Depredació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ordre de les seccions
Ampliant. Afegit apartat de Definició i iniciat el d'Interval taxonòmic
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 2: Línia 2:


Un mateix individu pot ser depredador d'uns éssers i presa d'uns altres. En la depredació, hi ha una espècie perjudicada que és la presa i l'altra que és la beneficiada, que és el depredador, i passa l'energia en el sentit presa-depredador. En els programes de [[control integrat]] en l'agricultura, l'ús d'enemics naturals es presenta com una alternativa a la lluita química amb [[insecticida|insecticides]].<ref>{{ref-llibre|nom=Judit |cognom=Arnó i Pujol|cognom2= et alli|url= http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8353/TJAP1de2.pdf?sequence=1 |títol=Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic|lloc=Lleida|editorial= Universitat de Lleida|data =1997|isbn= 9788469317518}}</ref>
Un mateix individu pot ser depredador d'uns éssers i presa d'uns altres. En la depredació, hi ha una espècie perjudicada que és la presa i l'altra que és la beneficiada, que és el depredador, i passa l'energia en el sentit presa-depredador. En els programes de [[control integrat]] en l'agricultura, l'ús d'enemics naturals es presenta com una alternativa a la lluita química amb [[insecticida|insecticides]].<ref>{{ref-llibre|nom=Judit |cognom=Arnó i Pujol|cognom2= et alli|url= http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8353/TJAP1de2.pdf?sequence=1 |títol=Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic|lloc=Lleida|editorial= Universitat de Lleida|data =1997|isbn= 9788469317518}}</ref>

== Definició ==
[[Fitxer:IndianSpiderWasp.JPG|miniatura|Els [[pompílids]] paralitzen i finalment maten els seus hostes, però es consideren [[parasitoide]]s, no depredadors.]]
En el nivell més bàsic, els depredadors maten i es mengen altres organismes. Tanmateix, el concepte de depredació és ampli, es defineix de manera diferent en diferents contextos i inclou una gran varietat de mètodes d'alimentació; i algunes relacions que resulten en la mort de la presa no s'anomenen generalment depredació. [[Parasitoide]]s com els [[icneumònids]], ponen els seus ous dins o sobre el seus hostes; els ous eclouen en larves, que es mengen l'hoste, i inevitablement mor. Els zoòlegs generalment anomenen això una forma de [[parasitisme]], encara que convencionalment es pensa que els paràsits no maten els seus hostes. Es pot definir que un depredador difereix d'un parasitoide perquè té moltes preses, capturades al llarg de la seva vida, mentre la larva d'un parasitoide només en té una, o almenys té el seu subministrament d'aliments en una sola ocasió.<ref>{{cite book |last1=Gurr |first1=Geoff M. |last2=Wratten |first2=Stephen D. |last3=Snyder |first3=William E. |title=Biodiversity and Insect Pests: Key Issues for Sustainable Management |url=https://books.google.com/books?id=-ng4hIDQ_k8C&pg=PT105 |year=2012 |publisher=John Wiley & Sons |isbn=978-1-118-23185-2 |page=105}}</ref><ref name=LaffertyKuris2002>{{cite journal |author1=Lafferty, K. D. |author2=Kuris, A. M. |date=2002 |title=Trophic strategies, animal diversity and body size |journal=Trends Ecol. Evol. |volume=17 |issue=11 |pages=507–513 |doi=10.1016/s0169-5347(02)02615-0}}</ref>

