Niklaus Wirth: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Amplio text
Línia 9: Línia 9:
De 1963 a 1967, va ser professor ajudant d’[[Ciències de la computació|informàtica]] a [[Universitat de Stanford|la Universitat de Stanford]] i de nou a la [[Universitat de Zúric]]. Després, el 1968, es va convertir en professor d’informàtica a l'ETH Zürich, prenent dos anys sabàtics d'un any a Xerox PARC a Califòrnia (1976–1977 i 1984–1985). Es va jubilar l'any 1999.
De 1963 a 1967, va ser professor ajudant d’[[Ciències de la computació|informàtica]] a [[Universitat de Stanford|la Universitat de Stanford]] i de nou a la [[Universitat de Zúric]]. Després, el 1968, es va convertir en professor d’informàtica a l'ETH Zürich, prenent dos anys sabàtics d'un any a Xerox PARC a Califòrnia (1976–1977 i 1984–1985). Es va jubilar l'any 1999.


⚫
== Llenguatges de programació ==
Va participar en el desenvolupament d'estàndards internacionals en programació i informàtica, com a membre del Grup de treball 2.1 de l'IFIP sobre llenguatges algorítmics i càlculs de la Federació Internacional per al Processament de la Informació (IFIP),<ref>{{Ref-web|url=https://ifipwg21wiki.cs.kuleuven.be/IFIP21/Profile|títol=Profile of IFIP Working Group 2.1|cognom=Jeuring|nom=Johan|data=2016-08-17|obra=Foswiki|consulta=2020-10-04}}</ref> que [[Especificació|especifica]], manté i dóna suport als [[Llenguatge de programació|llenguatges de programació]] ALGOL 60. i ALGOL 68.<ref>{{Ref-web|url=https://ifipwg21wiki.cs.kuleuven.be/IFIP21/ScopeEtc|títol=ScopeEtc: IFIP21: Foswiki|cognom=Swierstra|nom=Doaitse|data=2011-03-02|obra=Foswiki|consulta=2020-10-04}}</ref>
Va participar en el desenvolupament d'estàndards internacionals en programació i informàtica, com a membre del Grup de treball 2.1 de l'IFIP sobre llenguatges algorítmics i càlculs de la Federació Internacional per al Processament de la Informació (IFIP),<ref>{{Ref-web|url=https://ifipwg21wiki.cs.kuleuven.be/IFIP21/Profile|títol=Profile of IFIP Working Group 2.1|cognom=Jeuring|nom=Johan|data=2016-08-17|obra=Foswiki|consulta=2020-10-04}}</ref> que [[Especificació|especifica]], manté i dóna suport als [[Llenguatge de programació|llenguatges de programació]] ALGOL 60, ALGOL 68,<ref>{{Ref-web|url=https://ifipwg21wiki.cs.kuleuven.be/IFIP21/ScopeEtc|títol=ScopeEtc: IFIP21: Foswiki|cognom=Swierstra|nom=Doaitse|data=2011-03-02|obra=Foswiki|consulta=2020-10-04}}</ref> [[Pascal (llenguatge de programació)|Pascal]] (1970),<ref>Ref-publicació |data=9 setembre 1996|url=https://www.nytimes.com/1996/09/09/business/programming-languages-survivors-and-wannabes.html|consulta=8 març 2018|issn=0362-4331|publicació=The New York Times}}</ref> Modula (1975), Modula-2 (1978), Oberon (1987), Oberon-2 (1991) i Oberon-07 (2007). També va ser una part important de l'equip de disseny i implementació dels sistemes operatius Medos-2 (1983, per a l’[[estació de treball]] Lilith) i Oberon (1987, per a l'estació de treball Ceres), i per al disseny i maquinari digital Lola (1995). sistema de simulació. El 1984 va rebre el [[premi Turing]] de l’[[Association for Computing Machinery]] (ACM) pel desenvolupament d'aquests llenguatges. El 1994, va ser incorporat com a membre de l'ACM.



