary Biology]]'' '''11''': 118. {{DOI|10.1186/1471-2148-11-118}}.</ref> A l'inici del Miocè, el mar del Japó va començar a obrir-se i les parts nord i sud de l’[[arxipèlag japonès]] es van separar.<ref name="Kameda 2011" /> Durant el Miocè, el mar del Japó es va expandir.<ref name="Kameda 2011" />
[[Fitxer:Sea_of_Japan_Early_Miocene_map.svg|miniatura|Mapa que mostra [[Arxipèlag japonès|l'arxipèlag japonès]], el mar del Japó i la part circumdant de l'Àsia oriental continental al [[Miocè inferior]] (23-18 Ma)]]
La part nord de l'arxipèlag japonès es va fragmentar més tard fins que va començar [[Orogènesi|l'orogènesi]] de l'arxipèlag japonès del nord-est al Miocè tardà.<ref name="Kameda 20112">Kameda Y. & Kato M. (2011). "Terrestrial invasion of pomatiopsid gastropods in the heavy-snow region of the Japanese Archipelago". ''[[BMC Biologia Evolutiva|BMC Evolutionary Biology]]'' '''11''': 118. {{DOI|10.1186/1471-2148-11-118}}.</ref> La part sud de l'arxipèlag japonès es va mantenir com una massa de terra relativament gran.<ref name="Kameda 20112" /> La superfície terrestre s'havia expandit cap al nord al Miocè superior.<ref name="Kameda 20112" /> L'orogènesi de les altes cadenes muntanyoses al nord-est del Japó va començar al Miocè superior i també va durar al [[Pliocè]].<ref name="Kameda 20112" /> El Marge oriental del mar del Japó pot acollir una incipient zona de [[subducció]] responsable de grans terratrèmols el 1940, 1964, 1983 i 1993.<ref name="Tamaki85">{{Ref-publicació|cognom=Tamaki|nom=Kensaku|cognom2=Honza|nom2=Eiichi|publicació=Tectonophysics|data=20 Octubre 1985|volum=119|exemplar=1–4|pàgines=381–406|doi=10.1016/0040-1951(85)90047-2|bibcode=1985Tectp.119..381T|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/0040195185900472|consulta=20 Juny 2022}}</ref>
[[Fitxer:Sea_of_Japan_Pliocene_map.svg|miniatura|Mapa que mostra l'arxipèlag japonès, el mar del Japó i la part circumdant de l'Àsia oriental continental des del Pliocè mitjà fins al [[Plasencià]] (3,5–2 Ma)]]
Actualment, el mar del Japó limita amb el continent rus i l'illa [[Sakhalín|de Sakhalin]] al nord, la [[Corea|península de Corea]] a l'oest i les illes [[Japó|japoneses]] d’[[Hokkaido|Hokkaidō]], [[Honshū]] i [[Kyūshū]] a l'est i al sud. Està connectat amb altres març per cinc [[Estret|estrets]]: l’[[Estret de Tatària|estret de Tartaria]] entre el continent [[Àsia|asiàtic]] i Sakhalin; [[Estret de La Pérouse]] entre el Sakhalin i Hokkaidō; l’[[estret de Tsugaru]] entre Hokkaidō i Honshū; l’estret de Kanmon entre Honshū i Kyūshū; i l’[[estret de Corea]] entre la [[Corea|península de Corea]] i Kyūshū.

