Casa Sagrera (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Construcció | segle XV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Palma de Sant Just, 4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2000 | |||
| Id. IPAC | 42539 | |||
| Id. Barcelona | 314 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Magdalena Modolell i Freixas | |||
La Casa Sagrera, també coneguda com a antic palau gòtic, és un edifici situat al carrer de la Palma de Sant Just, 4 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un gran casal gòtic dels segles xv o xvi (tal com mostren les llindes de les obertures del primer pis) que va ser completament reformat al segle xviii, moment en què s'hi van afegir pisos, es va reformar el pati i es va remodelar la façana amb la introducció de balcons i esgrafiats.[1] Consta de planta baixa, quatre pisos i terrat. Centra la façana un gran portal d'arc rebaixat adovellat; s'obren dues obertures per banda, les d'un costat són allindades i les de l'altre són d'arc rebaixat. El parament a la planta baixa imita carreus llisos.[1]
Al primer pis s'obren quatre balcons individuals amb barana de ferro forjat i dues finestres. Les portes que donen als balcons són allindanades i estan decorades amb un guardapols que reposen sobre petites mènsules amb caps humans o elements vegetals. Les dues finestres estan una a sobre de l'altre; tenen l'ampit motllurat i, la inferior, els brancals decorats amb unes fines columnes adossades. Entre els dos balcons centrals s'obre una capelleta amb la imatge de Sant Josep Oriol i una inscripció que commemora la seva canonització. Aquesta està decorada amb alguns elements vegetals i, a la part superior, té una creu amb l'escut del sant. El parament del primer pis està decorat amb senzills esgrafiats amb motius geomètrics.[1]
Als tres pisos superiors s'obren balcons i finestres seguint un ritme regular. Totes les obertures són allindanades i no tenen decoració. el parament està arrebossat i pintat. Corona la façana una cornisa.[1]
Història[modifica]
.jpg)
Al segle xvii, Jacint de Sagrera i Xifré, fill del mercader de Barcelona Jacint Sagrera i Galí, fou diputat de la Diputació del General de Catalunya pel braç militar i ambaixador davant la Cort de Madrid, assolint les dignitats de ciutadà honrat, noble i cavaller.[3] El seu fill Jacint de Sagrera i Massana[3] es va casar amb Isabel Melonda i Margall.[4] El 1738, un dels fills del matrimoni, el capità de dragons Joan de Sagrera i Melonda,[5] es va casar a Buenos Aires amb Lucía de Merlo,[6] filla de l'hisendat Francisco de Merlo y Barboza, que el 1779, ja vídua, va demanar permís per a posar-hi balcons al primer pis.[7]
El 1792, Francesc de Sagrera i de Merlo, la seva dona Josepa Roig, i el seu sogre Dídac de Paz, tutor del menor Gaietà de Sagrera i de Paz (fill del seu primer matrimoni amb Joana de Paz),[8] van establir en emfiteusi la propietat al comerciant matriculat Josep Gasset,[9] excepte els entresols o estudis, que van quedar units a la casa veïna del núm. 6, establerta a Ramon Spígol i Troch.[10] El 1794, el corredor reial de canvis Pau Llord i Ribes (o Rives) hi tenia el seu magatzem, on venia cigrons de Jerez.[11]
Posteriorment, la propietat va passar a mans dels germans Josep i Francesc Modolell, que el 1827 van demanar permís per a canviar-hi tres canals de la tortugada i refer un balcó.[12] El 1909, la propietària Magdalena Modolell i Freixas[13] (vegeu Casa Modolell) va fer reformar l'edifici, a la façana del qual es va col·locar una capelleta amb la imatge de Sant Josep Oriol en ocasió de la seva canonització, ja que, segons la tradició, hi va viure.[1][14] També va cedir al bisbat de Barcelona uns terrenys a l'Eixample per a construir-hi una església dedicada al sant.[14]
Posteriorment, la finca va passar a mans de la Congregació de Nostra Senyora de l'Esperança, el Mont de Pietat de la qual es va fusionar el 1923 amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.[15][16] El 2013 es va constituir la Fundació de l'Esperança, que hi té un centre d'acollida temporal per a dones joves en situació de vulnerabilitat social (Casa de Recés).[15][16][1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Antic Palau Gòtic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Antic Palau Gòtic». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en Cortes, tomo II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 85.
- ↑ «Addició per la Noble Isabel de Sagrera y Melonda, antes Margall, Muller del Noble Don Iacinto de Sagrera y Massana, y la Noble Dona Eularia Cellers viuda, y Don Ramon Cellers y Miralles son fill contra la Noble Dona Agnés de Farnés y Marimón». Library of Congress.
- ↑ «AMERICA -BUENOS AYRES RELACION DE SERVICIOS DEL CAPITAN DE DRAGONES DON JUAN DE SAGRERA». todocoleccion.net, 1735.
- ↑ «Lucía Catalina de Merlo Toro y Gonzalez de Marquina». geneanet. Marcos Belgrano.
- ↑ «Llúcia de Sagrera i Merlo. Vidua. Palma. Posar balcons». C.XIV Obreria C-17/1778-154. AHCB, 11-08-1778.
- ↑ Codina i Vidal, 1999, p. 47.
- ↑ AHPB, notari Gerau Cassani, manual 1.118/17, f. 93-101, 21-7-1792.
- ↑ AHPB, notari Gerau Cassani, manual 1.118/17, f. 88-91, 10-7-1792.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-12-1794, p. 1424.
- ↑ «Josep i Francesc Modolell. Germans. Sant Just 7. Casa. Canviar tres canals de la tortugada i refer un balcó». C.XIV Obreria C-132/1827-177. AHCB, 24-11-1827.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 399.
- ↑ 14,0 14,1 Lligadas Vendrell, 2008, p. 13.
- ↑ 15,0 15,1 «'la Caixa' crea la Fundació de l’Esperança, centrada en la lluita contra la pobresa mitjançant l'acció social directa». Girona Notícies, 27-05-2013.
- ↑ 16,0 16,1 Munteanu, Bianca. «10 anys promovent la igualtat d'oportunitats al centre de Barcelona». e-noticies.cat, 10-10-2023.
Bibliografia[modifica]
- Codina i Vidal, Montserrat «Notes històriques de Cal Senyor Magí». Modilianum, 20, 1999, pàg. 41-66.
- Lligadas Vendrell, Jaume «La Torre Modolell, els valors patrimonials d’un edifici del segle XIX». I Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà [Gavà], 25-10-2008, pàg. 11-22.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Sagrera |
- «Casa de Sant Josep Oriol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.