Alga: diferència entre les revisions
taxobox per a grups parafilètics (de :en) |
diagrama explicatiu |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{taxobox |
{{taxobox |
||
|name=Algues |
|||
|domain=[[Eukaryota]] |
|domain=[[Eukaryota]] |
||
|color=lightgreen |
|color=lightgreen |
||
| Línia 5: | Línia 6: | ||
|image_width=263px |
|image_width=263px |
||
|image_caption=''[[Laurencia]]'', un gènere marí d'[[algues vermelles]] de Hawaii. |
|image_caption=''[[Laurencia]]'', un gènere marí d'[[algues vermelles]] de Hawaii. |
||
|subdivision_ranks |
|subdivision_ranks=Inclou |
||
|subdivision |
|subdivision= |
||
* [[Archaeplastida]] |
* [[Archaeplastida]] |
||
** [[Chlorophyta]] (Algues verdes) |
** [[Chlorophyta]] (Algues verdes) |
||
| Línia 31: | Línia 32: | ||
* [[Cyanobacteria]] |
* [[Cyanobacteria]] |
||
* [[Plant]]ae}} |
* [[Plant]]ae}} |
||
[[Image:AlgaeTree.png|thumb|260px|El llinatge de les algues segons [[Thomas Cavalier-Smith]]. El nombre exacte i el lloc dels [[Teoria de l'endosimbiosi|esdeveniments endosimbiòtics]] encara no està clar, per això aquest diagrama s'ha de prendre com una guia general<ref>{{cite journal | title = Diversity and evolutionary history of plastids and their hosts | author = Patrick J. Keeling | url = http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1481 | journal = American Journal of Botany | year = 2004 | volume = 91 | pages = 1481–1493 | doi = 10.3732/ajb.91.10.1481}}</ref><ref>{{cite journal | url = http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=1713255 | title = Evaluating Support for the Current Classification of Eukaryotic Diversity | author = Laura Wegener Parfrey, Erika Barbero, Elyse Lasser, Micah Dunthorn, Debashish Bhattacharya, David J Patterson, and Laura A Katz | doi = 10.1371/journal.pgen.0020220 | journal = PLoS Genet. |date=December 2006| volume = 2 | issue = 12 | pages = e220 | pmid = 17194223 | pmc = 1713255 }}</ref><ref>{{cite journal | author = Burki F, Shalchian-Tabrizi K, Minge M, Skjæveland Å, Nikolaev SI, et al. | year = 2007 | title = Phylogenomics Reshuffles the Eukaryotic Supergroups | journal = PLoS ONE | volume = 2 | issue = 8: e790 | doi = 10.1371/journal.pone.0000790 | pages = e790 | pmid = 17726520 | pmc = 1949142}}</ref>]] |
|||
Les '''algues''' són éssers [[eucariotes]], [[unicel·lular]]s o [[pluricel·lular]]s, que realitzen la [[fotosíntesi]], és a dir, són [[autòtrof]]s fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les [[cèl·lules]] del mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena [[tal·lus]]; per això, les algues es defineixen com a organismes '''tal·lofítics amb clorofil·la'''. |
Les '''algues''' són éssers [[eucariotes]], [[unicel·lular]]s o [[pluricel·lular]]s, que realitzen la [[fotosíntesi]], és a dir, són [[autòtrof]]s fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les [[cèl·lules]] del mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena [[tal·lus]]; per això, les algues es defineixen com a organismes '''tal·lofítics amb clorofil·la'''. |
||
Revisió del 23:24, 29 des 2010
Algae  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Malaltia | flor d'aigua i fotosíntesi |
| Taxonomia | |
Les algues són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofs fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les cèl·lules del mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena tal·lus; per això, les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la.
Com que no tenen un teixit epidèrmic impermeable que eviti la seva dessecació, les algues no són plantes autèntiques. Tot i que realitzen la fotosíntesi, les seves cèl·lules tenen una paret externa de cel·lulosa i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, no s'inclouen en el regne de les plantes, sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protoctists.
Alguns grups d'algues tenen el pigment verd (la clorofil·la) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l'aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues unicel·lulars viuen suspeses en l'aigua i constitueixen el fitoplàncton.
Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació, o mitjançant espores, i sexualment, mitjançant gàmetes. En general, la seva reproducció és alternant, és a dir, s'alterna una reproducció mitjançant espores amb una reproducció mitjançant gàmetes.
A les carofícies, l'extrem superior de l'oogoni s'anomena corònula. És constituïda per les terminacions de cinc cèl·lules que revesteixen l'oogoni.
Alguns exemples d'algues
Les algues no formen una unitat taxonòmica, sinó que són un grup polifilètic (veure regne Protoctista), una denominació vulgar per a diversos organismes pigmentats que viuen a l'aigua.
- Algues blaves
Les algues blaves són en realitat un tipus d'organisme procariota, denominats cianobacteris, que pertany al regne Monera. Poden formar grans masses macroscòpiques d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prové la confusió.
- Algues flagel·lades
Són algues unicel·lulars que tenen un o més flagels. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades.
- Exemples: Euglena
- Algues grogues o diatomees
Són algues unicel·lulars i formen part del fitoplàncton. La clorofil·la està emmascarada per un pigment groc, i el seu cos està protegit per una mena d'estoig de sílice.
- Exemples: centrals, penals
- Algues verdes
Són algues unicel·lulars o pluricel·lulars de color verd, perquè en elles predomina la clorofil·la. Viuen en aigües riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aigües dolces, i també viuen en el mar, i find i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors.
- Exemples: Cladophora, Spirogyra, Chara, Enciam de mar (Ulva lactuca), Chlorella, Nodularia.
- Algues brunes
Són algues pluricel·lulars en les quals la clorofil·la està emmascarada per un pigment de color marró. La majoria viuen fixes en els substrats mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són perquè no tenen teixit epidèrmic ni vasos conductors. El seu cos està cobert de substàncies mucilaginoses, la qual cosa els permet suportar emersions llargues fora de l'aigua i viure en zones de marea. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminàries, que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes.
- Exemples: Fucus
- Algues vermelles
Les algues a la cuina
Les algues són un tipus de verdura clàssica de la cuina de l'Àsia oriental, i més modernament de la vegetariana occidental; aporten moltes vitamines i minerals.
Tipus d'algues i de preparacions d'algues utilitzades en gastronomia:
Les algues com a biocombustible
En general s'empren microalgues (diatomees) riques en lípids. Les algues cultivades tenen un rendiment fins a 30 vegades superiors al de les plantes oleaginoses cultivades.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga |
- ↑ Patrick J. Keeling «Diversity and evolutionary history of plastids and their hosts». American Journal of Botany, vol. 91, 2004, pàg. 1481–1493. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1481.
- ↑ Laura Wegener Parfrey, Erika Barbero, Elyse Lasser, Micah Dunthorn, Debashish Bhattacharya, David J Patterson, and Laura A Katz «Evaluating Support for the Current Classification of Eukaryotic Diversity». PLoS Genet., vol. 2, 12, December 2006, pàg. e220. DOI: 10.1371/journal.pgen.0020220. PMC: 1713255. PMID: 17194223.
- ↑ Burki F, Shalchian-Tabrizi K, Minge M, Skjæveland Å, Nikolaev SI, et al. «Phylogenomics Reshuffles the Eukaryotic Supergroups». PLoS ONE, vol. 2, 8: e790, 2007, pàg. e790. DOI: 10.1371/journal.pone.0000790. PMC: 1949142. PMID: 17726520.