Caïm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caïm assassina Abel (Anònim, segle XV)

Caïm o Caín (en hebreu קין בן-אָדָם Qayin ben Adam i en àrab قابيل بن آدم Kabil ibn Adam), segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, ja que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Caïm nasqué després de l'expulsió dels seus pares del Jardí de l'Edèn, per això la seva mare Eva, quan va néixer Caïm va experimentar per primera vegada els dolors de part. Al cap d'un temps, Adam i Eva tingueren un altre fill al qui anomenaren Abel. Passaren els anys i Caïm es dedicà a l'agricultura mentre que Abel es dedicà a la ramaderia.

Un dia van decidir fer una ofrena a Déu:

Déu va preferir l'ofrena d'Abel, i Caïm, en veure's rebutjat, va tenir gelosia i va matar el seu germà.

Déu va maleir Caïm i el va condemnar que la terra no li donés fruits de manera que es veiés obligat a errar, motiu pel qual es va allunyar de la casa dels seus pares per establir-se al país de Nod, a l'est de l'Edèn. Déu va posar una marca a Caïm per advertir que qui el matés ho pagaria amb un càstig set vegades més penós.

En marxar, Caïm es va fer acompanyar per una germana seva (anomenada Avan, segons el Llibre dels Jubileus) amb qui engendrà el seu fill Hanoc. Poc després, Caïm va construir un assentament que va batejar amb el nom del seu fill. Algunes fonts asseguren que llavors es va casar amb Adah.

Segons la tradició jueva, durant el seu exili, Caïm va conèixer la primera esposa del seu pare Adam, la primera dona creada per Jahvè i anomenada Lilit, qui li ensenyà l'art de la màgia i mantingueren relacions. Molts anys després, Caïm fou mort per un descendent seu anomenat Tubal que, mentre estava caçant, el va confondre amb un animal i li va disparar una fletxa.

Caïm a l'Islam[modifica | modifica el codi]

La tradició islàmica també relata una història similar a l'Alcorà. Aquesta història diu que Kabil i Habil (Caïm i Abel),tenien germanes bessones. En aquesta tradició, Al·là va rebutjar l'ofrena de Kabil perquè no es va voler casar amb la germana de Habil. Després d'una baralla, Kabil va assassinar el seu germà i va haver de vagar, erràtic, per la terra durant anys amb el cos del seu germà, fins que en veure un corb enterrant un ocell mort, va entendre que s'havia de donar sepultura als morts.

Altres visions[modifica | modifica el codi]

Una antiga tribu[modifica | modifica el codi]

Els historiadors i especialistes bíblics interpreten la història com un relat simbòlic d'una antiga tribu nòmada que es deia Caïm. El membres d'aquesta tribu portaven unes característiques marques tatuades i tenien fama de ferotges per les cruels venjances contra qui havia mort algú de la seva tribu. El nom de Caïm es va convertir en sinònim d'assassí, i el senyal que li va posar Déu per distingir-lo s'ha denominat la marca de Caïm, terme que s'utilitza en sentit figurat per referir-se a un homicida.

Mitologia sumèria[modifica | modifica el codi]

Una altra explicació que donen els teòlegs, és que aquesta història de fratricidi serviria per il·lustrar les primitives creences nòmades, que amb el temps es van anar filtrant en el pensament religiós, segons les quals criar ramats, principal ocupació de moltes tribus nòmades, agradava més els déus que l'agricultura. Per això, el sacrifici d'Abel va ser acceptat, però el de Caïm no.

En aquest sentit, en la mitologia sumèria, s'explica la història de la deessa Inana. Resulta que era molt bonica i es van enamorar d'ella dos déus:

  • Dumuzi, el déu de la fertilitat i el creixement, i protector dels pastors.
  • Enkimdu, el déu de l'agricultura, dels canals i dels dics.

Evidentment, la rivalitat per veure qui s'emportava la deessa fou molt important. Resultà però, que Dumuzi era agressiu mentre que Enkimdu era amable i gentil. Inana es decantà per Enkimdu, que la tractava més bé. Aleshores, Dumuzi veient com la perdia a poc a poc, començà a fer notar la seva extraordinària força. Enkimdu, tement per la seva vida, va demanar-li a Inana que es casés amb Dumuzi.

Es poden trobar referències de Caïm a:

  • l'Antic Testament: Gèn. 4,1-16
  • el Nou Testament: 1Jo. 3,12; Jud. 11; He. 11,4; He. 12,24

Llegat[modifica | modifica el codi]

La figura de Caïm ha estat usada amb freqüència a l'art i la literatura, com a símbol del mal (amb matissos a partir del segle XIX). Algunes obres destacades on apareix són La Divina Comèdia i els poemes homònims de Lord Byron i Baudelaire. Ha estat usat com a àlies al cinema i el còmic per part de personatges que es volien amagar o cometre malifetes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caïm