[[Fitxer:Niklaus_Wirth_large.jpg|miniatura| Niklaus Wirth, 1969]]
El 2004, va ser nomenat membre del [[Computer History Museum]] per un treball seminal en llenguatges de programació i algorismes, inclosos Euler, Algol-W, Pascal, Modula i Oberon.<ref>{{Ref-web|url=https://www.computerhistory.org/fellowawards/hall/niklaus-wirth/|títol=Niklaus Wirth: 2004 Fellow|cognom=<!-- Unstated -->|obra=Computer History Museum (CHM)|consulta=15 octubre 2019}}</ref>
El 2004, va ser nomenat membre del [[Computer History Museum]] per un treball seminal en llenguatges de programació i algorismes, inclosos Euler, Algol-W, Pascal, Modula i Oberon.<ref>{{Ref-web|url=https://www.computerhistory.org/fellowawards/hall/niklaus-wirth/|títol=Niklaus Wirth: 2004 Fellow|cognom=<!-- Unstated -->|obra=Computer History Museum (CHM)|consulta=15 octubre 2019}}</ref>


⚫
== Llenguatges de programació ==
Wirth va ser el cap de [[disseny]] dels [[llenguatges de programació]] [[Llenguatge de programació Euler|Euler]], [[ALGOL|Algol W]], [[Llenguatge de programació Pascal|Pascal]], [[Modula]], [[Modula-2]] i [[Llenguatge de programació Oberon|Oberon]]. També va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació de [[sistemes operatius]] [[Lilith]] i Oberon per al [[Lola]] en el disseny del [[maquinari digital]] i el [[sistema de simulació]].
Wirth va ser el cap de [[disseny]] dels [[llenguatges de programació]] [[Llenguatge de programació Euler|Euler]], [[ALGOL|Algol W]], [[Llenguatge de programació Pascal|Pascal]], [[Modula]], [[Modula-2]] i [[Llenguatge de programació Oberon|Oberon]]. També va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació de [[sistemes operatius]] [[Lilith]] i Oberon per al [[Lola]] en el disseny del [[maquinari digital]] i el [[sistema de simulació]].


El seu article de desenvolupament d'un programa per refinament successiu ("program development by stepwise refinement") és considerat un text clàssic en l'[[enginyeria del programari]], així com el seu llibre '' Algorismes+Estructures de dades = Programes '', que va rebre un ampli reconeixement, i que encara avui en dia és útil en l'ensenyament de la [[programació d'ordinadors]]. Va rebre el [[Premi Turing]] pel desenvolupament d'aquests [[llenguatges de programació]] el 1984. Es va jubilar el 1999.
El seu article de desenvolupament d'un programa per refinament successiu ("program development by stepwise refinement") és considerat un text clàssic en l'[[enginyeria del programari]], així com el seu llibre '' Algorismes+Estructures de dades = Programes '', que va rebre un ampli reconeixement, i que encara avui en dia és útil en l'ensenyament de la [[programació d'ordinadors]]. Va rebre el [[Premi Turing]] pel desenvolupament d'aquests [[llenguatges de programació]] el 1984. Es va jubilar el 1999.

== Publicacions ==

El seu llibre, escrit conjuntament amb Kathleen Jensen, ''The Pascal User Manual and Report'', va servir com a base de molts esforços d'implementació lingüística als anys setanta i vuitanta als Estats Units i a tota Europa.

El seu article ''Program Development by Stepwise Refinement'', sobre l'ensenyament de la programació, es considera un text clàssic de l'enginyeria del programari.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wirth|nom=Niklaus|data=2001|capítol=Program Development by Stepwise Refinement|editor=Broy|editor-nom=Manfred|editor4-cognom=Denert|títol=Pioneers and Their Contributions to Software Engineering|lloc=Berlin, Heidelberg|editorial=Springer|doi=10.1007/978-3-642-48354-7|isbn=978-3642483554}}</ref> El 1975, va escriure el llibre ''Algoritmes + Estructures de dades = Programes'', que va obtenir un gran reconeixement.<ref>[http://dl.acm.org/citation.cfm?id=540029 Citations collected] by the [[Association for Computing Machinery]] (ACM)</ref> Les principals revisions d'aquest llibre amb el nou títol ''Algoritmes + Estructures de dades'' es van publicar el 1985 i el 2004. Els exemples de la primera edició es van escriure en Pascal. Aquests van ser substituïts en les edicions posteriors per exemples escrits en Modula-2 i Oberon respectivament.

El seu llibre de text, ''Systematic Programming: An Introduction'', es va considerar una bona font per als estudiants que volien fer més que codificar. La portada de la sisena edició (1973) deia que el llibre «... s'adapta a les necessitats de les persones que veuen un curs sobre construcció sistemàtica d'algorismes com a part de la seva formació matemàtica bàsica, més que no pas a les immediates necessitats d'aquells que volen poder codificar de tant en tant un problema i lliurar-lo al seu ordinador per a una solució instantània».<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wirth|nom=Niklaus|any=1973|capítol=Cover flap|títol=Systematic Programming: An Introduction|isbn=0-13-880369-2}}</ref> Considerat com un text difícil de treballar, és lectura imprescindible per a aquells interessats en les matemàtiques numèriques.<ref>{{Ref-publicació|jstor=2005728|cognom=Abrahams|nom=Paul|data=July 1974|publicació=Mathematics of Computation|volum=28|exemplar=127|pàgines=881–883|doi=10.2307/2005728}}</ref>

