Cavaller Negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Cavaller Negre és un personatge de ficció que apareix en una escena de la pel·lícula Monty Python and the Holy Grail (Monty Python i els cavallers de la taula quadrada). Tal com el seu nom indica, és un cavaller negre que, per motius desconeguts, custodia un “pont” (en veritat no és més que un tauló de fusta) que passa per damunt d'un petit rierol (que el rei Artús podria haver creuat amb una bona gambada sense cap mena de problema). Tot i tenir un maneig de l'espasa realment excepcional, també té un excés de confiança desmesurat i una ferma negativa a rendir-se.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

A la pel·lícula, el Rei Artús (Graham Chapman) està viatjant a través d'una arbreda acompanyat pel seu fidel servent Patsy (Terry Gilliam) quan, de cop i volta, arriba a un clar del bosc i presencia un combat entre un Cavaller Negre (John Cleese) i un Cavaller Verd (interpretat també per Gilliam) al costat d'un pont que creua un petit rierol. Mentre contempla l'escena, el Cavaller Negre derrota al Verd llançant-li l'espasa a través del forat pels ulls del casc (durant el combat entre Artús i el Cavaller Negre, podem veure el cos del Cavaller Verd en una rasa al costat).

Llavors Artús felicita el Cavaller Negre i li ofereix un lloc a la seva cort a la Taula Rodona, però aquest es limita a quedar-se quiet dret i aguantar l'espasa, i no diu res fins que Artús prova de creuar el pont. El Cavaller Negre es nega llavors a fer-se a un costat. De mala gana, Artús combat contra el guardià del pont i, després d'un breu combat, el rei li talla el braç al cavaller.

Tot i així, el Cavaller es nega a fer-se a un costat, insistint en que “només és una rascada” i que “les ha passat més magres”, mentre lluita esgrimint l'espasa amb el braç que li queda. A continuació, Artús li talla l'altre braç, però el seu enemic segueix sense admetre la derrota. Com el Cavaller es troba literalment desarmat, Artús dóna per finalitzat el combat i s'agenolla per resar a Déu. El Cavaller Negre interromp la pregària d'agraïment d'Artús clavant-li una puntada de peu al costat del cap i acusant-lo de covard. Quan Artús insisteix en la gravetat de les ferides del Cavaller Negre, aquest segueix dient que només és una “ferideta de no res”. Com a resposta als cops i a les provocacions constants, Artús li talla la cama dreta. Arribats a aquest punt, el Cavaller encara es resisteix a donar-se per vençut i en lloc d'això contesta dient “molt bé, ara veuràs” i prova d'envestir Artús amb el cos saltant sobre la cama esquerra. Artús no dóna crèdit a la persistència del Cavaller Negre i, enfadat, li pregunta si “li sagnarà al damunt” potser per guanyar. El Cavaller Negre respon “sóc invencible!”, i Artús contesta dient “ets un sonat!”. Amb certa resignació, Artús finalment també li talla la cama esquerra i embeina l'espasa. Un cop veu que no és més que un gran monyó humà, el Cavaller Negre diu “d'acord, ho deixem en empat”. Llavors, Artús crida en Patsy i marxen “cavalcant” fent servir cocos per simular el so d'un cavall galopant, deixant enrere el tors sense extremitats del Cavaller Negre, que segueix cridant i amenaçant-lo (“Fugint, eh? Maleïts covards! Torneu aquí i veureu el que és bo! Us arrencaré les cames a queixalades!”).

Darrere les càmeres[modifica | modifica el codi]

D'acord amb els comentaris de la pel·lícula de Cleese, Michael Palin i Eric Idle, la seqüència estava inspirada en una història que Cleese va escoltar quan anava a l'escola durant una classe d'anglès. Dos lluitadors romans es trobaven enmig d'un combat especialment intens. Tots dos duien lluitant tanta estona que el combat havia arribat fins al punt que tots dos combatents feien poc més que repenjar-se l'un a sobre de l'altre. Quan, finalment, un dels dos lluitadors va aconseguir alliberar-se i sortir de sota el seu rival, el públic i el propi lluitador van poder veure que, de fet, l'altre combatent ja era mort i que, efectivament, havia guanyat el combat de manera pòstuma. La moral d'aquest relat, segons el mestre d'en Cleese, era que “si no et rendeixes mai, possiblement no puguis perdre”, un argument que, segons en Cleese, el va sobtar sempre per ser “erroni des d'un punt de vista filosòfic”.

