Jonça
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Planta de jonça a la Serra de Castelltallat
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Aphyllanthes monspeliensis L. |
||||||||||||||||
 Distribution
|
||||||||||||||||
La jonça de nom científic Aphyllanthes monspeliensis pertany a la família de les asparagàcies i és l'única espècie del gènere Aphyllanthes. Es tracta d'una herba perenne de 10 a 60 cm d'alt amb les fulles reduïdes a beines de 3 a 8 cm. Les tiges fan la fotosíntesi i són d'un verd grisenc amb aspecte de jonc. Floreix de març a agost amb flors blaves o molt rarament blanques i fa un fruit en càpsula. També es coneix amb el nom popular de "Pa de cucut".
La seva distribució mundial és al nord-oest del mediterrani des d'Occitània a la Península Ibèrica i punts del nord d'Àfrica. Es comuna als Països Catalans però manca a les Balears.
Constitueix un tipus de pastura seca fins als 1500 metres d'altitud. És rara als llocs més àrids i inexistent a la plana dels voltants de València o al litoral i prelitoral del Llobregat al Ter.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonça |
http://www.floracatalana.net/aphyllanthes-monspeliensis-l- (Català)
