Angelika Kauffmann

Autoretrat, Museu de l'Ermitage

Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann (Coira, Suïssa, 30 d'octubre del 1741 – Roma, 1 de novembre del 1807) fou una pintora austro-suïssa, especialitzada en la tècnica del retrat. Tot i que va excel·lír sobretot en l'art pictòric, Angelika demostrà també passió per les altres arts, com ara la música i el cant.

El seu pare era un pintor que la va iniciar en les belles arts, fins i tot acompanyant-la a Itàlia a completar la seva formació artística, lloc on el seu talent va aflorar. Tot seguit, Angelika es traslladà a Londres, on fou l'única dona entre els fundadors de la Royal Academy of Arts, tret de la pintora Mary Moser, que ho feu en combinació amb el seu pare, també pintor.

Angelika formà part de l'escola del gravador Francesco Bartolozzi i col·laborà amb ell en nombroses obres.

A la mort del seu primer marit, marxà a viure a Roma amb el seu segon marit i hi restà fins a morir-hi el 1807. En aquest període conegué i tractà el poeta i dramaturg Goethe en el transcurs del seu cèlebre Viatge a Itàlia. El savi de Weimar sentia per Angelika una franca estima i una profunda admiració, tal com pot deduir-se dels seus escrits.^[1]

En la producció artística d'Angelika Kauffmann hi és característica la representació de nombroses escenes clàssiques de significat mitològic, com és el cas de les obres La mare dels Gracs, Amor i Psiche o La trobada de Edgar i Elfrida.

Un tast de la seva obra [modifica]

Miranda i Ferdinand a La Tempesta, 1782.
Venus convenç Helena d'anar amb Paris, 1790.
La mort d'Alcestis, 1741-1807.
La pintora de Macaroni.
Retrat de Shakespeare.
Escena de l'estrena el 1802 a Weimar de l'obra de Goethe Ifigènia a Tàurida, amb Goethe representant Orestes al centre.