Cleese afirmava que aquesta escena podria semblar sàdica i despietada si no fos pel fet que el Cavaller Negre no mostra cap mena de dolor i simplement segueix lluitant (o intentant-ho, si més no), sense importar com de malferit estigui. A més, a mesura que avança l'escena i Artús s'emprenya cada cop més, el seu llenguatge passa d'un registre medieval (“Sou certament valent, Senyor Cavaller, però el combat és meu”) a un de modern (“Mira't, tros d'imbècil; si no tens braços!”) fins a passar finalment al sarcasme (“I què faràs ara, sagnar-me al damunt?”), mentre que el Cavaller Negre es manté sempre igual de desafiant (“Sóc invencible!” crida quan només li queda una cama, a la qual cosa Artús respon dient “Ets un sonat”).

Aquesta escena és, sense cap mena de dubte, una de les més conegudes de tota la pel·lícula. Podríem dir que la frase més famosa, “només és una rascada”, s'ha convertit des de llavors en una expressió que serveix per a algú que ignora un error o un problema greu, ja sigui com a mostra d'optimisme o de tossuderia. Aquesta mateixa frase s'assembla a una del personatge de Mercutio en el Romeu i Julieta de Shakespeare, quan diu “ai, ai, una rascada, una rascada” per referir-se a la ferida mortal rebuda. La frase “una ferideta de no res” apareixia després que entrés en escena un personatge “amb closques de coco lligades als peus”, especialment en un dels primers episodis de The Goon Show, anomenat “The Giant Bombardon” i gravat el 1954. Els Monty Python ja havien confessat prèviament que estaven influïts pels Goons.

El personatge del Cavaller Negre va ser interpretat, de fet, per dos actors: John Cleese era el cavaller amb armadura fins que només li quedava un cama. Llavors el paper del cavaller passava a ser interpretat per un home que realment tenia una sola cama, un veí de la zona anomenat Richard Burton que treballava de ferrer a prop d'on es va rodar la pel·lícula (és important no confondre aquest home amb Richard Burton, l'actor gal·lès de mateix nom). El motiu, segons els comentaris de la pel·lícula, era que en Cleese no es podia balancejar bé sobre una sola cama. Un cop Artús li talla la cama restant, el tronc amputat que queda torna a ser en Cleese. Avui dia, Cleese encara presumeix d'haver tingut a Richard Burton com a doble.

Segons Eric Idle, l'escena del Cavaller Negre va ser la més difícil de representar en directe al musical Spamalot. Els il·lusionistes Penn & Teller van ser els encarregats de crear els efectes per al musical.

A la cultura popular[modifica | modifica el codi]

La veu del Cavaller Negre es feia servir durant un episodi de la sèrie d'humor d'Internet Nostalgia Critic on es feia una crítica de la pel·lícula Child's Play. En concret, es mostrava l'escena on Karen Barclay (interpretada per Catherine Hicks) li arrenca el braç a Chucky. La veu del Cavaller Negre anava dient frases del sketch dels Monty Python com ara “sóc invencible!” o “una ferideta de no res!”. El Cavaller Negre també feia un breu cameo a la cançó d'animació en flash The Ultimate Showdown of Ultimate Destiny. També es va fer servir una escena del Cavaller Negre al programa The Daily Show del 2 de desembre de 2010 per fer burla de l'oposició del senador John McCain davant la revocació de l'expressió "Don't Ask Don't Tell", referent a la política sobre l'homosexualitat de les forces armades.