Bert Kaempfert
| Bert Kaempfert | |
|---|---|
| Naixement | Berthold Kämpfert 16 d'octubre de 1923 Barmbek-Nord,[1] Hamburg |
| Defunció | 21 de juny de 1980 (als 56 anys) Cala Blava-Llucmajor, Mallorca |
| Causa de la mort | Accident vascular cerebral |
| Sepultura | Cendres dispersats al Parc Nacional dels Everglades |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Ocupació | compositor i director de orquestra |
| Conegut per | Strangers in the night Spanish Eyes |
| Lloc web oficial www.kaempfert.de |
|
Bert Kaempfert (Barmbek-Nord (Hamburg, Alemanya), 16 d'octubre de 1923 - Cala Blava-Llucmajor, Mallorca, Illes Balears, 21 de juny de 1980) fou un compositor i director d'orquestra alemany.
Va ser un pioner del jazz easy listening i va obtenir un renom mundial amb cançons com Strangers in the Night i Spanish Eyes. Va composar 400 melodies i escriure més de 750 arranjaments orquestrals i a l'any de la seva mort el 1980 ja havia venut més de 150 milions de discs[2] tot arreu al món.[3] Va néixer a Hamburg i va estudiar a l'Escola de Música de la ciutat. Tocà molts instruments: piano, clarinet, saxòfon i acordió. La revista Die Zeit va parlar d'ell com «el so de la República Federal d’Alemanya».[4] Va començar com a director d'orquestra durant la Segona Guerra Mundial al servei de Hans Busch. Després de la guerra, va crear la seva pròpia orquestra. A més va fer arranjaments per a Freddy Quinn i Ivo Robic. Jimi Hendrix va incloure la melodia Strangers in the night al seu solo de guitarra improvisat a la seva versió de Wild Thing el 1967 al Monterey Pop Festival.
Kaempfert va arreglar la cançó La,la,la de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa, que va guanyar per a l'Estat Espanyol el Festival de la Cançó d'Eurovisió el 1968 a Londres.
A la cerimonia d'adéu al Cementiri d'Ohlsdorf, Freddy Quinn va dir: «Les seves melodies van fer el nom d'aquest home talentós i amic meu, serà inoblidable per dècades a venir. No només era un compositor magnífic, era un home magnífic, sempre modest, sempre amable. Un home per a qui la seva família i la música sempre van tenir una prioritat absoluta.»[5]
El 15 d'octubre del 2008[6], el consell del districte d'Hamburg-Nord va nomenar l'esplanada nova creada davant del Museu del Treball entre l'Osterbek i el carrer Wiesendamm «Plaça Bert Kaempfert».[7]
| « | Ich möchte Musik machen, die nicht stört. Sempre volia fer música que no incomoda.[8] |
» |
| — Bert Kaempfert | ||
Taula de continguts |
Obres destacades [modifica]
- Strangers in the Night (amb lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder), una cançó escrita per Ivo Robic per a la pel·lícula A man could get killed el 1966 i convertit en número u per Frank Sinatra el 1966.
- Wooden Heart cantat per Elvis Presley a la pel·lícula GI Blues el 1961.[9]
- Va ser el productor de My Bonnie i les altres cançons que els Beatles van gravar durant el seu estiueig a Hamburg el 1961-62.[10]
Bibliografia i discografia [modifica]
- Marc Boettcher: Strangers In The Night – Die Bert-Kaempfert-Story, Hamburg, Editorial Europäische Verlagsanstalt, 2003, llibre i CD, ASIN B008BIJNPG
- Ssh! It's Bert Kaempfert & His Orchestra (1958)
- April In Portugal (1959)
- Combo Capers (1960)
- Wonderland By Night (1960)
- The Wonderland of Bert Kaempfert (1960)
- Dancing In Wonderland (1961)
- With A Sound In My Heart (1961)
- Dreaming In Wonderland (1961)
- Solitude (1962)
- A Swingin' Safari (1962)
- Living It Up (1962)
- Christmas Tide with Bert Kaempfert (1963)
- That Latin Feeling (1963)
- Blue Midnight (1964)
- Let's Go Bowling (1964)
- The Magic Music of Faraway Places (1964)
- Love Letters (1965)
- Bye Bye Blues (1965)
- A Man Could Get Killed (1966)
- Strangers In The Night (1966)
- Hold Me (1966)
- The World We Knew (1967)
- Love That Bert Kaempfert (1967)
- My Way Of Life (1968)
- Ivo Robic singt Kaempfert-Erfolge (amb Ivo Robic, 1968)
- One Lonely Night (1968)
- Traces Of Love (1969)
- The Kaempfert Touch (1970)
- Free And Easy (1970)
- Orange Coloured Sky (1971)
- Bert Kaempfert Now! (1971)
- 6 Plus 6 (1972)
- Yesterday and Today (1973)
- To The Good Life (1973)
- The Most Beautiful Girl (1974)
- Gallery (1974)
- Live In London (1974)
- Love Walked In (1975)
- Forever My Love (1975)
- Kaempfert '76 (1976)
- Safari Swings Again (1977)
- Tropical Sunrise (1977)
- Swing (1978)
- In Concert (amb Sylvia Vrethammar, 1979)
- Smile (1979)
Premis [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bert Kaempfert |
- ↑ «Bekannte Söhne (amb foto)», Hamburger Abendblatt, Hamburg , 2 de juny de 2012, (en català: Fills coneguts de Barmbek-Nord) (alemany)
- ↑ Horst Lietzberg, «150 Millionen Schallplatten werden an ihn erinnern», Hamburger Abendblatt, Hamburg , 23 de juny de 1980, pàgines 8 (en català: 150 milions de discs són el seu monument!) (alemany)
- ↑ «Bert Kaempfert-Platz» al web Hamburgwiki, consulta el 2 de juliol de 2012
- ↑ «Bert Kaempfert: Der Sound der Bundesrepublik», Die Zeit, 2008, volum 42, pàgina 1 (en català: El so de la República Federal d’Alemanya)
- ↑ «Danke schön, großer Bert Kaempfert!», Hamburger Abendblatt, Hamburg , 4 de juliol de 1980, (en català: Moltes mercé, tu gran Bert Kaempfert!) (alemany)
- ↑ «Bert Kaempfert: Der Sound der Bundesrepublik», Die Zeit, 2008, volum 42, (en català: El só de la república Federal d’Alemanya, pàgina 3)
- ↑ 53° 35′ 5.83″ N, 10° 2′ 40″ E / 53.5849528,10.04444 Bert-Kaempfert-Platz
- ↑ Klaus Walter: Bert Kaempfert. A German Guy Swings Retrat a «Bayerischer Rundfunk - BR.de». [consulta el 3 de setembre 2012)
- ↑ Diego A. Manrique, «El Elvis romántico (castellà)», El País, 19 de gener de 2002 (en català: L'Elvis romàntic)
- ↑ «Die Geschichte von vier Jungs aus Liverpool», Hamburger Abendblatt, Hamburg , 15 de juny de 2010, (en català: La història de quatre nois de Liverpool) (alemany)
