Cultura de Cap Verd
La cultura de Cap Verd reflecteix les seves arrels africanes i portugueses. En l'àmbit de la literatura es destaquen obres com Claridade, Negrume i uns altres, i escriptors com Sergio Frusoni, Manuel Lopes i Ovídio Martins. Existeix diversos ritmes i varietats musicals pròpies com el morna, funaná, coladera, tabanka i més.
És ben coneguda per les seves diverses formes de música com el morna i una varietat gran de danses: la dansa suau i la seva versió modernitzada, passada, el funaná - una dansa sensual amb mescles africanes i portugueses, l'extrema sensualitat de coladeira, i la dansa Batuque. Aquestes són un reflex dels orígens diversos dels residents de Cap Verd. Entre els cantants famosos es pot esmentar a Cesária Évora i Tcheka. El terme "crioll" és utilitzat per referir-se als residents com també a la cultura de Cap Verd.
Literatura de Cap Verd[modifica]
La literatura de Cap Verd és una de les més riques d'Àfrica lusitana.
- Poetes: Eugénio Tavares, B.Léza, João Cleofas Martins, Luís Romano de Madeira Melo, Ovídio Martins, Jorge Barbosa, Corsino Fortes, Baltasar Lopes da Silva (Osvaldo Alcântara), João Vário, Oswaldo Osório, Arménio Vieira, Vadinho Velhinho, José Luís Tavares, Carlos Baptista, etc.
- Autors: Manuel Lopes, Henrique Teixeira de Sousa, Germano Almeida, Luís Romano de Madeira Melo, Orlanda Amarílis, Jorge Barbosa, Pedro Cardoso, Mário José Domingues, Daniel Filipe, Mário Alberto Fonseca de Almeida, Corsino Fortes, Arnaldo Carlos de Vasconcelos França, António Aurélio Gonçalves, Aguinaldo Brito Fonseca, Ovídio Martins, Oswaldo Osório, Dulce Almada Duarte, Manuel Veiga
- Contes famosos: Ti Lobo and Chibinho
Música[modifica]
Cap Verd és conegut internacionalment per la morna, una forma de música folklòrica usualment cantada en el Crioll capverdià, acompanyat per clarinet, violí, guitarra i cavaquinho. Les illes també tenen gèneres natius com el funaná, el batuque, la coladeira i la masurca.
Cesária Évora és potser la cantant internacionalment més coneguda de morna. Ha aconseguit fama mundial, explicant entre els seus fans algunes persones famoses com Madonna[1] i Julio Iglesias.[2] Altres noms importants del gènere són Chico Serra, Tito Paris, Teófilo Chantre, Mayra Andrade, Ana Firmino i altres.
Jocs[modifica]
Molts jocs se celebren regularment en llocs de trobada com a places. Aquests són una forma important d'interacció social, i de vegades es desenvolupen tornejos informals que capten l'atenció del públic. Al costat d'aquests jocs, hi ha molts jocs de cartes com la brisca i el chinchón, i altres jocs com l'oware.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Jim Harrington. «'Barefoot Diva' Cesaria Evora steps into Bay Area». Oakland Tribune, 08-06-2007.
- ↑ Pedro Chantre. «Julio Iglesias responde a Cesária Évora». Visão News, 29-10-2008.[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- (anglès) Deirdre Meintel, Race, culture, and Portuguese colonialism in Cabo Verde, Maxwell School of Citizenship and Public Affairs, Syracuse University, Syracuse, N.Y., 1984, 201 p. ISBN 0915984660
- Claire Andrade-Watkins, « Le cinéma et la culture au Cap Vert et en Guinée-Bissau », in Cinémas africains, une oasis dans le désert ?, Condé-sur-Noireau, Corlet/Télérama, 2003, p. 148-151, Collection CinémAction n. 106 ISBN 2854809807
- Bernard Magnier (dir.), Littératures du Cap-Vert, de Guinée-Bissao, de São Tomé et Principe, Clef, Paris, 1993, 152 p.
- Eugène Tavares, Littératures lusophones des archipels atlantiques : Açores, Madère, Cap-Vert, São Tomé e Príncipe, L'Harmattan, Paris, Turin, Budapest, 2009, 294 p. ISBN 978-2-296-07575-7
- (portuguès) Pedro Monteiro Cardoso, Folclore caboverdiano, Solidariedade Caboverdiana, Paris, 1983, 120 p.
- (portuguès) José Luís Hopffer C. Almada (dir.), O ano mágico de 2006 : olhares retrospectivos sobre a história e a cultura Cabo-verdianas, Instituto da Biblioteca Nacional e do Livro, Praia, 2008, 864 p.
Discografia[modifica]
- (anglès) The rough guide to the music of Cape Verde : morna, funáná, coladeira : music of sweet sorrow (compil. Phil Stanton), World music network, Londres, distrib. Harmonia mundi, 2001
- (anglès) Cape Verde (Cesaria Evora, Mendes brothers, Teofilo Chantre et al.), ARC Music, East Grinstead, West Sussex ; Clearwater, Floride, 2002
- Îles du Cap-Vert : les racines, Playa Sound, 1990
- Le violon du Cap Vert (Travadinha Antoninho), Buda musique, Paris ; distrib. Universal, 1992
- Cap Vert, anthologie 1959-1992, Buda musique, Paris ; distrib. Universal (2 CD)
- Cap-vert : un archipel de musiques, Radio-France, Paris ; Harmonia mundi, Arles, 2003
- Magia d'morna : musique du Cap-Vert (Lena Timas), Sunset-France, distrib. Mélodie, 2007
Filmografia[modifica]
- (portuguès) Arquitecto e a Cidade Velha film de Catarina Alves Costa, Documentary Educational Resources, Watertown, MA, 2007, 70' (DVD)
- (portuguès) Cesaria Evora : Morna Blues, film documental d'Anaïs Porsaïc i Éric Mulet, Image ressource, Morgane Production, La Sept Vidéo, Paris, 1996, 105' (DVD)
- Kontinuasom, film documental hispano-capverdià d'Óscar Martínez, 2009
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura de Cap Verd |
- Literatura
- (portuguès) Ti Lobo e o Chibinho Arxivat 2006-06-15 a Wayback Machine.
- (portuguès) Ti Lobo i Ti Pedro - Crioulo de Santo Antão (Luís Romano)
- (portuguès) Sopinha de Alfabeto Arxivat 2012-07-21 a Wayback Machine.
- Pintura
- (portuguès) Mito Arxivat 2006-11-08 a Wayback Machine., Lena Arxivat 2020-02-16 a Wayback Machine.
- Cinema
- (anglès) Llista cronològica de pel·lícules de Cap Verd (IMDb)
