Aníbal Martín Borrego

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAníbal Martín Borrego

(2024, Extremadura) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Càceres (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - països àrabs (2014–2015)
Universitat de Granada - traducció i interpretació
Universitat de Jordània
Universitat de Salamanca - biotecnologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, editor, corrector, poeta, columnista, traductor, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCanal Extremadura Radio
El Salto
El Diario
Cadena SER
Onda Cero
El País Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): anibal_mb Instagram: anibal.martin.b Goodreads author: 21058420 Modifica el valor a Wikidata

Aníbal Martín Borrego (Càceres, 16 de juny de 1989), de nom de ploma Aníbal Jaisért,[1] és un biotecnòleg, poeta, articulista, escriptor, corrector, editor i traductor extremeny que defensa àrduament l'ús de la llengua extremenya i la difon a la xarxa.[2][3][4] Cal destacar, a més, la seva devoció per l'etimologia.[5][6] Tradueix de l'àrab, el rus i l'anglès.[5] També visibilitza el col·lectiu LGBT, en tant que bisexual.[7]

Pel que fa a la qüestió de la classificació lingüística de l'extremeny, exposa el següent:

« L'origen de l'extremeny no és el castellà, sinó l'asturlleonès. No és una evolució del castellà, sinó que procedeix del que es parlava entre Astúries i Cantàbria, més pròxim al càntabre. El que sí que es podria dir és que, com el castellà, és un dialecte del llatí. »
— Aníbal Martín Borrego, «Primero los asturianos y ahora los extremeños, ¿es el castúo una lengua?» de Paula Corroto a El Confidencial.

Considera l'extremeny, doncs, una llengua al mateix nivell que el castellà i trobaria ideal la cooficialitat a Extremadura.[8] La varietat que coneix i promulga és la dels seus avis paterns, de la vila de Huetre a Las Hurdes, que ni tan sols sabien parlar castellà.[8][9]

A part, ha col·laborat i encara col·labora en El Diario,[3] Canal Extremadura, Onda Cero, Cadena Ser, El Salto, Umbigo, Ariadna RC i Narrativa Brebe.[10] Publica articles tant d'opinió com acadèmics, i alguns tractaven en concret el tema de la música àrab.[1]

D'afegitó, ha estat candidat de Catalunya Actúa i de Més País a Barcelona,[11] on resideix actualment,[1][10] i sap tocar el piano.[3]

Formació[modifica]

Abans de res, Martín va obtenir un títol professional de piano al Conservatori Hermanos Berzosa, situat a la seva ciutat natal.[12] A continuació, va graduar-se en biotecnologia a la Universitat de Salamanca.[13] Llavors va cursar a la Universitat de Jordània Teaching Arabic to Speakers of Other Languages, és a dir, va aprendre com instruir àrab als parlants d'altres llengües. Li van seguir la carrera de Traducció i Interpretació amb rus i àrab a la Universitat de Granada, novament a Espanya, i un màster en el Món Àrab i Islàmic entre els anys 2014 i 2015 a la Universitat de Barcelona.[4]

Reconeixements[modifica]

Ha rebut diversos reconeixements en matèria literària, entre els quals destaca la segona posició en la quarta edició del Premi Orola de Vivències el 2010.[14] També va ser nomenat el 2021 l'Extremeny de l'Any pel mitjà Extremadurate.[15]

Obra[modifica]

Any Títol Editorial Llengua
2020 Relación necesariamente breve de todo lo que ya no existe Olé Libros Castellà
2021 Adunia. Colección de relatos etimológicos Pie de página Castellà
2023 Yo hablo, ellas cantorin Pie de página Castellà

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Martín, Aníbal. «Poema «Sexting en verso libre» de Aníbal Martín» (en castellà). Espacio Ulises, 07-01-2020. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2022. [Consulta: 9 juny 2022].
  2. ↑ Mestres, Marc. «Un joven escritor enamora a las redes hablando extremeño con acento de las Hurdes Altas» (en castellà). La Vanguardia, 21-10-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Hegar, Alicia. «Aníbal Martín: «El extremeño no es un dialecto del castellano»» (en castellà). El Generacional, 09-10-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Aníbal Martín Borrego» (en castellà). European Graduates. [Consulta: 9 juny 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 García, Mariángeles. «‘Adunia’, una colección de relatos etimológicos donde las palabras chozpan en la pradera» (en castellà). Yorokobu, 15-03-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  6. ↑ «Entrevista a Aníbal Martín, autor de «Adunia»» (en castellà). Editorial Pie de página, 22-02-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  7. ↑ «EL CLOSET ABIERTO CON ANÍBAL MARTÍN: NO CREO QUE EXISTA UN MODELO DE RELACIÓN ÚTIL PARA TODAS LAS PERSONAS» (en castellà). La Revista Diversa. Blogspot, 25-11-2021. Arxivat de l'original el 28 novembre 2021. [Consulta: 27 juliol 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Corroto, Paula. «Primero los asturianos y ahora los extremeños, ¿es el castúo una lengua?» (en castellà). El Confidencial, 13-11-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  9. ↑ Gálvez Núñez, Celia. «Aníbal Martín, el extremeño que ha hecho viral el acento hurdano» (en castellà). El Periódico Extremadura, 22-10-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Pecero, Arturo Ch. «La tierna petición de un abuelo extremeño para que el libro de su nieto esté en el escaparate de la librería» (en castellà). Canal Extremadura, 07-06-2021. [Consulta: 9 juny 2022].
  11. ↑ «Candidaturas de Más País» (en castellà). Més País. [Consulta: 9 juny 2022].
  12. ↑ «Concierto en el Museo de Cáceres de alumnos del Conservatorio Oficial» (en castellà). Hoy, 01-06-2006. [Consulta: 9 juny 2022].
  13. ↑ «Aníbal, la voz del extremeñu» (en castellà). Extremadurate, 09-01-2022. [Consulta: 9 juny 2022].
  14. ↑ «Un profesor de Madrid gana el premio Orola de Vivencias» (en castellà). El Diario Vasco, 21-05-2010. [Consulta: 9 juny 2022].
  15. ↑ «Aníbal Martín, Extremeño del 2021» (en castellà). Extremadurate, 01-01-2022. [Consulta: 9 juny 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aníbal_Martín_Borrego&oldid=33243976»