L’[[estret de Corea]] està format pel canal occidental i l’[[estret de Tsushima]], a banda i banda de [[Tsushima (illa)|l'illa de Tsushima]]. Els estrets es van formar en períodes geològics recents. Els més antics d'ells són els estrets de Tsugaru i Tsushima. La seva formació havia interromput la migració dels elefants cap a les illes japoneses al final del període [[Neogen]] (uns 2,6&nbsp;fa milions d'anys). El més recent és l'estret de La Perouse, que es va formar fa uns 60.000 a 11.000 anys tancant el camí utilitzat pels mamuts que abans s'havien traslladat al nord d'Hokkaidō.<ref name="brit2">[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/300960/Sea-of-Japan Sea of Japan], Encyclopædia Britannica on-line</ref> Tots els estrets són més aviat poc profunds amb una profunditat mínima de l'ordre de 100 metres o menys. Això dificulta l'intercanvi d'aigua, aïllant així l'aigua i la vida aquàtica del mar del Japó dels març i oceans veïns.<ref name="rev">A. D. Dobrovolskyi and B. S. Zalogin [http://tapemark.narod.ru/more/19.html Seas of USSR. Sea of Japan], Moscow University (1982) (en rus)</ref>



== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:55, 19 feb 2023

Infotaula de geografia físicaMar del Japó
(ja) 日本海
(ko) 동해 Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusMar marginal Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaJapó, Corea del Sud, Corea del Nord i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° N, 135° E / 40°N,135°E / 40; 135
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
Longitud de la costa7.600 Modifica el valor a Wikidata
Profunditat3.742 m Modifica el valor a Wikidata
Mida1.072 (amplada) × 2.254 (longitud) km
Superfície978.000 km²
1.048.950 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Volum1.630.000 km³ Modifica el valor a Wikidata

La mar del Japó o mar de l'Est és una mar costanera de l'oceà Pacífic occidental, al nord-est d'Àsia, mar marginal entre l'arxipèlag japonès, Sakhalin, la península de Corea i el continent del Llunyà Orient rus.[1] Com la Mediterrània, gairebé no té marees, ja que es troba gairebé voltada completament de terra ferma per totes bandes.

Aquest aïllament també afecta la diversitat fecal i la salinitat, totes dues més baixes que en l'oceà obert. La mar no té grans illes, badies ni caps. El seu balanç hídric està determinat principalment per l'entrada i sortida a través dels estrets que el connecten amb les mars veïnes i l'Oceà Pacífic. Pocs rius aboquen en la mar i la seva contribució total a l'intercanvi d'aigua està dins de l'1%.

L'aigua de mar té una concentració elevada d’oxigen dissolt que resulta en una alta productivitat biològica. Per tant, la pesca és l'activitat econòmica dominant a la regió. La intensitat dels enviaments a través del mar ha estat moderada per qüestions polítiques, però augmenta constantment a conseqüència del creixement de les economies de l'Àsia oriental.

El nom de la mar

Si bé mar del Japó és el terme més habitual per referir-s'hi entre la comunitat internacional, de vegades s'anomena amb diferents noms als països del voltant: Ell mar s'anomena Rìběn hǎi (日本海, literalment "Mar del Japó") o originalment Jīng hǎi (鲸海, literalment "Mar de la Balena") a la Xina,[2] Yaponskoye more (Японское море, literalment "Mar del Japó") a Rússia, Chosŏn Tonghae (조선동해, literalment "Mar de l'Est de Corea") a Corea del Nord, i Donghae (동해, literalment "Mar de l'Est") a Corea del Sud. Existeix una disputa sobre el nom del mar, amb Corea del Sud que promou la traducció a l'anglès del seu nom natiu com a Mar de l'Est.

