Al·losaure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Al·losaure
Juràssic superior[1]
Esquelet de A. fragilis al Museu d'Història Natural de San Diego
Esquelet de A. fragilis al Museu d'Història Natural de San Diego
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Superordre: Dinosauria
Ordre: Saurischia
Subordre: Theropoda
Infraordre: Carnosauria
Família: Allosauridae
Gènere: Allosaurus
Marsh, 1877
Espècies
  • A. fragilis Marsh, 1877 (tipus)
  •  ?A. europaeus Mateus et al., 2006
  • A. "jimmadseni" Chure, 2000 vide Glut, 2003 (nomen nudum)
  •  ?A. tendagurensis Janensch, 1925
Sinònims

L'al·losaure (Allosaurus) és un gènere de grans dinosaures teròpodes que visqueren fa entre 155 i 145 milions d'anys, al període Juràssic superior. El nom Allosaurus vol dir "llangardaix diferent" i deriva dels mots grecs αλλος/allos ("diferent, estrany") i σαυρος/sauros ("llangardaix"). Les primeres restes que es poden assignar definitivament a aquest gènere foren descrites el 1877 per Othniel Charles Marsh. Com a un dels primers dinosaures teròpodes coneguts, ha atret des de fa temps l'atenció de gent de fora dels cercles paleontològics, i ha estat un dinosaure protagonista en diverses pel·lícules i documentals.

L'al·losaure era un gran predador bípede, amb un gran crani dotat de dotzenes de llargues dents afilades. De mitjana, mesurava 8,5 metres de llarg, tot i que restes fragmentàries suggereixen que podria haver sobrepassat els 12 metres. En comparació a les grans i potents potes posteriors, les seves potes anteriors tridàctiles eren petites, i el cos era mantingut en equilibri per una cua llarga i pesant. Se'l classifica com a al·losàurid, un tipus de dinosaure teròpode carnosaure. El gènere té una taxonomia complicada, i inclou un nombre incert d'espècies vàlides, la més cèlebre de la qual és A. fragilis. La majoria de restes d'al·losaure vénen de la formació de Morrison de Nord-amèrica, però també s'ha recuperat material de Portugal i possiblement Tanzània. Durant més de la meitat del segle XX fou conegut com a Antrodemus, però l'estudi de les abundants restes de la Cleveland Lloyd Dinosaur Quarry tornaren la prominència al nom Allosaurus, i l'establiren com a un dels dinosaures més coneguts.

Com a predador gran prominent de la formació de Morrison, l'al·losaure es trobava al cim de la cadena tròfica, alimentant-se possiblement de grans dinosaures herbívors del seu temps. Algunes de les seves preses potencials eren ornitòpodes, estegosàurids i sauròpodes. Tot i que sovint es pensa en l'al·losaure com a caçador en grup de sauròpodes, hi ha poques proves en favor d'un comportament social cooperatiu en aquest gènere, i és possible que els diferents individus haguessin estat agressius entre ells. Podria haver atacat preses grans parant-los emboscades, utilitzant el maxil·lar superior com un destraló.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Comparació de la mida de diversos exemplars d'al·losaure amb la d'un humà.

L'al·losaure era un típic teròpode gran, amb un crani massiu muntat sobre un coll curt, potes anteriors petites i una llarga cua que utilitzava com a contrapès, cosa que li resultava especialment útil durant la persecució de les preses. Allosaurus fragilis, l'espècie més coneguda, tenia una mida mitjana de 8,5 metres,[2] mentre que s'estima que l'exemplar clar d'al·losaure més gran conegut (AMNH 680) mesurava 9,7 metres de llarg,[3] i pesava 2,3 tones.[3] Al seu monogràfic del 1966 sobre l'al·losaure, James Madsen mencionà un conjunt de mides dels ossos que segons la seva interpretació indicaven una longitud màxima de 12-13 metres.[4] Com en els dinosaures en general, les estimacions del pes són discutibles, i des del 1980 s'han proposat xifres de 1.500 quilograms, 1.000-4.000 kg, i 1.010 kg. Aquestes estimacions es basen en el pes modal dels adults, no el pes màxim.[5] John Foster, un especialista de la formació de Morrison, suggereix que 1.000 kg és una xifra raonable pels adults grans de l'espècie A. fragilis, però que 700 kg és una estimació més precisa pels exemplars representats pels fèmurs de mida mitjana que ha mesurat.[6]

