60 d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic60 d'Andròmeda
Tipusestel, estrella múltiple, estrella binària espectroscòpica, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K3III Ba0.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra189,9913 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi33,24 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,21 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,826 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.054 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,2634 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−12,339 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−19,068 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−50,11 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial50 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 13m 13.3222s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)44° 13' 53.9279''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,13[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat685,14 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

60 d'Andròmeda (60 Andromedae) és una estrella gegant groga-taronja de la constel·lació d'Andròmeda, situada al nord-oest de Gamma d'Andròmeda. 60 d'Andròmeda és la designació Flamsteed tot i que l'estrella també porta la designació Bayer b d'Andròmeda. És prou brillant per ser vista a simple vista amb una magnitud aparent de 4,82.[6] Segons les mesures de paral·laxi realitzades durant la missió Hipparcos, es troba a una distància aproximada de 530 anys llum (160 parsecs) de la Terra.[7]

Se sap que aquest sistema té tres components. El principal és una estrella gegant amb una classificació estel·lar de K3.5 III Ba0.4, és a dir, una sobreabundància de bari ionitzada una vegada s'observa en l'espectre de l'estrella, convertint-la en una estrella de bari. El component secundari és probable que sigui una nana blanca amb un període de 748,2 dies i una excentricitat de 0.34. Hi ha un tercer component en una separació angular de 0.22 segons d'arc.[8]

Referències[modifica]

  1. «Taxonomy of barium stars» (en anglès). Astronomical Journal, juny 1991, pàg. 2229–2254. DOI: 10.1086/115845.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
  5. «High-resolution spectroscopic survey of 671 GK giants. I - Stellar atmosphere parameters and abundances» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1990, pàg. 1075–1128. DOI: 10.1086/191527.
  6. Argue, A. N. «UBV photometry of 550 F, G and K type stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 133, 4, 1966, p. 475–493. DOI: 10.1093/mnras/133.4.475.
  7. van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, novembre 2007, p. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, setembre 2008, p. 869–879. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.

Enllaços externs[modifica]