Cas Negreira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCas Negreira
Tipuscas legal
escàndol esportiu Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps15 març 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióEspaña (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Acusat
TribunalJuzgado de Distrito Modifica el valor a Wikidata

El Cas Negreira, també conegut com a Barçagate, és una investigació per una possible corrupció esportiva. La principal acusació es fa a l'Agència Tributària d'Espanya, aquesta possible corrupció involucra a José María Enríquez Negreira, Negreira, és un exàrbitre de futbol professional espanyol i en aquell moment era el vicepresident del comitè tècnic d'àrbitres. El qual és acusat per arbitrar malament, a favor del Futbol Club Barcelona, aquest àrbitre va rebre 7,3 milions d'euros, per així poder beneficiar al Barça. Aquesta investigació va sortir a la llum el dia 15 de febrer de 2023.[1]

Investigació[modifica]

La investigació iniciada per la fiscalia, després de rebre un avís de l'agència tributària que explicava una corrupció exercida pel Futbol Club Barcelona a Negreira,[2]va sorgir el maig de 2022, a causa d'algunes irregularitats en l'IRPF, també es va començar a investigar per les[3] declaracions que va exercir Negreira.

Negreira va[4] rebre al voltant de 7 milions d'euros entre l'any 2001 i l'any 2018 per col·laborar amb un arbitratge arreglat a favor del Futbol Club Barcelona i penalitzar als equips contraris al Barça.[5] El fill de Negreira va afirmar a hisenda que el Futbol Club Barcelona el pagava per assegurar un arbitratge arreglat, per així saber que no seria perjudicat en els moments dels partits.

Quan Hisenda va preguntar al Barça, sobre aquests pagaments el Barça va respondre: "No es va fer un contracte per escrit, el club desconeix algun contracte verbal, ja que ens hauríem de remuntar el 2001, per la qual cosa, les persones que van negociar aquests contractes ja no son personal del club".[6]Una altra cosa que va a favor del Barça, és que Hisenda no va trobar cap prova que comproves que Negreira va rebre diners, per poder canviar algun resultat d'algun partit.[7]

Aspectes judicials[modifica]

El dia 28 de setembre Joaquim Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona,[8] va imputar per un delicte de suborn al Futbol Club Barcelona, per oferir uns pagaments a Negreira.[9] També va iniciar una investigació en contra de Negreira, el seu fill i els expresidents del Barça Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell.

Pagaments[modifica]

Segons les fonts judicials de El País els pagaments arriben a un preu 7,3 milions d’euros des de l’any 2001 a l’any 2018, durant aquests pagaments, van passar per la presidència del Barça 4 presidents. Van ser registrats pagaments a 7 empreses diferents: Dasnil 95 SL, Nisdal SCP, Soccercam SLU, Estudio ATD, Tresep 2014 SL, Best Norton SL i Radamanto SL.[10]

Pagaments per any[modifica]

Any Cuantitat acomulada Empresa President d’aquell moment
2001 163.625,56 DASNIL 95 SL Joan Gaspar
2002
2003 135.456 SOCCERCAM
2004 67.625 Joan Laporta
2005 35.555
2006 NISDAL SCP
2007
2008
2009 575.000
2010
2011 Sandro Rosell
2012
2013
2014 645.559,2
2015 640.970,98 Josep Maria Bartomeu
2016 644.600,91 (Amb iva) DASNIL 95 SL
2017 541.752
2018 318.200

Referències[modifica]

  1. Justo, David. «Cómo nace el 'caso Negreira' y las seis razones por las que Hacienda lo ha llevado a Fiscalía: "Hay detalles que llaman la atención"» (en espanyol europeu). Cadena SER, 27-03-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  2. Olmo, José María; Parera, Beatriz. «La Agencia Tributaria concluye que el Barça usó hasta 7 sociedades para pagar a Negreira» (en castellà). El Confidencial, 14-03-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  3. «Declaración íntegra de Negreira: "Iba a los partidos y estaba informado del por qué se tomaban las decisiones"» (en castellà). Marca, 21-03-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  4. «Estos son los pagos que hizo el Barça a Negreira» (en castellà). Sport, 10-03-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  5. «El hijo de Enríquez Negreira confesó haber gastado miles de euros en "acompañar" a los árbitros que pitaban al Barcelona» (en castellà). 20 minutos, 21-04-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  6. Bueno, Jesús García. «El Barça echó balones fuera ante la Fiscalía sobre los pagos a Negreira: “No se puede afirmar quién, del FCB, encargó los servicios”» (en castellà). El País, 18-03-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  7. «Hacienda no vio pruebas de que los pagos a Negreira influyeran en resultados» (en castellà). La Vanguardia, 21-03-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  8. «Miguel Quintana: "El juicio ético, el deportivo y el legal en el Caso Negreira - F.C. Barcelona"» (en castellà). Marca, 19-10-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  9. «Estrada Fernández se querella contra Enríquez Negreira y su hijo» (en castellà). Mundo Deportivo, 24-02-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  10. Ramírez, Begoña P. «Los papeles de Football Leaks detallan todos los pagos del Barça al vicepresidente de los árbitros y su comisionista.» (en castellà). infoLibre, 23-02-2023. [Consulta: 19 març 2024].

Enllaços externs[modifica]