S'han atribuït diversos espècimens gegantescs a l'al·losaure, però podrien pertànyer a un altre gènere. El gènere proper Saurophaganax (OMNH 1708) assolí possiblement una llargada de 10,9 metres,[3] i la seva única espècie ha estat inclosa a vegades dins el gènere Allosaurus com a Allosaurus maximus, tot i que estudis recents indiquen que es tracta d'un gènere diferent.[7] Un altre espècimen potencial d'al·losaure, antigament assignat al gènere Epanterias (AMNH 5767), podria haver mesurat 12,1 metres de llarg.[3] Un descobriment més recent és un esquelet parcial de la Pedrera de Quarry, a la formació de Morrison de Nou Mèxic; aquest al·losàurid gran podria ser un altre exemple de Saurophaganax.[8]

Crani[modifica | modifica el codi]

Crani d'un esquelet d'al·losaure (USNM4734) muntat al Museu Nacional d'Història Natural.
Crani de l'esquelet d'Allosaurus fragilis muntat a l'entrada del Museu d'Història Natural de San Diego

El crani i les dents de l'al·losaure tenien proporcions modestes per un teròpode d'aquesta mida. El paleontòleg Gregory S. Paul dóna una llargada de 845 mil·límetres per un crani pertanyent a un individu, la mida del qual estima a 7,9 metres de llarg.[9] Cada premaxil·la (els ossos que formen la punta del musell) portava cinc dents amb talls de secció en forma de D, i cada maxil·la (els principals ossos portadors de dents del maxil·lar superior) presentava entre catorze i disset dents; el nombre de dents no es correspon exactament amb la mida de l'os. Cada dentari (l'os portador de dents del maxil·lar inferior) tenia entre catorze i disset dents, amb una mitjana de setze. Les dents esdevenien més curtes, estretes i corbades vers el darrere del crani. Totes les dents tenien vores serrades. Queien fàcilment i eren substituïdes constantment, fent que siguin fòssils comuns.[4]

Esquelet post-cranial[modifica | modifica el codi]

Esquelet d'Allosaurus fragilis muntat al vestíbul del San Diego Natural History Museum.

L'al·losaure tenia nou vèrtebres al coll, catorze a l'esquena i cinc al sacre suportant els malucs.[10] El nombre de vèrtebres de la cua es desconeix i varia segons la mida individual; James Madsen va estimar unes 50,[4] mentre Gregory S. Paul va considerar que eren masses i va suggerir 45 o menys.[9]

Descobriment i història[modifica | modifica el codi]

Primers descobriments i investigació[modifica | modifica el codi]

El descobriment i estudi primerenc de l'al·losaure és complicat per la multitud de noms encunyats durant la Guerra dels Ossos a finals del segle XIX. El primer fòssil descobert en aquesta història fou un os obtingut indirectament per Ferdinand Vandiveer Hayden el 1869. Provenia de Middle Park, a prop de Granby (Colorado), probablement de roques de la formació de Morrison. Els habitants locals havien identificat aquests ossos com a "peülles de cavall petrificades". Hayden envià el seu exemplar a Joseph Leidy, que l'identificà com la meitat d'una vèrtebra caudal, i l'assignà tentativament al gènere de dinosaure europeu Poekilopleuron com a Poicilopleuron [sic] valens.[11] Més tard decidí que mereixia el seu propi gènere, Antrodemus. [12]

L'any 1877, Othniel Charles Marsh descrigué el gènere Allosaurus a partir d'un esquelet parcial i d'altres restes trobades per ell mateix a Garden Park (Colorado).

Paleoecologia[modifica | modifica el codi]

Localitats de la formació de Morrison (groc) en les que s'han trobat restes d'al·losaure.