Hi ha altres casos difícils i límits. Els microdepredadors són animals petits que, com els depredadors, s'alimenten completament d'altres organismes; inclouen [[Sifonàpters|puces]] i [[culícids]] que consumeixen sang d'animals vius, i [[afidoïdeus]] que consumeixen saba de plantes vives. No obstant això, com que normalment no maten els seus hostes, sovint es consideren paràsits.<ref name=PoulinRandhawa2015>{{cite journal |last1=Poulin |first1=Robert |author1-link=Robert Poulin (zoologist) |last2=Randhawa |first2=Haseeb S. |title=Evolution of parasitism along convergent lines: from ecology to genomics |journal=Parasitology |date=February 2015 |volume=142 |issue=Suppl 1 |pages=S6–S15 |doi=10.1017/S0031182013001674 |pmc=4413784 |pmid=24229807}}</ref><ref name=Rollinson>{{cite book |author=Poulin, Robert |author-link=Robert Poulin (zoologist) |editor1=Rollinson, D. |editor2=Hay, S. I. |title=The Many Roads to Parasitism: A Tale of Convergence |journal=Advances in Parasitology |url=https://books.google.com/books?id=9y4AlXka7t0C&pg=PA28 |year=2011 |volume=74 |publisher=Academic Press |isbn=978-0-12-385897-9 |pages=27–28|doi=10.1016/B978-0-12-385897-9.00001-X |pmid=21295676 }}</ref> Els animals que [[Pasturatge|pasturen]] al [[fitoplàncton]] o estores de microbis són depredadors, ja que consumeixen i maten els seus organismes alimentaris, però els herbívors que busquen fulles no ho són, ja que les seves plantes alimentàries solen sobreviure a l'assalt.<ref name="Bengtson2002">{{cite book |author=Bengtson, S. |year=2002 |contribution=Origins and early evolution of predation |title=The fossil record of predation. The Paleontological Society Papers 8 |editor-last1=Kowalewski |editor-first1=M. |editor-last2=Kelley |editor-first2=P. H. |pages=289–317 |publisher=The Paleontological Society |url=http://www.nrm.se/download/18.4e32c81078a8d9249800021552/Bengtson2002predation.pdf}}</ref> Quan els animals mengen llavors (''[[Granivorisme]]'') o ous), estan consumint organismes vius sencers, que per definició els converteix en depredadors.<ref name=Janzen>{{cite journal |last1=Janzen |first1=D. H. |year=1971 |title=Seed Predation by Animals |journal=Annual Review of Ecology and Systematics |volume=2 |pages=465–492 |doi=10.1146/annurev.es.02.110171.002341}}</ref><ref name="NilssonBjörkman1985">{{cite journal |last1=Nilsson |first1=Sven G. |last2=Björkman |first2=Christer |last3=Forslund |first3=Pär |last4=Höglund |first4=Jacob |title=Egg predation in forest bird communities on islands and mainland |journal=Oecologia |volume=66 |issue=4 |year=1985 |pages=511–515 |doi=10.1007/BF00379342|pmid=28310791 |bibcode=1985Oecol..66..511N |s2cid=2145031 }}</ref><ref name=HulmeBenkman2002>{{cite book |author1=Hulme, P. E. |author2=Benkman, C. W. |year=2002 |title=Granivory |pages=132–154 |work=Plant animal Interactions: An Evolutionary Approach |editor=C. M. Herrera and O. Pellmyr |publisher=Blackwell |isbn=978-0-632-05267-7}}</ref>

Els [[carronyer]]s, organismes que només mengen organismes trobats ja morts, no són depredadors, però molts depredadors com el [[xacal]] i la [[hiena]] també mengen animals morts quan se'ls presenta l'oportunitat..<ref>{{cite journal |last1=Kane |first1=Adam |last2=Healy |first2=Kevin |last3=Guillerme |first3=Thomas |last4=Ruxton |first4=Graeme D. |last5=Jackson |first5=Andrew L. |date=2017 |title=A recipe for scavenging in vertebrates – the natural history of a behaviour |journal=Ecography |volume=40 |issue=2 |pages=324–334 |doi=10.1111/ecog.02817|hdl=10468/3213 |s2cid=56280901 |hdl-access=free }}</ref><ref>{{Cite book |last=Kruuk |first=Hans |title=The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour |publisher=University of California Press |year=1972 |isbn=978-0226455082| pages=107–108}}</ref><ref name="Bengtson2002"/> Entre els invertebrats, les vespes socials són alhora caçadores i carronyaires d'altres insectes.<ref name="Schmidt2009">{{Cite book |last1=Schmidt |first1=Justin O. |title=Wasps - ScienceDirect |chapter=Wasps |journal=Encyclopedia of Insects |year=2009 |edition=Second |pages=1049–1052 |doi=10.1016/B978-0-12-374144-8.00275-7|isbn=9780123741448 }}</ref>

