Brigitte Bardot
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Brigitte Anne-Marie Bardot 28 de setembre de 1934 París, França |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Francesa |
| Religió | Catolicisme  |
| Formació | Cours Hattemer Conservatoire de Paris |
| Alçada | 170 cm |
| Color de cabells | Ros |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, model de fotografia, escriptora, activista pels drets humans, figura pública, ballarina, activista pels drets dels animals, artista d'estudi, autobiògrafa, actriu de cinema, actriu |
| Activitat | 1952 – 1982 |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | MGM Records Barclay Records Fontana Records Philips Disc'AZ |
| Família | |
| Cònjuge | Roger Vadim (1952–1957) Jacques Charrier (1959–1962) Gunter Sachs (1966–1969) Bernard d'Ormale (1992–actualitat) |
| Parella | Gilbert Bécaud Serge Gainsbourg |
| Fills | Nicolas-Jacques Charrier (en)  (  Jacques Charrier) |
| Pares | Louis Bardot (en) i Anne-Marie Mucel (en) |
| Germans | Mijanou Bardot |
Premis | |
Signatura  | |
| Lloc web | fondationbrigittebardot.fr |
                      | |
Brigitte Bardot és una actriu francesa nascuda el 28 de setembre de 1934 a París. Coneguda com a BB, Bardot és considerada la personificació del mite eròtic dels anys 50.
Biografia
Fou la filla de Louis "Pilou" Bardot i d'Anne-Marie "Toti" Mucel, formant part de la burgesia parisenca.
La seva bellesa i sensualitat natural van començar a mostrar-se en l'adolescència, realitzant la seva primera aparició en les pantalles el 1952, a l'edat de 18 anys, en la pel·lícula Le Trou Normand. Aquest mateix any, va contreure matrimoni amb el director de cinema Roger Vadim.
La pel·lícula Et Dieu... créa la femme, dirigida pel seu marit i coprotagonitzada per Jean-Louis Trintignant, la va llançar a l'estrellat. Aparegué públicament en biquini durant la, presentació del Festival de Cinema de Cannes, epicentre del moviment pro-biquini.[1] Encara avui dia es recorda l'escena de Bardot ballant descalça sobre una taula com una de les més eròtiques de la història del cinema.
Bardot és una de les poques actrius europees que han rebut l'atenció dels mitjans de comunicació nord-americans. Cada vegada que feia una aparició pública als Estats Units era perseguida pels periodistes que prenien nota de tots i cadascun dels seus moviments.
El 1954 va realitzar la seva primera pel·lícula als Estats Units, Un acte d'amour, coprotagonizada per Kirk Douglas. El 1965 es va representar a si mateixa en la pel·lícula Dear Brigitte amb James Stewart. No obstant això, a causa del seu anglès força limitat, l'actriu va ser doblada en moltes de les seves pel·lícules.
El 1974, just després del seu 40 aniversari, Bardot va anunciar la seva retirada de les pantalles, després d'haver protagonitzat prop de 50 pel·lícules i gravat diversos discos, un d'ells -el que va obtenir millors crítiques- amb el noi dolent de la música francesa, Serge Gainsbourg. A partir de llavors, Bardot s'ha dedicat a la promoció dels drets dels animals. El 1976 va crear la Fundació Brigitte Bardot per a la protecció dels animals en perill, sent actualment una de les més influents activistes d'aquest moviment.
Filmografia
- Manina, la fille sans voiles (1952)
- Le trou normand (1952)
- Le portrait de son père (1953)
- Les dents longues (1953)
- Tradita (1954)
- Un acte d'amour (1954)
- Si Versalles s'expliqués (Si Versailles m'était conté...) (1954)
- Frou-frou (1955)
- Les maniobres de l'amor (1955)
- Un metge a la Marina (1955)
- Futures vedettes (1955)
- El fill de Caroline (Le fils de Caroline chérie) (1955)
- La petita BB (1956)
- i Déu creà la dona (1956)
- Desfullant la margarida (1956)
- Mio figlio Nerone (1956)
- Aquesta picardiosa col·legiala (1956)
- Helena de Troia (1956)
- Une Parisienne (1957)
- En cas de malaurança (1958)
- Les bijoutiers du clair de lune (1958)
- Vol ballar amb mi? (1959)
- Babette se'n va a la guerra (1959)
- La femme et le pantin (1959)
- El testament d'Orfeu (1960)
- L'affaire d'une nuit (1960)
- La veritat (1960)
- Amors cèlebres (1961)
- Vida privada (1962)
- Le repos du guerrier (1962)
- El menyspreu (1963)
- Adorable idiota (1964)
- Viva Maria (1965)
- Estimada Brigitte (1965)
- Masculí femení (Masculin, féminin) (1966)
- Marie-Soleil (1966)
- A coeur joie (1967)
- Shalako (1968)
- Les dones (1969)
- La professional i la debutant (1970)
- La nina i el brut (1970)
- Les petrolieres (1971)
- El bulevard del rom (1971)
- L'histoire de Colinot Trousse chemise (1973)
- Si Don Joan fos una dona (1973)
Referències
- ↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 32. ISBN 978-84-7246088-1.
