Bàlder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Loki ajuda a Höðr a disparar a Balder.

Balder, Baldur o Baldr segons la llengua,[1] és un personatge de la mitologia escandinava, segon fill d'Odín, el primer que tingué amb la seva esposa Frigg. Tenia un germà bessó, Hoder el cec, del qual era la imatge contrària a Balder, representava el mal, l'odi, l'enveja, etc. Era espòs de Nanna i pare de Forseti. Habitava un estatge anomenat Breidablik, situat al cel. La característica més notable del Breidablik era el seu sostre, que estava fet d'or pur, del qual bevien columnes de plata massissa. Es deia que res d'obscur, malvat o fals podia creuar la porta del seu imponent palau. El millor i més pur dels déus. Era tan ros i clar que resplendia. De tots els asos ), era el més prudent, pacífic i bo i tenia la virtut que ningú podia impedir el que ell decidia. Generalment se'l presenta com el més agraciat de tots els Aesir o asos.

La seva destresa en les runes i la seva coneixença sobre les herbes remeieres va fer que es convertís en un déu de gran importància durant les èpoques de malalties a Midgard.

Baldur sempre ha tingut connotacions positives. És la personificació de:

  • El bé i la innocència
  • La llum
  • La saviesa,la moderació i del parlar
  • La justícia
  • La pietat i la pau
  • La bellesa
  • La fecunditat

El mite de Balder[modifica | modifica el codi]

Un dia, Balder va somiar on preveia la seva pròpia mort i un cop els hi explicà als altres asos, aquest celebraren un consell i van decidir demanar a totes les criatures, el foc, l'aigua, el ferro, tots els metalls, els ocells i les serps juressin que no farien, mai mal a Balder. La seva mare, Frigg, va ser l'encarregada de prendre'ls jurament a tots.

Després que la seva mare va fer prometre a tota criatura o arma que no farien mal a Balder, aquest, creient-se totalment invulnerable, va idear un joc. Va demanar a tots els déus que li llencessin tot allò que vulguessin. No hi havia res que pogués ferir-lo. Això va dotar a en Balder d'una immunitat que feia que els altres asos i ell mateix es divertissin posant-lo al mig d'una rotllana i llençant-li diversos objectes, que rebotaven sobre Balder de forma innòcua. Loki ho veié i en sentí gelosia i va enganyar a Frigg perquè li revelés si hi havia algun perill que no havia jurat. L'únic perill a qui Frigg no havia pres jurament era al vesc, perquè va creure que era massa petit. Aprofitant això Loki i va construir una llança amb un tros de vesc i li donà a en Hod, el déu cec, que a causa de la seva ceguesa era l'únic que no es podia divertir llençant-li coses al seu germà i el va animar a provar-ho. Hod, confiat, va llençar la llança al seu germà, que el travessà, i morí immediatament, anant a raure a regne de Hel.

Altres afirmen que Hoder va agafar una fletxa, va enrotllar-la amb mirtra i amb l'ajuda de Loki, car Hoder era cec, va disparar la fletxa a Balder, acabant amb la seva vida.

Després Loki impedí que Balder ressuscités sent l'únic ésser de la creació que es va negar a demanar que tornés de Hel, acció per la que fou definitivament castigat.

La mort de Balder és un dels mites més importants de tot el cànon nòrdic, ja que es considerà un presagi del Ragnarok que acabarà amb tots els déus. Es diu que passat el Ragnarok, Hoder ressuscitarà per guiar els homes en la nova era.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàlder
  1. «Bàlder». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.