== Interval taxonòmic ==
{{AP|Planta carnívora|Fong nematòfag|Granivorisme}}
{{multiple image
|align = left
|image1 = Drosera capensis bend.JPG
|width1 = 110
|alt1 =
|caption1 = [[Planta carnívora]]: [[dròsera]] engolint un insecte
|image2 = Mouse eating seeds.jpg
|width2 = 177
|alt2 =
|caption2 = [[Granivorisme]]: [[Mus minutoides|ratolí]]
|footer =
}}
Tot i que els exemples de depredadors entre mamífers i ocells són ben coneguts,<ref name=Stevens2010>{{cite journal |author=Stevens, Alison N. P. |date=2010 |title=Predation, Herbivory, and Parasitism |journal=Nature Education Knowledge |volume=3 |issue=10 |page=36 |url=https://www.nature.com/scitable/knowledge/library/predation-herbivory-and-parasitism-13261134}}</ref> els depredadors es poden trobar en una àmplia gamma de tàxons, inclosos els artròpodes. Són comuns entre els insectes, incloses les màntides, [[Libèl·lula|libèl·lules]], [[neuròpters]] i [[mecòpters]]. En algunes espècies com els [[Siàlids (insectes)|siàlids]], només les larves són depredadores (els adults no mengen). Les aranyes són depredadores, així com altres invertebrats terrestres com els [[escorpins]]; [[centpeus]]; alguns [[àcars]], [[caragol]]s i [[llimac]]s; [[nematodes]]; i [[Planària|planàries]].<ref>{{cite web |title=Predators, parasites and parasitoids |url=https://australianmuseum.net.au/predators-parasites-and-parasitoids |website=Australian Museum |access-date=19 September 2018 |language=en}}</ref> En entorns marins, la majoria de [[cnidaris]] (p. ex., [[meduses]], [[hidroide]]s), [[ctenòfors]], [[equinoderms]]s (p. ex., [[estrelles de mar]], [[eriçons de mar]], [[clipeasteroides]] i [[cogombre de mar|cogombres de mar]]) i els [[cucs plans]] són depredadors.<ref>{{cite encyclopedia |last1=Watanabe|first1=James M. |title=Invertebrates, overview |editor-last1=Denny |editor-first1=Mark W. |editor-last2=Gaines |editor-first2=Steven Dean |encyclopedia=Encyclopedia of tidepools and rocky shores |date=2007 |publisher=University of California Press |isbn=9780520251182}}</ref> Entre els [[crustaci]]s, [[llamàntol]]s, [[cranc]]s, [[gamba|gambes]] i [[cirrípedes]] són depredadors,<ref>{{cite book |last1=Phelan |first1=Jay |title=What Is life? : a guide to biology |date=2009 |publisher=W.H. Freeman & Co |isbn=9781429223188 |page=432 |edition=Student}}</ref> i, al seu torn, els crustacis són presa de gairebé tots els [[cefalòpodes]] (inclosos els [[pop]]s, [[calamar]]s i [[sèpides]]).<ref>{{cite journal |last1=Villanueva |first1=Roger |last2=Perricone |first2=Valentina |last3=Fiorito |first3=Graziano |title=Cephalopods as Predators: A Short Journey among Behavioral Flexibilities, Adaptions, and Feeding Habits |journal=Frontiers in Physiology |date=17 August 2017 |volume=8 |pages=598 |doi=10.3389/fphys.2017.00598|pmid=28861006 |pmc=5563153 |doi-access=free }}</ref>

