Can Papell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Papell
Imatge
Can Papell abans de l'obertura de l'avinguda Cambó. A la dreta, el Mercat de Santa Caterina
Dades
TipusEdifici residencial i xarcuteria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i restaurat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGiralt el Pellisser, 26 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 42″ E / 41.38668°N,2.17847°E / 41.38668; 2.17847
Mènsula central del balcó del primer pis
Quarteró núm. 30 de Garriga i Roca (c. 1860)
Quarteró núm. 31 de Garriga i Roca (c. 1860)

Can Papell era un edifici situat al carrer d'en Giralt el Pellisser, 26, al costat del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, on al segle xx hi hagué una xarcuteria amb aquest nom. Actualment, forma part d'una promoció d'habitatges pública que abasta tota una illa (UA 2 Cambó).[1][2]

Història[modifica]

El blanquejador Joan Piqué[modifica]

El 1844, l'Estat va treure a subhasta les parcel·les de l'hort del desamortitzat convent de Santa Caterina,[3][4][5] aleshores llogat al blanquejador Joan Piqué i Cardona[6] (†1858),[7] i a través del qual es va obrir el nou carrer d'Álvarez.[a] Amb la urbanització de la zona, la seva indústria va quedar situada a l'interior d'illa del carrer Nou de Lacy (actual avinguda de Francesc Cambó),[10][b] a l'altra banda del qual hi havia la peixateria del mercat de Santa Caterina.

El 1847, va comprar a l'Estat el solar del núm. 28 del carrer d'en Giralt el Pellisser per 595.000 rals (29.750 duros),[9] on el 1849 va fer construir un edifici de planta baixa i quatre pisos del que no s'ha conservat el permís d'obres.[14][c] A finals del 1855, va adquirir en emfiteusi el solar del núm. 26 al comerciant Isidre Puigcarbó i Badiellas,[16] que el 1848 l'havia comprat a l'Estat per 556.200 rals (27.819 duros).[17][9] Hi va encarregar al mestre d'obres Felip Ubach el projecte d'un edifici de planta baixa, entresol i un pis,[18][19] construït pel paleta Antoni Mas, el serraller Joaquim Sala i el fuster Marcel·lí Miret, que cobraren 6.110 duros i 9 rals.[20][13]

El fabricant de teixits i filats de cotó Miquel Vilaregut[modifica]

El 1859, la seva vídua Felipa Tarrés (†1873)[21] va vendre la finca per 9.850 duros al fabricant de Manlleu Miquel Vilaregut i Poquí,[22] establert fins aleshores al carrer de Fonollar, 6 (antic 32).[23][24] Poc després, aquest adquirí a Josep Vidal i Tresserras[d] dos solars al pati d'illa per 48.849[28] i 20.000 rals,[29] on va fer construir un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos.[18][30][31]

Fill del teixidor de lli Josep Vilaregut i Padrós i de Maria Àngela Poquí (vegeu El Poquí),[32] pertanyia a una nissaga iniciada pels seus oncles Joan (1761-1832)[33] i Miquel Vilaregut i Padrós,[34] i continuada pels fills d'aquest, Pau, Joan, Pelegrí i Pere Vilaregut i Albafull.[35] Tenia una fàbrica als carrers de Sant Joan de Malta, 4 i de la Verneda, 2 d'el Clot,[36][37] que després de la seva mort va ser llogada als germans Manuel i Leopold Vilaregut i Duran (Vilaregut Germans), fills de Pau (vegeu casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut).[38][39][e]

El comerciant de vins Joan Puigventós[modifica]

El 1874, i a conseqüència d'un litigi contra la vídua Maria Riera i el seu fill Salvador Vilaregut i Riera, la finca fou subhastada,[18] i el 1877, el nou propietari Joan Puigventós i Déu va encarregar al mestre d'obres Josep Marimon i Cot la remunta de tres pisos sobre l'edifici existent.[45] Taverner de professió,[46] tenia un magatzem de vins al carrer de la Marina,[47][48][49] des del que els exportava a l'Argentina, on el seu gendre Josep Roviralta i Figueres (vegeu Cal Roviralta) s'encarregava de comercialitzar-los.[f]

Casat amb Josepa Vivet (†1882),[52] va morir el 1884[53] i la finca passà a mans de la seva filla Elvira Puigventós i Vivet[54] (†1947),[55] que el 1929 va demanar permís per a legalitzar-hi un safareig i dues obertures.[56][57]

El cansalader Guillem Papell[modifica]

