Bartomeu Pou i Puigserver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:42, 16 jul 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaBartomeu Pou i Puigserver
Biografia
Naixement1727 Modifica el valor a Wikidata
Algaida (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1802 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Algaida (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, hel·lenista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida, 21 de juny de 1727-1802) fou un filòsof i neohumanista. La seva visió de la història de la filosofia estava inspirada en Jakob Brucker i fou el primer a l'estat a redactar una història de la filosofia. Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al col·legi de Montision. El 1746 ingressà a la Companyia de Jesús, en el noviciat de Tarragona. Acabats els estudis s'instal·là a Cervera, on regentà (1758-59) la càtedra d'humanitats clàssiques de la universitat. Hi impulsà la renovació humanística i fou amic de Josep Finestres. Publicà l'obra de caràcter docent Ludi rhetorici et poetici... (1756). Instal·lat a Tarragona es dedicà a l'epigrafia i a tasques arqueològiques (1759-1760). Es relacionà amb el canonge Ramon Foguet. Tengué alguns conflictes amb els jesuïtes, per la qual cosa fou traslladat a Calatayud, on ensenyà filosofia (1760-1762). Escrigué algunes obres que suposaren una revaloració de la física i la psicologia. El 1763 tornà a Tarragona. Amb l'expulsió dels jesuïtes (1767) s'exilià a Còrsega i després a Ferrara. Finalment s'instal·là a Bolonya fins a 1785. Passà a Roma (1785-1798) on establí amistat amb el cardenal Antoni Despuig i esdevengué teòleg assessor del papa Pius VI. El 1798 tornà a Mallorca i es retirà al Puig de Randa.

Obres

  • Dialecticorum libri octo.
  • Physica.
  • Psychologia sive dissertatio de corpore.
  • Instititiones historiae philosophicae libri XII (1763).
  • De vita et moribus Joannis Berchmansii... (1788).
  • De vita augustinae virgines Beatae Catharinae Thomasiae (1797).

El seu epistolari fou publicat el 1946 per Miquel Batllori.[1]

Referències

  1. «Pou Puigserver, Bartomeu». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 7-8. ISBN 84-8661702-2. 

Bibliografia