[[Fitxer:Инфузория туфелька поедает бактерии!.gif|miniatura|''[[Paramecium]]'', un depredador [[ciliat]], que s'alimenta de [[bacteris]].]]
La depredació de llavors es limita a mamífers, ocells i insectes, però es troba a gairebé tots els ecosistemes terrestres.<ref name=HulmeBenkman2002>{{cite book |author1=Hulme, P. E. |author2=Benkman, C. W. |year=2002 |title=Granivory |pages=132–154 |work=Plant animal Interactions: An Evolutionary Approach |editor=C. M. Herrera and O. Pellmyr |publisher=Blackwell |isbn=978-0-632-05267-7}}</ref><ref name=Janzen/> La depredació d'ous inclou tant depredadors especialitzats en ous com alguns [[colúbrids]] [[serp]]s com generalistes com guineus i teixons que agafen ous de manera oportunista quan en troben.<ref name="HanssenErikstad2012">{{cite journal |last1=Hanssen |first1=Sveinn Are |last2=Erikstad |first2=Kjell Einar |title=The long-term consequences of egg predation |journal=Behavioral Ecology |volume=24 |issue=2 |date=2012 |doi=10.1093/beheco/ars198 |pages=564–569|doi-access=free }}</ref><ref name="Pike Clark Manica Tseng p. ">{{cite journal |last1=Pike |first1=David A. |last2=Clark |first2=Rulon W. |last3=Manica |first3=Andrea |last4=Tseng |first4=Hui-Yun |last5=Hsu |first5=Jung-Ya |last6=Huang |first6=Wen-San |title=Surf and turf: predation by egg-eating snakes has led to the evolution of parental care in a terrestrial lizard |journal=Scientific Reports |volume=6 |issue=1 |pages=22207 |date=2016-02-26 |doi=10.1038/srep22207|pmid=26915464 |pmc=4768160 |bibcode=2016NatSR...622207P }}</ref><ref>{{cite book |last1=Ainsworth |first1=Gill |last2=Calladine |first2=John |last3=Martay |first3=Blaise |last4=Park |first4=Kirsty |last5=Redpath |first5=Steve |last6=Wernham |first6=Chris |last7=Wilson |first7=Mark |last8=Young |first8=Juliette |title=Understanding Predation: A review bringing together natural science and local knowledge of recent wild bird population changes and their drivers in Scotland |date=2017 |publisher=Scotland's Moorland Forum |pages=233–234 |url=https://www.researchgate.net/publication/299389845|doi=10.13140/RG.2.1.1014.6960 }}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:50, 27 abr 2023

La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals. Els predadors estan presents a diversos regnes de la vida.

Un mateix individu pot ser depredador d'uns éssers i presa d'uns altres. En la depredació, hi ha una espècie perjudicada que és la presa i l'altra que és la beneficiada, que és el depredador, i passa l'energia en el sentit presa-depredador. En els programes de control integrat en l'agricultura, l'ús d'enemics naturals es presenta com una alternativa a la lluita química amb insecticides.[1]

Definició

Els pompílids paralitzen i finalment maten els seus hostes, però es consideren parasitoides, no depredadors.

En el nivell més bàsic, els depredadors maten i es mengen altres organismes. Tanmateix, el concepte de depredació és ampli, es defineix de manera diferent en diferents contextos i inclou una gran varietat de mètodes d'alimentació; i algunes relacions que resulten en la mort de la presa no s'anomenen generalment depredació. Parasitoides com els icneumònids, ponen els seus ous dins o sobre el seus hostes; els ous eclouen en larves, que es mengen l'hoste, i inevitablement mor. Els zoòlegs generalment anomenen això una forma de parasitisme, encara que convencionalment es pensa que els paràsits no maten els seus hostes. Es pot definir que un depredador difereix d'un parasitoide perquè té moltes preses, capturades al llarg de la seva vida, mentre la larva d'un parasitoide només en té una, o almenys té el seu subministrament d'aliments en una sola ocasió.[2][3]

