Birdy (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBirdy
Fitxa
DireccióAlan Parker Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDavid Manson i Alan Marshall Modifica el valor a Wikidata
GuióSandy Kroopf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPeter Gabriel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMichael Seresin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGerry Hambling Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTriStar Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova Jersey, Califòrnia i Filadèlfia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic, drama, pel·lícula basada en una novel·la i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra del Vietnam Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFiladèlfia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0086969 Filmaffinity: 671252 Allocine: 140 Rottentomatoes: m/birdy Letterboxd: birdy Mojo: birdy Allmovie: v60910 TCM: 68809 TV.com: movies/birdy AFI: 57012 TMDB.org: 11296 Modifica el valor a Wikidata

Birdy és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Parker i estrenada l'any 1984. Va guanyar el Gran premi del Festival de Canes l'any 1985. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Dos amics d'infantesa tornen de la guerra del Vietnam marcats per sempre: Birdy comença una llarga estada a l'hospital i no surt mai més del seu mutisme. Prostrat, aïllat, passa hores mirant el cel i somiant de poder volar com un ocell. Del seu costat, el seu amic Al, greument ferit a la cara en els combats, decideix llavors entrar en el seu joc per ajudar-lo a evadir-se.[2]

Repartiment[modifica]

  • Matthew Modine: Birdy
  • Nicolas Cage: Al Columbato
  • John Harkins: Metge Weiss
  • Sandy Baró: Senyor Columbato
  • Karen Young: Hannah Rourke
  • Bruno Kirby: Renaldi
  • Nancy Fish: Madame Prevost
  • George Buck: Pare de Birdy
  • Dolores Prudent: Mare de Birdy
  • Robert L. Ryan: Joe Sagessa
  • James Santini: Mario Columbato
  • Maude Winchester: Doris Robinson
  • Marshall Bell: Ronsky
  • Richard Mason: Soldat ferit

Producció[modifica]

William Wharton, autor de la novel·la Birdy.

Desenvolupament[modifica]

La pel·lícula és l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Birdy de William Wharton. Aquest últim s'havia inspirat de la seva pròpia experiència de soldat durant la Segona Guerra mundial.[3] No obstant això, per lligar més amb l'època de la pel·lícula, la història s'ha modificat per situar-la durant la guerra del Vietnam[3]

Càsting[modifica]

En un principi, Matthew Modine havia fet una audició pel paper d'Al. Però Alan Parker prefereix donar-li el paper de Birdy.[3]

Danny Glover, poc conegut a l'època, ha tingut un petit paper, finalment tallat al muntatge.[3]

Rodatge[modifica]

La pel·lícula ha estat rodada a Califòrnia (Santa Clara, San José, etc.) així com a Filadèlfia a Pennsylvanie i Wildwood a Nova Jersey.[4]

Birdy és el primer llargmetratge que fa servir una skycam, sobretot per l'escena en que Birdy somnia vola.[3]

Banda original[modifica]

És la primera banda original de pel·lícula composta per Peter Gabriel. Ha treballat amb Alan Parker que sabia ja més o menys el que volia. Gravada en un cap de setmana, conté sons ja existents (enlairament i cants d'ocells) així com ritmes indis que són a continuació mesclats.[3] És el que confereix a la pel·lícula l'univers tan particular.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

  • Festival de Canes 1985: en competició oficial per la Palma d'or

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Birdy reprèn temes volguts per Alan Parker: l'amistat, la llibertat, la bogeria així com la guerra i les seves conseqüències (sobretot la del Vietnam en la pel·lícula).

Ciutat principal de la pel·lícula, es pot veure-hi l'estàtua de William Penn a la plaça de l'ajuntament. Aquesta estàtua és el tema d'una anècdota important en la història de les dues protagonistes.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Birdy. esadir.cat. 
  2. «Birdy». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 anònim. «Secrets de rodatge» (en francès).
  4. Llocs de rodatge/ Birdy a Internet Movie Database (anglès) a Internet Movie Database
  5. Distinctions/ Birdy a Internet Movie Database (anglès) a Internet Movie Database