Bernat Puigtobella

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:21, 2 oct 2016 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaBernat Puigtobella

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 de novembre de 1968 (1968-11-04) (55 anys)
Terrassa
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, editor, crític literari i traductor
ActivitatSegles XX i XXI
GènereNovel·la, teatre
Nom de plomaBernat Puigtobella Modifica el valor a Wikidata
LlenguaCatalà
Obra
Primeres obresD'unes dones (1990)
Premis
Autopresentació

Twitter (X): puigtobella Modifica el valor a Wikidata

Bernat Puigtobella (Terrassa, 4 de novembre de 1968)[1] és un editor, escriptor, crític literari i traductor català.

Biografia

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet un Master of Philosophy de Literatura comparada a la Universitat Yale. Ha treballat durant una quinzena d'anys en el sector editorial, com a redactor i editor per segells com Edicions 62, Empúries, Proa o El Aleph Editores.[2] Entre 2003 i 2005 va ser crític literari d'El País.

Ha traduït diverses obres al català, com Tot se'n va en orris de Chinua Achebe (2000) o El comediant (2002) i El President (2014), ambdues de Thomas Bernhard. Dugué a terme la compilació Resonancias. Poesia catalana contemporánea (2004) i participà en la traducció de l'obra de Raimon Panikkar Espiritualitat, el camí de la Vida (2012).[2] També fou membre del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya i ha estrenat obres de teatre, com El dubte de Leonora (2006), Fantasmes de paisà. Una fantasmagoria (2011) i La sopera de Meissen (2011). Ha publicat les novel·les D'unes dones (1990) i Síndrome d'Estocolm (2001).[1]

El 2012 fundà la publicació digital Núvol, mitjà que rebé el Premi LletrA de projectes digitals 2012 i el Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies 2014.[3] El 2014 guanyà el III Memorial Pere Rodeja, juntament amb la llibretera Fe Fernández, «pel gran creixement del diari digital Núvol -que edita en tan sols dos anys que l'han convertit en referent del sector cultural; la seva tasca de crear debat i anar més enllà de la notícia; i l'aposta per un canal de comunicació com el digital». Actualment també és director de la Revista Municipal de Barcelona: Barcelona Metrópolis.[4]

Obra publicada

  • D'unes dones (1990)
  • Síndrome d'Estocolm (Ed. 62, 2001)
  • Fantasmes de paisà (REMA12, 2011) ISBN 978-84-938132-4-6

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bernat Puigtobella al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ 2,0 2,1 «Bernat Puigtobella». Fragmenta. [Consulta: 17 juliol 2014].
  3. ↑ Castillo, David «“‹Núvol› aposta per l'emancipació digital”». El Punt Avui, 12-04-2012.
  4. ↑ «Barcelona Metrópolis». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 24 desembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat Puigtobella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernat_Puigtobella&oldid=17553333»