Disputa de la denominació

L'ús del terme "Mar del Japó" com a nom dominant és un punt de discussió. Corea del Sud vol que s'utilitzi el nom "Mar de l'Est", ja sigui en lloc o a més de "Mar del Japó";[3][4] mentre que Corea del Nord prefereix el nom "Mar de l'Est de Corea".[5] La qüestió principal de la disputa gira al voltant d'un desacord sobre quan el nom "Mar del Japó" es va convertir en l'estàndard internacional. Japó afirma que el terme ha estat l'estàndard internacional almenys des de principis del segle XIX,[6] mentre que les Corees afirmen que el terme "Mar del Japó" va sorgir més tard mentre Corea estava sota domini japonès, i abans d'aquesta ocupació, altres noms com ara "Sea of Korea" o "East Sea" es van utilitzar en anglès.[7] El mar es coneix com el mar del Japó segons l'Encyclopædia Britannica.[8] El 2012, l’Organització Hidrogràfica Internacional (OHI), l'organització intergovernamental que manté una publicació que enumera els límits de les zones oceàniques i marines a tot el món, va abandonar el seu intent més recent dels darrers 25 anys de revisar la seva publicació del nom del mar. Això va ser principalment a causa de la manca d'acord entre les Corees i el Japó sobre la qüestió de la denominació.[9] El setembre de 2020, l'OHI va anunciar que adoptaria un nou sistema numèric, també conegut com "S-130". El novembre de 2020, S-23, la versió anterior de la carta nàutica feta el 1953 es farà pública com a publicació de l'OHI per demostrar el procés evolutiu de l'era analògica a l'era digital. L'OHI va aprovar la proposta de la nova carta nàutica oficial. El nou gràfic es marcarà amb un identificador numèric sense nom.[10][11]

Història

Durant segles, el mar havia protegit el Japó de les invasions terrestres, especialment dels mongols. Feia temps que havia estat navegat per vaixells asiàtics i, a partir del segle XVIII, per vaixells europeus. Les expedicions russes de 1733-1743 van cartografiar Sakhalin i les illes japoneses. A la dècada de 1780, el francès Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse, va viatjar cap al nord a través del mar a través de l'estret que més tard portarà el seu nom. El 1796, un oficial de la marina britànic, William Robert Broughton, va explorar l'estret de Tàrtaria, la costa oriental de l’Extrem Orient rus i la península de Corea.

El 1803–1806, el navegant rus Adam Johann von Krusenstern mentre navegava per tot el món a bord del vaixell Nadezhda també va explorar, de passada, el mar del Japó i les costes orientals de les illes japoneses. El 1849, un altre explorador rus Gennadi Nevelskoy va descobrir l'estret entre el continent i Sakhalin i va cartografiar la part nord de l'estret de Tàrtaria. Les expedicions russes es van fer els anys 1853–1854 i 1886–1889 per mesurar les temperatures superficials i registrar les marees. També van documentar el caràcter ciclonal dels corrents marins.

Altres expedicions notables del segle XIX inclouen l’expedició nord-americana d'exploració i topografia del Pacífic nord (1853–1856) i l'expedició britànica Challenger (1872–1876). La vida aquàtica va ser descrita per VK Brazhnikov el 1899–1902 i P. Yu. Schmidt el 1903-1904. Els estudis científics japonesos sobre el mar van començar només el 1915 i es van tornar sistemàtics des dels anys vint del segle passat.[12][13]

Vaixells baleners americans, canadencs i francesos van navegar a la recerca de balenes al mar entre 1847 i 1892.[14] La majoria van entrar al mar per l'estret de Corea[15] i van sortir per l'estret de La Pérouse,[16] però alguns van entrar i sortir per l'estret de Tsugaru.[17] Es van dirigir principalment a les balenes francas,[18] però van començar a capturar geperuts a mesura que les captures de balenes francas van disminuir.[19] També van intentar capturar rorquals blaus[20] i rorquals comuns[21], però aquestes espècies invariablement s'enfonsaven després de ser assassinades. Les balenes francas es van capturar de març a setembre,[22] amb el màxim de captures al maig i juny.[23] Durant els anys màxims de 1848 i 1849 un total de més de 170 vaixells (més de 60 el 1848 i més de 110 el 1849) van navegar pel mar del Japó,[24] amb un nombre significativament menor en els anys següents.[25]

Característiques físiques

Està limitada per la Rússia continental i l'illa de Sakhalín al nord, Corea del Nord i Corea del Sud a l'oest, i les illes japoneses de Hokkaidō, Honshū i Kyūshū a l'est.