L'al·losaure va ser el teròpode de grans dimensions més comú en la vasta extensió de roques que contenen fòssils de l'oest americà, coneguda com a formació de Morrison, constituint entre el 70 i el 75% dels espècimens teròpodes,[6] i com a tal estava en el cim dels nivells tròfics de la xarxa tròfica de Morrison.[13] La formació de Morrison s'interpreta com a un ambient semiàrid amb estacions humides i seques, i planes d'inundació.[14] La vegetació variava des de boscos de coníferes, ciatal, i falgueres que reseguien els rius, fins a sabanes de falgueres amb arbres estranys.[15]

Paleobiologia[modifica | modifica el codi]

Cervell i sentits[modifica | modifica el codi]

El cervell de l'al·losaure, segons la interpretació d'una tomografia computada espiral d'un motllo de l'endocrani, era més coherent amb els cervells dels cocodrils que amb els dels arcosaures moderns, els ocells. L'estructura de l'aparell vestibular indica que el crani era sostingut de manera quasi horitzontal, en lloc de fortament inclinat cap amunt o cap aball. L'estructura de l'orella interna era com la dels cocodrilians, i així l'al·losaure devia sentir millor les freqüències més baixes, i hauria tingut problemes amb els sons subtils. El bulb olfactori era gran i semblava ben adaptat per a detectar olors, encara que l'àrea d'avaluació d'olors era relativament petita.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. Glut, Donald F. «Allosaurus». A: Dinosaurs: The Encyclopedia. Jefferson, North Carolina: McFarland & Co, 1997, p. 105–117. ISBN 0-89950-917-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Error en el títol o la url.Mortimer, Mickey. «». The Dinosaur Mailing List, 21-07-2003. [Consulta: 08-09-2007].
  4. 4,0 4,1 4,2 Madsen, James H., Jr. [1976]. Allosaurus fragilis: A Revised Osteology. 2ª ed.. Salt Lake City: Utah Geological Survey, 1993 (Utah Geological Survey Bulletin 109). 
  5. Foster, John R. Paleoecological Analysis of the Vertebrate Fauna of the Morrison Formation (Upper Jurassic), Rocky Mountain Region, U.S.A.. Albuquerque: New Mexico Museum of Natural History and Science, 2003, p. 37 (New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin 23). 
  6. 6,0 6,1 Foster, John. «Allosaurus fragilis». A: Jurassic West: The Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2007, p. 170–176. ISBN 978-0-253-34870-8. OCLC 77830875. 
  7. Chure, Daniel J. A new species of Allosaurus from the Morrison Formation of Dinosaur National Monument (Utah–Colorado) and a revision of the theropod family Allosauridae. Columbia University, 2000 (Ph.D. dissertation). 
  8. Foster, John. 2007. Jurassic West: the Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World. Bloomington, Indiana:Indiana University Press. p. 117.
  9. 9,0 9,1 Paul, Gregory S. «Genus Allosaurus». A: Predatory Dinosaurs of the World. Nova York: Simon & Schuster, 1988, p. 307–313. ISBN 0-671-61946-2. 
  10. Madsen, 1976; note that not everyone agrees on where the neck ends and the back begins, and some authors such as Gregory S. Paul interpret the count as ten neck and thirteen back vertebrae.
  11. Leidy, Joseph. «Remarks on Poicilopleuron valens, Clidastes intermedius, Leiodon proriger, Baptemys wyomingensis, and Emys stevensonianus». Proceedings of the Academy of Natural Sciences, Philadelphia, 22, 1870, pàg. 3–4.
  12. Leidy, Joseph. «Contribution to the extinct vertebrate fauna of the western territories». Report of the U.S. Geological Survey of the Territories I, 1873, pàg. 14–358.
  13. Foster, John R. Paleoecological Analysis of the Vertebrate Fauna of the Morrison Formation (Upper Jurassic), Rocky Mountain Region, U.S.A.. Albuquerque, New Mexico: New Mexico Museum of Natural History and Science, 2003, p. 29 (New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin, 23). 
  14. Russell, Dale A. An Odyssey in Time: Dinosaurs of North America. Minocqua, Wisconsin: NorthWord Press, 1989, p. 175–176. ISBN 1-55971-038-1. 
  15. Carpenter, Kenneth. «Biggest of the big: a critical re-evaluation of the mega-sauropod Amphicoelias fragillimus». A: Foster, John R. et al.. Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation (pdf). Albuquerque, New Mexico: New Mexico Museum of Natural History and Science, 2006, p. 131–138 (New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin, 36). 
  16. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta SWR99

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.