Adrienne Clostre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Adrienne Jeanne Benoîte Clostre  9 octubre 1921 Thomery (França) |
| Mort | 5 agost 2006 (84 anys) Serrières (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Yves Nat |
| Família | |
| Cònjuge | Robert Biset |
Premis | |
   | |
Adrienne Clostre, nascuda el 9 d'octubre de 1921 a Thomery, Seine-et-Marne, i morta el 5 d'agost de 2006 a Serrières, l'Ardèche, fou una compositora francesa d'òpera i especialista del teatre líric.[1][2]
Carrera musical[modifica]
El seu pare, dedicat a la filosofia i al cant, i la seva mare, a la música i la literatura, van afavorir un context que aviat va fer aflorar les seves qualitats musicals i literàries. Va estudiar al Conservatori de París com a alumna d'Yves Nat per al piano, Noël Gallon per a contrapunt i fuga, Jean Gallon, Darius Milhaud, Jean Rivier i Olivier Messiaen per a la composició.[1]
El llenguatge musical d’Adrienne Clostre, influït per la tècnica en sèrie, continua lligat a l'escriptura melòdica. La seva obra busca una nova forma d'espectacle musical, fortament influït per l'art teatral i amb la intenció de construir un «teatre de l'ànima» en què la música expressi la recerca metafísica. Inclou òperes i composicions escèniques, amb veu parlada i cantada, obres simfòniques, composicions instrumentals... També ha fet composicions per a orgue. Per al llibret de les seves obres s'inspira en una àmplia diversitat de temes: la literatura nòrdica o medieval, l'obra d'altres artistes i filòsofs, gestes esportives, personatges, esdeveniments...[1][3]
Reconeixements[modifica]
Va guanyar el Primer Gran Premi de Roma el 1949. Fou guardonada també amb el Gran Premi musical de la Ville de París l'any 1955, el Premi Florence Gould l'any 1976 i el Premi Música de la SACD l'any 1987.
Vida privada[modifica]
Es va casar l'any 1951 a la Vil·la Mèdici de Roma amb l'arquitecte Robert Biset, amb el qual tingué dues filles.
Obres[modifica]
- La Resurrecció de Lazare, (Premi de Roma), 1949
- Sonate pour deux pianos, trompette i percussió, 1951
- Espectacle Txékhov, 1952
- The fioretti di San Francesco de Assisi, cantata de cambra, 1953
- Concert pour trompette, orchestre à cordes et timbales, 1954.
- Els músics de Breme, a parrtir del conte dels germans Grimm, 1957
- Concert pour le souper du Roi Louis II, 1957
- El cant del cigne, òpera en un acte a partir d'un conte de Txékhov, 1961
- Symphonie pour orchestre à cordes, 1962
- De patribus deserti, suite per a gran orquestra, 1965
- "Sie waren so schön und herrlich"..., cantata per a contralto i orquestra de ca̟mbra a partir de textos de Hoffmann, 1966
- Julien l'Apostat, òpera en vuit quadres a partir d'Ibsen, 1970
- Nietzsche, acció lírica l'any 12 seqüències basat en Nietzsche, 1975
- El tigre de oro y sombra, lectura musical de 9 poemes de Borges, 1979
- Cinc escenes de la vida italiana, espectacle musical en cinc escenes, 1980
- El secret, lectura musical del diari de Kierkegaard, 1982
- L'Albatros, acció dramàtica en nou seqüències a partir d'un text de Baudelaire, 1987
- Annapurna, acció musical en set seqüències basada en la novel·la de Maurice Herzog, 1988
- Pintura i Llibertat, melodrama segons David i Michelet, 1989
- Waves, o una lectura per a piano de Virginia Woolf, 1990
- La Reina de Saba, per a orgue i percussions, 1990
- Garbo la solitària, suite per a violoncel sol, inspirada en Greta Garbo, 1992
- Lectura de Borges, espectacle musical en tres parts, 1992
- El triomf de la virtut, acció musical i dramàtica, 1993
- Roma Noel any 800, fresc musical, 1993
- La volta al món en 80 llengües, 1994
- Cartes italianes, melodrama, 1994
- L'ogre i el cavaller, homenatge a la memòria de Fassbinder, 1997
- Reanimació, melodrama en tres episodis, 1997
- Camille Claudel escultor, acció coreogràfica en tres episodis, 1997
- Sans tricher, à tout coup, c'est la loi, homenatge a Paul Auster, 1997
- Variacions italianes, per a piano
- Primer Llibre dels Reis, sonata per a orgue
- Sis diàlegs, per a oboè sol
- El combat amb l'àngel, per a trompeta i orgue
- Història de Galmich, per a piano
- Aria, per a flauta i piano
- Diversos concerts…
Publicacions[modifica]
- Adrienne Clostre, Ramon Pastor i Valery Arzoumanov, Recueil d'œuvres pour flûte à bec soprano et piano, Col·lecció Panorama, 1998.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «CLOSTRE Adrienne (1921-2006)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine (CDMC), 25-04-2012. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ «Musée SACEM: Adrienne Clostre». [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ «Adrienne CLOSTRE». Robert Martin. [Consulta: juny 2021].