Catedral de Santa Isabel de Malabo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral catòlica  | |||
| Dedicat a | Elisabet d'Hongria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Malabo (Guinea Equatorial) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Malabo | |||
| Religió | catolicisme | |||
La catedral de Santa Isabel de Malabo és una catedral catòlica ubicada al costat occidental de la plaça de la Independència (antiga Plaza de España), a la ciutat de Malabo, Guinea Equatorial. És la seu de l'arxidiòcesi de Malabo,[1] i l'església més important del país. Al moment de la seva construcció durant el període de domini espanyol a Guinea, va ser el símbol del poder catòlic a la Colònia. L'obra va ser finançada pels fidels i col·laboracions de destacats empresaris de la Colònia i el seu Govern.
Història del projecte[modifica]
El projecte inicial data del 1897 i se'n va començar la construcció el 1899. El 1901, el pare claretià Lluís Sagarra i Llauradó (La Selva del Camp, 1871 – Concepción, 1949) va modificar absolutament la proposta inicial.[2] El projecte va ser considerat molt atrevit i va comportar dubtes relacionats amb la factibilitat de la seva construcció. Sembla que el pare Coll, essent bisbe de Barcelona Salvador Casañas i Pagès, va mostrar el projecte a Antoni Gaudí (1852-1926). Setons Sagarra, l'arquitecte director de les obres de la Sagrada Família va avalar positivament la iniciativa de Sagarra.[3]
Anys després, va ser Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951), arquitecte deixeble de Josep Puig i Cadafalch, molt actiu en la restauració de monuments i autor de diverses publicacions, entre les que destaca “Estructures de maó i ferro atirantades a l'arquitectura catalana”, qui va assessorar l'obra en temes constructius.
A la construcció van col·laborar germans claretians. Sota la direcció del projecte de Sagarra, el germà Jaume Miquel va dirigir la construcció, el germà Ramon Ollé en va construir les voltes catalanes, el germà Ignacio Meabe va construir les cobertes i el germà Diego Rubio va assumir els acabats. A l'equip es van integrar alemanys provinents del Camerun i artesans ebenistes com Juan Henseler.
La construcció es va donar per finalitzada el 1916,[4] tot i que que posteriorment es van realitzar les grans torres que coronen la façana, de 40 metres d'alçada, concloent-se el 1927.[4] Entre el 1928 i el 1932 es va construir el Palau Arquebisbal segons el projecte de Sagarra. El 1954 es van realitzar intervencions importants al cambril, utilitzant diferents tipus de marbres per al seu acabat.[2]
El 2013 van començar les obres de restauració, dirigides per l'empresa SOMAGEC. A data del 2018 havien finalitzat les façanes i els interiors de la Catedral.
La tarda del 15 de gener de 2020 va sofrir un important incendi que va afectar el sostre.[5]
Composició arquitectònica[modifica]
La Catedral, d'estil neogòtic és una construcció mixta de maçoneria, pedra picada, ceràmica i acer. És de planta basilical, amb transsepte, presbiteri octogonal i tres naus. Destaquen a la façana principal i a les façanes del transsepte tres grans rosetons. La nau central és resolta amb voltes de creueria d'arcs apuntats i separada de les laterals per pilars d'acer revestits de formigó.
Al creuer i presbiteri les columnes són fasciculades de pedra artificial. Al presbiteri, a l'alçada de 3 metres, hi ha sis grans tribunes amb baranes ornamentades amb calats gòtics. A les naus laterals, de dimensions reduïdes, s'obren grans finestrals, amb vitralls emplomats, que aporten lluminositat a l'interior. El cor, situat als peus de la Catedral, ocupa dos trams de voltes a la nau central i un a les laterals, sostingut per dos arcs carpanells i sis de mig punt. Destaquen les voltes catalanes de ceràmica, marbres i estucats marbrejats de la part del cor.
La riquesa dels acabats és sorprenent en comparació amb altres construccions contemporànies. La majoria de peces van ser importades i provenien de prestigioses indústries artístiques de Barcelona: el vitrall emplomat del presbiteri de Rigalt i Cia, paviments de mosaic hidràulic de Butsems i Cia, altars de Francesc Rifà, talles religioses de Josep Rius, baranes de ferro del cambril i el presbiteri de Damians, etc.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Cathedrals in Equatorial Guinea» (en anglès). Giga-Catholic Information.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Memba Ikuga, Laida; Villaverde, Montserrat. Malabo, ciudad y arquitectura (en castellà). 3a edició, 2020. Madrid: AECID-Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, 2018, p. 72-74. ISBN 978-84-09-18760-7.
- ↑ Sagarra, Lluís Carta als pares claretians, 1902.
- ↑ 4,0 4,1 «Las llamas devoran la catedral de Santa Isabel en Malabo» (en espanyol), 16-01-2020.
- ↑ EFE «Un incendio destruye la catedral de Malabo, joya de la arquitectura colonial española» (en castellà). , 16-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