A principis del segle xx hi va obrir la cansaladeria de Guillem Papell i Vidal, que el 1913 va demanar permís un motor elèctric,[58] un altre el 1924,[59] i dos el 1930.[60]

Va morir el 1932, i fou succeït per la vídua Margarida Isern i Formentí[61] (†1943),[62] que aviat posà el negoci a nom del seu fill Guillem Papell i Isern,[63] casat amb Josepa Sànchez i Corbella (†1972).[64] Posteriorment, la finca i el negoci passaren a mans dels germans Roser, Guillem, Albert, Josep i Jordi Papell i Sánchez.[65][g]

Obertura de l'avinguda Cambó[modifica]

El 1985 es va aprovar el PERI del Sector Oriental del centre històric de Barcelona (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera),[66] i el 1995, l'Estudi de Detall de l'àrea central (obertura de l'avinguda Cambó),[67] per la qual cosa l'empresa mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA) en va iniciar els tràmits d'expropiació.[68][65]

El 2000 es va aprovar el Pla Especial de Modificació de l'ordenació de la prolongació de l'avinguda de Francesc Cambó, que va incloure aquest edifici dintre de la zona de rehabilitació de la UA (unitat d'actuació) 2.[69][2] Les obres dels nous habitatges de protecció del Patronat Municipal de l'Habitatge van començar el 2001 i s'acabaren el 2004.[70]

Notes[modifica]