Està connectada a altres mars per cinc estrets: l'estret de Tatària, entre l'Àsia continental i l'illa de Sakhalín, i l'estret de La Pérouse, entre les illes de Sakhalín i Hokkaidō, que la connecten amb la mar d'Okhotsk; l'estret de Tsugaru, entre les illes de Hokkaidō i Honshū, i l'estret de Kanmon, entre les illes de Honshū i Kyūshū, que la connecten amb el Pacífic; i l'estret de Corea, entre la península de Corea i l'illa de Kyūshū (anomenat canal Occidental i estret de Tsushima a banda i banda de l'illa de Tsushima), que la connecta amb la mar de la Xina Oriental.

  • Profunditat màxima: 3.742 metres sota el nivell del mar
  • Profunditat mitjana: 1.752 metres
  • Superfície aproximada: 978.000 km²

Consta de tres conques principals: la conca de Yamato al sud-est, la conca del Japó al nord i la conca de Tsushima (o conca d'Ulleung) al sud-est. La conca del Japó és la que registra les màximes profunditats, mentre que la de Tsushima és la més plana.

A la costa oriental, la plataforma continental és àmplia, però a l'occidental, sobretot al llard de la costa coreana, és estreta, d'uns 30 quilòmetres de mitjana.

El corrent càlid de Tsushima, un dels braços del corrent de Kuroshio, es desplaça en direcció nord a través de l'estret de Corea per la costa japonesa, i el corrent fred de Liman baixa en direcció sud a través de l'estret de Tatària per la costa russa.

Temps enrere fou una mar tancada, quan existia el pont continental de l'Àsia Oriental.[26]

Economia

Les àrees septentrional i sud-oriental són riques en pesca. La importància de la pesca en aquesta mar la il·lustra perfectament la disputa entre Corea del Sud i el Japó sobre l'illa de Dokdo o Takeshima. La mar també és important pels seus dipòsits minerals, sobretot de sorres de magnetita. També es creu que hi ha bosses de gas natural i de petroli. Amb el creixement de les economies de l'Àsia Oriental, la mar del Japó ha esdevingut una de les vies marítimes comercials de més rellevància.

Geografia i geologia

Relleu del mar del Japó i zones properes

El mar del Japó estava sense sortida al mar quan existia el pont terrestre de l'Àsia oriental.[27] L'Arc del Japó es va començar a formar al Miocè inferior.[28] A l'inici del Miocè, el mar del Japó va començar a obrir-se i les parts nord i sud de l’arxipèlag japonès es van separar.[28] Durant el Miocè, el mar del Japó es va expandir.[28]

Mapa que mostra l'arxipèlag japonès, el mar del Japó i la part circumdant de l'Àsia oriental continental al Miocè inferior (23-18 Ma)

La part nord de l'arxipèlag japonès es va fragmentar més tard fins que va començar l'orogènesi de l'arxipèlag japonès del nord-est al Miocè tardà.[29] La part sud de l'arxipèlag japonès es va mantenir com una massa de terra relativament gran.[29] La superfície terrestre s'havia expandit cap al nord al Miocè superior.[29] L'orogènesi de les altes cadenes muntanyoses al nord-est del Japó va començar al Miocè superior i també va durar al Pliocè.[29] El Marge oriental del mar del Japó pot acollir una incipient zona de subducció responsable de grans terratrèmols el 1940, 1964, 1983 i 1993.[30]

Mapa que mostra l'arxipèlag japonès, el mar del Japó i la part circumdant de l'Àsia oriental continental des del Pliocè mitjà fins al Plasencià (3,5–2 Ma)

Actualment, el mar del Japó limita amb el continent rus i l'illa de Sakhalin al nord, la península de Corea a l'oest i les illes japoneses d’Hokkaidō, Honshū i Kyūshū a l'est i al sud. Està connectat amb altres març per cinc estrets: l’estret de Tartaria entre el continent asiàtic i Sakhalin; Estret de La Pérouse entre el Sakhalin i Hokkaidō; l’estret de Tsugaru entre Hokkaidō i Honshū; l’estret de Kanmon entre Honshū i Kyūshū; i l’estret de Corea entre la península de Corea i Kyūshū.

