Caterina Tomàs i Gallard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Caterina Tomàs

Retaule anònim del s. XVIII amb la santa, a una capelleta de Valldemossa
verge, religiosa
Nom secular Caterina Tomàs i Gallard
Naixement 1 de maig de 1531
Valldemossa (Mallorca)
Defunció 5 d'abril de 1574 (als 42 anys)
Convent de Santa Magdalena de Palma (Mallorca)
Enterrament Convent de Santa Magdalena de Palma (cos incorrupte)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 3 d'agost de 1792, Roma per Pius VI
Canonització 22 de juny de 1930, Roma per Pius XI
Lloc de pelegrinatge Palma
Festivitat 5 d'abril (Martirologi romà); 28 de juliol (a Valldemossa)
Orde Canonesses regulars de Sant Agustí
Iconografia Hàbit agustí; amb un pa de sucre i un ocell a la mà; en èxtasi o pregant davant un crucifix; com a nena, vestida de mallorquina, amb àngels o sants
Patronatge Valldemossa

Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d'abril de 1574) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI. És coneguda arreu de Mallorca pel nom de la beata o la beateta. És igualment coneguda amb els noms de Caterina Thomàs, Caterina Tomàs, Catalina Thomàs. Orfe des de petita, va ser recollida pel seu oncle. Als quinze anys sent la vocació per la vida religiosa, però el seu confessor li aconsella d'esperar un temps. Mentrestant, treballa com a criada a Palma i aprèn a llegir i escriure. Finalment, ingressa el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena de Palma, de l'orde de Canonesses Regulars de Sant Agustí, dedicant la vida a la pregària. Va refusar el càrrec de superiora del convent, on va morir el 1574. El seu cos incorrupte es troba actualment exposat dins una urna de vidre en el convent de Santa Magdalena de Palma.

Va tenir nombroses experiències místiques de difícil explicació: aparicions, visions dels àngels, de Sant Antoni de Pàdua i de Santa Caterina. Queia en trànsits extàtics durant dies seguits. Es deia que mantenia lluites contra les forces del mal, de les quals resultava ferida. Posseïa el dot de la profecia i va predir la data de la seva mort. Les seves Cartes Espirituals són una petita joia de veritable i íntima espiritualitat mística.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Es commemoren festes en honor seu el 28 de juliol a Valldemossa, el primer diumenge de setembre a Santa Margalida, i el tercer dissabte del mes d'octubre a Palma (Mallorca).

La figura de santa Catalina Thomàs és molt present en la cultura popular mallorquina, especialment a Valldemossa. Mostres d'això són les rajoletes amb representacions de moments de la vida de la santa que a partir de 1962 (arran d'una exposició d'aquestes peces que tingué lloc aquell any durant les festes) començaren a col·locar-se als portals de les cases valldemossines amb la inscripció "Santa catalina Thomàs pregau per nosaltres".[1]

És molt coneguda també, i a Valldemossa té gairebé rang d'himne oficial, la cançó que diu

Sor Tomaseta, a on sou?
Ja vos podeu amagar
perquè el dimoni vos cerca;
dins un pou vos vol tirar.

Ella portava el dinar
An els pobres segadors,
I el dimoni envejós
El covo li va tomar.
Ella el va tornar a aixecar,
I va ser més saborós.

No hi ha rosa alexandrina
Ni clavell amb tanta olor,
Ni mel amb tanta dolçor
Com el teu nom Catalina.

Oh, bell racó de muntanya
Sempre florit com l'abril
Qui mai t'ha vist és de plànyer,
Oh, Valldemossa gentil.

Santa Verge Catalina,
Que per sempre al cel regnau,
Ompliu de fe i de pau
La vila valldemossina.

Què en viva la Beata
Què en viva Catalina,
Què en viva sor Tomassa,
Que és santa valldemossina!
Què en viva, què en viva![2]

A altres localitats, el penúltim vers es canta "que és santa mallorquina". És també famosa la tradicional colcada del carro triomfal, que es passeja pels carrers de Valldemossa cada 28 de juliol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Font Bennàssar, Miquela; Menor Vives, Fernando Guillermo. Valldemossa. Guia dels pobles de Mallorca. Palma: Hora Nova, 2001. 
  2. Versió recollida en el programa de festes de la Beata de 2010 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alcover, Antoni Maria. Vida abreviada de Santa Catalina Thomás. Mallorca: Estamp. Mn. Alcover, 1930. 
  • Llabrés i Martorell, Pere. Sor Catalina Tomàs, la santa de Mallorca. Palma de Mallorca: (ed. de l'autor), 1981. ISBN 8430043764. 
  • Massanet Zaforteza, María Luisa. Vida de Santa Catalina Thomás, virgen mallorquina. Palma de Mallorca: SS. Corazones, 1967. 
  • Riutort Mestre, Pere. Santa Catalina Tomás, la santa payesa. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2006. ISBN 8498051339. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina Tomàs i Gallard