El 1992, ell i Jürg Gutknecht van publicar la documentació completa del sistema operatiu Oberon.<ref name="PO">{{Ref-llibre|cognom=Wirth|nom=Niklaus|enllaçautor=Jürg Gutknecht|any=1992|títol=Project Oberon: The Design of an Operating System and Compiler|url=http://www.ethoberon.ethz.ch/WirthPubl/ProjectOberon.pdf|editorial=Addison-Wesley, ACM Press|isbn=978-0201544282}}</ref> Un segon llibre, amb Martin Reiser, estava pensat com una guia de programació.<ref name="PIO">{{Ref-llibre|cognom=Reiser|nom=Martin|any=1992|títol=Programming in Oberon: Steps Beyond Pascal and Modula|url=http://www.ethoberon.ethz.ch/WirthPubl/ProgInOberonWR.pdf|editorial=Addison-Wesley, ACM Press|isbn=978-0201565430}}</ref>

== La llei de Wirth ==


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 08:52, 17 oct 2023

Infotaula de personaNiklaus Wirth

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Niklaus Emil Wirth Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata
Winterthur (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 2024 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióETH Zürich - Graduat en Ciències (–1959)
Universitat Laval - Master of Science (–1960)
Universitat de Califòrnia a Berkeley - Philosophiæ doctor (–1963) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHarry Huskey i Edward Feigenbaum Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTecnologia de la informació, ciència computacional i programació d'ordinadors Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinformàtic, professor d'universitat, programador, enginyer, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich (1968–1999)
PARC
Universitat de Zúric
Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMartin Odersky, William McKeeman, Peter U. Schulthess, Edouard Marmier, Rudolf Schild i Michael Franz Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpeople.inf.ethz.ch… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm13219265 Goodreads author: 32682 Modifica el valor a Wikidata
Niklaus Wirth

Niklaus Wirth (Winterthur, Suïssa, 15 de febrer de 1934) és un enginyer informàtic i programador suís. Ha dissenyat diversos llenguatges de programació, inclòs Pascal, i va ser pioner en diversos temes clàssics en enginyeria del programari. El 1984, va guanyar el Premi Turing, reconegut generalment com la màxima distinció en informàtica,[1][2] pel desenvolupament d'una seqüència de llenguatges informàtics innovadors.[3]

Biografia

Wirth va néixer a Winterthur, Suïssa, el 1934. El 1959, va obtenir una llicenciatura en ciències (BS) en enginyeria electrònica per l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH Zürich). El 1960, va obtenir un màster en ciències (MSc) per la Universitat Laval, Canadà. Després, el 1963, va rebre un doctorat en enginyeria elèctrica i informàtica (EECS) per la Universitat de Califòrnia, Berkeley, supervisat pel pioner del disseny informàtic Harry Huskey.

De 1963 a 1967, va ser professor ajudant d’informàtica a la Universitat de Stanford i de nou a la Universitat de Zúric. Després, el 1968, es va convertir en professor d’informàtica a l'ETH Zürich, prenent dos anys sabàtics d'un any a Xerox PARC a Califòrnia (1976–1977 i 1984–1985). Es va jubilar l'any 1999.

Llenguatges de programació

Va participar en el desenvolupament d'estàndards internacionals en programació i informàtica, com a membre del Grup de treball 2.1 de l'IFIP sobre llenguatges algorítmics i càlculs de la Federació Internacional per al Processament de la Informació (IFIP),[4] que especifica, manté i dóna suport als llenguatges de programació ALGOL 60, ALGOL 68,[5] Pascal (1970),[6] Modula (1975), Modula-2 (1978), Oberon (1987), Oberon-2 (1991) i Oberon-07 (2007). També va ser una part important de l'equip de disseny i implementació dels sistemes operatius Medos-2 (1983, per a l’estació de treball Lilith) i Oberon (1987, per a l'estació de treball Ceres), i per al disseny i maquinari digital Lola (1995). sistema de simulació. El 1984 va rebre el premi Turing de l’Association for Computing Machinery (ACM) pel desenvolupament d'aquests llenguatges. El 1994, va ser incorporat com a membre de l'ACM.


Niklaus Wirth, 1969

El 2004, va ser nomenat membre del Computer History Museum per un treball seminal en llenguatges de programació i algorismes, inclosos Euler, Algol-W, Pascal, Modula i Oberon.[7]

Wirth va ser el cap de disseny dels llenguatges de programació Euler, Algol W, Pascal, Modula, Modula-2 i Oberon. També va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació de sistemes operatius Lilith i Oberon per al Lola en el disseny del maquinari digital i el sistema de simulació.

