Alosa de pedrer americana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alosa de pedrer americana
Dorosoma cepedianum GLERL.jpg
Il·lustració de l'any 1910
Il·lustració de l'any 1910
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Família: Clupeidae
Gènere: Dorosoma
(Rafinesque, 1820)[1]
Espècie: D. cepedianum
Nom binomial
Dorosoma cepedianum
(Lesueur, 1818)[2]
Sinònims
  • Chatoessus insociabilis (Abbott, 1861)
  • Clupea heterura (Rafinesque, 1818)
  • Clupea heterurus (Rafinesque, 1818)
  • Dorosoma cepedianum exile (Jordan & Gilbert, 1883)
  • Dorosoma lacepedi (Berry, 1958)
  • Dorosoma notata (Rafinesque, 1820)
  • Megalops cepediana (Lesueur, 1818)[3]

L'alosa de pedrer americana (Dorosoma cepedianum) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 57 cm de llargària màxima (normalment, en fa 35) i 1.980 g de pes.
  • 10-15 radis tous a l'aleta dorsal i 25-36 a l'anal.
  • Nombre de vèrtebres: 47-51.
  • Boca petita.[5][6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc a l'aigua dolça des de mitjan març fins a mitjan agost.[5][8][9]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És herbívor.[5]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per Stizostedion vitreum,[10] i, als Estats Units, per la perca americana (Micropterus salmoides), el lluç de riu (Esox lucius), el luci masquinongi (Esox masquinongy), el llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis),[11] el tallahams (Pomatomus saltator), Cynoscion regalis i la lucioperca groga (Sander vitreus), i al Canadà per Amia calva.[12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; anàdrom[13] i de clima subtropical (45°N-24°N, 100°W-70°W) que viu fins als 33 m de fondària[14][5][15][16]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Canadà,[17][18] els Estats Units[19][20][21][22] i Mèxic (incloent-hi el llac Erie,[23] el sud dels llacs Huron i Michigan[24] i la conca del llac Ontàrio). Ha estat introduït a Puerto Rico.[25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][7][39][40][41][42]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot assolir els 10 anys d'edat.[43]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És emprat com a fertilitzant.[44]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rafinesque C. S., 1820. Ichthyologia Ohiensis (Part 4). Western Rev. Misc. Mag. v. 2 (núm. 3). 169-177.
  2. Lesueur, C. A., 1818. Description of several new species of North American fishes. Journal of the Academy of Natural Sciences, Philadelphia v. 1 (pt 2): 222-235; 359-368, Pls. 10, 11, 14.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. 7,0 7,1 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  8. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  9. Warner, E.N., 1940. Studies on the embryology and early life history of the gizzard shad, Dorosoma cepedianum Lesueur. Ohio State University. 28 p.
  10. Knight, R.L. i B. Vondracek, 1993. Changes in prey fish populations in western lake Erie, 1969-1988, as related to walleye, Stizostedion vitreum, predation. Can. J. Fish. Aquat Sci. 50 : 1289-1298.
  11. Setler, E.M., W.R. Boynton, K.V. Wood, H.H. Zion, L. Lubbers, N.K. Mountford, P. Frere, L. Tucker i J.A. Mihursky, 1980. Synopsis of biological data on striped bass, Morone saxatilis (Walbaum). NOAA Tech. Rep. NMFS Circular 433, FAO Synopsis Núm. 121.
  12. FishBase (anglès)
  13. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. Cady, E.R., 1945. Fish distribution, Norris Reservoir, Tennessee, 1943. I.- Depth distribution of fish in Norris Reservoir. J. Tenn. Acad. Sci. 20(1):103-114.
  15. Eaton, J.G., J.H. McCormick, B.E. Goodno, D.G. O'Brien, H.G. Stefany, M. Hondzo i R.M. Scheller, 1995. A field information-based system for estimating fish temperature tolerances. Fisheries 20(4):10-18.
  16. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  17. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  18. Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.
  19. Timmons, T.J., W.L. Shelton i W.D. Davies, 1981. Food of largemouth bass before and during the first three years after impoundment of west point reservoir, Alabama and Georgia. J. Tennessee Acad. Sci. 56(1):23-27.
  20. Swingle, W.E., 1965. Length-weight relationships of Alabama fishes. Auburn Univ. Agric. Exp. Sta. Zool.-Ent. Ser. Fish. 3:87 p.
  21. Massman, W.H., 1953. Relative abundance of young fish in Virginia estuaries. Trans. N. Am. Wildl. Nat. Resour. Conf. 18:439-449.
  22. Lagler, K.F. i H. Van Meter, 1951. Abundance and growth of gizzard shad, Dorosoma cepedianum (LeSueur), in a small Illinois lake. J. Wildl. Manage. 15(4):357-360.