  1. ↑ Per aquest motiu, l'Ajuntament de Barcelona va haver d'expropiar la casa de Francesca Granàsias al carrer de Sant Pere Més Baix.[8][9]
  2. ↑ A la seva mort, fou succeït pel seu fill Pere Piqué i Tarrés[11] (†1886),[12] que el 1864 hi volia adquirir una màquina de vapor de 3 o 4 CV de segona mà.[13]
  3. ↑ El 1852 hi havia un magatzem de pianos.[15]
  4. ↑ Propietari de Can Vidal al carrer de Gombau, 5-7, que el 1862 va fer reedificar segons el projecte del mestre d'obres Joan Soler i Cortina.[25][26][27]
  5. ↑ El 1878, fou subhastada a conseqüència d'un litigi contra la seva vídua Maria Riera i el seu fill Salvador Vilaregut i Riera,[40][41] i posteriorment, passà a mans d'Artigas i Cia, que la va convertir en la farinera «L'Escarrotxa».[42][43][44]
  6. ↑ El 1878, van constituir la societat Josep Roviralta i Cia, amb un capital de 150.000 pessetes (equivalents a 750.000 pesos argentins) i seu a Buenos Aires.[50][51]
  7. ↑ El domicili familiar, però, era un pis de lloguer de renda antiga a la Via Laietana, 42,[64] on Jordi Papell, l'últim dels germans, ha patit assetjament immobiliari (vegeu City for Sale).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Parcel·la cadastral 422101DF3812A». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 Memòria 2002. Patronat Municipal de l'Habitatge, p. 24-25. 
  3. ↑ Diario de Barcelona, 18-02-1844, p. 739. 
  4. ↑ Diario de Barcelona, 19-04-1844, p. 1643. 
  5. ↑ Diario de Barcelona, 20-04-1844, p. 1653. 
  6. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 379, 390. 
  7. ↑ Diario de Barcelona, 28-01-1858, p. 714. 
  8. ↑ «Domingo Segarra sol·licita un testimoni de la compra efectuada per l'Ajuntament de la casa de Francisca Granasías». Q136 Obres Públiques 3/1 1063. AMCB, 1850.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Barraquer i Roviralta, 1915, p. 428.
  10. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 203, 321, 363. 
  11. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 91, 436. 
  12. ↑ Diario de Barcelona, 06-07-1886, p. 5440. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Diario de Barcelona, 12-05-1864, p. 2583. 
  14. ↑ «Giralt el Pellisser, 28». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  15. ↑ Diario de Barcelona, 20-09-1852, p. 5632. 
  16. ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, 15-12-1855.
  17. ↑ AHPB, notari Manuel Clavillart, 5-4-1848.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Diario de Barcelona (edición mañana), 16-06-1874, p. 5524. 
  19. ↑ AMCB, Q127 Foment 840 bis C.
  20. ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, 9-12-1856.
  21. ↑ Diario de Barcelona, 30-03-1873, p. 3405. 
  22. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 299-303, 7-3-1859.
  23. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 386. 
  24. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 242, 313, 318. 
  25. ↑ AMCB, Q127 Foment 1323 C.
  26. ↑ «Gombau 5-7». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  27. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 54. 
  28. ↑ AHPB, notari Francesc Moragas i Ubach, manual 1.278/69, f. 283v-288, 9-12-1859, i notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/36, f. 34-36v, 10-5-1860.
  29. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/36, f. 28-33v, 10-5-1860.
  30. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 291. 
  31. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 828. 
  32. ↑ Solà i Montserrat, 2001, p. 314.
  33. ↑ Solà i Montserrat, 2001, p. 23-26.
  34. ↑ Solà i Montserrat, 2001, p. 26-34.
  35. ↑ Solà i Montserrat, 2001, p. 313.
  36. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 100, 117, 635. 
  37. ↑ «Miguel Vilaregut informa de l'afectació de l'apertura del carrer de la Verneda a la seva propietat». Obres particulars 0791_02_1868. AMDSM, 05-02-1868.
  38. ↑ «Els germans Vilaregut sol·liciten instal·lar dos tubs d'extracció d'aire a la seva fàbrica situada al carrer de la Verneda número 2 del poble de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 0378_00_1873. AMDSM.
  39. ↑ «Els "Hermanos Vilaregut" informen de la construcció d'un cobert als terrenys de la seva fàbrica situada al carrer de la Verneda número 2 de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 0567_00_1874. AMDSM, 09-11-1874.
  40. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 31-05-1876, p. 6325. 
  41. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 11-05-1878, p. 5611. 
  42. ↑ «"Artigas i Cia." sol·liciten reformar l'antiga fàbrica "Vilaregut" situada entre els carrers de la Verneda i Sant Joan de Malta de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 0202_00_1881. AMDSM, 27-01-1881.
  43. ↑ «A. Artigas i Cia. sol·liciten fer canvis a la façana de la casa situada entre els carrers de la Verneda i Sant Joan de Malta de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 0320_00_1881. AMDSM, 14-10-1881.
  44. ↑ «Artigas i Cia. sol·licita modificar la porta d'accés de la seva fàbrica de farines situada al carrer de La Verneda». Obres particulars 0385_00_1882. AMDSM, 13-04-1882.
  45. ↑ «Giralt el Pellisser, 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  46. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 92, 816. 
  47. ↑ «Joan Puigventós sol·licita edificar uns magatzems al poble de Sant Martí de Provençals dins els terrenys destinats al Pla General de l'Eixample de Barcelona». Obres particulars 0364_00_1873. AMDSM, 25-10-1873.
  48. ↑ «Juan Puigventós propietari d'un magatzem de vins al carrer de Marina número 301 vol instal·lar una màquina motora de gas d'un cavall de força». Obres particulars 0127_00_1880. AMDSM, 24-12-1880.
  49. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 341. 
  50. ↑ AHPB, notari Jacint Demestre, 15-1-1878
  51. ↑ Planas i Valls-Junyent, 2011, p. 82.
  52. ↑ Diario de Barcelona, 07-05-1882, p. 5741. 
  53. ↑ Diario de Barcelona, 21-12-1884, p. 14665. 
  54. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 384. 
  55. ↑ La Vanguardia, 22-10-1947, p. 6. 
  56. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 29-04-1929, p. 279. 
  57. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 06-08-1929, p. 517. 
  58. ↑ La Vanguardia, 18-07-1913, p. 3. 
  59. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 22-09-1924, p. 733. 
  60. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 22-12-1930, p. 870. 
  61. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 12-12-1932, p. 1120. 
  62. ↑ El Noticiero Universal, 29-11-1943, p. 10. 
  63. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 15-06-1936, p. 482. 
  64. ↑ 64,0 64,1 «Josepa Sànchez i Corbella (esquela)». La Vanguardia, 01-11-1972, pàg. 28.
  65. ↑ 65,0 65,1 «Anunci d'expropiació forçosa». La Vanguardia, 11-03-1996, pàg. 46.
  66. ↑ «PERI del Sector Oriental del centre històric de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 18-04-1985.
  67. ↑ «ED de l'àrea central del PERI del Sector Oriental del centre històric de Barcelona, obertura de l'avinguda Cambó». Ajuntament de Barcelona.
  68. ↑ «Anunci d'expropiació forçosa». La Vanguardia, 01-06-1995, pàg. 73.
  69. ↑ «PE de Modificació de l'ordenació de la prolongació de l'avinguda de Francesc Cambó». Ajuntament de Barcelona, 28-04-2000.
  70. ↑ DD.AA.. Arquitectura y virtualidad. Edicions UPC, 2011, p. 165. ISBN 978-84-7653-926-2. 

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Papell&oldid=33440914»