Barraca de Can Figa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Barraca de vinya  | |||
| Construcció | XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roses (Alt Empordà) | |||
| Localització | Crta. de Montjoi, pista de Jòncols, pista de Puig Alt est. Roses (Alt Empordà) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 39194 | |||
Barraca de Can Figa és una construcció popular del municipi de Roses (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Situada al nord-est del nucli urbà de la població de Roses, prop de la vessant de llevant del puig Alt i a pocs metres de la torre de can Figa. La barraca de planta circular amb la coberta cupular semi enrunada, bastida amb la tècnica de la pedra en sec. Presenta una porta d'accés rectangular amb els brancals lleugerament esbiaixats i la llinda plana monolítica formada per una llosa de pissarra. La construcció està bastida amb pedra de pissarra sense treballar i lloses primes, disposades de forma regular.[1]
Història[modifica]
L'origen històric de les barraques de pedra seca es remunta a èpoques ancestrals, no ben definides, i tradicionalment s'ha dividit funcionalment entre cabanes de pastors i cabanes de vinya i olivars.[1]
Al Cap de Creus hom pot generalitzar que les cabanes de vinya van lligades al moment àlgid de l'explotació agrícola, especialment la vinícola a partir dels segles xviii i xix. El conreu de vinyes va ser impulsat pel monestir de Sant Pere de Rodes, propietari d'una bona part de les terres que formen el Cap de Creus.[1]
A partir de 1865 quan la fil·loxera començar a afectar greument a les vinyes franceses, el conreu de la vinya empordanesa es veu afavorit incrementant les seves explotacions, principalment cap a Gènova i Roma. Aquest auge va davallar amb la introducció de la fil·loxera al país cap al 1865, fent estralls en l'economia empordanesa i provocant una gran crisi en el sector, continuada de diferents migracions cap a, principalment, Cuba i l'Argentina.[1]
És a partir d'aquest moment on, hom pot parlar que el conreu de vinyes passa a ser una activitat econòmica secundària i complementària a la pesca, l'horticultura o el conreu de les oliveres.[1]
La funció bàsica de les cabanes de pedra seca era tant l'aixopluc en moments de mal temps, com a magatzem per guardar les eines de treball.[1]
A l'Empordà, les barraques de pedra seca es troben en diversos sectors, però es poden agrupar en tres principals: el format per la Serra de l'Albera i el Cap de Creus, on destaca la construcció emprant llicorella; un altre que abastaria el massís del Montgrí, de substrat calcari; i l'últim format pel paratge de la Garriga i per la serra dels Tramonts, també calcari.[1]