Hi ha altres casos difícils i límits. Els microdepredadors són animals petits que, com els depredadors, s'alimenten completament d'altres organismes; inclouen puces i culícids que consumeixen sang d'animals vius, i afidoïdeus que consumeixen saba de plantes vives. No obstant això, com que normalment no maten els seus hostes, sovint es consideren paràsits.[4][5] Els animals que pasturen al fitoplàncton o estores de microbis són depredadors, ja que consumeixen i maten els seus organismes alimentaris, però els herbívors que busquen fulles no ho són, ja que les seves plantes alimentàries solen sobreviure a l'assalt.[6] Quan els animals mengen llavors (Granivorisme) o ous), estan consumint organismes vius sencers, que per definició els converteix en depredadors.[7][8][9]

Els carronyers, organismes que només mengen organismes trobats ja morts, no són depredadors, però molts depredadors com el xacal i la hiena també mengen animals morts quan se'ls presenta l'oportunitat..[10][11][6] Entre els invertebrats, les vespes socials són alhora caçadores i carronyaires d'altres insectes.[12]

Interval taxonòmic

Articles principals: Planta carnívora, Fong nematòfag, i Granivorisme
Planta carnívora: dròsera engolint un insecte
Granivorisme: ratolí

Tot i que els exemples de depredadors entre mamífers i ocells són ben coneguts,[13] els depredadors es poden trobar en una àmplia gamma de tàxons, inclosos els artròpodes. Són comuns entre els insectes, incloses les màntides, libèl·lules, neuròpters i mecòpters. En algunes espècies com els siàlids, només les larves són depredadores (els adults no mengen). Les aranyes són depredadores, així com altres invertebrats terrestres com els escorpins; centpeus; alguns àcars, caragols i llimacs; nematodes; i planàries.[14] En entorns marins, la majoria de cnidaris (p. ex., meduses, hidroides), ctenòfors, equinodermss (p. ex., estrelles de mar, eriçons de mar, clipeasteroides i cogombres de mar) i els cucs plans són depredadors.[15] Entre els crustacis, llamàntols, crancs, gambes i cirrípedes són depredadors,[16] i, al seu torn, els crustacis són presa de gairebé tots els cefalòpodes (inclosos els pops, calamars i sèpides).[17]

Paramecium, un depredador ciliat, que s'alimenta de bacteris.

La depredació de llavors es limita a mamífers, ocells i insectes, però es troba a gairebé tots els ecosistemes terrestres.[9][7] La depredació d'ous inclou tant depredadors especialitzats en ous com alguns colúbrids serps com generalistes com guineus i teixons que agafen ous de manera oportunista quan en troben.[18][19][20]

