Alumini natiu
 Alumini natiu | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.03 |
| Dana | 1.1.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 4,04Å; |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Color | blanc grisenc |
| Tenacitat | mal·leable |
| Duresa | 2 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-085a |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Al |
| Referències | [1] |
L'alumini natiu és un mineral de la classe dels elements natius.
Característiques[modifica]
L'alumini natiu és un element químic de fórmula química Al, és l'alumini en estat natural. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba normalment de manera granular o massiva; també pot ser laminar o escamosa, de fins a 1 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alumini pertany a «01.AA - Metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: coure, electre, or, plom, níquel, plata, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita, cupalita i hunchunita.
Formació i jaciments[modifica]
L'alumini natiu va ser descobert l'any 1978 a Billeekh (Sakhà, Rússia). També se n'ha trobat a l'Azerbaijan, Bulgària, República Popular de la Xina, Itàlia, Veneçuela i a la Lluna.[2] Sol trobar-se associat a altres minerals com: antimoni, cadmi, coure, hematites, ilmenita, ferro, jarosita, plom, magnetita, moissanita, pirita, sofre, estany i zinc.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alumini natiu |
- ↑ «Aluminium» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2016].
- ↑ «Luna 20 landing site, Apollonius Highlands, The Moon» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2016].