L’estret de Corea està format pel canal occidental i l’estret de Tsushima, a banda i banda de l'illa de Tsushima. Els estrets es van formar en períodes geològics recents. Els més antics d'ells són els estrets de Tsugaru i Tsushima. La seva formació havia interromput la migració dels elefants cap a les illes japoneses al final del període Neogen (uns 2,6 fa milions d'anys). El més recent és l'estret de La Perouse, que es va formar fa uns 60.000 a 11.000 anys tancant el camí utilitzat pels mamuts que abans s'havien traslladat al nord d'Hokkaidō.[31] Tots els estrets són més aviat poc profunds amb una profunditat mínima de l'ordre de 100 metres o menys. Això dificulta l'intercanvi d'aigua, aïllant així l'aigua i la vida aquàtica del mar del Japó dels març i oceans veïns.[32]


Referències

  1. «Tides in Marginal, Semi-Enclosed and Coastal Seas – Part I: Sea Surface Height». ERC-Stennis at Mississippi State University. Arxivat de l'original el 18 març 2004. [Consulta: 2 febrer 2007].
  2. 2006. “鲸海”这个名字如何改成了“日本海” Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine.. Retrieved on 7 març 2017
  3. East Sea or "Sea of Japan" Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine.. Korea.net. Retrieved on 21 març 2013.
  4. Ministry of Maritime Affairs and Fisheries 2005. The Name East Sea Used for Two Millennia. Ministry of Foreign Affairs and Trade of Korea, 2005
  5. «MOFA: Efforts of the Government of Japan in Response to the Issue of the Name of the Sea of Japan». [Consulta: 17 febrer 2023].
  6. «Japanese Basic Position on the Naming of the "Japan Sea"». Japan Coast Guard, 01-03-2005. Arxivat de l'original el 24 May 2011.
  7. «Legitimacy for Restoring the Name East Sea». Republic of Korea Ministry of Foreign Affairs and Trade. [Consulta: 28 setembre 2010].
  8. «Sea of Japan | sea, Pacific Ocean» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2021].
  9. Kyodo News, "IHO nixes 'East Sea' name bid", Japan Times, 28 abril 2012, p. 2; Rabiroff, Jon, and Yoo Kyong Chang",Agency rejects South Korea's request to rename Sea of Japan", Stars and Stripes, 28 abril 2012, p. 5.
  10. «2nd Session of the IHO Assembly (Report of Proceeding)». international hydrographic organization, 16-11-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].
  11. «2 nd Session of the IHO Assembly (November 2020) Report of Proceedings Volume 1». The International Hydrographic Organization, 18-11-2020. [Consulta: 9 desembre 2021].
  12. Sea of Japan, Encyclopædia Britannica on-line
  13. Sea of Japan, Great Soviet Encyclopedia (in Russian)
  14. Athol, of St. John, 8 juny – 10 agost 1847, NBW 1335; Vesper, of New London, 20 abril – 26 agost 1848, G. W. Blunt White Library (GBWL); Northern Light, of New Bedford, 14 May – 22 juliol 1875, Old Dartmouth Historical Society (ODHS); Cape Horn Pigeon, of New Bedford, 17 abril – 13 juliol 1892, Kendall Whaling Museum (KWM).
  15. Splendid, of Edgartown, 17 abril 1848, Nicholson Whaling Collection (NWC); Fortune, of New Bedford, 12 març 1849, ODHS; Sea Breeze, of New Bedford, 14 abril 1874, GWBL.
