Convenció de Barcelona
La Convenció de Barcelona és un conveni signat el 1976 i ampliat el 1995 amb l'objectiu de protegir llocs marins d'àmbit mediterrani. Són signataris de la convenció Albània, Algèria, Bòsnia, Croàcia, Xipre, CEE, Egipte, França, Grècia, Israel, Itàlia, Líban, Líbia, Malta, Mònaco, Marroc, Eslovènia, Espanya, Síria, Tunísia i Turquia.[1] Cada país ha de prendre les decisions necessàries per millorar i protegir el medi marí a la zona de la Mediterrània, per combatre la contaminació i el desenvolupament de la Regió, basat en els principis de la sostenibilitat. Va resultar en la redacció del «Pla d'Acció per a la protecció i el desenvolupament de la conca de la Mediterrània (PAM)», sota l'auspici del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).[2] Crea les Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM), per tal de salvaguardar ecosistemes i hàbitats de gran valor ecològic, paisatgístic i cultural.[3]
Referències
- ↑ Per a un resum oficial de la convenció vegeu: «Barcelona Convention for the protection of the Mediterranean» (htm) (en anglès). Summaries of EU legislation. Unió Europea, 4 juny 2011 [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ «Pla d'Acció per a la protecció i el desenvolupament de la conca de la Mediterrània (PAM)». Barcelona: Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC). [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ Vila Subirós, Josep; Varga Linde, diego. (red.). La futura llei de biodiversitat i patrimoni natural, Jornades de reflexió, participació i debat, 14 i 15 de juny de 2005 (pdf). Girona: Univeristat de Girona i Departament de Medi Ambient i Hàbitat, 2005, p. 244. ISBN 978-84-934685-9-0.