Referències

  1. ↑ Arnó i Pujol, Judit; et alli. Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic. Lleida: Universitat de Lleida, 1997. ISBN 9788469317518. 
  2. ↑ Gurr, Geoff M.; Wratten, Stephen D.; Snyder, William E. Biodiversity and Insect Pests: Key Issues for Sustainable Management. John Wiley & Sons, 2012, p. 105. ISBN 978-1-118-23185-2. 
  3. ↑ «Trophic strategies, animal diversity and body size». Trends Ecol. Evol., vol. 17, 11, 2002, pàg. 507–513. DOI: 10.1016/s0169-5347(02)02615-0.
  4. ↑ Poulin, Robert; Randhawa, Haseeb S. «Evolution of parasitism along convergent lines: from ecology to genomics». Parasitology, vol. 142, Suppl 1, February 2015, pàg. S6–S15. DOI: 10.1017/S0031182013001674. PMC: 4413784. PMID: 24229807.
  5. ↑ Poulin, Robert. The Many Roads to Parasitism: A Tale of Convergence. 74. Academic Press, 2011, p. 27–28. DOI 10.1016/B978-0-12-385897-9.00001-X. ISBN 978-0-12-385897-9. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Bengtson, S.. The fossil record of predation. The Paleontological Society Papers 8. The Paleontological Society, 2002, p. 289–317. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Janzen, D. H. «Seed Predation by Animals». Annual Review of Ecology and Systematics, vol. 2, 1971, pàg. 465–492. DOI: 10.1146/annurev.es.02.110171.002341.
  8. ↑ Nilsson, Sven G.; Björkman, Christer; Forslund, Pär; Höglund, Jacob «Egg predation in forest bird communities on islands and mainland». Oecologia, vol. 66, 4, 1985, pàg. 511–515. Bibcode: 1985Oecol..66..511N. DOI: 10.1007/BF00379342. PMID: 28310791.
  9. ↑ 9,0 9,1 Hulme, P. E.. C. M. Herrera and O. Pellmyr. Granivory. Blackwell, 2002, p. 132–154. ISBN 978-0-632-05267-7. 
  10. ↑ Kane, Adam; Healy, Kevin; Guillerme, Thomas; Ruxton, Graeme D.; Jackson, Andrew L. «A recipe for scavenging in vertebrates – the natural history of a behaviour». Ecography, vol. 40, 2, 2017, pàg. 324–334. DOI: 10.1111/ecog.02817.
  11. ↑ Kruuk, Hans. The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour. University of California Press, 1972, p. 107–108. ISBN 978-0226455082. 
  12. ↑ Schmidt, Justin O. «Wasps». A: Wasps - ScienceDirect. Second, 2009, p. 1049–1052. DOI 10.1016/B978-0-12-374144-8.00275-7. ISBN 9780123741448. 
  13. ↑ Stevens, Alison N. P. «Predation, Herbivory, and Parasitism». Nature Education Knowledge, vol. 3, 10, 2010, pàg. 36.
  14. ↑ «Predators, parasites and parasitoids» (en anglès). Australian Museum. [Consulta: 19 setembre 2018].
  15. ↑ «Invertebrates, overview». A: Encyclopedia of tidepools and rocky shores. University of California Press, 2007. ISBN 9780520251182. 
  16. ↑ Phelan, Jay. What Is life? : a guide to biology. Student. W.H. Freeman & Co, 2009, p. 432. ISBN 9781429223188. 
  17. ↑ Villanueva, Roger; Perricone, Valentina; Fiorito, Graziano «Cephalopods as Predators: A Short Journey among Behavioral Flexibilities, Adaptions, and Feeding Habits». Frontiers in Physiology, vol. 8, 17-08-2017, pàg. 598. DOI: 10.3389/fphys.2017.00598. PMC: 5563153. PMID: 28861006.
  18. ↑ Hanssen, Sveinn Are; Erikstad, Kjell Einar «The long-term consequences of egg predation». Behavioral Ecology, vol. 24, 2, 2012, pàg. 564–569. DOI: 10.1093/beheco/ars198.
  19. ↑ Pike, David A.; Clark, Rulon W.; Manica, Andrea; Tseng, Hui-Yun; Hsu, Jung-Ya; Huang, Wen-San «Surf and turf: predation by egg-eating snakes has led to the evolution of parental care in a terrestrial lizard». Scientific Reports, vol. 6, 1, 26-02-2016, pàg. 22207. Bibcode: 2016NatSR...622207P. DOI: 10.1038/srep22207. PMC: 4768160. PMID: 26915464.
  20. ↑ Ainsworth, Gill; Calladine, John; Martay, Blaise [et al.].. Understanding Predation: A review bringing together natural science and local knowledge of recent wild bird population changes and their drivers in Scotland. Scotland's Moorland Forum, 2017, p. 233–234. DOI 10.13140/RG.2.1.1014.6960. 

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Depredació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Depredació&oldid=31605237»