Bisbat d'Hildesheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut
Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648

El bisbat d'Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803. Era el territori de govern temporal dels bisbes que d'altra banda tenien poder espiritual sobre la Diòcesi d'Hildesheim, i per això tenien funcions seculars i religioses com príncep-bisbes i bisbes. La capital i seu del bisbat era Hildesheim.

Història[modifica | modifica el codi]

Després que el Ducat de Saxònia hagués estat conquerit pel Regne Franc, l'emperador Carlemany va fundar el 800 una diòcesi missionera a la seva cort d'Ostflia a Elze (Aula Caesaris), a uns 19 kms a l'oest d'Hildesheim. El seu fill Lluís I el Pietós establia el bisbat a Hildesheim el 815, dedicat a la Verge Maria.

Millennium Rose

Segons la llegenda difosa pels Germans Grimm, el rei estava caçant al bosc d'Elze a l'hivern, quan es va adonar que havia perdut el seu penjoll amb la relíquia de la Verge Maria. Va enviar als seus assistents que finalment descobriren un arbust de roses florides amb la relíquia a les seves branques, de les quals no va deixar que fos treta. Lluís va fer construir per les roses una capella que després fou la catedral de Santa Maria d'Hildesheim. Un roser silvestre (rosa canina) encara creix a l'absis de la catedral, i fou anomenada Rosa del Mil·lenni (Tausendjähriger Rosenstock).

El seu fill Lluís el Germànic va nomenar el famós ex arquebisbe de Reims, Ebbo, com bisbe d'Hildesheim, entre 845 i 847. El successor d'Ebbo, Altfrid, començava la construcció de la catedral, els fonaments de la qual no s'han modificat des de llavors. Durant el regnat de la Dinastia Otoniana saxona, Hildesheim, juntament amb els bisbats veïns d'Halberstadt i Magdeburg, es convertia en el territori eclesiàstic central de l'Sacre Imperi Romanogermànic. El bisbe Bernward (993-1022) i el seu successor Gotthard (1022-1038) afegiren molt de la tradició arquitectònica i cultural del modern Patrimoni de la Humanitat.

Al Reichstag a Magúncia el 15 d'agost de 1235 el bisbe Conrad II va aconseguir el reconeixement oficial d'Hildesheim com a principat-bisbat (Hochstift) de l'Emperador Frederic II d'Hohenstaufen. Com a conseqüència negativa d'aquest fet, Hildesheim va començar a interferir amb el veí ducat welf de Brunswick-Lüneburg, culminant en un conflicte obert (conegut con Conflicte de la Diòcesi d'Hildesheim) amb el bel·licós duc Enric el Jove de Brunswick-Wolfenbüttel que va conduir a una pèrdua significativa de territoris per part del bisbat.

Al segle XVI, la majoria de la diòcesi així com la majoria del principat-bisbat d'Hildesheim es van fer protestants. Però el Bisbe va aconseguir no solament retenir la seva independència en relació als estats protestants veïns de Brunswick-Lüneburg sinó també recuperar grans part de les terres perdudes, principalment perquè els seus bisbes eren membres de la poderosa Casa de Wittelsbach entre 1573 i 1761 destacant el príncep elector Climent August de Baviera (governava des de 1723), que també era príncep-arquebisbe i elector de Colònia, de Münster, d'Osnabrück i de Paderborn així com Gran Mestre de l'Orde Teutònic.

Durant la Mediatització de 1803, Hildesheim va perdre la seva sobirania i el territori fou integrat a Prússia que el va perdre aviat passant al Regne de Westfàlia. El Congrés de Viena de 1815 donava el territori al Regne de Hannover.