  23. Wolfert, D.R., 1966. Food of young-of the-year walleyes in Lake Erie. Fish. Bull. 65(2):489-494.
  24. Tin, H.T., 1982. Family Clupeidae, herrings. P. 64-73. A: N.A. Auer (ed.). Identification of larval fishes of the Great Lakes basin with emphasis on the Lake Michigan drainage. Great Lakes Fishery Commission, Ann Arbor, Michigan. Special Publ. 82-3, 744 p.
  25. FishBase (anglès)
  26. Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  27. Bodola, A., 1955. The life history of the gizzard shad, Dorosoma cepedianum (Lesueur), in western Lake Erie. Ohio State University. 130 p.
  28. Bodola, A., 1966. Life history of the gizzard shad, Dorosoma cepedianum (LeSueur), in western Lake Erie. Fish. Bull. 65(2):391-425.
  29. Brown, D.J. i T.G. Coon, 1994. Abundance and assemblage structure of fish larvae in the lower Missouri River and its tributaries. Trans. Am. Fish. Soc. 123(5):718-732.
  30. Conrow, R., A.V. Zale i R.W. Gregory, 1990. Distributions and abundances of early life stages of fishes in a Florida lake dominated by aquatic macrophytes. Trans. Am. Fish. Soc. 119(3):521-528.
  31. Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee, Estats Units.
  32. Hassan-Williams, C. i T.H. Bonner, 2007. Texas freshwater fishes. Texas State University- San Marcos: Biology Department/ Aquatic Station.
  33. Hildebrand, S.F. i W.C. Schroeder, 1928. Fishes of Chesapeake Bay. U.S. Bur. Fish. Bull. 43(pt. 1):366 p.
  34. Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland, Estats Units.
  35. Jester, D.B. i B.L. Jensen, 1972. Life history and ecology of the gizzard shad, Dorosoma cepedianum (Lesuer) wit reference to Elephant Butte Lake. N.M. State Univ. Agric. Exp. Stn. Res. Rept. 218. 56 p.
  36. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  37. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  38. Renfro, W.C., 1960. Salinity reactions of some fishes in the Aransas River, Texas. Tulane Stud. Zool. 8(3):83-91.
  39. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  40. Scharpf, C., 2005. Annotated checklist of North America freshwater fishes, including subspecies and undescribed forms. American Currents 31(4):1-44.
  41. Turner, W.R., 1953. The age and growth of the gizzard shad, Dorosoma cepedianum (LeSueur), in Herrington Lake, Kentucky. Ky. Div. Fish. Bull. 13:14 p.
  42. Wilber, D.H., D.G. Clarke, M.H. Burlas, H. Ruben i R.J. Will, 2003. Spatial and temporal variability in surf zone fish assemblages on the coast of northern New Jersey. Estuar. Coast. Shelf Sci. 56(2):291-304.
  43. Altman, P.L. i D.S. Dittmer, 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology.
  44. Whitehead, P.J.P., 1985.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Fitzsimons, J.M. i A.J. Doucette, Jr., 1981. Karyology of the shads Dorosoma cepedianus and Dorosoma petenense (Osteichthyes: Clupeiformes). Copeia (4):908-911.
  • Hartman, K.J. i S.B. Brandt, 1995. Trophic resource partitioning, diets, and growth of sympatric estuarine predators. Trans. Am. Fish. Soc. 124(4):520-537.
  • Ida, H., N. Oka i K. Hayashigaki, 1991. Karyotypes and cellular DNA contents of three species of the subfamily Clupeinae. Jap. J. Ichthyol. 38(3):289-294.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
  • Miller, R.R., 1960. Systematics and biology of the gizzard shad (Dorosoma cepedianum) and related fishes. Fish. Bull. 60(173):371-392.
  • Miller, R.R., 1963. Genus Dorosoma Rafinesque 1820: gizzard shads, threadfin shad. P. 443-451. A: Fishes of the western North Atlantic. Sears. Found. Mar. Res., Mem 1(pt. 3).
  • Parker, F.R. Jr., 1973. Reduced metabolic rates in fishes as a result of induced schooling. Trans. Am. Fish. Soc. 102(1):125-131.
  • Pierce, R.J., T.E. Wissing i B.A. Megrey, 1981. Respiratory metabolism of gizzard shad. Trans. Am. Fish. Soc. 110(1):51-55.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Tisa, M.S. i J.J. Ney, 1991. Compatibility of alewives and gizzard shad as reservoir forage fish. Trans. Am. Fish. Soc. 120(2):157-165.
  • Welker, M.T., C.L. Pierce i D.H. Wahl, 1994. Growth and survival of larval fishes: roles of competition and zooplankton abundance. Trans. Am. Fish. Soc. 123(5):703-717.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alosa de pedrer americana