Bert Kaempfert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bert Kaempfert
Naixement Berthold Kämpfert
16 d'octubre de 1923
Barmbek-Nord,[1] Hamburg
Mort 21 de juny de 1980 (als 56 anys)
Cala Blava-Llucmajor, Mallorca
Causa de mort Accident vascular cerebral
Sepultura Cendres dispersats al Parc Nacional dels Everglades
Nacionalitat Alemanya
Ocupació compositor i director de orquestra
Conegut/uda per Strangers in the night
Spanish Eyes
Lloc web
www.kaempfert.de
Placa commemorativa al lloc al qual Bert Kaempfert va començar la seva carrera després de la Segona Guerra Mundial a Hamburg, Alemanya
Plaça Bert Kaempfert a Hamburg

Bert Kaempfert (Barmbek-Nord (Hamburg, Alemanya), 16 d'octubre de 1923 - Cala Blava-Llucmajor, Mallorca, Illes Balears, 21 de juny de 1980) fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Va ser un pioner del jazz easy listening i va obtenir un renom mundial amb cançons com Strangers in the Night i Spanish Eyes. Va compondre 400 melodies i escriure més de 750 arranjaments orquestrals i a l'any de la seva mort el 1980 ja havia venut més de 150 milions de discs[2] tot arreu al món.[3] Va néixer a Hamburg i va estudiar a l'Escola de Música de la ciutat. Tocà molts instruments: piano, clarinet, saxòfon i acordió. La revista Die Zeit va parlar d'ell com «el so de la República Federal d’Alemanya». [4] Va començar com a director d'orquestra durant la Segona Guerra Mundial al servei de Hans Busch. Després de la guerra, va crear la seva pròpia orquestra. A més va fer arranjaments per a Freddy Quinn i Ivo Robic. Jimi Hendrix va incloure la melodia Strangers in the night al seu solo de guitarra improvisat a la seva versió de Wild Thing el 1967 al Monterey Pop Festival.

Kaempfert va arreglar la cançó La,la,la de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa, que va guanyar per a l'Estat Espanyol el Festival de la Cançó d'Eurovisió el 1968 a Londres.

A la cerimonia d'adéu al Cementiri d'Ohlsdorf, Freddy Quinn va dir: «Les seves melodies van fer el nom d'aquest home talentós i amic meu, serà inoblidable per dècades a venir. No només era un compositor magnífic, era un home magnífic, sempre modest, sempre amable. Un home per a qui la seva família i la música sempre van tenir una prioritat absoluta.»[5]

El 15 d'octubre del 2008,[6] el consell del districte d'Hamburg-Nord va nomenar l'esplanada nova creada davant del Museu del Treball entre l'Osterbek i el carrer Wiesendamm «Plaça Bert Kaempfert».[7]

« Ich möchte Musik machen, die nicht stört.
Sempre volia fer música que no incomoda.[8]
»
— Bert Kaempfert

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Strangers in the Night (amb lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder), una cançó escrita per Ivo Robic per a la pel·lícula A man could get killed el 1966 i convertit en número u per Frank Sinatra el 1966.
  • Wooden Heart cantat per Elvis Presley a la pel·lícula GI Blues el 1961.[9]
  • Va ser el productor de My Bonnie i les altres cançons que els Beatles van gravar durant el seu estiueig a Hamburg el 1961-62.[10]

Bibliografia i discografia[modifica | modifica el codi]

  • Marc Boettcher: Strangers In The Night – Die Bert-Kaempfert-Story, Hamburg, Editorial Europäische Verlagsanstalt, 2003, llibre i CD, ASIN B008BIJNPG
  • Ssh! It's Bert Kaempfert & His Orchestra (1958)
  • April In Portugal (1959)
  • Combo Capers (1960)
  • Wonderland By Night (1960)
  • The Wonderland of Bert Kaempfert (1960)
  • Dancing In Wonderland (1961)
  • With A Sound In My Heart (1961)
  • Dreaming In Wonderland (1961)
  • Solitude (1962)
  • A Swingin' Safari (1962)
  • Living It Up (1962)
  • Christmas Tide with Bert Kaempfert (1963)
  • That Latin Feeling (1963)
  • Blue Midnight (1964)
  • Let's Go Bowling (1964)
  • The Magic Music of Faraway Places (1964)
  • Love Letters (1965)
  • Bye Bye Blues (1965)
  • A Man Could Get Killed (1966)
  • Strangers In The Night (1966)
  • Hold Me (1966)
  • The World We Knew (1967)
  • Love That Bert Kaempfert (1967)
  • My Way Of Life (1968)
  • Ivo Robic singt Kaempfert-Erfolge (amb Ivo Robic, 1968)
  • One Lonely Night (1968)
  • Traces Of Love (1969)
  • The Kaempfert Touch (1970)
  • Free And Easy (1970)
  • Orange Coloured Sky (1971)
  • Bert Kaempfert Now! (1971)
  • 6 Plus 6 (1972)
  • Yesterday and Today (1973)
  • To The Good Life (1973)
  • The Most Beautiful Girl (1974)
  • Gallery (1974)
  • Live In London (1974)
  • Love Walked In (1975)
  • Forever My Love (1975)
  • Kaempfert '76 (1976)
  • Safari Swings Again (1977)
  • Tropical Sunrise (1977)
  • Swing (1978)
  • In Concert (amb Sylvia Vrethammar, 1979)
  • Smile (1979)

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bert Kaempfert
  1. «Bekannte Söhne (amb foto)», Hamburger Abendblatt, Hamburg, 2 de juny de 2012, (en català: Fills coneguts de Barmbek-Nord) (alemany)
  2. Horst Lietzberg, «150 Millionen Schallplatten werden an ihn erinnern», Hamburger Abendblatt, Hamburg, 23 de juny de 1980, pàgines 8 (en català: 150 milions de discs són el seu monument!) (alemany)
  3. «Bert Kaempfert-Platz» al web Hamburgwiki, consulta el 2 de juliol de 2012
  4. Schmidt, Volker. «Bert Kaempfert: Der Sound der Bundesrepublik». Die Zeit, 9 d'octubre del 2008 [Consulta: 27 d'agost del 2014]. «Er ist der Vater der Fernsehorchester, hat Welthits wie "Spanish Eyes" oder "Strangers in the Night" geschrieben und ganz nebenbei die Beatles entdeckt. (És el pare dels orquestres de televisió, va escriure cançons d'èxit com «Spanish Eyes» i «Strangers in the Night», i tot passant va descobrir els Beatles)»
  5. «Danke schön, großer Bert Kaempfert!», Hamburger Abendblatt, Hamburg, 4 de juliol de 1980, (en català: Moltes mercé, tu gran Bert Kaempfert!) (alemany)
  6. Die Zeit, op.cit..
  7. 53° 35′ 5.83″ N, 10° 2′ 40″ E / 53.5849528°N,10.04444°E / 53.5849528; 10.04444 Bert-Kaempfert-Platz
  8. Klaus Walter, «Bert Kaempfert. A German Guy Swings» Retrat a «Bayerischer Rundfunk - BR.de <». [consulta el 3 de setembre 2012)
  9. Diego A. Manrique, «El Elvis romántico (castellà)», El País, 19 de gener de 2002 (en català: L'Elvis romàntic)
  10. «Die Geschichte von vier Jungs aus Liverpool», Hamburger Abendblatt, Hamburg, 15 de juny de 2010, (en català: La història de quatre nois de Liverpool) (alemany)