Abu-Jàfar al-Khazin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Husayn al-Khazin va ser un astrònom i matemàtic musulmà del segle X.

Vida[modifica | modifica el codi]

Res es coneix del cert sobre la seva vida, fins al punt que alguns autors han defensat que les seves obres són de dos autors diferents: Abu-Jàfar al-Khazin i Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Husayn.[1] No obstant sembla que eren la mateixa persona.

Se sap que va formar part d'una delegació del príncep samànida Nuh I ibn Nasr per a negociar una treva amb el príncep búyida Rukn-ad-Dawla a l'any 953; això fa suposar que ja era un home gran en aquesta data. Les seves dates de naixement i mort s'estimen en els anys 900 i 965 respectivament.

Obra[modifica | modifica el codi]

De les obres d'al-Khazin només ha sobreviscut un fragment d'un comentari que va escriure del primer llibre del Almagest de Ptolomeu.[2] En aquest fragment demostra algunes hipòtesis sobre isoperimetria establertes per Ptolomeu i que ja havien estat estudiades per Zenòdor.[3]

També sabem, per comentaris d'altres astrònoms posteriors, que va escriure un tractat astronòmic: el Zij al-safā.[4] Els comentaristes d'aquesta obra en destaquen les explicacions sobre les làmines de l'astrolabi, algunes aportacions trigonomètriques originals i la mesura acurada de l'obliqüitat de l'eclíptica.

Al-Biruní diu que Al-Khazin va desenvolupar un model (maqāla) astronòmic alternatiu al de Ptolomeu, sense excèntriques ni epicicles. També és l'autor d'un tractat titulat Kitāb al‐abʿād wa‐ʾl‐ajrām en el que dona els diàmetres de les estrelles, sense que se sàpiga de on surten aquests valors.[5] Però totes aquestes obres estan perdudes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rashed, pàgines 504-505.
  2. Rashed, pàgina 506.
  3. Arguedas, pàgina 3.
  4. King.
  5. Calvo, pàgina 628.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]