És un castell medieval d'origen àrab que servia de fortalesa fronterera entre les taifes de Xàtiva i Dénia, fins a la reconquesta el 1258 pel rei En Jaume I. Posteriorment formà part de la xarxa de fortaleses de Benicadell i cedit després a Bernat de Bellvís; llavors els seus descendents es traslladen al proper Palau de Castelló de Rugat, sent abandonat definitivament vora el 1500.
Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, adaptada a la topografia del terreny realitzada amb fàbrica de tàpia, de la que actualment sols se'n conserva l'aljub amb coberta i volta de canó i restes de la seua façana principal i d'una torre interior.
