Annibale de Gasparis
De Viquipèdia
Annibale de Gasparis (Bugnara, 9 d'abril de 1819 - Nàpols, 28 de març de 1892) fou un astrònom i matemàtic italià. Va ser director de l'Observatori de Capodimonte de Nàpols des de 1864 a 1889, professor d'astronomia en la universitat local des de 1853 i Senador designat del Regne d'Itàlia (1861). Fou un gran observador de asteroides, va arribar a descobrir visualment:
- (10) Hygiea (12 d'abril de 1849)
- (11) Parthenope (11 de maig de 1850)
- (13) Egeria (2 de novembre de 1850)
- (14) Irene (independentment de John Russell Hind)
- (15) Eunomia (29 de juliol de 1851)
- (16) Psyche (17 de març de 1852)
- (20) Massalia (19 de setembre de 1852, independentment de Jean Chacornac.
- (24) Temis (5 d'abril de 1853)
- (63) Ausonia (10 de febrer de 1861)
- (83) Beatriz (26 d'abril de 1865)
Premis i reconeixements [modifica]
- Medalla d'or de la Reial Societat Astronòmica (1851)
- Medalla Herschel de la Reial Societat de Londres (1852)
- Duen el seu nom l'asteroide (4279) de Gasparis, un cràter lunar (De Gasparis i el Rimae de Gasparis (una fractura de 93 km de longitud prop del cràter).
  |
Açò és un esborrany sobre astronomia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