El seu article de desenvolupament d'un programa per refinament successiu ("program development by stepwise refinement") és considerat un text clàssic en l'enginyeria del programari, així com el seu llibre Algorismes+Estructures de dades = Programes , que va rebre un ampli reconeixement, i que encara avui en dia és útil en l'ensenyament de la programació d'ordinadors. Va rebre el Premi Turing pel desenvolupament d'aquests llenguatges de programació el 1984. Es va jubilar el 1999.

Publicacions

El seu llibre, escrit conjuntament amb Kathleen Jensen, The Pascal User Manual and Report, va servir com a base de molts esforços d'implementació lingüística als anys setanta i vuitanta als Estats Units i a tota Europa.

El seu article Program Development by Stepwise Refinement, sobre l'ensenyament de la programació, es considera un text clàssic de l'enginyeria del programari.[8] El 1975, va escriure el llibre Algoritmes + Estructures de dades = Programes, que va obtenir un gran reconeixement.[9] Les principals revisions d'aquest llibre amb el nou títol Algoritmes + Estructures de dades es van publicar el 1985 i el 2004. Els exemples de la primera edició es van escriure en Pascal. Aquests van ser substituïts en les edicions posteriors per exemples escrits en Modula-2 i Oberon respectivament.

El seu llibre de text, Systematic Programming: An Introduction, es va considerar una bona font per als estudiants que volien fer més que codificar. La portada de la sisena edició (1973) deia que el llibre «... s'adapta a les necessitats de les persones que veuen un curs sobre construcció sistemàtica d'algorismes com a part de la seva formació matemàtica bàsica, més que no pas a les immediates necessitats d'aquells que volen poder codificar de tant en tant un problema i lliurar-lo al seu ordinador per a una solució instantània».[10] Considerat com un text difícil de treballar, és lectura imprescindible per a aquells interessats en les matemàtiques numèriques.[11]

El 1992, ell i Jürg Gutknecht van publicar la documentació completa del sistema operatiu Oberon.[12] Un segon llibre, amb Martin Reiser, estava pensat com una guia de programació.[13]

La llei de Wirth

Referències

  1. ↑ Dasgupta, Sanjoy. Algorithms. McGraw-Hill Education, 2008, p. 317. ISBN 978-0-07-352340-8. 
  2. ↑ Bibliography of Turing Award lectures, DBLP
  3. ↑ Haigh, Thomas. «Niklaus E. Wirth». A. M. Turing Award. Association for Computing Machinery. [Consulta: 15 octubre 2019].
  4. ↑ Jeuring, Johan. «Profile of IFIP Working Group 2.1». Foswiki, 17-08-2016. [Consulta: 4 octubre 2020].
  5. ↑ Swierstra, Doaitse. «ScopeEtc: IFIP21: Foswiki». Foswiki, 02-03-2011. [Consulta: 4 octubre 2020].
  6. ↑ Ref-publicació |data=9 setembre 1996|url=https://www.nytimes.com/1996/09/09/business/programming-languages-survivors-and-wannabes.html%7Cconsulta=8 març 2018|issn=0362-4331|publicació=The New York Times}}
  7. ↑ «Niklaus Wirth: 2004 Fellow». Computer History Museum (CHM). [Consulta: 15 octubre 2019].
  8. ↑ Wirth, Niklaus. «Program Development by Stepwise Refinement». A: Broy. Pioneers and Their Contributions to Software Engineering. Berlin, Heidelberg: Springer, 2001. DOI 10.1007/978-3-642-48354-7. ISBN 978-3642483554. 
  9. ↑ Citations collected by the Association for Computing Machinery (ACM)
  10. ↑ Wirth, Niklaus. «Cover flap». A: Systematic Programming: An Introduction, 1973. ISBN 0-13-880369-2. 
  11. ↑ Abrahams, Paul Mathematics of Computation, 28, 127, July 1974, pàg. 881–883. DOI: 10.2307/2005728. JSTOR: 2005728.
  12. ↑ Wirth, Niklaus. Project Oberon: The Design of an Operating System and Compiler. Addison-Wesley, ACM Press, 1992. ISBN 978-0201544282. 
  13. ↑ Reiser, Martin. Programming in Oberon: Steps Beyond Pascal and Modula. Addison-Wesley, ACM Press, 1992. ISBN 978-0201565430. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niklaus Wirth
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Niklaus_Wirth&oldid=32566797»