Episcopatus Hildesiensis, editat per Joan Blaeu, 1645

Subdivisions (Ämter)[modifica | modifica el codi]

Llista de bisbes[modifica | modifica el codi]

Nom Des de Fins a Escut
Gunthar 815 834
Rembert 834 835
Ebbo 835 847
Altfrid 847 874 Altfrid
Ludolf 874 874
Marquard 874 880
Wigbert 880 908
Waldbert 908 919
Sehard 919 928
Diethard 928 954
Otwin 954 984
Osdag 985 989
Gerdag 990 992
Bernward 993 1022 Bernward
Godehard 1022 1038 Godehard
Dithmar 1038 1044
Azelí 1044 1054
Heziló 1054 1079
Udo de Gleichen-Rheinhausen 1079 1114
Bruning (canònicament irregular) 1115 1119
Berthold I d'Alvensleben 1119 1130
Bernhard I 1130 1153 Bernhard I
Bruno 1153 1161
Herrmann de Wennerde 1162 1170
Adelog de Dorstadt 1171 1190 Adelog de Dorstadt
Berno 1190 1194
Conrad I de Querfurt 1194 1198
Heribert de Dahlem 1199 1216
Siegfried I de Lichtenberg 1216 1221
Conrad II de Riesenberg 1221 1246
Heinrich de Wernigerode 1247 1257
Johann de Brakel 1257 1260
Otó I de Brunswick-Lüneburg 1260 1279 Otó I
Sigfrid II de Querfurt 1279 1310
Heinrich II de Woldenberg 1310 1318
Otó II de Woldenberg 1318 1331
Enric III de Brunswick-Lüneburg 1331 1363 Enric III de Brunswick-Lüneburg
Eric I de Schauenburg 1332 1349
Johann II Schadland 1363 1365
Gerhard de Berg (Bisbe de Verden 1363–1365) 1365 1398 Gerhard de Berg
John III d'Hoya 1398 1424
Magnus de Saxònia-Lauenburg 1424 1452 Magnus de Saxònia-Lauenburg
Bernhard III 1452 1458
Ernst I de Schauenburg 1458 1471
Henning de Haus 1471 1481
Berthold II de Landsberg 1481 1502 Berthold II de Landsberg
Eric II de Saxònia-Lauenburg 1503 1504
Joan IV de Saxònia-Lauenburg 1504 1527
Balthasar Merklin 1527 1531
Otó III de Schauenburg 1531 1537
Valentin de Teutleben 1537 1551
Frederic de Denmark (també bisbe de Schleswig) 1551 1556
Burkhard d'Oberg 1557 1573 Burkhard d'Oberg
Ernest II de Bavaria 1573 1612 Ernest II de Bavaria
Ferran de Baviera 1612 1650 Ferran de Baviera
Maximilià Enric de Baviera 1650 1688 Maximilià Enric de Baviera
Jobst Edmund de Brabeck 1688 1702 Jobst Edmund de Brabeck
Josep Climent de Baviera 1702 1723 Josep Climent de Baviera
Climent August I de Baviera 1723 1761 Climent August I de Baviera
Seu vacant 1761 1763
Frederic Guillem de Westfàlia 1763 1789 Frederic Guillem de Westfàlia
Franz Egon de Fürstenber 1789 1825 Franz Egon de Fürstenber
Karl de Gruben, (Regent) 1825 1829
Gotthard Joseph Osthaus 1829 1835 Gotthard Joseph Osthaus
Franz Ferdinand Friedrich Fritz 1836 1840 Franz Ferdinand Friedrich Fritz
Jakob Joseph Wandt 1842 1849 Jakob Joseph Wandt
Eduard Jakob Wedekin 1850 1870 Eduard Jakob Wedekin
Daniel Wilhelm Sommerwerck 1871 1905 Daniel Wilhelm Sommerwerck
Adolf Bertram 1906 1914 Adolf Bertram
Josef Ernst 1915 1928
Nikolaus Bares 1929 1934 Nikolaus Bares
Joseph Godehard Machens 1934 1956 Joseph Godehard Machens
Heinrich Maria Janssen 1957 1983 Heinrich Maria Janssen
Josef Homeyer 1983 2004 Josef Homeyer
Seu vacant 2004 2006
Norbert Trelle 2006   Norbert Trelle

Prínceps-bisbes de la casa Wittelsbach[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Hildesheim Modifica l'enllaç a Wikidata