  16. Bowditch, of Warren, 2 agost 1848, NWC; Arnolda, of New Bedford, 17 juny 1874, ODHS.
  17. Good Return, of New Bedford, 30 abril 1849, ODHS; Milo, of New Bedford, 16–18 Apr. 1850, ODHS.
  18. Eliza Adams, of Fairhaven, 21 abril – 4 agost 1848, ODHS; Huntress, of New Bedford, 4 May – 3 juliol 1848, NWC.
  19. Florida, of Fairhaven, 12–27 May 1860, in One Whaling Family (Williams, 1964); Sea Breeze, of New Bedford, 11–12 May, 4–5 juny 1874, GWBL.
  20. George Washington, of Wareham, 16 May 1849, ODHS; Florida, of Fairhaven, 5 May 1860, in One Whaling Family (Williams, 1964).
  21. Daniel Wood, of New Bedford, 6 abril 1854, NWC.
  22. Henry Kneeland, of New Bedford, 1 setembre 1852, in Enoch's Voyage (1994), pp. 153-154.
  23. Catch of right whales by month based on over 510 whales caught during 71 vessel seasons from 1847 to 1891: juny (31.7%), May (28.8%), juliol (19.9%), abril (11.8%), and agost (5.4%).
  24. Ships spoken in 1848 by Vesper (GBWL); Eliza Adams (ODHS); Splendid (NWC); Bowditch (NWC); Huntress (NWC); Liverpool 2nd, of New Bedford (NWC); Cherokee, of New Bedford (NWC); and Mechanic, of Newport (NWC); Hannibal, of Sag Harbor (EHL); Josephine, of Sag Harbor (EHL); John Jay, of Sag Harbor (NHA); in 1849 by Huntress (NWC); Good Return (ODHS); Fortune (ODHS); Ocmulgee, of Holmes Hole (ODHS); Mary and Susan (NWC); Maria Theresa, of New Bedford (ODHS); George Washington (ODHS); Liverpool 2nd (NWC); Julian, of New Bedford (NWC); Henry Kneeland, of New Bedford (ODHS), Montpelier, of New Bedford (NWC), Cambria, of New Bedford (NWC), India, of New Bedford (ODHS), and Phoenix, of New Bedford (NHA); N. P. Tallmadge, Pioneer, and Superior, of New London (GBWL), Alpha, of Nantucket (NHA), and Prudent, of Stonington (GBWL).
  25. Ships spoken in 1856 by Pacific, of Fairhaven (NWC), and Onward, of New Bedford (NWC); and from 1859 to 1861 by Florida, of Fairhaven, in One Whaling Family (Williams, 1964).
  26. Conrad Totman, Pre-Industrial Korea and Japan in Environmental Perspective
  27. Totman, Conrad D. Pre-Industrial Korea and Japan in Environmental Perspective, 2004. ISBN 978-9004136267. 
  28. 28,0 28,1 28,2 Kameda Y. & Kato M. (2011). "Terrestrial invasion of pomatiopsid gastropods in the heavy-snow region of the Japanese Archipelago". BMC Evolutionary Biology 11: 118. doi:10.1186/1471-2148-11-118.
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 Kameda Y. & Kato M. (2011). "Terrestrial invasion of pomatiopsid gastropods in the heavy-snow region of the Japanese Archipelago". BMC Evolutionary Biology 11: 118. doi:10.1186/1471-2148-11-118.
  30. Tamaki, Kensaku; Honza, Eiichi Tectonophysics, 119, 1–4, 20-10-1985, pàg. 381–406. Bibcode: 1985Tectp.119..381T. DOI: 10.1016/0040-1951(85)90047-2 [Consulta: 20 juny 2022].
  31. Sea of Japan, Encyclopædia Britannica on-line
  32. A. D. Dobrovolskyi and B. S. Zalogin Seas of USSR. Sea of Japan, Moscow University (1982) (en rus)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar del Japó